XI
- Mara?
Bufant una gota de
suor de la punta del nas, la Mara va desactivar el remot de pràctica de combat
i va apagar el seu sabre de llum.
- Entra - va
exclamar.
-Vaig pensar que et
trobaria aquí - va dir Karrde, mirant al voltant de la sala de l'exercici del
Salvatge Karrde mentre entrava en ella -. H'sishi va dir que havies estat
passant molt temps aquí sola. Fent sons enfadats, així ho va dir.
-M’he estat
alliberant d'algunes frustracions - va concedir la Mara, prenent una tovallola
i netejant-se la humitat de la seva cara -. Com va ella?
-Gairebé guarida -
va dir Karrde, creuant un dels bancs de resistència i asseient-se -. És la
primera vegada que ha estat en un tanc de bacta, segons ens va dir. Està
bastant impressionada.
-Necessitem fer per
ella alguna cosa més que simplement curar-la - va dir la Mara -. Realment va
posar el seu coll en joc quan va portar el meu sabre de llum al palau d’en
Praysh.
-Estic d'acord - va
dir en Karrde -. Encara que, bastant estranyament, ella no ho veu d'aquesta
manera en absolut. Em va explicar que una vegada que va trobar el teu sabre de
llum i va comprendre que eres una Jedi, no va tenir cap dubte en absolut que
poguessis ocupar-te amb facilitat de les legions d’en Praysh.
La Mara va fer una
ganyota. Jedi...
- Suposo que li vas
treure aquesta idea del cap?
-No realment. Pel
que fa a mi, ets una Jedi en tot excepte en el nom.
No era tan simple,
la Mara ho sabia. No era tan simple de cap manera. Però tampoc era un assumpte
que volgués tractar ara mateix.
- Vas poder esbrinar
quina mena de recompensa podria interessar-li? - va preguntar en canvi -. Jo no
vaig poder fer cap avanç en absolut en aquest assumpte en el nostre camí de
tornada des de Torpris.
-Segons ella, tot el
que sempre havia volgut era sortir d'aquella degradant vida d’escombriaire a la
qual li havien forçat - va dir Karrde -. No sembla que tingui molt de futur en
habilitats comercials, però, així que estava pensant a oferir un curs d'estudi
d'operacions de nau estel·lar en el nostre centre d'entrenament de Quyste.
-Crec que això li
agradaria - va assentir la Mara -. Semblava fascinada amb tot sobre l'Aposta
Guanyadora durant el vol.
-Bé - va dir Karrde -.
Si demostra ser prou competent després del seu entrenament, vaig pensar que
també veuria si estaria interessada a unir-se a l'organització. - Va somriure -.
Encara que si això es qualificaria com a premi o com a càstig és probablement
discutible en alguns cercles. - El somriure es va esvair -. Realment, m'estava
preguntant si et trobes en un d'aquests cercles particulars en aquest moment.
La Mara va sentir
com el seu llavi s’arquejava.
- Trobes camins
enrevessats per plantejar aquests assumptes, no?
-Afegeix varietat a
la conversa - va dir -. Particularment quan l'altre membre de la discussió
sembla inclinat a eludir el problema.
La Mara va sospirar.
- No ho sé, Karrde.
He estat sentint... no sé. Pressionada, suposo. Les responsabilitats
darrerament han estat pesant cada vegada més sobre mi, i aquesta cosa amb
Bardrin sembla haver tret tot a flotació. En primer lloc, no m'agrada el fet
que ens capturés perquè érem contrabandistes i no podíem anar a les autoritats
a informar del segrest de la tripulació del Salvatge Karrde. I no m'agrada
realment el fet que pogués manipular-me tan fàcilment amenaçant-me d'aquesta
forma. - va onejar el sabre de llum -. Sento com si necessités anar a algun
lloc. A qualsevol lloc. Almenys durant algun temps.
-Ho entenc - va dir
en Karrde en veu baixa -. A vegades és una responsabilitat aclaparadora. - Va
alçar una cella -. Afortunadament, com tots els bons patrons, he previst una
possible solució. T'agradaria muntar un negoci pel teu compte?
La Mara va arrufar
les celles.
- M'estàs fent fora?
-Oh, no - li va
assegurar Karrde -. Certament no a menys que tu mateixa vulguis anar-te’n.
Estava parlant d'establir-te amb la teva pròpia petita companyia comercial
durant algun temps. Una totalment legítima, és clar, el que t’ajudaria a
mantenir els oportunistes com Ja Bardrin fora de la teva esquena. Tindries una
oportunitat per relaxar-te fora de les perennes intrigues i maldecaps de la
franja, aconseguir una mica d'experiència amb la direcció del petit negoci, i
possiblement fins i tot guanyar una mica més de respecte entre els alts nassos
de Coruscant.
-Això últim està
força baix en la llista - va dir la Mara, mirant sorruda el seu sabre de llum -.
Què treus tu d'això?
En Karrde va onejar
una mà casualment.
- Oh, només la
satisfacció d'ajudar a una col·lega lleial i de confiança. I, és clar,
recuperar una lloctinent més experimentada i relaxada quan tornis a
l'organització.
- I si decideixo no
tornar?
Un múscul a la galta
d'en Karrde es va tensar bruscament.
- Odiaria perdre't,
Mara - va dir en veu baixa -. Però tampoc intentaria mai aferrar-me a tu si
realment no vols quedar-te. Així no és com faig les coses.
La Mara va tocar el
seu sabre de llum. La llibertat. La llibertat real, genuïna...
-Suposo que podria
provar-ho durant algun temps - va dir per fi -. D'on trauríem els diners i els recursos
per començar?
-De Sansia Bardrin,
naturalment- va dir Karrde -. Ella encara està en deute amb mi, després de tot.
I ara que té un veto efectiu sobre les decisions de negoci de la família, el
seu pare amb prou feines pot fer alguna cosa per bloquejar-lo.
La Mara va agitar
incrèdulament el seu cap.
- Realment hauria
esperat d'ella que li fes molt més que simplement apoderar-se d'algunes de les
seves accions - va dir -. Certament, donada la manera com el mirava mentre
sortíem.
-Són gent de negocis
-va assenyalar Karrde -. Aquest és l'aspecte de la guerra en aquests cercles. I
és clar, ja tens una nau. L'Aposta Guanyadora.
La Mara va
parpellejar.
- Vaig creure que
era de l'organització.
-La Sansia te la va
donar a tu, no a l'organització - li va recordar Karrde -. I per descomptat no
aniràs a dir que no te la vas guanyar.
-No - va murmurar la
Mara, amb un sentiment estrany gotejant a través d'ella. Mai havia posseït una
nau pròpia abans. Mai. Fins i tot quan era la Mà de l'Emperador, totes les naus
i equip que va usar era subministraments i propietat Imperial. La seva pròpia
nau...
-De totes maneres,
comença a pensar en què vols exactament i podrem concretar els detalls més tard
- va dir Karrde, posant-se dempeus -. Ara et deixaré tornar als teus exercicis.
- Es va dirigir cap a la porta...
- Karrde? - La veu
d’en Dankin es va apoderar de l'intercomunicador de la sala d'exercici -. Està
vostè allà?
-Sí -va exclamar
Karrde cap l'altaveu -. Què passa?
-Tenim una
transmissió entrant d’en Luke Skywalker - va dir en Dankin -. Informa que
l'atac de la Nova República a la fortalesa d’en Praysh ha acabat i totes les
esclaves han estat rescatades il·leses. Vol agrair-li que li hagi enviat les
dades de la matriu de defensa, i discutir el pagament per això.
-Gràcies - va dir
Karrde -. Feliciti’l, i digui-li que ara mateix hi vaig.
L’intercomunicador
es va apagar amb un espetec.
- Li vas enviar les
dades al Luke? -va preguntar la Mara. No semblava la classe de cosa en la qual
un mestre Jedi s'involucraria personalment.
-Vaig pensar que ell
podria moure el tema més ràpid que si jo tractés de fer-ho a través de
l'estructura de comandament de la Nova República - va dir Karrde-. Aparentment,
tenia raó.
-Ha de ser terrible
tenir raó tan sovint -va murmurar la Mara.
-És una pesada
càrrega - va convenir Karrde amb un somriure -. Un només ha d'aprendre a viure
amb això. Et veuré més tard.
Ell va sortir.
Netejant-se la seva cara de nou, la Mara va tirar la tovallola a un costat i va
encendre el seu sabre de llum. Un nou treball, ni que fos temporal, i la seva
pròpia nau. La seva pròpia nau.
Encara hauria de
canviar-li el nom, és clar. L'Aposta Guanyadora sonava més com una cosa que
usarien Solo o Calrissian. No, ella necessitava alguna cosa més personal, una
cosa que li recordés el que li havia costat guanyar la nau. El Fuet de Jade,
potser, o la Picada de Jade.
No. Va somriure. El
Foc de Jade.
Activant el remot de
pràctiques, sentint-se més relaxada del que havia estat en setmanes, es va
establir en posició de combat i va alçar el seu sabre de llum. Sí, això seria
interessant. Molt interessant, de fet...
fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada