26
L'ala-X d’en Còrran va emergir de l'hiperespai a
l'ombra de l’Emancipador. El perfil en forma de daga del Destructor Estel·lar
projectava una profunda ganivetada sobre la imatge del món que el corellià
coneixia únicament com Lluna Negra. Més enllà de l’Emancipador va veure
l’Eridain i dos creuers pesats modificats. El Mon Vall transportava a l'Ala
Defensora d’en Salm, i el Corulag serviria com a plataforma de llançament per a
les vuit llançadores d’assalt que portarien a les tropes de superfície rebels
fins al terra del planeta.
L’Emancipador mantindria la seva posició actual per
protegir el vector de sortida del sistema. Cap de les reunions d'informació li
havia proporcionat el nom del sistema i del món, però tot i així Còrran sabia
que executar el salt de sortida anava a resultar bastant difícil. Durant la
seva última reunió d'informació, el general Kre'fey havia posat molt d'èmfasi
en la necessitat d'observar el màxim nivell de seguretat possible pel que fa a
l'operació i els havia promès que, encara que ignoraven el nom del món en què
anaven a lluitar, les generacions futures el coneixerien i els cobririen
d’Elogis per haver estat allà.
Mentre el sentia parlar Còrran havia pensat que Kre'fey
comptava amb unes reserves de confiança prou grans per conquerir aquell món per
si sol, però això no va aconseguir dissipar els foscos pressentiments que tenia
sobre la missió. Les reunions havien dedicat més temps a reforçar la moral que
a exposar fets. Les sessions de simulador havien permès que tothom acabés
sentint-se molt còmode amb el paper que exerciria en l'atac i, pel que
concernia en Còrran, això era precisament el pitjor que podia arribar a passar
en una operació militar.
«Mantingueu els ulls ben oberts i voleu el millor
possible..., perquè de moment això és tot el que podeu fer.» Xiulador va
activar la pantalla tàctica d’en Còrran.
-Cap Rebel, no tinc naus enemigues en el camp de visió,
però la base compta amb un escut.
-Gràcies, Nou. Pilots, iniciïn la formació per escortar
a l'Ala Defensora. -La veu d’en Wedge sorgia amb nítida claredat dels
auriculars del casc d’en Còrran -. Volin alt i acompanyin l’Emancipador.
Còrran va tirar de la seva maneta de control i va fer
que l'ala-X iniciés un lent gir que va acabar col·locant-lo sobre del
Destructor Estel·lar. El navili de guerra va començar a llançar andanada rere
andanada de foc turbolàser i salves de feixos iònics. Els raigs vermellosos
s'unien entre si per crear telons d'energia que s'obrien pas a través de
l’atmosfera fins a xocar amb la protecció de la base imperial. Després el color
vermell sang s'anava infiltrant a poc a poc en l'escut, enfosquint la
instal·lació que havia sota seu.
Quan l'escut començava a empal·lidir per inclinar-se
cap al rosat, una manta cerúlia d'energia iònica es desplegava sobre ell. El
foc blavós es fragmentava i espurnejava sobre la cúpula d'energia, projectant
centenars de llamps semblants a circells. Alguns d'ells es van desprendre de la
cúpula, i els edificis que es trobaven fora del seu santuari van esclatar i es
van fondre. La jungla va començar a cremar, envoltant la base amb un anell de
flames. «Això la converteix en un objectiu perfecte, encara que els incendis
faran que resulti bastant dur volar per aquí baix...»
-Xiulador, proporciona’m un esquema general dels
corrents d'aire a la superfície. Ah, i comprova les dimensions de l'escut. Quan
comenci a tornar-se més petit, això voldrà dir que s'està enfonsant.
***
***
Una onada d'energia rere d'una altra descendia a través
de la columna de fum que s'elevava cap al cel. L'energia s'estavellava contra
els escuts amb un estrèpit eixordador que creava vibracions i les difonia fins
a una profunditat prou gran per fer tremolar el centre de comandament en què es
trobava Kírtan. Al principi l'incessant atac l’havia fet encongir i témer per
la seva vida, però els sons ja s'havien barrejat uns amb altres per
convertir-se en un rugit que no semblava tenir fi. Els escassos monitors del
centre de comandament que funcionaven estaven mostrant imatges de la flota
atacant preses pels satèl·lits i el cercle de flames que havia aparegut sobre
la superfície del planeta.
Derricote es va tornar cap a Kírtan.
-És realment difícil creure que algú pugui sobreviure
allà baix, oi?
L'oficial d'intel·ligència va assentir.
-Posa a prova la credulitat de qualsevol, general.
-I els rebels sempre estan tan disposats a caure en la
credulitat... -El general va tornar el cap cap a un dels tècnics asseguts
davant dels controls de l'escut -. Situació actual, senyor Harm.
-Seguim al cent per cent, senyor.
-Excel·lent. Iniciïn una disminució del nivell
d'energia utilitzant percentatges aleatoris, i comencin l'aleatorització
partint de set. Quan arribin al setanta-cinc per cent, redueixin a cinquanta.
Quan els rebels comencin a disminuir la intensitat de les salves, baixin a
vint, després a cinc i després a zero.
Kírtan va sentir com un filet de por s'anava lliscant a
través de les seves entranyes.
- Està segur que no destruiran tot aquest lloc? A
Vladet no van deixar ni els fonaments.
-Aquesta és la raó per la qual ens trobem sota dels
ciments, agent Loor.
Kírtan es va encongir sobre si mateix quan una
detonació particularment potent va fer tremolar el terra.
-Confio que sàpiga el que està fent.
-Com que no té altra elecció, li agraeixo la seva
confiança. -Derricote es va fregar les mans -. Els rebels volen utilitzar
aquest lloc per a futures operacions, i aquesta és l'única raó per la qual ens
estan atacant. Però si ho volen, llavors hauran de pagar el meu preu per fer-se
amb ell.
***
***
El grall de Xiulador va fer que Còrran tornés la mirada
cap a la pantalla tàctica. Els escuts que cobrien la base havien començat a
contreure’s. En veure que aquests començaven a defallir, l'Emancipador va anar
reduint la intensitat del bombardeig làser i es va concentrar en utilitzar els
canons iònics.
Les seves descàrregues no causaven tant de mal com les
dels canons làser, però si els escuts s'enfonsaven de manera inesperadament
ràpida, una andanada iònica no destruiria allò que el general Kre'fey tenia
intenció de capturar.
Còrran va col·locar la seva ala-X al costat de
l’Esquadró Vigilant i va desconnectar la impulsió.
-Grup Tres en posició.
-Rebut, Nou. Mantingui’s a l'espera.
La veu d’en Tycho va desaparèixer bruscament del comunicador
quan el controlador de vol va canviar de canal.
Còrran va sintonitzar la seva unitat de comunicacions
en la freqüència tàctica que compartia amb el seu grup. Encara no havien
aconseguit un pilot que substituís Lujayne, de manera que el Grup Tres seguia
tenint un pilot menys. Però aquesta absència només era un dels elements de
l'operació que no li agradaven gens a Còrran. Sabia que trobar pilots no
resultava gens fàcil, però també sabia que Tycho hagués pogut pilotar l'ala-X
de Lujayne sense cap dificultat, i estava convençut que aquell home seria molt
més valuós a bord d'un caça que dirigint el trànsit dins de l’Eridain.
-Deu i Dotze, ens mantindrem aquí. -Còrran va donar un
cop d'ull a la pantalla tàctica -. Els seus escuts s'estan debilitant molt de
pressa. Serem els següents a entrar.
El bel triomfal de Xiulador va sentir-se com un herald
a l'ensorrament dels escuts de Lluna Negra. Els llavis d’en Còrran van començar
a corbar-se en un somriure, però una preocupació indefinible seguia amagada en les
profunditats del seu cervell. No aconseguia identificar-la, però no va trigar a
rosegar el seu somriure i fer que la cremor de la bilis comencés a cremar-li a
l'interior de la gola. El corellià va activar el seu comunicador.
-Control, Nou segueix mostrant que l'enemic està cec.
-Rebut, Nou. Mantingui’s a l'espera. -El ressò d'una
vacil·lació res típica d'ell va ressonar en les paraules d’en Wedge -. Ordre
directa del general Kre'fey, pilots: escortaran les llançadores d'assalt en el
seu descens al planeta.
- Com ha dit, Control? -La incredulitat que havia
tenyit la veu d’en Wedge va ressonar també en la d’en Còrran -. L’Ala Defensora
està llista per iniciar la seva exploració.
-Cap Rebel, Kre'fey considera que això ocasionaria un
retard innecessari. Els ala-Y han rebut l'ordre de tornar a casa, i ara hauran
d’escortar les seves llançadores durant el vector d'entrada. La resistència al
planeta ha estat eliminada.
- I què passa amb els canons iònics, Control?
-Si haguessin pogut disparar, a hores d'ara ja ho
haurien fet -va grunyir la veu del general Kre'fey pels canals del comunicador
-. La resistència ha acabat. Ja podem reclamar el que hem vingut a buscar.
L'estàtica va puntuar el silenci que va seguir a la
declaració d’en Kre'fey, i després Wedge va tornar a la freqüència.
-Cap Rebel a Esquadró Rebel, iniciïn la formació per
servir de pantalla als escortes.
L'estómac d'en Còrran va executar un salt mortal.
-Això no m'agrada gens.
-Nou, aquest canal ha estat concebut per a l'ús militar
i no per expressar opinions. Guardem-nos els comentaris per a la reunió
d'anàlisi per quan hàgim acabat la missió. -La veu d’en Wedge va perdre una
part del seu to tallant a mesura que seguia parlant -. I tractem de volar prou
bé perquè hi pugui haver una reunió d'anàlisi...
-Aquesta és la meva intenció, Cap Rebel. -Còrran va
empènyer la palanca de control cap endavant i va accionar un interruptor -.
Estabilitzadors-S en posició d'atac.
L’Emancipador va començar a allunyar-se del planeta,
adoptant una posició que li permetria protegir la força de l'atac de qualsevol
intrús imperial. Còrran es va sentir encara més nu mentre contemplava la seva
retirada. El Destructor Estel·lar no havia estat construït pensant en un
enfrontament amb un contingent de caces, però la seva impressionant potència de
foc podia mantenir allunyats als TIE i, potser, fins i tot destruir les seves
instal·lacions de llançament a la superfície planetària.
«Però naturalment Kre'fey els haurà prohibit que
emprenguin aquest tipus d'acció, perquè vol que les propietats immobiliàries
segueixin intactes...» La ja considerable inquietud que s'havia apoderat d’en
Còrran va augmentar encara més a mesura que s'aproximava a les siluetes
quadrades de les llançadores d'assalt que s'estaven allunyant del Corulag.
Cadascuna de les vuit llançadores transportava quaranta comandos i
s'efectuarien tres trajectes d'anada i tornada entre el planeta i el Corulag
per dur a tot el contingent fins a la superfície. Encara que no eren molt
veloços, les llançadores disposaven d'un armament prou poderós per mantenir a
ratlla als TIE durant el temps suficient perquè els pilots dels ala-X poguessin
anar acabant amb ells.
La pantalla tàctica del corellià seguia sense mostrar
res en termes d'oposició de caces. Els escuts de la base havien caigut.
L'operació semblava estar anant millor del que s'esperava, i el fet de
comprendre-ho va fer sorgir un calfred a la base de la columna vertebral d’en
Còrran. Sabia que sentir por quan tot semblava normal era una autèntica
estupidesa, però una part del seu ésser no podia acceptar tanta bona fortuna.
De manera totalment inconscient, la seva mà esquerra es
va tancar sobre el medalló que penjava del seu coll. «Les coses estaven anant
tan a la perfecció ara com quan el meu pare va morir... Esperàvem tenir problemes,
no ens trobàvem amb cap i vaig baixar la guàrdia. El meu pare va morir perquè
jo vaig baixar la guàrdia... Vaig veure com moria, i no vaig fer res. No el
vaig veure arribar, però va arribar, exactament de la mateixa manera que
passarà en aquest lloc. Què és el que va malament aquí? »
La resposta a la pregunta li va arribar un nanosegon
abans que veiés com el primer feix blavós d'energia iònica ascendia des del
terra per estavellar-se contra la primera llançadora d'assalt. L’energia blava
va tancar les seves urpes sobre la Modaran i la va deixar atrapada en una xarxa
de descàrregues elèctriques. Espurnes de llum platejada van indicar les
successives explosions en els motors i els sistemes d'armament. Amb el fum
sorgint d'una dotzena de comportes, la llançadora va iniciar un lent i
trontollant descens a través de l’atmosfera i cap a terra que l'esperava sota.
No va arribar a xocar amb el planeta. La llançadora
encara es trobava a un quilòmetre de la superfície quan va xocar amb un escut
d'energia renovat i va esclatar.
