Desastre (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

En Corran Horn va alçar la vista del seu datapad.

- Tot el que apareix en la llista està verificat. Crec que ja podem anar-nos-en.

L'almirall Kre'fey va assentir i va seguir a Corran fins al pont del Ralroost. L'hangar havia estat buidat de caces, deixant un vaixell de càrrega decrèpit com a únic ocupant.

-Els meus enginyers m'han garantit que l’Esperança Perduda aconseguirà sortir de la nau. Quant aguantarà després d'això, no ho saben.

- Ho entenc, almirall. Sempre vam saber que això era un risc -En Corran va sospirar i es va ficar el datapad en una amplia butxaca de l'uniforme de pilot -. Si funciona, genial. I, si no, bé, espero que altres aprenguin del nostre error.

- Per descomptat.

El problema d'infiltrar un equip d'exploradors en un planeta enemic era una cosa que havia preocupat des de sempre als estrategs militars. Les naus solien colar-se camuflades com runes espacials, apropant-se al planeta com un meteorit i després, quan estaven massa a prop de terra per a ser detectades, es desviaven impulsades pels seus propis motors. La manca d'impacte podia cridar l'atenció de l'enemic, però l'equip d'exploració podia allunyar-se ràpidament de la zona i prendre terra abans que els investigadors poguessin desentranyar el que succeïa.

Les coses eren una mica més complicades amb els yuuzhan vong. La Nova República no sabia amb certesa la capacitat tècnica de rastreig que tenien. El fet que els yuuzhan vong empressin eines biològiques suggeria bastants limitacions; però, en no saber-ho amb seguretat, no hi havia manera de dissenyar un pla per introduir-se en el sistema sense ser detectats. En no tenir la possibilitat d'entrar sense ser vistos, la Nova República va decidir abordar el tema per l'altre extrem i assegurar-se que els yuuzhan vong sabessin, sense cap dubte, que el seu sistema de seguretat havia estat violat.

En Corran va embarcar a l’Esperança Perduda i va tancar la rampa. Va pujar al pont i va saludar a l'almirall. Es va abstenir de tocar res. Atès que els yuuzhan vong investigarien la col·lisió, la Nova República havia de deixar un rastre de matèria biològica en la nau perquè l'enemic cregués que la tripulació havia perdut la vida entrant en el sistema de Garqi. La biomatèria havia estat sintetitzada i ruixada per tot aquell lloc lògic perquè qualsevol investigació permetés la reconstrucció minuciosa de la morta tripulació de l’Esperança Perduda.

Va tornar a l'hangar principal de càrrega i va pujar a una nau molt més petita, un dels petits transbordadors que solien portar les naus comercials de luxe. Els sis noghris estaven atapeïts en la part de darrere amb el cinturó cordat. En Ganner es va asseure amb ells, sentint-se enorme i incòmode, amb els peus recolzats en caixes d'equip i els genolls encaixats sota la barbeta. En Corran va passar per davant d’en Jacen i es va col·locar al seu lloc, en un dels dos seients davanters de la cabina. Es va cordar els cinturons, es va posar el casc i va obrir un canal de comunicació amb el Ralroost.

- Aquí l'Esperança Perduda. Ens anem.

- Rebut, Esperança. Dos minuts per a la sortida.

En Corran va iniciar la seqüència d'arrencada. Els dos motors sublumínics es van alinear, però el d'estribord només estava al 75% de la seva potència normal.

- Jacen, pots pujar un altre 10% el costat d'estribord de l’Esperança?

- A les seves ordres.

El Jedi de més edat va prémer un botó en el seu panell i els informes sobre l’Esperança Perduda van ser reemplaçats en el monitor pels del Millor Sort, el petit transbordador ocult en la carcassa del vaixell de càrrega. En Corran va alinear els motors, i tots dos van donar una potència del 100 %. Els propulsors estaven operatius. Va prémer un botó que va segellar el Sort, i el va habilitar per al viatge espacial.

- Motors de l’Esperança alineats.

-Gràcies, Jacen. Les càrregues estan preparades i funcionals?

- Sí, preparades i esperant ordres.

- Bé, tot perfecte - Corran es va obligar a somriure.

El pla era fàcil. L’Esperança Perduda sortiria del Ralroost i es dirigiria al planeta, on patiria una fallada catastròfica. Desplomant-se a l'atmosfera de Garqi, la nau es trencaria en trossos. Les runes s'escamparien per tot arreu, i el Millor Sort podria volar sense problemes. Per quan els yuuzhan vong recollissin tots els fragments de l’Esperança i s'adonessin que havia passat alguna cosa, l'equip de supervivència estaria de tornada a la Nova República.

L'única pega era l'absència d’hipervelocitat al Millor Sort. L'única manera que tenia l'equip d'abandonar el sistema era reunir-se amb una nau de major grandària, com el Ralroost. La manca d’hipervelocitat dificultava la sortida d'emergència, però Corran sabia que si necessitaven fugir de Garqi a corre-cuita, la situació seria tan greu que no hi hauria garanties que poguessin sortir a l'espai per poder utilitzar-la.

En Corran va prémer l’intercomunicador per dirigir-se a Ganner i als noghris.

- Prepareu-vos per un viatget agitat. No us garanteixo res, però, amb una mica de sort, tots sortirem amb vida d'aquesta.

L'Ala-X de la Jaina es va alliberar de la bombolla magnètica de contenció situant-la sobre l'hangar de llançament del Ralroost. La noia va girar el caça en una trajectòria que el va situar en la formació de l'Esquadró Murri, que sobrevolava Garqi. Anni Capstan, la companya de vol de la Jaina, designada Múrria Dotze, va arribar des del darrere, seguida de Murri Alfa, un Ala-X de reconeixement pilotat pel general Antilles que completava la formació.

El coronel Gavin Darklighter va parlar amb veu ferma i profunda pel canal de comunicació.

- Grup Dos, esteu de tafaners. Un al meu polar. Tres per sota. Bloquegeu els alerons-S en posició d'atac.

La major Alinn Varth va seguir les ordres d’en Gavin amb un comentari ràpid.

- Amb mi, Tres. Acosta't més, Escuradents.

La Jaina va contenir un somriure. Atès que era una Jedi i portava sabre làser, i usava una palanca de comandament per pilotar la seva Ala-X, els seus companys li van posar el sobrenom d’Escuradents. Per a ella era com un símbol d'acceptació, cosa molt positiva tenint en compte que era molt més jove que la resta de l'esquadró i que no tenia ni la desena part de la seva experiència. Però no la menyspreaven per aquestes mancances, i fins i tot havien parlat d'ella als nous reclutes.

-A les teves ordres, Nou -va moure la palanca a babord, ocupant el lloc que li corresponia en la formació. La Jaina mirà per sobre l'espatlla a la unitat R2 que portava darrere -. Espurnes, Avisa’m si em torno a sortir de la formació.

L'androide xiulà a manera d'assentiment.

La veu del coronel Celchu es va obrir pas pel canal.

- Murris, aquí Control de Vol. S'acosten 10 coralites des de Garqi. La ruta d'intercepció està calculada, us arribarà en un moment.

Les dades van començar a aparèixer a la pantalla primària de la Jaina, i Espurnes va donar una xiuladeta assimilant la informació. Els coralites eren caces de combat amb un únic pilot, semblants als Ala-X. Però molt diferents en disseny. Al contrari que els Ala-X, que es fabricaven, els coralites es criaven, i estaven formats per una unió simbiòtica entre diverses criatures que proporcionaven a les naus rocoses la seva carcassa, la seva propulsió, la seva direcció i el seu armament. La nau es comunicava amb el pilot mitjançant un dispositiu en forma de casc que li proporcionava imatges del que l'envoltava i rebia les seves ordres llegint les ones cerebrals.

La Jaina es va estremir. El seu oncle s'havia provat un dels cascs i havia experimentat el contacte amb el caça alienígena. Ella no havia tingut l'oportunitat de fer-ho, i tampoc ho hauria volgut. La seva experiència com a Jedi li creava un rebuig a qualsevol cosa que interferís amb els pensaments directes, i ficar el cap en una membrana gelatinosa i deixar que llegís el que pensava no era una cosa que li vingués de gust experimentar.

Mirà els monitors mentre l’Esperança Perduda sortia del creuer d'assalt bothan.

-Nou, tinc dos coralites trencant la formació per anar a per l’Esperança.

- Et rebo, Escuradents, Dotze i tu a per ells.

Anni va prémer el botó de l'intercomunicador dues vegades, i aquest doble clic va servir per indicar que havia sentit les ordres. La Jaina virà a babord i va tirar de la palanca, descrivint una corba tancada. Girà i es va llançar cap a estribord per dirigir-se per primera vegada cap als coralites.

- Jo vaig davant, Dotze -la Jaina va estrènyer amb el polze el botó de selecció d'armes, i va alinear els làsers per deixar anar una càrrega quàdruple. Va maniobrar amb la palanca i va situar la retícula sobre la forma ovoide del coralita principal. Va prémer el control de tret i va llançar els làsers en cicle ràpid, escopint dotzenes de petits dards vermells d'energia.

Els raigs escarlates van ser directes cap a l'objectiu, però es van doblar cap a dins a uns deu metres de distància del coralita. Els dovin basal que manipulaven els camps de gravetat per proporcionar propulsió a la nau també l'escudaven creant anomalies gravitatòries. Aquests petits buits absorbien la llum com si fossin forats negres.

La Jaina va seguir disparant sense parar, però va deixar que l'objectiu ascendís i retrocedís. Per proporcionar els escuts adequats a la nau, el dovin basal havia de moure’s pel buit, i el cost d'energia era similar al cost provocat en absorbir els rajos d'energia. Finalment, uns pocs trets van aconseguir obrir-se pas i van impactar en la negra carcassa de roca. En aquest moment, la Jaina va prémer el gallet principal i va enviar quatre rajos làser a tota potència cap al coralita.

El buit en va absorbir un, però els altres tres van impactar de ple en la nau enemiga. El corall Yorik va fer un bombolleig i es va evaporar en alguns punts, fonent-se en d'altres. El mineral es va endurir gairebé a l'instant en el fred buit de l'espai, convertint-se en una panna darrera de l'estela del caça yuuzhan vong. La calor de la pedra va cremar els dovin basal i va fer saltar el teixit neuronal que servia per controlar la nau. El coralita principal va començar a descriure una espiral que es corbava de tornada cap a Garqi.

La segona nau tenia un comportament més evasiu. Pujava i queia en picat, virant a babord o estribord de forma aleatòria. Els trets no eren absorbits per un dovin basal, ni tan sols encertaven a donar-li. El pilot havia après que l'agilitat en el combat espacial era tan útil o més que els escuts. Utilitzava les seves habilitats de vol per evitar els Ala-X i apropar-se cada vegada més a l'objectiu.

- Cobreix-me, Escuradents.

- Rebut, Dotze.

L'Ala-X de l’Anni Capstan es va avançar i va virar en angle tancat a babord, llançant-se en un atac cap a la popa de la nau pel costat d'estribord. Aspergí el caça enemic amb dards làser, utilitzant el timó de buit per mantenir l'objectiu a l'abast, i el yuuzhan vong es va veure obligat finalment a generar un buit que absorbís el foc de l’Anni. Ella va aprofitar llavors per deixar anar una descàrrega completa de quatre trets, però el buit se'ls va emportar tots, i el coralita va ascendir per sobre de la trajectòria de l’Anni.

La Jaina va veure com el caça de la seva companya pujava el morro mentre ascendia, i es va preguntar per què no disparava una altra ràfega. Va suposar que potser estava esperant a la recàrrega dels làsers, ja que havia desaprofitat molta energia, causant pocs efectes. El caça enemic va accelerar, allunyant-se de l'Ala-X, i,la Jaina va pensar que l’Anni ho anava a perdre, ja que ara podia emprar el dovin basal que li havia escudat per procurar-se més propulsió.

I llavors van explotar els dos laterals del morro de l'Ala-X de l’Anni.

En l'època en què els caces van començar a emprar-se per al combat s'havia polemitzat sobre l'eficàcia d'emprar torpedes de protons contra altres caces. Era obvi que els míssils desintegraven als caces. Estaven dissenyats per danyar naus molt més grans. Emprar-ne contra els caces era com matar insectes amb un vibrodestral. Una matança innecessària.

Però, de tota manera, en combat, pot ser innecessari matar?

La Jaina no va saber mai si el pilot yuuzhan vong s'havia adonat que l’Anni li havia deixat accelerar abans de disparar, o si va morir pensant que ella havia tingut un cop de sort. Va intentar generar un altre buit, però va trigar a materialitzar-se i només va alterar lleugerament la trajectòria del segon torpede. El primer va donar de ple en el blanc. Va fer explosió, provocant una flamarada de foc platejat que es va expandir per la nau com el llamp. El coralita es va desfer en trossos davant dels seus ulls, i el segon torpede va travessar el mateix centre de l'explosió, esclatant a uns cent metres.

- Bon tret, Dotze -La Jaina va somriure i va contemplar l’Esperança Perduda. Podia percebre al seu germà a bord. Ja esteu fora de perill, Jacen.

Llavors, una terrible explosió va fer saltar la part de babord del carro, i la malmesa nau va començar a caure en picat cap a Garqi.

En Jacen va sentir més l'impacte de la sorpresa i la ira de la Jaina que el de la pròpia explosió. Ell mateix havia intentat neutralitzar la seva pròpia ira pressentint instants abans l'explosió, però el dolor i la sensació de pèrdua li van arribar mitjançant la Força en descarnades onades. Ell va voler cridar a través de la Força i dir-li que tot anava bé, però no va poder.

En lloc d'això, es va refugiar en el seu propi interior i va eliminar la seva presència en la Força. No li agradava la idea de mentir a la seva germana sobre com anaven a entrar a Garqi, però havia estat necessari. Ningú sabia fins a quin punt podien els yuuzhan vong captar les seves comunicacions o emocions. El fet que nosaltres no puguem veure'ls amb la Força no implica que ells no ens vegin a nosaltres. Només fent creure a la gent de la nau i els caces que el carro havia caigut podien tenir la seguretat que les comunicacions i les emocions serien les desitjades.

- Jacen, el monitor mostra una junta avariada en J-14. Mala connexió o...

- Un moment, Corran -els dits d’en Jacen volaven sobre la consola -. Sembla que l'explosió ha deformat el metall. J-14 s'ha trencat i s'ha deixat anar massa aviat. J-13 i J-15 aguanten, però la pressió que suporten és incalculable.

- Baves de sith! -en Corran es va girar en el seu seient per mirar a Jacen -. Prepara les càrregues secundàries. Deixa-les en seqüència de dos quan jo t'ho ordeni. Estigues atent. No és moment de preocupar-se per la teva germana.

- Sí, senyor- Jacen va obrir el diagrama del patró de les explosions en seqüència de dos. Sis de les vuit càrregues brillaven en verd, però hi havia dues vermelles. Les dues al costat de J-14 -. Hi ha un problema, Corran. Les càrregues al costat de J-14 estan danyades.

- Rebut.

En Jacen va mirar per sobre del cap d’en Corran al visualitzador hologràfic situat a la pantalla de visió davantera del Millor Sort. La imatge procedia d’holocàmeres col·locades al casc de l’Esperança que permetien al pilot veure el que passava a fora mentre el vaixell de càrrega queia en picat cap al planeta. Estaven a punt d'entrar en l'atmosfera de Garqi. Parts de la coberta van començar a brillar per la fricció, i la pintura va començar a desfer-se en resquills que relluïen com espurnes.

En Corran va prémer un intercomunicador.

- Ganner, mira a estribord. Veus les dues càrregues en aquella barra? Són les que estan en vermell.

- Les veig.

- Pots emprar la Força per comprimir els detonadors fins que explotin?

- Mai ho he fet abans.

-Bé, doncs ara és el moment. Si no pots amb les dues, ocupa't de la de dalt. Quan jo et digui.

- Entès.

- Jacen, prepara't. Quan ell acabi, fes explotar la teva.

- A les seves ordres.

El vaixell de càrrega va començar a estremir-se quan l'atmosfera es va fer més densa. La mà d’en Corran ballava sobre el panell de comandament. Va donar més potència als propulsors giratoris, la qual cosa va aïllar lleugerament a la nau de les tremolors que sacsejaven l’Esperança. El Sort es movia una mica, i va augmentar la pressió sobre els connectors que mantenien juntes les dues naus, però no es va deixar anar res més.

Quan l'esquerda del casc va començar a absorbir l'atmosfera, el vaixell de càrrega va començar a girar a babord. En Corran va intentar rectificar perquè la nau descrivís una trajectòria de vol simple, i va prémer un botó que apagava els motors de l’Esperança. La nau sencera es va estremir i va girar en rebre les sacsejades de l'atmosfera.

- Tothom preparat. Això no serà ni fàcil ni divertit - Corran va prémer un parell de botons de la consola -. Ganner, explosió de càrregues ara!

La Força es va arremolinar darrere d’en Jacen i es va centrar en els explosius. El primer no va trigar gens i va desaparèixer de la pantalla d’en Jacen. Sense esperar al segon, el jove Jedi va prémer un botó de la seva consola, encenent els altres explosius en una seqüència rítmica que va destrossar la popa del vaixell de càrrega.

En Corran va prémer un interruptor, deixant anar els enganxalls que subjectaven el Millor Sort a Esperança Perduda. El petit transbordador va sortir acomiadat donant tombs de la nau que l'havia introduït a l'atmosfera. En Corran no va intentar estabilitzar el vol o dirigir-lo, sinó que el va deixar caure com qualsevol altra resta. Quan la nau va donar la volta, en Jacen va poder veure per la finestreta el brutal descens de l’Esperança cap a Garqi.

L'altímetre de la consola d'en Jacen comptava a velocitat vertiginosa els metres que quedaven fins a la superfície. De sis quilòmetres va passar a quatre, tres, dos. En Jacen es va adonar que la seva seguretat depenia d'un simple clic, i va intentar percebre algun tipus d'ansietat en Corran mentre la petita nau traspassava aquesta barrera.

No va percebre res, la qual cosa li va fer somriure. Podia imaginar fàcilment al seu pare en el seient del pilot, esperant i esperant donar potència a la nau, ampliant els marges de seguretat amb una generositat excessiva. En Jacen no creia que la capacitat d’en Corran per assumir riscos formés part del seu origen corellià, sinó més aviat de la seva pertinença a la Rebel·lió. Els pilots van haver de dur a terme gestes increïbles per aconseguir la llibertat de la galàxia. Per a ells, la prudència li llevava espai a l'eficàcia.

En Corran va donar tota la potència als repulsors quan estaven a cinc-cents set metres de la superfície de selves tropicals de Garqi. Això va alentir lleugerament el descens, però no va impedir que la nau s'enfonsés entre els arbres, tallant branques, escampant fusta i espantant a una bandada d'ocells de tots els colors. El Millor Sort es va enfonsar fins que els propulsors van trobar suficient resistència en la massa planetària com per fer rebotar el vehicle.

En Corran va deixar que la petita nau surés en l'aire mentre fulles púrpures i branques trencades relliscaven pel vidre de la cabina, marcint-se i cremant a la bullent carcassa.

- Esteu tots bé?

-Jo estic bé -va dir en Jacen mirant cap enrere, a la resta. Tots van assentir.

Els altaveus de la nau van donar un espetec.

- Aquí el comandament d’esquadró del Ralroost cridant a tots els caces. El compte enrere per a l'evacuació ha començat.

- Aquí, Múrria Onze. Un vaixell de càrrega ha caigut.

- Ho sabem, Onze. La nau va quedar destrossada. No hi ha senyals de vida.

En Jacen va sentir un calfred. Els sensors de l'Ala-X de la Jaina eren massa poc potents per detectar senyals de vida a tanta distància, així que ella li donaria per mort. Va estar a punt d'entrar a la Força per fer-li saber que estava bé, però es va contenir.

En Corran es va girar i va assentir.

- Sé que és dur, Jacen, però li explicaran la veritat quan el Ralroost surti d'aquí.

En Jacen va negar amb el cap.

- Crec que és la primera vegada que li faig una cosa així a la meva germana... o a qualsevol.

- I seria meravellós que no haguessis de tornar a fer-ho mai més, però hi ha vegades en què una mica de crueltat pot donar molts beneficis. És el dolent de fer-se gran -Corran li va somriure.

- Rebut -Jacen va prémer un interruptor de la consola i va seleccionar una freqüència especialment. Tinc un punt de localització en la freqüència de contacte, direcció dos, un, nou.

En Corran va virar la nau cap a aquest punt i va donar potència als motors. La petita nau va començar a obrir-se pas per la selva. Les branques es trencaven contra el casc, i antropoides peluts fugien espaordits. Avançava, permetent que el món porpra de Garqi se l'empassés, i, amb sort, els ocultés dels yuuzhan vong tant a ells com a la seva missió.

 Següent