L’Esquadró Rebel (XXXV)

Anterior

35

Kírtan Loor va rebregar nerviosament l'extrem de la seva guerrera entre els dits i va tirar de la visera de la seva gorra per ajustar-la sobre el seu cap. Hauria volgut enfrontar-se a l'ordre de tornar a Coruscant amb ferma confiança i sense sentir cap temor, però no s'atrevia a permetre’s aquest luxe. Se li havia encomanat la missió de destruir l'Esquadró Rebel. La meitat de l'esquadró havia mort a Borleias, però l'altra meitat vivia i Wedge Antilles i Còrran Horn encara estaven en condicions de volar.

De fet, la unitat havia acumulat una considerable llista de preses durant el temps en què Kírtan havia estat tractant de destruir-la, pel que no podia imaginar-se que Ysanne Isard estigués de molt bon humor.

L'agent d'intel·ligència es va adonar que estava somrient. «De fet, no puc imaginar-la de bon humor en cap circumstància...»

La porta del despatx de la directora es va obrir davant seu, i el somriure d’en Kírtan va desaparèixer. Isard tornava a portar el seu uniforme escarlata d’almirall, amb la tira negra envoltant el seu braç esquerre inclosa. S'havia pentinat cap enrere i havia recollit els cabells sobre la nuca mitjançant un passador negre. Isard va moure la mà en un gest d'invitació, però la suposada naturalesa afable i educada de la seva salutació únicament era present a la mà. Els seus ulls de diferent color profetitzaven el desastre, però Kírtan va tenir la impressió que la immediatesa d’aquesta destinació potser pogués ser retardada.

-Entri, agent Loor. Confio que el viatge des de Borleias no hagi resultat massa esgotador.

Kírtan va bellugar el cap, fent el que podia per amagar qualsevol rastre de fatiga.

-Li demano disculpes per no haver-me pogut presentar abans. La meva planificació original es va veure interferida, i per això aquesta setmana de retard en la meva arribada.

-Ja ho sé. Una altra operació va exigir certs recursos que havia planejat utilitzar per al seu retorn. -Després va descartar qualsevol motiu de preocupació relacionat amb el retard mitjançant un gest de la mà, cosa que Kírtan va trobar lleument irritant perquè ella era la causa directa tant d'aquest com de la setmana que havia passat a Toprawa -. Confio que hagi sabut aprofitar la seva estada a Toprawa.

- Aprofitar?

Toprawa havia estat un punt de transferència rebel per les dades robades sobre la primera Estrella de la Mort. Com a càstig per la seva complicitat amb la Rebel·lió, la població va veure reduït el seu món a un estat preindustrial en què els banthes eren el mitjà de transport més ràpid i el foc era el nivell de producció d'energia més elevat accessible als nadius. Les forces imperials vivien en ciutadelles resplendents que romanien il·luminades com fars durant tota la nit, convertint-se d'aquesta manera en monuments visibles d’allò que els habitants de Toprawa havien perdut a causa de la seva perfídia.

-Va estudiar el seu patiment, oi? -Les fosques celles d’Ysanne Isard es van unir per formar una línia recta a través del seu front -. Va veure en què s'han convertit.

Kírtan va empassar saliva.

-Els he vist, sí. Eren realment patètics i lamentables.

- I va presenciar una de les seves celebracions?

Kírtan va assentir lentament. La «celebració» havia consistit en què una companyia de soldats de les tropes d'assalt portés una carreta plena de sacs de blat fins al centre d'un llogaret. Per rebre el blat, els vilatans havien d’arrossegar-se sobre l'estómac i avançar cap a ell com si fossin cucs mentre ploraven i gemegaven estridents lamentacions per la mort de l'Emperador. El repartiment del blat es basava en la creença de sinceritat que algun soldat de les tropes d'assalt atorgués en aquesta exhibició de dol col·lectiu. Kírtan no dubtava que moltes d'aquelles persones havien acabat creient que lamentaven sincerament la mort de l'Emperador.

-Aquesta gent van conspirar amb els assassins de l'Emperador, agent Loor. Ara han après que les seves accions tenen certes conseqüències, i lamenten la seva passada deslleialtat. -Un espasme de tensió va arrufar les comissures dels seus ulls -. En la seva arrogància anterior, es van atrevir a creure que l'Imperi era superflu i podia ser substituït. Ara saben que no és així. Tot el que hi ha de bo en les seves vides procedeix de l'Imperi. Se'ls ha mostrat la veritat, i ara les seves vides es redueixen a esperar una oportunitat que se'ls permeti tornar a formar part de la nostra germanor.

-Ho vaig veure. No ho he oblidat.

L'expressió d’Isard es va suavitzar lleugerament.

-Jo tampoc he oblidat el seu excel·lent índex de retenció visual.

«Així que Toprawa pretenia ser una lliçó en l'art del penediment...» Kírtan va alçar lleugerament el mentó, exposant la seva gola.

 -Senyora directora, lamento profundament no haver completat la meva missió.

- De debò? -Isard va estendre les mans cap a ell, i la sorpresa va engrandir els seus ulls -. I per què creu que ha fracassat?

-Em va enviar a destruir l'Esquadró Rebel. –Kírtan va inclinar lleugerament el cap cap a un costat -. No he aconseguit arribar en aquest objectiu.

-És cert que l'Esquadró Rebel encara existeix, encara que la qüestió de durant quant de temps seguirà existint hauria de ser seriosament discutit. L'atac a Borleias els va causar greus pèrdues, i el seu informe ho deixava molt clar. -Va somriure, i Kírtan va haver de reprimir un estremiment -. Però la informació que va proporcionar sobre l'empresa privada que el general Derricote s'ha establert a Borleias és encara més important. No podia ocultar-me la seva existència, naturalment, atès que era la clau de la defensa que va fer fugir als rebels sense que hagin pogut alçar-se amb la victòria.

Kírtan Loor va inclinar el cap davant seu.

-Me n'alegro que estigui complaguda.

Quan va tornar a alçar el cap va veure que l'expressió de la directora estava canviant de nou, i que no indicava res que s’aproximés ni de lluny a plaer per part seva. La nova emoció també estava molt lluny de ser un lleu disgust, el que va convertir la boca d'Kírtan en un desert i el seu estómac en la llar ideal per a un sarlacc.

«Què és el que he fet? -Quan va empassar saliva, la seva laringe li va esgarrapar l'interior del coll amb tanta violència com si aquestes dues parts del seu cos estiguessin fetes de pedra -. En què he fracassat?»

-Esperava una mica més de vostè, agent Loor. És capaç d’imaginar-se el què?

Kírtan va moure el cap.

-No.

-No, clar que no pot imaginar-s'ho. I sap per què no pot fer-ho?

-No.

-Doncs perquè la seva imaginació s'ha atrofiat fins a tal punt que ja gairebé està morta -va xiuxiuejar Ysanne Isard, i les seves paraules van crear ressons que van ressonar per tota aquella estada gairebé buida -. Tingueu la bondat de recordar el que pensava Gil Bastra de vostè.

Kírtan va sentir que li començava a cremar la cara.

-Bastra opinava que jo confiava excessivament en la meva capacitat per retenir els coneixements i que la usava per compensar la falta d'anàlisi. Ho recordo, i he intentat canviar la meva forma d'actuar. Hi havia dut a terme una anàlisi de les estratègies rebels més provables, i vaig aïllar un nombre de mons que em semblava podien atacar després de la seva incursió contra el sistema de Hensara. I tenia raó, perquè Borleias figurava en aquesta llista.

- I què va ser el que el va portar a Borleias?

-Vostè em va enviar allà.

-Jo el vaig enviar allà. -Isard va estendre la mà dreta com si volgués allunyar-la del seu cos, i després va fer que la seva mà esquerra adoptés la mateixa posició mitjançant un gest similar-. I a quina conclusió ha arribat?

-A què la seva anàlisi de l'estratègia rebel havia seguit un curs paral·lel al meu, i que per això m'havia enviat a Borleias.

Ysanne Isard va ajuntar les mans i va entrellaçar els dits.

-Va iniciar l'anàlisi, va trobar el que li va semblar era una corroboració d'ella i després, en comptes de seguir sotmetent la seva anàlisi a noves proves i, d'aquesta manera, corroborar l'evidència, el que va fer va ser deixar de pensar. I ara, pensi una mica en el complet i total absurd al que va aconseguir arribar mitjançant la seva conclusió.

- Què vol dir?

-Kírtan Loor, realment és tan estúpid com per suposar que si jo fos capaç de predir on anaven a atacar els rebels l’enviaria a vostè, i únicament a vostè, perquè hi fos i observar el seu atac? Bé, doncs en aquest cas li asseguro que no tinc un concepte tan elevat de les seves capacitats combatives.

El sarlacc amagat a l'estómac d’en Kírtan es va posar sobtadament nerviós i va començar a tractar de sortir de la seva presó a mossegades. «Borleias hauria hagut de caure, i si no va caure va ser únicament perquè Derricote disposava de recursos ocults per defensar-lo. Si Ysanne Isard fos capaç de predir on farien acte de presència els rebels, hagués enviat una força significativament major per oposar-s'hi i els hauria clavat un cop realment seriós.»

-Des del primer moment, agent Loor, la gran dificultat pel que fa a la Rebel·lió ha radicat precisament en com localitzar-los. Des de la mort de l'Emperador, els rebels han pogut desplegar-se i diversificar les seves bases, la qual cosa fa que siguin més difícils de destruir. L'esforç que vostè va dur a terme contra la base de Talasea va ser bastant meritori..., i si l'almirall Devlia no s'hagués comportat com un estúpid, l'Esquadró Rebel potser hauria estat eliminat. La importància d'aquest exemple, però, és que li mostra a quin vast problema hem hagut d'enfrontar-nos a l'hora de localitzar als rebels als quals volem matar. -Ysanne Isard es va dur les mans a l'esquena -. Borleias només és un entre les dues dotzenes de mons que proporcionen accés als planetes del nucli, i fins i tot al mateix Centre Imperial, als rebels. Organitzar una defensa contra aquests atacs resulta gairebé impossible, i a més es torna totalment ridícul quan se és conscient de què la destrucció de la Rebel·lió és l'únic camí que permet arribar a la preservació i restauració de l'Imperi. Aquest objectiu ocupa el primer lloc al meu cap, i va ser basant-me en aquesta consideració com vaig decidir enviar-lo a Borleias.

Kírtan es va concentrar durant uns moments. «L'únic que vaig fer a Borleias va ser descobrir que Derricote havia organitzat una complexa operació clandestina. Però si Ysanne Isard hagués conegut la seva existència prèviament, llavors s'hauria ocupat a títol personal d'ella...»

- Em va enviar allà perquè espiés el general Derricote?

Isard va assentir d'una manera gairebé mecànica.

-Derricote té certes capacitats que em resulten útils. Que aconseguís reparar i tornar a l'estat operacional l'antiga instal·lació de la Biòtica d’Alderaan va indicar que les seves capacitats no s'havien atrofiat. Després d'haver rebut l'informe que vostè em va enviar, el vaig fer venir aquí i vaig deixar a la meva gent a càrrec de Borleias. De fet, en aquests moments el general Derricote es troba aquí...

-I el meu retard es va deure al fet que per portar-lo va utilitzar naus que originalment havien estat reservades per al meu transport.

-Magnífic, agent Loor. El seu informe indicava que Derricote disposava dels recursos necessaris per poder resistir-se a una invitació casual. L'arribada d'un Super Destructor Estel·lar va ser suficient per convèncer-lo que havia de venir a veure’m. Ara tinc a la meva gent protegint la seva operació particular per a ell, i ja estan millorant les defenses i tota la resta.

«Les instal·lacions de Derricote s'han convertit en un ostatge que assegurarà la seva cooperació.» Kírtan va tancar els ulls durant un moment, esperant que la confusió i el conflicte de pensaments que s'havien apoderat de la seva ment es dissipessin per si sols.
Però no va ser així. Kírtan va obrir els ulls i va veure que Ysanne Isard l'estava observant de la mateixa forma en què un carronyer observaria un cadàver que estigués començant a podrir-se.

-Disculpi 'm, senyora directora, però ja no tinc massa clar quina era la missió que volia encomanar-me.

-La seva missió, agent Loor, segueix sent la que se li ha encomanat des del primer moment: ha de destruir l'Esquadró Rebel. El fet que triï encarregar-li altres missions de tant en tant no hauria d’apartar-lo del seu deure principal.

- Pensa tornar a enviar-me a recórrer la galàxia perquè els segueixi el rastre fins a trobar-los?

-No. Es quedarà aquí i col·laborarà amb el general Derricote.

Kírtan va obrir la boca i es va disposar a formular una pregunta, però de seguida es va afanyar a tancar-la. Va contemplar en silenci a Ysanne Isard durant un parell de segons, i després va inclinar el cap.

-Com vulgui, senyora directora.

-No es tracta del que jo vulgui, sinó del que ha de ser. -Ysanne Isard li va donar l'esquena per tombar-se cap a les finestres que donaven a la Ciutat Imperial -. No hi ha cap necessitat d'enviar-lo darrere d'ells, perquè no trigarà a veure com apareixen per aquí. I quan ho facin, es trobaran amb la benvinguda que vostè els hi haurà preparat ...

Següent