L’Esquadró Rebel (XXXVII)

Anterior

37

«Aquí vénen, tan inevitables com els impostos i tan lents com la paperassa...» Amb el seu ala-X instal·lat a l'interior d'un tub de lava congelada al vessant d'un volcà, Còrran va contemplar com les parelles d'interceptors anaven descrivint pautes de recerca sobre la superfície lunar. Els pilots imperials havien transferit la quantitat suficient d'energia als seus sensors perquè fins i tot tenint-los directament centrats cap avall, aquests desprenguessin unes radiacions tan intenses que era inevitable que fossin registrades pels receptors passius de l'ala-X.

Xiulador havia detectat diferències en les firmes energètiques de cada unitat sensora, i havia aïllat una dotzena d'interceptors diferents. «Això vol dir que deu guenyos no han tornat de la seva persecució. Tenint en compte que l'Esquadró Rebel només ha disposat de quinze minuts per actuar, no hi ha dubte que ha fet un treball realment magnífic.»

Còrran va estendre el braç i va colpejar suaument el panell de transpariacer de la part posterior de la seva cabina.

-Xiulador, ja porten gairebé mitja hora amb aquest patró de cerca. Encara no has aconseguit trobar la solució?

L’androide va replicar amb un trinat sarcàstic.

-Ei, només era una pregunta. -Còrran va connectar els motors, transferint energia al control d'armament i va armar dos torpedes protònics. Llest quan tu ho estiguis.

Un rellotge de compte enrere va aparèixer en la seva consola i va iniciar el lent descens de xifres. Els guenyos van seguir amb la seva pauta de recerca en forma de graella, acostant-se cada vegada més a la seva posició en el seu incessant avançar i retrocedir. Quant Còrran va veure el que estaven fent, va demanar a Xiulador que cronometrés les passades. Aquestes es mantenien constants tant en velocitat com en durada, fet que va indicar Còrran que els pilots havien fet exactament el mateix que hauria fet ell si s'escau: havien programat el patró de recerca als seus ordinadors de navegació, i estaven permetent que el pilot automàtic s'encarregués de portar-la a terme.
«La qual cosa vol dir que sabem on estaran dins de trenta-cinc coma tres segons... -El jove corellià va assentir ombrívolament -. Estic mort, d'acord. Però ells moriran abans que jo, i no hi ha dubte que això ja és una petita victòria...»

I de sobte Còrran va comprendre que estava furiós perquè sabia que anava a morir. A primera vista aquesta emoció semblava bastant lògica, però les emocions rares vegades ho eren. Si algú li hagués descrit la seva situació actual i li hagués preguntat què sentia, Còrran hauria respost dient que estava aterrit. Però la realitat era una mica diferent, perquè la ira s'imposava a la por.

Va fer una profunda inspiració d'aire i es va obligar a relaxar-se. «La por i la ira no em serviran de res en aquesta situació.» Còrran sabia que abandonar el seu amagatall per fer baixar els interceptors i poder emportar-se’n a uns quants més d'ells quan morís no era el curs d'acció més adequat. Còrran ignorava si els pilots eren clons, voluntaris, reclutes allistats per força o mercenaris..., i en realitat això no tenia importància. L'única raó que disposava per justificar el fet d’enfrontar-s'hi era la mateixa que l’havia impulsat a llançar-se sobre els guenyos a Borleias.

«Vull impedir que l'Imperi segueixi causant més morts. No sóc un venjador: sóc aquí per protegir altres... Còrran va somriure. No hagués sabut explicar per què, però de sobte li semblava curiosament adequat que ell, fill i nét d'homes que havien protegit d’altres en la Força de Seguretat de Corèllia, els hi hagués seguit al si de la Força de Seguretat i hagués acabat allà, amb la Rebel·lió. La seva vida, la del seu pare i la del seu avi havien estat consagrades a protegir a altres persones. -I ara els nois del sòl i els pilots dels bombarders d’en Salm gaudiran d'aquesta mateixa classe de protecció...»

El compte enrere va arribar al zero.

Còrran va prémer el gallet.

Dos torpedes protònics van sorgir dels tubs de llançament instal·lats en els flancs de l'ala-X. Els torpedes havien estat programats per arribar a cert punt durant un temps, de manera que Còrran no necessitava disposar d'una fixació de blanc sobre la parella de guenyos que estava passant per davant d'ell. Un quilòmetre els separava de l'ala-X i els torpedes van passar del tub de llançament al blanc en menys de mig segon.

El primer torpede es va obrir pas a través de l'interceptor més pròxim i va detonar. L'explosió va vaporitzar al guenyo, reduint-lo a les seves molècules components. El segon torpede va arribar a superar l'objectiu, però va esclatar quan hi va haver recorregut la distància programada. La detonació va aixafar l'ala d'estribord del caça imperial. L'interceptor va iniciar una vertiginosa espiral de caiguda, va xocar amb un monòlit de basalt i va esclatar.

Còrran va augmentar el nivell d'impulsió i va mantenir la maneta de control fermament subjecta mentre el seu caça sortia disparat del tub de lava. Un cop fora d'ell, el jove corellià va tirar de la palanca de control i va començar a ascendir. Va veure que altres interceptors interrompien els seus patrons de recerca, però cap d'ells va mostrar la reacció immediata d'avançar cap a ell. «Els seus sensors segueixen estant orientats cap a terra.»

Còrran va passar el control d'armament a la posició dels canons làser i els va ajustar per al foc quàdruple. Això disminuiria la seva velocitat de tret, però faria que un bon impacte signifiqués la destrucció del blanc i Còrran necessitava tota l'ajuda que pogués obtenir. Invertint l'ala-X, va llançar un ràpid cop d'ull als interceptors mentre sobrevolava el cràter del volcà. Va localitzar un parell d'objectius que s'estaven dirigint cap al punt en què havien caigut els primers guenyos, Còrran va elevar el caça sobre l'estabilitzador-S d'estribord i va descriure una gran corba.

Va executar un picat i va anivellar la nau en una petita vall entre el volcà i un cràter meteorític. Ascendint en l'últim segon, Còrran es va elevar sobre la gran plana lunar i va llançar dos feixos de foc làser contra la quilla d'un guenyo. El caça estel·lar el va complaure desfent-se en una boirina metàl·lica que es va condensar a l'instant per caure sobre la lluna sota la forma d'una fina pluja.

Xiulador va emetre un refilet ple d'orgull.

-I tens tota la raó: Horn ha aconseguit col·locar-se per davant del noi del bacta.

Una veloç ziga-zaga va permetre que Còrran esquivés la represàlia del company d'ala del guenyo. Va anivellar la seva nau durant un segon, i després va executar un brusc viratge cap a la dreta. Va tornar a anivellar l'ala-X quan es trobava a noranta graus de la seva trajectòria original, i després va pujar i va executar un gir a babord que va deixar el morro de l'ala-X dirigit cap a l’interceptor que havia estat intentant mantenir-se enganxat a la seva cua. Còrran va girar, va disparar, va fondre unes quantes planxes del blindatge del guerxo i va executar un nou viratge cap a la dreta.

Després el jove corellià va respondre a la pregunta de Xiulador movent el cap.

-No, em sembla que no he acabat amb ell. Però li he fet unes quantes cremades.

Còrran va fer que l'ala-X executés una segona maniobra d'inversió i va pressionar el pedal esquerre per tornar a travessar la seva pròpia trajectòria. Llances de verdosa llum làser carafeixaven la tènue atmosfera de la lluna mentre els interceptors convergien sobre la seva nau. Xiulador va mostrar un total de nou en el monitor, i va fer que els enemics més propers parpellegen en vermell. Un grinyol d'estàtica brollava dels auriculars del casc d’en Còrran cada vegada que algun impacte ocasional afeblia els seus escuts, però amb l'energia transferida dels làsers de seguida va tenir-hi prou per reforçar-los.

Còrran va fer una ullada al seu indicador de combustible.

-Naturalment que podem ensenyar-los unes quantes coses sobre volar, però ja és hora de canviar algunes de les regles. –Va virar cap a l'esquerra, va pujar i després va anivellar l'ala-X, deixant-lo invertit, i després va dirigir el morro del seu caça cap al con del volcà -. Anem a veure si aquests nois segueixen sent tan valents en un lloc del que solien sortir dolls de foc i lava!

L’androide astromecànic es va afanyar a fer aparèixer un missatge a la consola.

-Sí, convidar-los a entrar a la caldera volcànica seria una bona idea. La falta d'espai els perjudicarà bastant més que a mi, de la mateixa manera que va perjudicar a tots aquests caces TIE que Wedge va destruir a Rachuk...

Còrran va fer que el caça baixés cap al cràter i va deixar la impulsió a zero. Després va activar els feixos repulsors i va anar augmentant la seva potència fins a quedar suspès al centre de la sorra d’obsidiana.

Mentre dirigia el morro del seu caça cap al cel, Còrran va donar un ràpid cop d'ull a la rèplica amb la qual Xiulador havia contestat a la seva afirmació anterior.

-Sí, un nivell de probabilitats de nou contra un no sembla molt just...

L'ala-X va tremolar violentament, com si un nen titànic l’hagués agafat amb el seu puny invisible. Xiulador va deixar escapar un tri ple de preocupació, i Còrran va sentir com el seu estómac intentava capgirar-se. «Un llamp tractor! Ara sí que tot ha acabat...»

L’androide astromecànic va emetre una queixa concisa.

Còrran va llegir el missatge que acabava d'aparèixer en la seva consola i va moure el cap.

-Ei, no ha estat culpa teva. El que em diguessis com estaven les probabilitats no és la raó per la qual han decidit anivellar-les. -Còrran va tornar-se a col·locar el control d'armament en la posició de torpedes en el mateix instant en què el primer interceptor deixava enrere la vora del cràter del volcà -. Sensors cap endavant, Xiulador. Ja és hora de recordar-los que deixar atrapat a un pilot de l’Esquadró Rebel no el converteix en un cadàver..., i que només serveix per tornar-se molt més mortífer.

Següent