Els fragments de metall van anar arrencant guspires a
l'escut mentre es lliscaven sobre la seva superfície.
Xiulador va gemegar una advertència. La pantalla
tàctica estava mostrant múltiples contactes de caces que sorgien de túnels de llançament
escampats al voltant del perímetre de la cúpula de l'escut. També informava que
encara que el diàmetre de l'escut no havia augmentat, el seu nivell d'energia
era un dos-cents per cent superior al d'abans, la qual cosa significava almenys
una meitat més del màxim nivell d'energia que s'havia considerat com a possible
tenint en compte les estimacions de la potència dels generadors presentats
durant les reunions d'informació. «Tot això..., i a més hi ha canons iònics.»
-Control, tregui d'aquí els transports ara mateix -va
ordenar Wedge.
-Cap Rebel, s'hauran d'enfrontar a múltiples contactes
de caces. Dos esquadrons, globus oculars i guenyos.
-Els veig, Control. Esquadró Rebel, mantinguin els
imperials allunyats de les llançadores.
Còrran va moure el cap.
-Set llançadores, dues dotzenes d’imperials i onze
ala-X... Oh, sí, això serà bufar i fer ampolles.
El gemegós gemec de Xiulador va estar més d'acord amb
els autèntics sentiments d’en Còrran que les seves paraules. El corellià va
activar el seu comunicador.
-Grup Tres, mantinguin la formació. Els guenyos vénen
cap a nosaltres.
-Ooryl els té en pantalla, Nou.
Andoorni va donar un informe similar.
-Dotze ha adquirit objectius.
Còrran va teclejar un gràfic i el va superposar a la
trajectòria dels interceptors que s'estaven aproximant. «Vénen cap a nosaltres
seguint una trajectòria considerablement obliqua. Bé, que sigui el seu
funeral... »
-Grup Tres, passin a torpedes protònics i adquireixin
un blanc. Si volen jugar...
Un trio d’andanades iòniques va sorgir de la superfície
del planeta. Una d'elles va avançar cap al Grup Tres, travessant el vector que
els guenyos haguessin hagut d'estar utilitzant per entaular combat amb els
ala-X. La segona va xocar amb l'Emancipador i es va escampar per sobre del seu
casc amb la velocitat d'un incendi sobre un prat ressecat per l'estiu. La
tercera va ascendir cap a una de les llançadores, però mai va arribar a assolir
el seu objectiu. Còrran va veure com el feix patia una lleugeríssima pèrdua
d'intensitat, com si hagués xocat amb un escut, però la bola que va produir en
dissipar-se no va deixar darrere seu ni una sola resta.
-Dos, informi.
La petició d’en Wedge va ser resposta per un silenci
absolut.
-Cap Rebel, no tenim cap contacte amb Rebel Dos.
«Maledicció... Peshk acaba de patir l'impacte d'aquest
feix. Li hem perdut.»
-Acció evasiva a nivell màxim, pilots. Control, faci
ballar les llançadores.
-Grup Tres, estat d'alerta.
La retícula de punteria d’en Còrran va passar al
vermell i la nota musical d'una fixació d’objectiu va omplir les seves orelles.
El corellià va prémer el gallet i va llançar un torpede contra un dels
interceptors que s'aproximaven a ell. Després va passar als làsers, va
connectar els quatre canons i va escollir un altre objectiu. Mentre el seu
torpede arribava al primer blanc, Còrran va entrar a la zona d'abast del segon
i va permetre que rebés tota la potència dels seus canons làser.
Els centelleigs produïts pels feixos làser en reflectir
contra els seus escuts van ocultar els resultats del tret, però Xiulador va
informar que un interceptor havia estat destruït i un altre havia quedat
danyat. En qüestió de segons Còrran va deixar enrere la filera d'interceptors,
i després va tirar de la seva maneta de control, va girar i va tornar a
llançar-se sobre ells. Els guenyos, que havien quedat reduïts de vuit a sis, es
van dividir en elements de vol i es van disposar a entaular combat amb ala-X
solitaris. Mentre dos dels guenyos començaven a descriure un cercle per anar
cap a ell, Còrran va invertir el curs, va iniciar un picat i després va pujar i
va girar per encarar-se amb ells.
