Desastre (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

En Luke va trobar la Mara dempeus davant el gran finestral de la suite que li havien assignat en el Badia de Tafanda. Va percebre una mica de sorpresa en ella quan va entrar a l'habitació, però va passar quan el va reconèixer. La Mara s'envoltava amb els seus propis braços i contemplava la jungla als seus peus. Els va afluixar una mica; però en Luke va entrellaçar els seus dits amb els d'ella i la va abraçar des del darrere.

Li va fer un petó al coll.

- Com ho portes?

La Mara va assentir amb seguretat.

- Bé, molt bé. El gran sacerdot Tawron va passar per aquí i va tenir l'amabilitat de fer el mateix ritual amb mi que va fer amb els Jedi i amb la resta. Em va fer sentir malament no haver estat amb els Jedi, però...

- No passa res, Mara. Ens hauria encantat que estiguessis allà, però preferim que descansis perquè puguis donar-ho tot.

Ella va decantar el cap cap a la dreta, recolzant suaument la seva templa en la del seu marit.

-Ja ho sé, gràcies per dir-m'ho, Luke, però és que hi ha moments en què em sento com si no estigués malalta. Ithor és tan pacífic de vegades que em posa histèrica. No és que m'agradi la lluita, però és per al que em van entrenar. I és en l'única cosa en la que destaco.

- I ets una de les millors.

- Una?

En Luke va riure suaument.

- Deixa que ho arregli. Ets la millor en la lluita.

Ella va girar el cap i li va besar a la galta.

-Gràcies. T'importa si descanso aquí una estona, entre els teus braços?

-És clar, tenim temps.

- Un dia o dos?

-És clar que sí, però quedar-nos dempeus aquí dos dies igual és massa, no creus? - Luke va somriure -. Podríem desmaiar-nos de fam.

- Ah, doncs sí, espòs meu. Potser seria millor estirar-nos.

- M'encanta la teva forma de pensar, Mara -el Mestre Jedi la va abraçar una mica més fort. A l'altre costat del finestral, un estol de manollium de tres potes va a volar en un brillant núvol de color, girant i submergint-se en l'arc de Sant Martí per tornar a posar-se -. Vaja. Amb tanta planificació i tota la resta amb prou feines he tingut temps de parar-me a veure què és el que anem a protegir.

-Jo porto hores contemplant això i sempre hi ha alguna cosa nova a veure -La Mara es va girar dins dels braços d'ell i li va abraçar el coll -. Relal Tawron ha estat molt bo amb mi. Em va explicar que, tot i que la Mare Jungla és un lloc pacífic, no manca de violència i hostilitat. Em va dir que els depredadors i les preses són part del cicle natural. Un depredador mata una presa i se la menja, i llavors les bestioles i els microbis es mengen les restes, alimentant les plantes, que al seu torn són menjar i refugi per a la presa.

- I et va comparar a tu amb un depredador?

La Mara va arronsar les espatlles.

- La veritat és que em va comparar més amb una tempesta de trons incendiant el bosc en l'època de sequera.

- Vaja, vaja, no pensava que estigués tan ben informat.

- Au, no, sarcasme Jedi. M'han ferit.

Tots dos es van petar a riure, i en Luke va tornar a fer-li un petó als llavis i a la punta del nas.

- Et va donar una mica de perspectiva amb què considerar la teva funció en l’imminent batalla?

- Sí, a més de ser una perspectiva que reconcilia la meva naturalesa amb la de la Mare Jungla. I aquesta és la clau. La Mare Jungla ho abasta tot perquè forma part del cicle natural. El que no és natural de la invasió yuuzhan vong, de la guerra, és que no atén a raons naturals. Política, avarícia, cobdícia, enveja... Totes aquestes coses provoquen guerres, però són bastant poc reconciliables amb la natura. Apareixen quan les criatures intenten allunyar-se de la natura.

En Luke va somriure i la va abraçar fortament.

- Aquesta és una de les coses que més m'agraden de tu, Mara. Sempre estàs en moviment, sempre millorant. Tu segueixes creixent quan molts altres es limitarien a quedar-se asseguts.

- Jo no puc quedar-me asseguda, Luke, i menys ara -La Mara es va apartar de l'abraçada -. Hi ha tantes coses que vull fer. I amb la invasió, amb la meva malaltia, no sé si podré fer-les algun dia...- va prémer els llavis en una fina línia i va agafar al Luke de la mà-. Potser és per parlar tant de naturalesa, però ara mateix la veritat és que m'encantaria... portar dins al nostre fill. Vull dir, et miro, i t'estimo tant, Luke, i la sola idea que no puguem...

Ella va mirar cap a un altre costat, i la seva altra mà es va tancar amb força.

- Mara...-va dir ell suaument, mentre s'acostava a ella, entrellaçant les mans sobre el ventre de la seva dona. Li va assecar una llàgrima amb el polze i va besar la galta humida -. Amor meu, sortirem d'aquesta. Res m'agradaria més que crear una nova vida amb tu. Un fill, dos, quatre...

Ella li va posar un dit als llavis.

- Sé que tens molt a fer ara, però necessito que et quedis amb mi, ni que sigui una estoneta, d'acord?

-Tot el temps que necessitis, Mara, tot el que desitgis.

Ella va somriure.

- Tots dos sabem que aquest temps no existeix en l'univers. Ara em prendré el que pugui. Ens vam completar l'un a l'altre, completem la nostra connexió amb la natura. I, des d'aquí, confiem en la Força per guiar-nos i fer allò correcte.

En Corran va lliurar l'últim contenidor de plastidur a l'home calb i corpulent que ajudava a carregar el Feix de Púlsar.

-Sembla que això és tot.

L'home va assentir.

- Asseguraré l'escotilla i m'ocuparé dels passatgers. Gràcies per l'ajuda.

- De res -Corran es va girar mentre l'escotilla es tancava, i es va acostar cap a on la Mírax comprovava l'últim dels passatgers a la llista del seu datapad. L'hangar de càrrega de les ciutats-nau ithorianes vessava activitat per tot arreu. Incomptables naus, grans i petites, carregaven refugiats i equip el més ràpid que podien. Quan buidaven un lloc, aquest es tornava a omplir d'altres naus que ocupaven el lloc de les que sortien. En tota la ciutat, i en totes les altres ciutats-nau, es duien a terme evacuacions similars.

El Jedi va xiuxiuejar a la seva dona.

- Estan tots?

-Sí - ella va tancar amb un espetec el petit dispositiu i se’l va ficar en una butxaca lateral dels seus pantalons -. El dipòsit està ple, i nosaltres llestos per partir.

En Corran li va acariciar la galta amb el dors de la mà.

- Saps que no vull que marxis.

-Sí, però també sé que no em vols aquí -la Mírax va somriure i va assenyalar amb el polze al vaixell de càrrega que tenia darrere -. Vaig a portar aquest equip a Borleias. El clima no és molt bo per a les plantes ithorianes, però ells creuen poder canviar això.

-Segur que poden -va passar un braç per les espatlles a la seva dona -. Estàs segura que estaràs bé amb el tal Chalco com a tripulant?

-Pel que he vist fins ara, crec que és digne de confiança. Nosaltres descarregarem, i el deixaré de tornada a Coruscant -va recolzar el cap a l'espatlla d’en Corran -. I després tornaré aquí.

- Mírax, no.

Ella es va girar per posar-se davant d'ell, recolzant les mans en el seu pit.

- Escolta, Corran. L'última vegada que et vas anar a barallar-te contra els yuuzhan vong vas escapar pels pèls, i la vegada anterior estaves més mort que viu quan et van portar de tornada.

- Mírax, el fet que estiguis aquí no garantirà la meva seguretat.

- Potser no, però jo sí que mataria a qualsevol que anés a per tu.

En Corran li va posar les mans a les espatlles.

-Primer, morir no entra en els meus plans.

- Ni en els de gairebé ningú.

- Així és -ell va sospirar -. Mírax, no vull que estiguis aquí. Serà una batalla terrible. I el que fas ara, treure d'aquí als ithorians i les seves reserves botàniques, és més important que res del que jo vagi a aconseguir aquí. Tu faràs el que saps fer, i jo igual.

Ella aclucà els ulls castanys.

- Les possibilitats que em matin són bastant escasses.

-Ja ho sé, i això m'agrada - va saludar amb el cap a l’Ànakin Solo, que pujava per la rampa del Feix, i va recolzar el seu front en el de la seva dona -. El meu avi va morir quan el meu pare era jove, i tu també vas perdre aviat a la teva mare. No vull que això els hi passi als nostres fills, però l'única cosa pitjor que això seria que ens perdessin a tots dos.

- Si ambdós morim, Booster es farà càrrec dels nens.

- Ah, quin consol.

Ella li va aixecar la barbeta amb la mà.

- Pren-t'ho com una motivació per romandre amb vida, Corran.

Ell va ajupir el cap per besar-li la mà, i després va alçar la mirada, amb un somriure brillant-li a la cara.

- Ja tinc motivació suficient, amor, i mira les coses que han passat. La primera vegada gairebé em maten. La segona vaig escapar d'una peça. Per la gran carrera que porto, diria que són els vong els que haurien de preocupar-se.

La Mírax va somriure a mitges.

- Saps que aquesta arrogància teva molesta moltíssim al meu pare.

-Però a tu t'encanta.

-Bé, quan eres pilot tenia el seu atractiu -va arronsar-se d’espatlles -. Però venint d'un Jedi...

- Sí?

- Doncs que els yuuzhan vong haurien prendre-s'ho com una autèntica amenaça -La Mírax li va besar, primer suaument i després amb més força. En Corran va lliscar les mans per l'esquena d'ella i la va abraçar fortament. En el petó i en el cos de la seva dona, ell va sentir una urgència i una intensitat que es movien més per amor que per qualsevol sentiment de pèrdua o por -. Et trobaré molt a faltar, Corran.

- I jo a tu, Mírax - ell es va agafar amb força a ella. Per la seva ment van passar imatges de la seva vida en comú: La primera vegada que la va veure, la seva cara quan es quedava plàcidament adormida després dels moments de passió, les llàgrimes i els somriures després del naixement de cadascun dels seus fills, i fins i tot la guspira de dolor oculta darrere d'una màscara impassible quan veia els seus fills fracassar en algun intent, sabent que no podia esmenar aquest fracàs -. T'estimo, Mírax. Sempre t'estimaré.

-Ja ho sé - ella li va besar de nou i va somriure -. Saps què? M'encantaria poder passar-me les pròximes dotze hores acomiadant-me de tu en condicions, però crec que necessiten la plaça.

- Els buròcrates no saben el que és el romanç -En Corran la va besar de nou -. Però sigui el que sigui el que se't va ocórrer per al comiat ho farem quan ens retrobem, i durant una setmana.

-És una cita -ella li va besar els dits i se'ls va estrènyer contra els llavis -. Vés amb compte, Corran. Sé que seràs valent.

L’Ànakin va trobar en Chalco ajustant els cinturons d'uns ithorians a bord del Feix.

- No anaves a acomiadar-te de mi?

En Chalco va donar un copet a l'espatlla a un dels ithorians i es va tornar per mirar-lo.

- Has estat molt ocupat amb les teves coses de Jedi. No et volia interrompre. La Mírax necessitava una mica d'ajuda, i una cosa va portar a l'altra, saps?

-Això explica el que fas aquí, però no el fet que no t’acomiadessis.

L'home va arrufar les celles.

-Sempre vaig dir que eres un xaval intel·ligent. Doncs així són les coses, Ànakin -En Chalco es va tirar cap endavant, recolzant les mans a les espatlles del noi -. Quan vam anar a per la Daeshara'cor vaig voler ser una cosa semblant a un heroi, i ja vas veure com va sortir al final. Vaig anar a rescatar-te i al final em vas rescatar tu a mi. Crec que m'he adonat que, bé, no tinc fusta d'heroi.

L’Ànakin va arrufar les celles.

- Escolta, tu em vas rescatar. Com molt bé vas dir, si no haguessis portat la carrabina làser jo no hauria pogut amb la Daeshara'cor. I ja saps, el que estàs fent aquí, ajudar en aquesta gent, és heroic.

- Sí, és clar, però no és el tipus d'heroisme que aneu a necessitar -Chalco li va donar un copet a la galta -. No t'equivoquis. M'alegro d'haver-te conegut. De fet, estic orgullós de conèixer a un Jedi com tu. Vull dir, tu i jo som amics, no? M'agradaria tenir un amic Jedi. I el que és més important, m'agradaria que tu fossis el meu amic.

- Som amics, Chalco.

- D’acord. Llavors, escolta, amic meu, la raó per la qual me'n vaig d'aquí és perquè hi hagi una persona menys a la que rescatar, entesos? - Va somriure i es va redreçar -. I estava pensant de trucar-te per l'intercomunicador i deixar-te un missatge, per no posar-nos tristos i tot això.

- Et crec –L’Ànakin va somriure i va mirar a la dreta veient un intercomunicador que començava a xiular en una prestatgeria -. L’agafo?

En Chalco va assentir.

-És d’en Corran.

L’Ànakin el va agafar i va respondre.

- Aquí Ànakin Solo.

- Ànakin, on és en Corran? - La veu d’en Wedge Antilles era fàcil de reconèixer -. Vaig creure que estava trucant al seu intercomunicador.

- Sí, així és. Està fora amb la seva dona. Vols que vagi a buscar-lo?

- No, és igual. Digues-li que esperi aquí. Vaig camí d'aquest hangar.

L’Ànakin va arrufar les celles.

- Què passa?

- Ha aparegut un creuer yuuzhan vong al límit del sistema i ha deixat anar un transbordador. Els seus registres d'identificació corresponen als de la nau que va utilitzar l’Élegos A'Kla per anar a la trobada dels yuuzhan vong - Wedge va baixar la veu -. L'únic que ens arriba és un missatge gravat que es repeteix una vegada i una altra. És de l'Élegos, per Corran, li envia les salutacions d'un comandant yuuzhan vong.

 Següent