Desastre (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

En Luke es va aixecar de la cadira que havia estat ocupant en l'oficina de la directora de la biblioteca de la Universitat de Garos i va sortir a l’avantsala abans de respondre a la crida del seu intercomunicador. Va deixar soles la Mara i la Mírax per tractar amb la directora, una buròcrata que es demorava fins a la sacietat per explicar cada procediment que realitzava, reduint el seu ritme de treball a una cosa més lenta que un tauntaun mullat a Hoth.

Si deixés que l’R2 es fiqués en el sistema, acabaríem en un moment.

- Aquí Skywalker, què passa, Ànakin?

- Salutacions, Mestre Skywalker.

- Daeshara'cor? - Un calfred va recórrer l'esquena d’en Luke. Es va endinsar en la Força per obtenir alguna percepció sobre ella o sobre l’Ànakin. Els va trobar, però llunyans i diminuts, com si estiguessin intentant conscientment reduir la seva presència en la Força -. Ànakin tenia aquesta freqüència d'intercomunicador.

- Està bé. Una mica masegat, però il·lès -el soroll de fons es menjava la veu de la twi’lek, eliminant qualsevol matís de preocupació en el seu to. Si és que n'hi havia. En Luke es va adonar que havia desactivat la potència de senyal perquè fos més difícil localitzar-la. Si fa el que li hem ensenyat, aquesta conversa durarà poc i després es traslladarà a un altre lloc.

- Daeshara'cor, hem de parlar. El que estàs fent no està bé. No serà d'ajuda per a la situació.

- Mestre, t'ho hauria explicat si cregués que anaves a entendre-ho. Però sé que no és així, i tampoc és culpa teva -va dubtar un instant i va prosseguir -. Vas a bloquejar l'accés a la informació que necessito, així que et proposo un tracte. Les dades que vull a canvi del teu nebot. Pensa-ho. La Daeshara’cor fora.

- Maleïda sigui! -En Luke no es va adonar que havia cridat fins que la Mara i la Mírax es van aixecar dels seus seients i van entrar a l'avantsala. L'ansietat que emanaven li va arribar abans que entressin -. La Daeshara’cor ha trobat l’Ànakin i, d'alguna manera, se l'ha endut.

Els ulls verds de la Mara es van entretancar fins a semblar dues vetes de malaquita.

-Com és possible? Estàs segur que està amb ella? Potser només li hagi tret l'intercomunicador.

- No puc percebre’l amb claredat a través de la Força. A ella tampoc. És obvi que s'està amagant i el té a prop, com va fer ell amb tu quan estàveu a Dantooine. El fet que ell portés l’intercomunicador a sobre vol dir que estava fora, en algun lloc... i, sigui on sigui, està amb ella.

La Mírax va connectar un intercomunicador a un port del seu datapad i va arrufar les celles a mesura que les paraules van començar a aparèixer a la pantalla.

- Xiulador diu que Chalco va convèncer a l’Ànakin per a què busquessin fonts d'informació local. Diu que és una tècnica d'investigació estàndard, encara que Xiulador sent el vell desdeny CorSec pels principiants que juguen a detectius. Van sortir del Feix fa com una hora, i Xiulador no sap res d'ells des de llavors.

En Luke va tancar els ulls i es va portar la mà al front. Va sentir que la Mara li acariciava l'esquena i la va somriure.

-Gràcies.

- Què vols que fem nosaltres?

El Mestre Jedi va obrir els ulls i va sospirar.

-Em temo que la Daeshara’cor vol intercanviar l’Ànakin per arxius amb informació sobre l'Ull d’en Palpatine o alguna cosa així. Doncs bé, si el poc que li he entès a la directora és cert, aquests arxius no existeixen. Així que no hi ha intercanvi.

-Aquest és un problema -La Mara va arrufar les celles -. El segon problema és que la Daeshara’cor no pot deixar marxar a l’Ànakin, ja que sap que nosaltres no permetrem que ella escapi i continuï amb la seva recerca. Ha de quedar-se amb ell. Potser encara no se n'hagi adonat d'això, però ho farà aviat, i no li agradarà gens. Sabrà que hem de moure’ns en contra.

-Però sense dades amb què negociar, no podrem ni acostar-nos a ella.

La Mírax va alçar una mà.

- Escolteu-me, negociar i intercanviar és al que jo em dedico. Podríem agafar una targeta de dades i omplir-la d’informes i de coses que només els cervellets d'aquest lloc puguin entendre. Manipularem uns pocs arxius per introduir frases clau, de manera que en una primera recerca ràpida pensi que són legítims. Això és tot el que necessitem perquè mossegui l'ham. Creieu que posaria a l’Ànakin en perill mortal?

La Mara va assentir, però en Luke no va estar d' acord.

-Això no és el que jo percebo.