Va derivar tota l'energia possible als seus escuts
davanters, i després va executar un ris que va elevar l'ala-X de
l'estabilitzador-S de babord. Això va estrènyer el seu perfil i va permetre que
la primera andanada de feixos làser llançada pels guenyos es perdés als costats
del caça. En l'últim segon possible, Còrran va seleccionar un torpede protònic
i el va llançar en el que gairebé era un tret a boca de canó. El corellià no
havia arribat a obtenir una fixació d’objectiu consistent, però tot i així el
torpede va xocar amb el primer TIE i el va fer trossos.
Còrran va desplaçar la palanca de control cap endavant
i va travessar a tota velocitat el centre d'una explosió de flames. Quan va arribar
a l'altra banda va veure que havia perdut al company d'ala de l'interceptor,
però un problema més immediat de seguida absorbir tota la seva atenció.
- Dotze, giri a babord immediatament!
L'ala-X d’Andoorni es va desviar cap a l'esquerra, però
el guenyo que havia estat seguint les emanacions dels seus motors es va
mantenir enganxat a ella.
-Amb més energia, Dotze. Pugi.
-No puc fer-ho. He perdut un estabilitzador lateral.
-Serpentegi, Dotze.
La rodiana va fer que la seva ala-X iniciés la maniobra
de tirabuixons, i els primers trets de l’interceptor van fallar el blanc per
una gran distància. Després la proa de la nau va tornar al vector original, i
els feixos dels guenyos van travessar els motors. Una cortina de foc va cobrir
la part dreta de la nau, fent trossos els estabilitzadors-S. Un segon després
tot el caça es va estremir i la seva pell metàl·lica es va desprendre del casc.
Un esclat de flames platejades va sorgir del no-res per convertir la nau en un
sol en miniatura, i després la bola de gasos en ebullició es va desplomar sobre
el seu propi forat negre.
Còrran va vaporitzar l'assassí d’Andoorni. Una part del
seu ésser volia prorrompre en víctors per celebrar l’haver pogut cobrar-se
venjança en nom seu, però Còrran va reprimir aquelles emocions. Donades les
circumstàncies, el fet de gaudir de la mort d'un imperial li estava tan
prohibit com el fet de plorar la mort del seu camarada. Ja hi hauria temps per
això més tard..., «si és que hi ha un més tard». Qualsevol cosa que apartés la
seva atenció del treball al qual havia de dedicar tots els seus recursos i la
seva capacitat el mataria, per la qual cosa Còrran va exPúlsar aquells
pensaments de la seva ment i es va concentrar en la batalla que bullia al seu
voltant.
-Grup Tres, la llançadora Devoniana té a quatre
interceptors en vectors d'entrada.
-Ooryl ha rebut la transmissió, Control. Ooryl els té.
-Estic a la seva porta del darrere, Deu.
Els interceptors havien alterat la seva formació per
establir dos grups, i havien seleccionat una de les llançadores d'assalt com a
objectiu. Ooryl va col·locar la seva ala-X darrere de la primera parella i va
reduir el nivell d'impulsió per igualar la seva velocitat.
-Ooryl vol utilitzar torpedes.
-Apunta bé, Deu, i bona sort.
Els TIE van trencar la formació i es van allunyar en
quatre direccions diferents.
-Deu, passi a làsers. Han de tenir sistemes
d'advertència de les amenaces.
Un caça proveït d'aquest equip advertiria al pilot amb
una llum indicadora quan una altra nau hagués obtingut una fixació de torpede sobre
ell. Dur a terme una ràpida sèrie de bruscs viratges permetria escapar del
centrat abans que el torpede fos llançat. Estava clar que els pilots dels
interceptors que tenia davant coneixien molt bé el seu ofici. Només uns pilots
molt bons aconsegueixen sobreviure per arribar a veterans en els TIE, i el seu
ús feia que aquells enemics fossin molt més mortífers que qualsevol altre dels
pilots als quals els ala-X s'havien enfrontat fins aquell moment.
Còrran va elevar l'ala-X sobre els estabilitzadors d'estribord
i va iniciar el llarg viratge que el col·locaria darrere d'un dels guenyos.
Xiulador va grallar una nerviosa advertència sobre un altre interceptor que
s'estava preparant per col·locar-se a la cua d’en Còrran, però el pilot no va
fer res per lliurar-se de la persecució del caça. El corellià va seguir
totalment concentrat en el seu atac, comprimint l'arc del seu gir per reduir al
màxim la distància que el separava del seu objectiu.
Xiulador va començar a posar-se encara més insistent, i
Còrran va somriure.
-Talla la impulsió.
Mentre l’androide obeïa aquesta ordre, Còrran va deixar
caure el peu sobre el pedal dret del timó. Això va elevar la popa de la seva
nau, una maniobra que va introduir una nova correcció en el curs cap a la nau
que hi havia davant d'ell. A més, l'estratagema li va proporcionar un angle de
tir terriblement obert al guenyo que l’estava seguint.
-Contraimpulsió..., ara.
Xiulador va tornar a connectar els motors en el mateix
instant en què l'ala-X completava el seu arc de cent vuitanta graus. Els motors
van començar a emetre el seu impuls en contra de la trajectòria de vol de la
nau, de manera que van eliminar de manera molt efectiva la seva inèrcia i van
fer que aquesta quedés totalment immòbil en l'espai durant una fracció de segon.
Per un moment gairebé impalpable, l'ala-X va estar centrat en les mires de
l'interceptor.
Però el pilot de l'interceptor ja havia iniciat el seu
gir combinat amb viratge per mantenir dirigits els seus canons cap al punt en
què s'hauria d'haver estat l'ala-X. Còrran va accionar delicadament el pedal
esquerre i va fer que el morro del seu caça llisqués al llarg de la trajectòria
de vol del guenyo. Els quatre canons làser van escopir dos esclats de dards
vermells que van perforar l'ala de babord i van travessar la cabina.
L’interceptor encertat va quedar fora de control i va
iniciar una lenta espiral de caiguda. Més andanades iòniques procedents del
planeta es van obrir pas a través dels combats individuals. L’Emancipador va
patir dos impactes més, i el Mon Vall també va ser encertat.
Còrran no va veure que cap altre caça o llançadora fos
tocat, però la filera de verdosos feixos làser que va solcar el seu vector de
vol li va impedir seguir prestant atenció al nou atac procedent del planeta.
- Ooryl ha estat colpejat!
Còrran va augmentar la impulsió i va llançar l'ala-X
cap endavant i cap amunt just a temps de veure com la nau del seu home d'ala
començava a fer-se miques.
- Ooryl!
L'ala-X es va desintegrar. Els mòduls motrius van
sortir acomiadats en direccions diferents per allunyar-se en un vertiginós
girar i la carlinga va esclatar en un milió de fragments resplendents. Còrran
va veure com Ooryl sortia de la nau assolida, i també va poder veure com el
gandià agitava els braços. Còrran es va permetre albergar l'esperança que es
tractés d'alguna cosa més que un pur reflex casual, i un moment després va
veure com un tros dels estabilitzadors-S del caça travessava el braç dret del
pilot, amputant-lo per sobre del colze. El cos va començar a donar tombs per
l'espai, però aquest va ser l'únic moviment que Còrran va poder percebre en
ell.
-Control, Deu es troba fora del vehicle. Faci que algú
baixi fins aquí per recollir-lo.
-Nou. Emancipador informa que la zona està massa activa
per poder dur a terme operacions de rescat.
-Convenci’ls, Control.
La veu d’en Wedge va tornar a la freqüència.
-Control, tinc a Tres i Vuit fora dels seus vehicles.
Necessitem ajuda.
-Estic en això, cap Rebel. Es farà.
«Tres i Vuit... Són Nawara i Erisi! Dos morts i tres
més fora de combat...»
Una nova veu va sorgir dels auriculars d’en Còrran.
-Aquí Control a totes les unitats. Bones notícies: el
vostre rescat ja va de camí. Dolentes notícies: tenim dos esquadrons de guenyos
que s'aproximen des del nord planetari, un temps d'arribada estimat, dos
minuts. Les llançadores s'estan preparant per saltar a l’hiperespai.
Còrran va contemplar com les llançadores d'assalt
començaven les acceleracions per assolir la velocitat lumínica. La Corulag ja
s'havia esfumat, igual que ho havien fet els ala-Y, encapçalant així la
maniobra de fugida del desastre. Dues andanades iòniques s'estavellaven sobre
el Mon Vall, deixant-lo paralitzat en l'espai. L’Eridain estava començant a
moure’s i l'Emancipador ja havia iniciat el seu avanç cap al nord planetari
però, en fer-ho, s'havia orientat a si mateix per a l'entrada en hiperespai si
l'almirall Ragab aconseguia decidir-se entre marxar o lluitar.
«Fot el camp. No hi ha cap raó per a romandre aquí.»
Un estrident xiulet del seu androide astromecànic va
fer que Còrran invertís la seva nau i baixés en picat. Un parell de guenyos van
passar a tota velocitat al seu costat, i un instant després un va esclatar quan
Rebel Quatre li va donar a la cua.
-Gràcies, Quatre.
-Gràcies per haver fet d'engreix, Nou.
Els TIE restants es van allunyar i van posar rumb cap
als caces que s'estaven aproximant per sobre del casquet polar del planeta.
- Els perseguim, cap Rebel?
-Negatiu. Cobreixin la nostra gent fins a la recollida.
Còrran va activar el seu comunicador.
-Cap Rebel, hi ha dos esquadrons sencers de guenyos
contra mitja dotzena de nosaltres, i això vol dir que les coses es posaran
força lletges.
-Si no pot ocupar-se dels quatre que li corresponen,
Nou, jo m'encarregaré d'ells.
Còrran va ignorar la pulla d’en Bror.
-Facin el que puguin. Som aquí per protegir els
nostres. -La veu d’en Wedge contenia una confiança que va donar nous ànims al
Còrran -. Concentrin-se en la seva missió i deixin que la resta s'ocupi de si
mateix.
-Control a totes les unitats: temps d'arribada estimat
dels TIE, trenta segons. El Tres ha estat recuperat.
Còrran va somriure, va aixecar el cap i va poder
distingir a la llunyania el blanc casc triangular de la Prohibit suspès en
l'espai. El pilot s'havia aproximat tot el possible al lloc on hi havia estat
flotant Nawara Ven, i després havia utilitzat un raig tractor de rescat per
introduir al pilot a la resclosa d'emergència del casc.
El corellià va elevar el morro de la seva ala-X, va
virar i va anar cap al punt en què estava flotant Ooryl.
-Deu és aquí, Prohibit.
-Gràcies. Nou. Tinc les coordenades, i vaig cap allà.
Còrran va parpellejar. «Aquesta és la veu d’en
Tycho...»
-Capità, és vostè?
-Culpable, Deu. Té quatre guenyos aproximant-se a la
seva posició. Ocupi’s d'ells abans que jo arribi allà, si us plau.
-D'acord. -Còrran es va estremir. Només se li acudia
una acció capaç de superar en nivell d'estupidesa al fet que una ala-X
s'enfrontés a quatre interceptors, i era que el pilot d'una llançadora
desproveïda d'armament s'internés en una zona de guerra per recollir pilots.
Després un somriure va anar corbant-se lentament als seus llavis. «Només és una
estupidesa si morim fent-ho. Si aconseguim sobreviure, és heroisme »-. I avui
tinc l'ocasió de convertir-me en un heroi.
Còrran va posar la impulsió a tota potència i va
derivar l'energia dels sistemes làser als seus motors. Això va fer que la seva
velocitat s'acostés al màxim. Ajustant la palanca de control i manejant els
pedals amb molta suavitat, va fer que la seva nau saltés, ondulés i virés.
Després va passar el control d'armaments a torpedes i va intentar aconseguir
una fixació en el primer guenyo, però aquest de seguida va escapar de les seves
mires.
El caça d’en Còrran va passar a tota velocitat al
costat d'ells, i dos dels interceptors van iniciar ràpids rínxols per
perseguir-lo. Les maniobres els van fer pujar i allunyar-se a mesura que
augmentaven la impulsió per igualar la velocitat del seu objectiu.
Incrementar la velocitat significa que els seus rínxols
es tornarien més amples del que potser els hagués agradat. «Però la seva
superioritat numèrica és tan gran que poden permetre’s el luxe de ser una mica
maldestres, no?»
Còrran va reduir la impulsió a la meitat i va descriure
un brusc viratge.
-Prohibit, pinti un amb una fixació de projectils.
Posant la impulsió al màxim, Còrran fer que la seva nau
avancés a tota velocitat pel vector que l'havia portat a través de la formació
de guenyos. Un dels interceptors va interrompre el seu atac sobre la
llançadora, de manera que Còrran es va concentrar en l'altre. Va centrar la nau
en la seva retícula de punteria i va esperar fins a obtenir una fixació de
torpedes. Quan la retícula va passar al vermell, Còrran va pressionar el gallet
i va llançar un torpede protònic contra l'interceptor.
El pilot enemic va pujar i es va desviar cap a
estribord, cosa que el va treure de l'arc de foc davanter de la llançadora.
Aquesta maniobra l’hagués allunyat de qualsevol torpede disparat per la
llançadora, però el projectil d’en Còrran només va haver d'executar una petita
correcció del curs per assegurar l'impacte. El torpede es va obrir pas a través
de la cua de l’interceptor i va esclatar, escopint dolls de fragments
metàl·lics que es van expandir en totes direccions des del centre d'un núvol
incandescent.
Sabent que estava abusant de la seva sort, Còrran va
virar i es va llançar darrere de l'interceptor a qui la Prohibit havia
aconseguit fer fugir. Reduint la velocitat, va descriure un viratge i va
aparèixer dins de l’arc del tirabuixó del guenyo. Un moviment del seu polze va
passar el control d'armament als sistemes làser. El guerxo va començar a
descriure viratges i ondulacions, però Còrran va seguir enganxat a ell.
Xiulador va grallar una advertència sobre el retorn
dels altres dos interceptors, però Còrran la va ignorar. Va llançar una
andanada làser i va aconseguir que els feixos caiguessin sobre una de les ales
del guenyo, però l'enemic va seguir fugint. Còrran va derivar més energia cap
als seus motors i va començar a reduir la distància que el separava del guenyo,
però l'androide astromecànic seguia dirigint xiulets plens d'insistència.
La parella d'interceptors s'havia aproximat fins a
quedar a un quilòmetre d'ell, i es trobava fermament enganxats a la seva cua.
-Aquí Nou: no m’aniria malament una mica d'ajuda.
-Estic en això, Nou. Deu va en camí. Viri a babord quan
li ho indiqui.
«Deu? Aquest és Ooryl, però no era la seva veu... Què
està passant aquí?»
-Ja.
El timó esquerre primer i una ràpida manipulació dels
estabilitzadors de babord després van treure en Còrran de la seva trajectòria
de vol anterior. El corellià va veure com uns feixos blaus sortien disparats
cap a les naus que l’havien estat seguint, i durant un moment es va sentir
totalment desorientat. Feixos blaus significaven andanades de canons iònics,
però el planeta havia estat darrere d'ell i no davant. I els canons iònics
instal·lats a la superfície mai haguessin disparat contra uns TIE, oi?
-Els seus problemes ja estan resolts, Nou.
Còrran va virar, i de sobte tot va començar a tornar-se
més clar. Els ala-Y de l'Ala Defensora van arribar en picat i van ascendir a
través del combat, disparant contra els interceptors amb furiós abandonament.
El que els faltava en gràcia a les lentes naus de l'Ala Defensora quedava
àmpliament compensat per la seva potència de foc. La seva incorporació al
combat va destruir o va deixar incapacitada mitja dotzena d'interceptors.
- Estan fugint!
La veu d’en Salm va sorgir del comunicador.
-Res de celebracions. Amb ells fora de la zona, els
canons iònics tornaran a obrir foc.
-Prohibit a Control, tinc a tots els pilots.
-Pot saltar a l’hiperespai, Prohibit.
Quatre andanades iòniques procedents del planeta van
pujar cap al cel i van tornar a escampar-sobre el Mon Vall. El creuer pesat
modificat va començar a desintegrar-se. Els mòduls d'escapament van sortir
acomiadats de la secció que circumdava al pont i es van allunyar cap a l'espai,
mentre que la resta de la nau començava a descendir lentament cap a la Lluna
Negra.
-Espero que caigui sobre la instal·lació.
-Control a tots els caces: poden saltar a l’hiperespai.
- Necessita cobertura l’Eridain per recuperar els
mòduls d'escapament, Control?
-Negatiu, Cap Rebel: els mòduls ja han iniciat les
seves trajectòries de sortida, i els interceptors estan tornant a casa.
-Gràcies, Control. -La veu d’en Wedge semblava estar
saturada de cansament -. Tornem a la base, nois.
-Entès, Cap Rebel. -Còrran
va llançar una última mirada a Lluna Negra, i després va dirigir la proa del
seu caça cap a les estrelles -. El que vol dir en realitat és que la majoria de
nosaltres anem a tornar a la base, Xiulador. Dos mesos de preparació, i en deu
minuts l'esquadró ha quedat reduït a la meitat dels seus efectius... Algú ha
comès errors molt seriosos aquí, i els nostres amics han hagut de pagar per
ells. Això mai tornarà a passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada