Desastre (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

En Corran Horn va pilotar el Millor Sort dret cap al Ralroost i li va alegrar veure els Ala-X sortint de la nau bothan. Un somriure va il·luminar el seu rostre. Va activar el sistema de comunicació de la nau.

- Aquí està! Ja som a casa.

Va sentir un crit ofegat d’en Jacen i va percebre l'angoixa que brollava sobtadament del jove.

- Mira això! Corran, tenim problemes.

-Gràcies per la introducció, Jacen; ara, si no t'importa, enrotllat una mica més - va posar la suficient fermesa en el seu to perquè Jacen es tornés a concentrar -. Quants, què i on?

- Ho sento, Corran -En Jacen exhalà bruscament -. Tinc un de gran, set petits i coralites per tot arreu, almenys seixanta-quatre, però cada vegada hi arriben més. Els petits són de la mida d'una corbeta, el gran és un creuer yuuzhan vong. Tots es dirigeixen cap a nosaltres. El seu ritme d'avanç indica que ens agafaran abans que arribem al Ralroost.

-Gràcies. Suposo que he de donar-te-les - Corran va connectar amb la freqüència tàctica del creuer d'assalt bothan -. Aquí el Millor Sort trucant al Ralroost. Podem desviar-nos i sortir d'aquí. Marxeu.

- Negatiu, Millor Sort, seguiu apropant-vos.

En Corran va reconèixer la veu de l'almirall Kre'fey.

- Amb tots els meus respectes, senyor, aquí hi ha vong suficients per formar un cinturó d'asteroides. No val la pena arriscar el Ralroost per nosaltres.

- Malgrat la seva humilitat, coronel Horn, sóc jo qui pren aquí les decisions. Veniu el més ràpid que puguin -l'almirall bothan va fer una pausa -. Això no ens agafa desprevinguts.

En la seva cabina de l'Orgull Ardent, amb la màscara de cognició connectant-lo amb l'aparell sensorial de la nau, Deign Lian va deixar que se li passés la sorpresa inicial que li havia provocat trobar forces de la Nova República a Garqi. Hi havia proposat a Shedao Shai una expedició a Garqi, principalment per comprovar els progressos d’en Krag Val en l'experiment de conversió d'esclaus. Basant-se en informes dels seus propis agents de l'estació de Garqi, volia demostrar que no s'havia eliminat del tot a la resistència, i així avergonyir Krag Val posant en dubte al seu senyor.

En Shedao Shai li havia concedit permís per a l'expedició, però exigint a Deign que portés amb ell un nodrit seguici bèl·lic. Les preguntes d’en Deign sobre el motiu de l'escorta van rebre una mirada per tota resposta. Va accedir a la petició perquè sabia que seria un malbaratament de recursos que embrutaria l'honor d’en Shedao Shai.

I, d'alguna manera, ell ho sabia... Deign Lian es va estremir i es va concentrar en el que passava. Els sensors de la nau li van proporcionar una impressió hologràfica del sistema i de les naus. El seu entrenament li va permetre reconèixer que la nau més valuosa era la que escapava de Garqi i de les seves forces, aquella cap a la qual enviaven els seus caces els infidels.

L'ordre va ser emesa al mateix temps que pensada. Les seves forces es van orientar cap a la petita nau que fugia de Garqi. Agafeu-la, destruïu-la després destruïu a la resta.

Al pont de comandament del Ralroost, l'almirall Kre'fey es va allunyar de la pantalla de visualització quan els escuts antiprojectils van començar a tancar-se. Va caminar fins al panell de comunicació amb pas ferm, però sense mostrar ansietat, i va somriure a la bothan allà asseguda.

- Tinent, si us plau, convidi al Grup Martell a adoptar les posicions designades en Cas Delta.

- A les seves ordres, almirall.

Mentre ella connectava les freqüències tàctiques adequades i començava a emetre ordres, Kre'fey es va girar cap a Wedge.

-Quin joguinet que ens ha tocat...

-Els nostres reforços seran útils, però no seran suficients.

- No intentem guanyar la batalla, Wedge, només una mica de temps -Kre'fey va assenyalar cap al seu lloc al pont -. Sensors, vull una visió hologràfica del sistema i que enviïn totes les nostres dades tàctiques a Coruscant mitjançant el satèl·lit que vam estacionar a la vora del sistema.

- Configurant, almirall.

- Bé, molt bé -un somriure de depredador se li va dibuixar lentament a la cara. La seva gola va deixar escapar un grunyit greu, apel·lant a una part fonamental de la seva mentalitat bothan. Era una cosa que solia dissimular quan tractava amb humans perquè ells sempre ho veien com una cosa negativa en qüestions de política bothan. Som depredadors per naturalesa, i ara jo necessito utilitzar aquesta naturalesa.

- Queda't aquí amb mi, Wedge Antilles -les paraules d’en Kre'fey van ressonar greus, procedents de les seves mateixes entranyes -. Potser no pretenguem matar aquests yuuzhan vong, però podem fer-los mal, i això ja n’hi ha prou.

La Jaina va descriure un gir a babord amb el seu Ala-X, desviant-se després a estribord. Sempre a babord de l’Anni, les dues van iniciar una sèrie de trets contra un esquadró de coralites.

- Quan tu diguis, Dotze.

L’Anni va fer doble clic a l’intercomunicador a manera de resposta. Ambdues van ajustar la ruta, virant una mica més a estribord, i es van acostar a un esquadró de sis caces enemics que aguaitava al Millor Sort. Amb una flamarada blava, l'Ala-X de l’Anni va llançar un torpede de protons. Una mil·lèsima de segon després, un segon míssil va sortir disparat del seu caça.

La Jaina va aclucar els ulls.

Si això funciona...

El primer torpede de protons es va acostar al grup de coralites, que va respondre generant buits que es van empassar el míssil abans que topés contra ells. Imitant una tàctica que va demostrar ser efectiva en la batalla de Dantooine, la Nova República havia programat la detonació prematura dels torpedes de protons si detectaven una anomalia gravitatòria, que és el que va fer el míssil.

Els coralites es van trobar dirigint-se de cap a un titànic núvol d'energia. Això va destrossar la formació. Els pilots yuuzhan vong es van dispersar com ocells, fent virar les seves naus en angles tancats. Alguns van volar per sota i altres van tornar a l'atac. Dos d'ells es van separar i van ascendir, demostrant així l'eficàcia de la nova tàctica.

El problema inherent al disseny dels coralites consistia en què els dovin basal que manipulaven les ones de gravetat per proporcionar impuls també eren els que generaven els buits defensius. Els investigadors de la Nova República es van adonar que la capacitat de maniobra dels caces enemics es veia minvada quan es creaven els buits. Per tant, els pilots de l'Esquadró Murri havien arribat a la conclusió que passaria el mateix a l'inrevés.

El segon torpede de protons va arribar fins a dues de les naus que fugien, i va explotar. Un coralita es va esvair en la resplendent detonació. L'altre va encaixar part de l'explosió pel costat de babord, i el corall Yorik es va fondre, exposant la cabina al buit. La nau rocosa va deixar de volar amb direcció o propòsit definit i es va precipitar cap a Garqi com les altres deixalles interestel·lars.

La Jaina va situar la retícula sobre el caça yuuzhan vong més proper i va prémer el gallet de ràfegues. El seu làser quàdruple va escopir centenars de dards lluminosos sobre l'objectiu. Un petit buit els va absorbir, però aquest va quedar col·lapsat de seguida i els altres trets van foradar l'abrupte exterior del caça. Quan va veure que els dards havien donat en el blanc, la Jaina va prémer el gallet principal, deixant anar sobre el coralita una càrrega quàdruple completa.

Els espurnejants raigs carmesins van anar a parar a la nau enemiga, cobrint el morro amb tanta energia que va desprendre una encegadora llum blanca. La roca fosa va començar a cedir, desmembrant-se com si fos carn morta. El coralita va traçar un lent gir, i va anar sacsejant-se i estremint-se a mesura que s’apagava la vida dels dovin basal.

L’Anni va deixar anar un ràpid tret que va danyar l'altre caça, però sense destruir-lo, i llavors la Jaina i ella es van trobar a l'altra banda de la formació yuuzhan vong. La Jaina, que contemplava concentrada els monitors, va emprendre un altre vol d'assalt amb el seu caça. La batalla s'havia intensificat a sobre d'ella, els Ala-X i els coralites giraven, viraven i anaven d'un costat a un altre en caòtic frenesí, la tàctica del torpede de protons havia demostrat ser tan útil en la primera passada, que ara generava les mateixes possibilitats de destruir tant l'enemic com a aliat.

Tornem a les tàctiques convencionals.

Més enllà dels caces, les naus grans iniciaven la seva ofensiva. Les dues naus escorta del Ralroost, un parell de destructors estel·lars classe Victoria, van aparèixer sobre i sota del creuer yuuzhan vong, llançant càrregues de míssils d'impacte i crivellant a la formació enemiga amb foc de turbobolàser. Naus yuuzhan vong de la mida de corbetes van interceptar molts míssils i trets abans que arribessin al creuer, oferint una esfera externa de defensa. Els seus trets de resposta a les forces de la Nova República eren repel·lits pels escuts, però aquests escuts no aguantarien molt de temps.

La Jaina va sentir un calfred. Si això fos una simulació, seria obvi que ens han superat. Seria el moment de tallar i fugir. Va sospirar. Però no és una simulació. No podem fugir, no podem guanyar. Així que només ens queda l'esperança de causar tants danys que la victòria tampoc sigui seva.

Deign Lian somreia en la profunditat de les entranyes de la seva nau. L'aparició dels reforços de la Nova República li havia sorprès, però una ràpida anàlisi de la situació va revelar que la seva intervenció només allargaria el temps que trigarien a matar-los. Encara que els seus coralites havien patit més danys dels esperats, i encara que les naus nouvingudes havien desplaçat més caces mecànics al combat, seguien superant en nombre a l’enemic. A més, les seves naus grans eren més nombroses i més potents.

Va dirigir els seus atacs a una de les petites naus de la Nova República. Els canons yuuzhan vong van vomitar dolls de plasma sobre ella, espedaçant els seus escuts. L'esfera de protecció de la nau enemiga va començar a afeblir-se. Una o dues ràfegues més i els seus escuts cedirien, i els trets fondrien la coberta de la nau enemiga, alliberant-la de la seva blasfema parodia de la vida.

I quan arribi aquest moment, acabaré amb la resta. El líder yuuzhan vong va somriure a poc a poc. Els guerrers lloaran la meva victòria. La meva posició serà tal que quan el meu senyor falli, només hi haurà una opció per substituir-lo.

L'almirall Gillad Pellaeon va la imatge hologràfica de la batalla que es desenvolupava en el cor del sistema Garqi, assegut al mateix lloc on el gran almirall Thrawn havia capitanejat el Quimera. Es va igualar el bigoti amb la mà esquerra i va prémer el botó de comunicació del seient de comandament amb l'índex de la dreta.

- Armament, estan llestos els Clau?

La seva oficial de comandament de combat va respondre afirmativament.

- Confirmat, almirall.

- Bé. Timoner, cinc segons per al salt. Posicions de l'informe Gamma. Digues als Clau Un que té via lliure per saltar a punt nou.

- A les seves ordres, almirall.

En Pellaeon va deixar anar el botó de comunicació i es va recolzar al respatller, juntant les mans. Portava dècades somiant amb trobar-se amb naus de la Nova República en una posició igual de compromesa. Havia pensat de planificar una emboscada, tal com havia fet aquí, per després executar-la. Va somriure imaginant la seva sorpresa.

-Sí que es portaran una sorpresa, crec jo -va assentir lentament -. I els nostres objectius també.

En Corran va precipitar en picat al Millor Sort, i va alçar el morro descrivint un mig tirabuixó abans de donar la volta i virar cap a babord per baixar. Els sensors seguien mostrant a dos coralites a la cua de la seva nau. Les seves maniobres estaven evitant que poguessin disparar amb precisió, però els yuuzhan vong li estaven allunyant a poc a poc del Ralroost.

- Jacen, et queda sedant en aquest injector?

- Ganner va consumir l'últim que quedava. Per què?

-Bé, sempre em va agradar pensar que moriria adormit -En Corran va deixar anar una riallada -. Només perquè ho sàpigues, noi, m'has impressionat en aquesta missió. Potser no signifiqui molt quan siguem àtoms alliberats en l'espai, però...

- Baves de sith!

- No crec que el meu comentari mereixés un jurament per part teva...

- No, Corran, vam rebre nombrosos contactes nous. Tinc dos destructors estel·lars, un classe Imperial i un classe Victòria. I moltes coses més. Els identificadors els classifiquen com a forces del Romanent Imperial.

En Corran va somriure.

- Que sàpiguen que estem del seu costat, Jacen. Aguanta una mica. Potser sortirem d'aquesta després de tot.

Espurnes va grinyolar quan dotzenes de contactes amb caces es van dispersar per totes les pantalles sensores de la Jaina. La jove es va llançar a babord i va mirar el seu monitor. Les naus no s'assemblaven a res que hagués vist abans. Tenien una cabina semblant a un caça TIE, amb el doble motor fònic en la part posterior. Però, a diferència dels TIE, tenien quatre braços que sortien de la unió del motor i de la càpsula cap amunt i cap endavant, com si fossin dits tancant-se sobre la cabina, disposats de tal manera que recordaven lleugerament a la posició de combat d’un Ala-X.

Un so agut es va obrir pas en la unitat de comunicació, i va cobrar forma de veu humana.

- Buideu la pista, Murris. Ara són nostres. Clau U fora.

Què? Qui? La Jaina es va quedar petrificada quan els caces com urpes li van passar de llarg. Eren tres grups de quatre, agrupats en formació tancada. Giraven i es movien com si els pilots compartissin un mateix cervell, amb tal precisió que la Jaina es va quedar sense respiració. Les seves armes van escopir ràfegues de trets verds, i després van deixar anar tandes dobles que van colpejar als coralites amb increïble exactitud. Les cabines enemigues es van convertir en volcans. Els dovin basal van bullir i explotar. Els caces enemics van caure davant l'envestida dels trenta-sis Punyents que acabaven d'aparèixer en el sistema i s'endinsaven en combat.

Els dos destructors estel·lars que havien aparegut a la vegada van canviar el signe que portava la batalla de les grans naus. Una s’interposava entre l'enemic i l'Alba de Tanaab, que havia patit danys. Havia perdut els escuts i s'havien declarat una dotzena d'incendis en les seves cobertes. El nou destructor estel·lar classe Victòria, el Collita Roja, va rebutjar tot el foc procedent dels yuuzhan vong, mentre feia servir el seu propi armament per destrossar una de les corbetes enemigues.

L'altra, el Quimera, es va unir al Ralroost en el seu enfrontament contra el creuer yuuzhan vong. La nau enemiga va desencadenar una plaga d'anomalies gravitatòries que va aconseguir absorbir tots els atacs, però que va acabar amb gairebé tota la capacitat de maniobra de la nau. Poden mantenir-nos a ratlla d'aquesta manera fins que els dovin basal es cansin, i no tenim ni idea de quant temps pot ser això.

- Murri U a tots els Murris, s'ordena la retirada. Tornem al Ralroost. Hem aconseguit el nostre objectiu i tornem a casa.

La Jaina va pestanyejar i es va endinsar en la Força. Va sentir la presència del seu germà, fora de perill i d'una peça, al Ralroost. Ara sí que podem tornar. Va comprovar les pantalles sensores i va arrufar les celles. Els coralites eren pocs i s'allunyaven, tots en direcció al creuer yuuzhan vong. Els Punyents descrivien intricades trajectòries en el que havia estat el camp de batalla, i alguns d'ells escortaven als Ala-X a la nau bothan. Una petita formació es va separar i es va acostar, col·locant-se entre la Jaina i l’Anni.

- No us preocupeu, Murris, ja esteu amb nosaltres. Us portarem a casa sans i estalvis.

El paternalisme de la veu de Clau U va fer que la Jaina fes petar les dents.

- Qui sou?

- Simplement els millors pilots de combat de la galàxia - un zoom agut de soroll de fons va espeternegar per un instant al canal -. Som una falange de la Casa Chiss, cedits a la Nova República temporalment pel meu pare, el general baró Soontir Fel.

 Següent