- Luke, està buscant superarmament.

-Ja ho sé, però no crec que realment s'hagi parat a pensar en quins són els resultats del seu ús. Tots coneixem la història d'Alderaan. Sabem el que va passar a Càrida. Recordem el virus krytos, però resulta molt difícil imaginar la mort de milers de milions de persones. Pots sentir-te fatal, devastat, per la mort d'una persona, però pots multiplicar això per mil milions quan es destrueix un planeta?

- Sobretot quan es tracta d'un planeta ple d'enemics -La Mara va arronsar les espatlles.

Malgrat el que la Mara ha fet fins ara, encara no està perduda en el Costat Fosc. Sempre ha tingut un bon comportament - va sospirar -. Podríem ajudar-la si sabéssim el que ha provocat que comenci a comportar-se així.

- Aquest "si" és massa gran -la dona d’en Luke va assentir lentament -. Crec que el pla de la Mírax val la pena. Anem a fer-ho.

En Luke va somriure i va tornar a l'oficina de la directora.

- Disculpi, però ha sorgit un problema urgent. Necessito la seva ajuda.

La dona va somriure.

- Estic disposada a ajudar-lo en tot el que estigui a la meva mà.

- Bé, gràcies, doncs, si us plau, aparti’s del seu terminal -En Luke va mirar a R2D2 -. Baixa tot el que puguis de l'historial del projecte de l'Ull i fica el material més tècnic que trobis en una targeta de dades. Anem a tendre un parany i només podem permetre'ns un esquer que sigui irresistible.

L’Ànakin es va regirar inquiet. Per primera vegada es donava compte del que de debò que es prenia la Daeshara'cor la seva recerca. Quan ella el va amenaçar amb matar-lo si li percebia intentant entrar en la Força. I ara es trobava asseguda, amb dos sabres làser sobre la falda i l'intercomunicador a la mà. Va apagar l'intercomunicador i el va mirar.

- Ja ho has sentit. Et canviaré per les dades. No sortiràs ferit.

De genolls, a la cantonada d'un sòrdid apartament sense moblar i amb les mans lligades a l'esquena i als turmells, l’Ànakin va sospirar.

-Estàs dient que no sortiré més ferit del que ja estic.

- Ha estat una cosa inevitable. No puc arriscar-me a què fugis.

- No em referia a això, Daeshara'cor - va arronsar les espatlles el que va poder -. Sempre vaig admirar el teu esforç. Per què fas això?

Ella va sospirar.

-No ho entendries.

- No? Per què no? Perquè no sóc un twi’lek? Perquè vaig créixer a Coruscant i després a l'Acadèmia? – L’Ànakin va arrufar les celles.

Abans que ella pogués obrir la boca, la porta de l'apartament va saltar amb un espetec. Chalco va aparèixer al llindar, amb una carrabina làser en una mà i una cosa rondinaire i grisa embolicant-li el coll. Era com si algú li hagués arrencat una tira de pell a un talz i l'hagués convertit en estola, per després lligar-la a una beina en alguna cursa de llarga durada.

- Quieta, Daeshara'cor -va balbucejar en Chalco en to greu -. No et preocupi’s, xaval, ja estàs fora de perill.

- Això creus? - La twi’lek va agafar el sabre làser i el va encendre. La fulla va vessar reflexos mortals sobre el rostre d’en Chalco -. Marxa ara i no sortiràs ferit.

- No sóc jo qui sortirà ferit, nena -va prémer el gallet i va llançar un raig blavós cap a la Jedi, que va alçar el sabre làser amb tota facilitat i li va tornar el feix blau. Va donar a Chalco al genoll, i va pujar com un llamp pel seu cos i al voltant del seu estómac. El tremolor involuntari dels seus músculs va esborrar-li ràpidament la mirada de sorpresa a la cara i el va fer caure a terra.

La Daeshara’cor el va arrossegar a l'interior de l'habitació emprant la Força i va tancar la porta. Li va treure la carrabina làser de les mans i el va arrossegar fins a situar-lo al costat de l’Ànakin.

L'home es va quedar immòbil durant uns segons, va parpellejar i va començar a xiuxiuejar.

- No ho entenc.

- Entendre què, Chalco?

- Se suposava que no podria... -es va estremir -. Em van dir que servia per treure els poders als Jedi.

La Daeshara’cor va arrufar les celles.

- De què parles?

-El miripell.

L’Ànakin va arquejar una cella mirant al seu amic.

- Pell d’ysalamiri? És això?

-Sí. Em va costar força.

- Ei, Chalco, només funciona si l’ysalamiri és viu.

La twi’lek va esbufegar.

- I el més a prop que ha estat aquesta cosa de la vida va ser quan algú la va agafar per treure-la del teler.

En Chalco va grunyir.

- Has parlat amb l’Skywalker? – La Daeshara'cor va apagar el sabre làser -. No, volies agafar-me tot sol. És igual, segueixo tenint una mica de temps.

L’Ànakin va alçar la mirada.

- Anaves a dir-me per què fas això.

- No, anava a dir-te per què no ho entendries -la mirada de la twi’lek es va endurir -. Has tingut una vida privilegiada, Ànakin. Els teus germans i tu vau ser tractats com a herois des que vau néixer. Heu exercit fascinació sobre milions d'éssers. Les expectatives pel que fa a vosaltres eren enormes, són enormes, i he de dir en vostre favor que ho porteu bastant bé. No obstant això, us situa en una posició des de la qual no podeu entendre a la resta.

-El que no puc entendre és per què vols trobar una arma capaç de matar a milers de milions d'éssers. Hi ha hagut una cosa tan dolenta en la teva vida com per a portar-te a fer això?

- No pots imaginar el que és voler matar milions d'éssers?

- No.

- Ni tan sols per protegir la teva família? Per salvar la teva mare? Al teu pare? - Ella el va mirar directament -. És que no canviaries la vida de mil milions de yuuzhan vong per recuperar Chewbacca?

L’Ànakin va sentir que se li feia una bola a l'estómac. Va lluitar perquè no es reflectís a la cara. Va intentar parpellejar per allunyar les llàgrimes, però va notar com li inundaven les galtes. Va xarrupar i va intentar netejar-se el nas a l'espatlla, però no va poder. Li tremolaven els llavis i va recordar l'última vegada que va veure Chewbacca, valent i desafiant. I després res...

L’Ànakin va tornar a xuclar i va alçar la barbeta, estirant la gola.

- Ni milers de milions de vides podrien retornar-me’l. I matar milions de yuuzhan vong no podria equiparar-se a l'heroisme de la seva mort. Chewie havia viscut molt. Era un esclau quan el meu pare el va alliberar...

- Llavors ell ho entendria.

L’Ànakin va arrufar les celles.

- Jo no...

- No, ni ho faràs -ella es va girar i va començar a jugar amb els botons de l’intercomunicador -. Necessito tornar a parlar amb el teu oncle.

En Chalco es va redreçar lentament i es va recolzar contra la paret.

- Intentaria deslligar-te, xaval, però els dits encara no em funcionen molt bé. El cap... Em batega el cap.

- A mi també –L’Ànakin es va apartar de la paret i es va redreçar de nou. Li feia mal el cap, li coïen els genolls i li cremava la gola. El comentari de la Daeshara'cor sobre Chewie li havia dolgut enormement. Va contemplar una vena que palpitava a la templa d’en Chalco. Portava el mateix ritme que el batec del seu cap, com si li estiguessin martellejant al crani. Va sospirar.

Va aixecar el cap un moment i el va tornar a baixar abans que la Daeshara'cor se n'adonés. Amb cura, molt a poc a poc, concentrant-se totalment, va apartar el malestar i va tocar la Força.

La Daeshara'cor es va girar mentre l’Ànakin s'embolicava en la Força. Va avançar un pas cap a ell, i llavors la carrabina làser es va elevar del sòl i es va clavar sòlidament al front de la twi’lek, que va parpellejar un parell de vegades i es va desplomar a terra.

L’Ànakin es va recolzar en els talons i va accedir a la Força per trobar al seu oncle. Ho va fer, i ràpidament; Luke estava més a prop del que l’Ànakin s’esperava.

L’Ànakin va obrir els ulls i va veure Chalco mirant-lo amb un enorme somriure de satisfacció.

- Què és tan graciós?

- Tens sort que em donés per aparèixer. Sense mi, ella hauria aconseguit escapar sense problemes.

- Creus que el fet d'enfrontar-te a tu l'ha deixat exhausta?

- No, no tant.

- I això de donar-li amb la carrabina, això ho vas fer tu?

- No -En Chalco va negar amb el cap -. Però si jo no l'hagués portat, no hauries tingut res a utilitzar contra ella.

Sospirant, l’Ànakin va emprar la Força per arrossegar la carrabina làser cap a Chalco.

- Ara dispara-li un raig per atordir-la i que no es desperti. Després comprova si ja tens bé els dits per poder deslligar-me.

- Dóna'm un minut.

- Ho faria si en tingués, però el meu oncle està al caure –L’Ànakin va somriure a l'home -. I sóc conscient que estarà enfadat pel fet que estiguem aquí, en aquesta situació, què creus que serà millor que em trobi lligat o lliure?

- D’acord. Ets un noi llest -En Chalco es va treure la miripell del coll i la va tirar a un racó -. Això serà el nostre secret.

-És clar, Chalco, serà el nostre secret. Ja tenim prou problemes –L’Ànakin va somriure -. El meu oncle no ha de saber-ho tot.

Següent