11
Wedge Antilles va somriure quan va veure que l'almirall
Ackbar assentia.
-Crec que veurà que l'esquadró està fent considerables
progressos, senyor.
El mon calamarià va aixecar la mirada del quadern de dades
que hi havia sobre el seu escriptori.
-Les xifres d'execució i les puntuacions obtingudes en
els exercicis són bones. La seva gent és millor que algunes unitats
operacionals.
-Gràcies, senyor.
-Però el seu nivell de disciplina no és el d'aquestes
unitats de primera línia, almirall.
Wedge va tornar la mirada cap al general Salm. La
irritació que hi havia en la seva veu feia joc amb l'expressió ombrívola del
rostre de l'homenet. Salm havia ascendit al seu rang actual des de les files
dels pilots d'ala-Y, i no es va sentir res complagut quan l'Esquadró Rebel va
escenificar un atac d'ensinistrament contra tota una ala de bombarders ala-Y.
Encara que va aprovar l'exercici i va liderar un dels esquadrons, estava clar
que Salm no hi havia esperat que les coses fossin tan malament per als seus
alumnes. L’Esquadró Rebel havia perdut quatre dels seus caces, però va
aconseguir destruir a tots els ala-Y llevat de sis. Salm va ser un dels
supervivents, cosa què Wedge pensava era una sort perquè, de fet, si se li hagués
ocorregut abans els hi hauria demanat als seus pilots que no intentessin abatre
Salm. Tot i això, la relació de gairebé 8 a 1 establerta pel que fa a les
baixes era millor del que fins i tot Wedge hauria imaginat possible i havia
posat realment furiós en Salm.
-Agraeixo l'opinió del meu esquadró expressada pel
general, però es tracta de pilots d'elit. Penso que una certa tolerància cap al
seu impetuós entusiasme estimula la moral. -Wedge va aixecar la barbeta-. La
meva gent ha d'enfrontar-se a moltes exigències i...
-I en aquests moments -va esbufegar Salm -, no està
sabent fer front a les exigències marcades per la reputació de la seva unitat.
-Li prego que em disculpi, general, però crec que està
sent massa dur amb l'Esquadró Rebel. - «I la raó és que aconseguim que aquests
esquadrons seus anomenats Guardià, Vigilant i Campió mereixessin dir-se
Esguerrat, Malalt i Moribund!» El pilot de caça va tornar la mirada cap Ackbar
-. No s'ha produït cap mena d'incidents, deixant a part l'exercici en què el
general Salm va participar de manera voluntària, en els quals l'Esquadró Rebel
hagi fet res reprotxable.
El líder militar de Mon Cal va deixar el quadern de
dades sobre l'escriptori.
-Em sembla que el general Salm està preocupat, i amb
certa raó, sobre els codis d'ordinador modificats que van ser introduïts en els
ordinadors dels seus ala-Y. Tinc entès que aquests codis van fer aparèixer la
insígnia de l'Esquadró Rebel al monitor primari de la seva unitat després que
els seus ala-Y fossin abatuts pels seus pilots.
Els ulls d’en Salm treien espurnes, i Wedge va haver de
fer un considerable esforç per no cedir a la temptació de somriure. Gavin
Darklighter havia creat la insígnia i amb l'ajuda d’en Zraii, havia introduït
una imatge digitalitzada d'ella en els paquets d'arrencada i comunicacions de
l'esquadró. La insígnia, que consistia en una estrella vermella de dotze puntes
amb el símbol de l'Aliança en blau ocupant el seu centre, comptava amb una
ala-X a cada punta de l'estrella. Encara que la imatge no havia estat aprovada
oficialment per l'Aliança, els astrotècnics havien començat a pintar-la en els
ala-X de l'esquadró, i M3 ja hi havia sol·licitat un enviament de blasons amb
aquell disseny.
Wedge no havia pogut determinar si va ser Còrran,
Nawara, Shiel, Rhysati o alguna combinació d'ells qui va convèncer al cap
tècnic verpinià que afegís la imatge al paquet de Programes de Resolució d'Atac
Objectiu-Agressor, però sí sabia que la unitat R2 d’en Horn s'havia encarregat
d'una part del treball de codificació. Quan el paquet RAOA informava als pilots
dels ala-Y eliminats de la seva situació dins l'exercici, tal com havia
observat Ackbar, la insígnia de l'Esquadró Rebel apareixia de sobte per a gran
irritació dels pilots dels bombarders.
-He iniciat una investigació sobre aquesta situació,
senyor, i he imposat certes restriccions als períodes de descans i
entreteniment de la unitat fins que esbrini qui va fer exactament què en tot
aquest assumpte.
Salm no va semblar quedar molt impressionat per
l'explicació.
-El que ha fet és permetre que el seu esquadró utilitzi
les instal·lacions d'esbarjo de manera exclusiva. Ara poden passar més temps al
gimnàs que en qualsevol moment anterior, i la sala de reunions de l’esquadró
compta amb més equip d'esbarjo que la Sala d'oficials d'aquest complex. Lujayne
Forge passa més temps exercint de secretària social per a la seva gossada que
entrenant.
-Estic creant un esquadró al qual se li assignaran
missions molt difícils, general, i això vol dir que necessito que tots confien
tots. Si això suposa que han d'acabar convertint-se en una espècie de grup
tancat..., bé, que així sigui.
Ackbar es va aixecar del seu seient i va anar fins el
globus d'aigua blavosa suspès en l'interior d'una gàbia de feixos repulsors.
L'aparell negava l'efecte gravitatori, permetent que l'aigua formés un globus
perfecte. En el seu interior un banc de peixets amb franges blau neó i or
nedava d'una banda a l'altra. El mon calamarià els va estudiar durant un
moment, i després va dirigir una inclinació de cap al Salm.
-General, que jo recordi, les seves primeres queixes
sobre les irregularitats comeses pel que fa al RAOA no tenien res a veure amb
la manera com l'Esquadró Rebel distribuïa el seu temps de descans i esbarjo.
-No, senyor, però tot això és altament indicatiu de les
dificultats que estan creant els seus pilots. Tinc tres esquadrons de
bombarders ensinistrant-se aquí, així com altres dos esquadrons de caces. La
moral de les meves tropes es ressent del fet que els pilots de l’Esquadró Rebel
estiguin sent recompensats per ignorar les regles operacionals.
Ackbar va clavar els seus enormes ulls en Salm.
- I quines són les seves queixes específiques sobre el
RAOA?
Els ulls castanys d’en Salm gairebé semblaven
espurnejar.
-La capacitat per alterar els paquets de programació
d'Alt Secret de què ha donat mostra l'Esquadró Rebel presenta serioses
ramificacions de seguretat, especialment amb Tycho Celchu ocupant el lloc
d'oficial executiu d'aquesta unitat.
Wedge va sentir que se li afluixava la mandíbula.
-Almirall, en primer lloc Tycho no va tenir
absolutament res a veure amb l'incident, i en segon lloc Tycho no ha fet res
que demostri que s’hagi de considerar com un risc.
Ackbar va entrellaçar les mans darrere de l'esquena.
-Estic d'acord amb vostè en ambdós punts, però em
pregunto si està disposat a admetre que les preocupacions del general Salm
tenen un cert grau de validesa.
El líder de l’Esquadró Rebel va titubejar, i al final
no va arribar a expressar en veu alta l'apassionada negativa que havia preparat
mentre escoltava les paraules de l'almirall.
Wedge no dubtava de la lleialtat d’en Tycho, però també
era conscient que no seria gens prudent córrer riscos.
-Sí, senyor.
-Excel·lent, perquè vaig a fer-li una petició de
naturalesa una mica extraordinària.
-Sí, senyor.
-L’Esquadró Rebel passarà a la fase operacional abans
que acabi la setmana.
- Què? - Va exclamar Wedge, sentint-se com si
l’acabessin d'embolicar en una xarxa atordidora stokhliana -. Només ha
transcorregut un mes des que es va formar la unitat, senyor. Normalment
l'entrenament avançat dura sis mesos..., quatre, fent-ho tot el més de pressa
possible. No estem preparats.
Ackbar va tornar al seu escriptori i va colpejar
suaument el quadern de dades amb la punta d'una mà-aleta.
-No és això el que suggereixen les seves xifres.
-Almirall, vostè ja sap que una unitat depèn d'alguna
cosa més que de les xifres. Els meus nois són bons pilots, però encara estan
molt verds. Necessito més temps.
Salm va creuar els braços davant del seu pit.
-L’Esquadró Rebel ja ha entrat en combat anteriorment
amb menys formació.
-Sí, i vaig perdre a molts homes i dones magnífics a
causa d'això. -Wedge va estendre els braços en un gest de súplica dirigit a
Ackbar -. Almirall, ni tan sols he dut a terme cap exercici d’hipersalt amb
aquests pilots...
-Ah, però jo creia que tots els pilots eren sotmesos a
un examen previ per determinar el seu nivell de capacitat pel que fa a
l’astronavegació.
-I tots el van superar, però... -Wedge havia de dir que
Gavin Darklighter necessitava més hores d’astronavegació, però Lujayne li havia
estat supervisant i havia informat que Gavin posseïa un do natural per en
aquest tipus de vols. «Igual que el seu cosí... Maledicció, això no m'agrada
gens»- tot i així, preferiria disposar d'una mica més de temps per sotmetre'ls
a més exercicis d'ensinistrament.
-A tots ens agradaria poder disposar d'aquest luxe,
comandant, però hem de prescindir-ne. -Salm va arrufar les celles -. Els meus
ala-Y, aquesta ala de bombarders a la qual vostès van derrotar tan elegantment,
passaran a la fase operacional d'aquí a dues setmanes.
Wedge no va dir res. «La meva gent es troba molt més a
prop d'estar preparada per entrar en combat que la d’en Salm. Com sempre, les
necessitats de la Rebel·lió estan per sobre de les necessitats de la seva
gent... Però suposo que ja ho sabíem quan vam decidir unir-nos a la Rebel·lió,
no?»
-Almirall, puc organitzar almenys uns quants exercicis
d’astronavegació perquè la meva gent estigui en condicions d'actuar
conjuntament quan surti de l'hiperespai?
-Per descomptat, comandant. De fet, disposo de la
missió perfecta perquè la utilitzi amb vistes d’això. -Ackbar va fregar la
pantalla del seu quadern de dades en dos o tres punts i les llums del seu
despatx van començar a perdre intensitat. Al mateix temps, un disc d'estrelles
va aparèixer entre el sostre i el terra. La imatge va quedar en posició
vertical i un cercle verd va augmentar lentament una secció fins a mostrar
Commenor, localitzant-lo a tocar de la densitat del Nucli Galàctic -. Vaig a
traslladar l'Esquadró Rebel a Talasea, en el sistema de Morobe.
Els ulls d’en Wedge es van entretancar fins i tot abans
que un altre cercle verd pogués aparèixer per indicar la situació del nou
sistema.
-Això queda anant cap al Nucli des d'aquí.
Ackbar va assentir.
-En el Consell Provisional s'han mantingut moltes
discussions sobre com hauríem de procedir a la guerra contra l'Imperi. Una gran
part del que hem discutit ha tingut el seu paral·lel a les converses
mantingudes per la immensa majoria de ciutadans, tant rebels com imperials.
- Anirem a per Coruscant? Vol dir que el Centre
Imperial passarà a ser l'objectiu?
Les petites espines facials del mentó d’Ackbar van
tremolar de manera gairebé imperceptible.
-En realitat no tenim molt on triar si volem acabar amb
les últimes restes de l'Imperi..., encara que tampoc hem d'oblidar que aquesta
meta pot trigar generacions a ser assolida. Molts dels Moffs estan adoptant una
actitud d'"esperar i veure" pel que fa a la Nova República. D'altres,
com Zsinj, s'han autoproclamat senyors de la guerra i estan fent el que poden
per consolidar els seus dominis a costa dels dels veïns més febles. Qualsevol
d'aquests senyors de la guerra podria decidir tornar les seves forces cap a
Coruscant i, després de conquistar-la, proclamar-se hereu al tron d’en
Palpatine.
-La qual cosa vol dir que hem d'arribar allà abans que
ells.
-O si més no donar la impressió que estem decidits a
fer-ho, desanimant així d’altres de qualsevol intent d'usurpar el nostre lloc a
la galàxia. -Salm va intentar parlar a poc a poc i amb calma, però el seu desig
de veure els rebels en el poder va fer que les paraules sortissin dels seus
llavis amb una certa pressa -. Aquests aspirants no trigaran a descobrir que no
hem lluitat durant tant de temps només per donar-los una oportunitat de
saquejar sistemes sencers.
Wedge estava totalment d'acord amb els sentiments del
general, però sabia que conquerir Coruscant distaria molt de ser senzill.
-Doncs em sembla que una alternativa prou còmoda per a
nosaltres seria la de permetre que alguns Moffs donessin un pas endavant i
permetre que Cor de Gel s'encarregués d'ells.
-La seva opinió també ha estat escoltada en les nostres
reunions. S'ha acabat decidint que deixar abandonat a algú, fos qui fos, a les
delicades atencions de Cor de Gel constituiria un crim d'enormes proporcions.
Ysanne Isard havia omplert el buit de poder deixat per
la mort de l'Emperador. La filla de l'últim Director de Seguretat Interna d’en
Palpatine havia crescut en la cort de l'Emperador. Wedge havia sentit rumors
que va ser amant de l'Emperador durant un temps, però no tenia cap forma de
verificar la història. El que sí sabia era que havia traït el seu pare davant
l'Emperador, afirmant que estava a punt d'unir-se a l'Aliança. El seu pare va
ser executat immediatament, i es deia que la mateixa Isard va disparar el feix
desintegrador que va posar fi a la seva vida. L'Emperador la va nomenar
substituta del seu pare, i en la seva absència Isard havia demostrat posseir
una notable capacitat per mantenir unit el nucli de l’Imperi.
El guerrer de Mon Calamari va assenyalar el diagrama
galàctic.
-Des de Talasea, l'Esquadró Rebel proporcionarà escorta
a naus que s'aniran internant cada vegada més i que crearan mons fortificats i
dipòsits de subministraments. La seva gent només serà una unitat entre les
moltes que sondejaran les defenses centrals de l’Imperi.
-Volen esbrinar amb quina força respondrà Cor de Gel,
oi? Avaluaran la intensitat de la seva resposta a través de la rapidesa amb què
reaccioni i quina sigui la naturalesa d'aquesta reacció?
-Sí, i també determinarem quines són les rutes de
subministrament més adequades per iniciar un procés de disrupció.
Wedge va pensar que el pla no podia ser més lògic.
Encara que l'espai proporcionava un nombre il·limitat de formes d'anar des d'un
punt fins a un altre, hi havia certes regles bàsiques bastant simples que
regien el com i on viatjaven les naus. Una nau aconseguia la velocitat i la
direcció abans de saltar a la velocitat lumínica, i després mantenia la
velocitat en l'hiperespai. Una nau que es mogués prou pressa podia evitar
fenòmens com els forats negres, estalviant-se així alguns dels parsecs que
l'hagin obligat a recórrer una ruta més segura i menys arriscada.
Els objectes amb massa -les estrelles, els forats
negres, els planetes i els creuers imperials de la classe interdictors
-exercien una certa influència sobre l'hiperespai, la qual cosa significava que
s’havia de fer una volta per esquivar-los. La seva presència podia avortar un
vol hiperespacial i, en el cas d'un forat negre o una estrella, podia suposar
el desastre per a qualsevol nau que se'ls acostés massa. Viatjar per
l'hiperespai exigia càlculs molt precisos que aprofitaven la velocitat i la
massa d'una nau per portar-la intacta fins al seu destí.
Els riscos per a la navegació disminuïen el nombre de
rutes calculables entre llocs, de manera que el comerç tendia a desplaçar-se al
llarg de corredors predictibles. Atès que viatjar per entre les estrelles era
bastant car, els comerciants escollien rutes que els permetessin visitar els
sistemes més susceptibles de proporcionar beneficis durant el trajecte.
Aquestes rutes, que incloïen sistemes en què les naus emergien de l’hiperespai
per alterar els seus vectors de recorregut, eren àmpliament conegudes i la
pirateria era relativament comuna.
Interferir el trànsit de les rutes d'aprovisionament
imperials tindria un doble efecte per la Rebel·lió. No només privaria a les
guarnicions imperials dels materials necessaris per lliurar la guerra, sinó que
també proporcionaria aquests mateixos materials a la Rebel·lió.
La Nova República i l'Imperi usaven diferents models de
caces i navilis de guerra, però subministraments com els desintegradors, les
racions i el bacta podien ser emprats sense cap dificultat per qualsevol dels
dos bàndols.
Wedge va lliscar una mà al llarg de la seva mandíbula,
sentint el frec del començament de la barba.
-Comprenc la missió, i també comprenc la urgència de la
seva naturalesa. Però tinc una pregunta.
Ackbar va assentir.
-Endavant, comandant.
-L’Esquadró Rebel farà la feina, però m'estava
preguntant si se'ns ha proposat per a ell perquè som la unitat que pot fer-ho o
si estem sent usats com un símbol.
-Tan franc com de costum, eh? -La coloració del mon
calamarià es va intensificar fins a tornar-se d'un rosa salmonat a la cúpula
del seu cap -. Em vaig oposar a utilitzar-los tan aviat, però altres van
observar que si no eren enviats allà ara mateix, llavors les nostres operacions
potser no disposessin del temps necessari per tenir èxit..., i no els faltava
la seva part de raó. L’Esquadró Rebel és tot un símbol dins de l'Aliança, i
emprar els seus pilots per exercir una forta pressió contra l'Imperi demostrarà
que estem decidits a alliberar a tots els que viuen en l'Imperi.
Wedge va sentir que se li assecava la boca.
-Però només hi ha una forma que el nostre ús pugui
servir com a símbol, i és donant-li una considerable publicitat. I aquesta
publicitat ha d'arribar fins als senyors de la guerra on esperarem que els hi
espanti la nostra presència.
Les espatlles d’Ackbar es van encorbar de manera
gairebé imperceptible.
-Les seves paraules són com ondulacions de les
discussions que he mantingut amb el Consell. Borsk Fey'lya és molt persuasiu, i
Mon Mothma tendeix a fer-li cas en molts assumptes.
Wedge va mirar Salm.
- I a vostè li preocupa el que Tycho pugui ser un risc
per a la seguretat!
-Tycho Celchu no va arriscar la seva vida per informar
a l'Aliança de la situació de la segona Estrella de la Mort.
-No, només va arriscar la seva vida per destruir aquesta
Estrella de la Mort.
Ackbar es va interposar entre els seus subordinats.
-Cavallers, si us plau... Si vull sentir baralles i discussions, sempre puc assistir a més reunions del Consell. Ja sé que necessiten airejar les seves discrepàncies, però no estic disposat a permetre que lliurin una vegada i una altra les mateixes velles batalles.
-Cavallers, si us plau... Si vull sentir baralles i discussions, sempre puc assistir a més reunions del Consell. Ja sé que necessiten airejar les seves discrepàncies, però no estic disposat a permetre que lliurin una vegada i una altra les mateixes velles batalles.
-Em sap greu, senyor. Li presento les meves disculpes,
general.
-Acceptades, comandant. Li prego que em perdoni,
almirall.
Ackbar va assentir lentament.
-Comandant Antilles, en un esforç per reduir al mínim
els danys causats pel perfil públic atorgat a la seva missió, mantindrem en
secret la seva destinació. Això vol dir que els seus pilots no sabran on seran
estacionats, i que només se'ls dirà que prendran part en un exercici
d'ensinistrament bastant llarg. El personal de logística i del cos
d'aprovisionament ha preparat llistes d'equip que inclouen tot el que la seva
unitat no podrà dur durant el viatge. Disposem d'una llançadora imperial que el
capità Celchu s'utilitzarà per transportar subministraments durant el viatge.
- I els meus pilots rebran les dades de navegació
corresponents abans de cada salt?
-Exactament. Hauria de proporcionar als seus líders de
vol nombroses rutes per a les quals computaran solucions de navegació, i
després vostè triarà l'adequada i farà que sigui comunicada al seu esquadró en
cada canvi de curs. -El mon calamarià va assenyalar la representació de Talasea
que estava mostrant el diagrama, i aquesta va ser sotmesa a una ràpida
ampliació -. El sistema de Morobe és un binari vermell-groc, i Talasea és el
quart planeta en òrbita al voltant de la primària vermella. El món és fred i
humit, i té vida indígena insectil i reptiliana. També hi ha mamífers: són els
descendents salvatges dels animals que van ser portats fins allà per a una
antiga colònia agrícola. La seva base es troba en el continent-illa més gran.
L'atmosfera presenta una alta saturació de gasos i les boires són comuns, però
no és un planeta perillós.
- Què va ser de la colònia agrícola?
-Al llarg dels segles la majoria dels fills dels
primers colons van emigrar a mons en els quals podien veure les estrelles i no
havien de treballar tan dur. L'últim grup d'habitants de la colònia va cometre
l'error d'oferir refugi a un Jedi després de les Guerres Clòniques, i Lord
Vader els va destruir com a exemple. En la seva illa hi ha ruïnes dels
emplaçaments originals, però segons els informes de la nostra gent ja no queda
res d'interès en elles.
-Llar, dolça llar... -Wedge va somriure-. Quan hem de
ser-hi?
-D'aquí una setmana.
-No és molt de temps.
-Ja ho sé -va dir Ackbar -, però és tot el que he pogut
aconseguir -. Que la Força els acompanyi, comandant Antilles. Espero que no
arribin a necessitar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada