L’Esquadró Rebel (VIII)

Anterior

8

Còrran va sortir del picat, va començar a lliscar sobre la superfície de Folor, i va dirigir el morro del seu caça cap al parell de muntanyes que indicaven l'inici del menjador dels porcs. Una filera de llums roges s'encenien i s'apagaven en una ràpida seqüència de parpelleigs, semblaven enviar la llum de les planes als cims de les muntanyes grisenques. Les vores d'incomptables cràters desfilaven a una velocitat vertiginosa per sota d'ell.

-Nou, hauria Deu de derivar la potència dels escuts cap endavant?

-Negatiu, Deu. Iguali’ls. Probablement, tindrem objectius darrere. -Còrran va donar un cop d'ull a la seva pantalla de dades -. Xiulador, pots reforçar els meus sensors davanters? Cerca formacions de fons i marca tot el que sigui anòmal. Sí, sí, d'acord... Abans pots ocupar-te de la teva connexió de comunicacions, però fes-ho de totes maneres. Gràcies.

Un parell de segons després, l'androide astromecànic va fer el que se li havia demanat i la imatge de la pantalla de dades es va tornar més nítida i precisa. Les muntanyes van aparèixer en un verd més clar i els probables blancs -en aquest cas, les llums de les muntanyes -van quedar traduïdes a cercles vermells que començaven a parpellejar quan es disposava d'un bon vector de tir. Per experiències passades, Còrran sabia que Xiulador convertiria els cercles en diamants si aquests demostraven ser hostils.

El caça va entrar a la «trinxera», i gegantines parets rocoses es van alçar a cada costat d’en Còrran. A diferència del que passava en els congostos oberts a la pedra per l'incessant fluir de l'aigua, els murs d'aquell canó eren prou escarpats i plens d’angles per convertir un caça en partícules de pols. «Sembla com si estigués volant per entre un munt de dents en comptes de fer-ho entre pedres...»

Còrran va passar per sobre d'un petit promontori i després va baixar cap a una vall en què dos cercles vermells es van convertir en diamants. Els seus canons es van desviar cap a l'esquerra i van il·luminar el primer blanc mentre els feixos làser del gandià queien sobre el segon.

-Bon tret, Deu.

-Ooryl estava massa impacient. En el futur Ooryl esperarà el permís per obrir foc.

-Res d'això. Dos blancs més. Ja els tinc. -Còrran va permetre que el seu caça es desviés cap a la dreta -. Recull el que a mi em vagi caient.

-Entès.

Còrran va tirar de la palanca de control i va començar a pujar per tal d’ocupar-se del primer blanc, i va acabar amb ell abans que el seu làser pogués baixar prou per tornar-li el foc. Després va iniciar un viratge cap a l'esquerra i va tornar al centre del canó, i després va acabar la maniobra amb un ris interior que el va fer descendir cap al segon diamant. El blanc va aconseguir encertar-lo un cop abans que Còrran l’eliminés, però el tret no va travessar els escuts del caça.

Còrran va tornar a ascendir, va elevar el seu caça sobre l'estabilitzador-S dret i va lliscar per una cantonada de la trinxera. En pujar una mica més per permetre que els seus sensors poguessin examinar la vall més enllà d'una gran elevació del terreny, es va trobar sota el foc làser de dues casamates situades a gairebé un quilòmetre de distància. Va empènyer la palanca de control cap endavant i va fer descendir l'ala-X, i després va tornar a ascendir cap a l'elevació del terreny.

-Vaig a ocupar-me’n del de babord, i tu encarrega't del d'estribord.

El comunicador va emetre un breu i estrident xiulet per indicar que l’Ooryl havia entès l'ordre.

L'ala-X va passar a tota velocitat per sobre del cingle, i de seguida va començar a patir l'atac de l'objectiu situat a l'esquerra. Còrran va descendir per sota del foc, amb la intenció de repetir la veloç ascensió d'abans quan Xiulador va començar a ploriquejar. Una llum d'amenaça es va encendre en la posició de popa.

- Escuts de popa a la màxima potència, Xiulador!

Diversos feixos làser van lliscar molt a prop de l'ala-X quan Còrran es va desviar cap a l'esquerra. Va deixar caure el peu sobre el pedal dret del timó de cua, dirigint la impulsió de manera que fes que la cua del seu caça s'inclinés cap a la dreta. Aquesta acció va servir per treure’l de la trajectòria de foc dels dos canons, al mateix temps que li permetia mantenir el morro dirigit cap al blanc que pretenia atacar.

Còrran va disparar quatre ràfegues, encertant amb la segona i la tercera.

Després va fer que el caça girés per presentar la seva quilla al mur de la muntanya que havia allotjat el canó que acabava de reduir al silenci, i després va activar els generadors de feixos de repulsió. Aquests van crear un camp que el va fer sortir acomiadat de la paret rocosa, impulsant-lo de tornada cap al centre del congost. Còrran virar cap a estribord, va desconnectar els generadors de feixos de repulsió i va descendir per adquirir una mica de velocitat. En fer-ho va aparèixer per sota d’Ooryl, encara amb andanades làser que passaven pel seu costat.

Xiulador va canviar les preses del congost durant un moment i li va mostrar el que havia estat passant en aquella secció. El vessant invers del promontori ocultava un emplaçament artiller. Si Còrran no hagués baixat quan va ser atacat per primera vegada, els seus sensors potser haurien aconseguit detectar la seva situació.

«Hauria pujat i girat i l'hauria eliminat, i després hauria acabat el gir per ocupar-me’n del blanc del costat dret. Ooryl hauria pogut liquidar el blanc de l'esquerra, i llavors ja no hi haguessin tingut més problemes.»

-Torna al panorama davanter, Xiulador. -Quan va veure el desplegament de blancs que s'estava aproximant, Còrran va reduir la velocitat per disposar d'una mica més de temps per dedicar-li a cada objectiu -. Sembla que estarem molt ocupats.

Xiulador va replicar amb un comentari electrònic bastant sarcàstic referent a l'elecció de termes massa suaus.

Els objectius s'anaven succeint a gran velocitat, i els seus artillers semblaven tornar-se més precisos a mesura que l'ala-X s'anava internant a la trinxera. Còrran va acariciar el seu amulet de la sort durant un instant, i després es va obligar a concentrar-se. Va analitzar les localitzacions dels objectius i va començar a planejar angle d’atac. Descrivint girs i viratges, pujant i baixant, es va anar obrint pas a través del recorregut de tir. No va aconseguir donar a cada un dels blancs contra els que va disparar, però van ser encara menys els blancs que van aconseguir encertar-lo.

Quan portaven recorregudes dues terceres parts de la trajectòria, Còrran i Ooryl es van anar aproximant a un altre promontori com el que havia amagat una posició artillera en el seu vessant posterior.

-Queda't enrere, Deu. Deixa que atregui el foc de qualsevol canó que pugui haver en la vessant de darrere, i així després podràs aproximar-te per acabar amb ells.

Un estrident crit va respondre a les seves paraules. Còrran va superar el promontori una mica prematurament i va llançar una andanada contra els canons de l'esquerra. Descrivint un gran viratge cap a la dreta, va escapar del foc procedent de sota.

-Meitat inferior del vessant, Deu.

Sense esperar cap confirmació, Còrran va fer que la seva ala-X virés i va omplir de feixos làser el blanc d'estribord. El blanc de babord seguia disparant contra ell, però Còrran va passar per sota de la seva filera d’andanades i va seguir internant-se pel congost.

-Ooryl va acabar amb ell, Nou.

-Felicitats, Deu.

Després de deixar enrere l'últim revolt, Còrran va veure que el congost s'estrenyia una mica abans d'entrar en la seva part més profunda. A sobre d'aquesta canyada quatre blancs làser disposaven d'un camp de tir perfecte per fer trossos a qualsevol ala-X, però no podien disparar cap avall per tal de batre l'esquerda que s'obria entre les roques.

-Dóna'm l'amplada d'aquesta gorja, Xiulador.

L’androide va informar-lo amb tons francament lúgubres que la mitjana d'amplada era de 15 metres, amb només 12,3 al punt més estret.

-Perfecte. Les parets em cobriran.

Darrere d'ell, i anticipant-se a la seva acció, Ooryl ja havia elevat la seva ala-X sobre l'estabilitzador-S d'estribord. Còrran va somriure i va descendir cap a la gorja al mateix temps que s'assegurava que les seves ales es mantinguessin paral·leles a terra.

-Has de girar, Nou.

-Negatiu, Deu. És prou ample: hi ha un metre de sobres a cada costat.

-Si baixes just pel centre.

-Si no baixés pel centre, hauríeu d'anar al meu funeral.

Fent una profunda inspiració d'aire, Còrran es va concentrar en un punt imaginari situat a uns deu metres del morro del seu caça. Va mantenir la mà delicadament posada sobre la palanca de control i es va dirigir cap en aquest punt. Va mantenir l'ala-X al centre del canal, desviant-se lleument cap a l'esquerra i cap a la dreta, a mesura que seccions de la paret anaven sobresortint d'un costat o l'altre.

El punt decisiu es va anar aproximant. «Amb calma, amb calma...» Còrran es va desviar cosa de mig metre cap a babord, i de sobte el tram més estret es va trobar darrere d'ell sense que s'hagués deixat ni una sola partícula de pintura en cap dels seus costats. Les parets desfilaven ràpidament al seu costat, amb el negre i el gris confonent-se. Còrran es va trobar pilotant la seva nau gairebé sense cap esforç. Sabia que hagués pogut recórrer la trajectòria a velocitat màxima sense tenir absolutament cap problema.

«Gairebé sembla com si hi hagués quilòmetres al costat de cada estabilitzador-S en comptes de només un o dos metres... -La línia de lluminositat que indicava el final del canal es va anar desplegant davant seu -. I ara tinc objectius.»

L'ala-X va sortir de l'esquerda rocosa en un veloç ascens i va començar a escopir foc.

Còrran va començar pel blanc que es trobava més avall, encertant-lo de ple amb el primer tret, i després va dirigir les andanades cap amunt i cap a estribord mitjançant un gir i una ascensió. Va acabar amb el segon blanc, i després va seguir girant fins que el seu caça va quedar invertit. Dues ràfegues meticulosament controlades li van permetre eliminar el tercer lloc artiller i l’Ooryl, seguint la maniobra d’en Còrran, es va encarregar de l'últim.

Còrran va baixar, va virar i va passar a tota velocitat al costat d’Ooryl quan es dirigien cap a la sortida de l'esquerda. Tirant de la palanca de control, va fer que la seva ala-X quedés dreta sobre la cua i es va allunyar veloçment de Folor. Un llarg ris li va permetre substituir distància per temps, i Còrran va passar per sobre de l'ala d’Ooryl mentre els dos avançaven cap al punt en què estava orbitant la resta de l'esquadró.

La veu del comandant Antilles va omplir el casc d’en Còrran.

-Una exhibició molt impressionant, senyor Horn. La seva puntuació és de 3250 sobre els cinc mil punts possibles. Ho ha fet francament bé.

Còrran va somriure d'orella a orella.

- Has sentit això, Xiulador? El cap Rebel ha quedat impressionat. -El jove corellià va activar la seva unitat de comunicacions -. Gràcies, senyor.

-Ja pot posar rumb cap a la base, senyor Horn. La seva participació en aquest exercici ha arribat al final. Consideris en llibertat de fer el que vulgui durant la resta del dia.

-Sí, senyor. Rebel Nou torna a casa.

«Sí, podia considerar-me en llibertat... de ser humiliat.» Els músculs es van tensar al costat de les comissures dels llavis d’en Còrran mentre estrenyia les dents fins a fer-les grinyolar. Hi havia esperat a l'hangar que els altres tornessin a la base, amb l'esperança de sentir que la seva marca no havia estat superada durant la resta de l'exercici. Sabia que estava desitjant rebre felicitacions pel meravellosament bé que havia volat, però no de la manera egoista en què ho hagués fet Bror Jace. Còrran no volia regnar sobre els altres des de dalt d'un cim inabastable, i només desitjava saber que el tenien per un gran pilot.

Els altres havien tornat en parelles i, en la seva major part, havien intentat evitar-lo. Lujayne Forge i Andoorni Hui havien estat les primeres a tornar. Quan Còrran va veure aproximar-se les seves naus, el seu somriure es va tornar encara més ample. Sabia que havia superat amb escreix qualsevol puntuació que haguessin pogut obtenir. «Són bons pilots, però realment he estat volant al màxim de les meves capacitats. Avui ningú podria tocar-me.»

Andoorni havia estat en silenci, possiblement sumida en la malenconia o la reflexió..., però qui podia saber-ho amb una rodiana? Lujayne havia estat a punt de demanar-li disculpes.

-He obtingut una puntuació de tres mil tres-cents, Còrran. Andoorni ha obtingut 3750 punts.

- Què?

Lujayne va titubejar, recollint un ble de cabells castanys de darrere de la seva orella esquerra.

-Senzillament era el nostre dia de volar bé. Ens has inspirar, de debò...

-Vas ser una autèntica inspiració, Horn.

Les orelles de la rodiana van rotar cap a ell, i després van tornar a la seva posició original quan Andoorni es va allunyar.

Lujayne li va somriure afablement.

- Vols anar a Hores Baixes i menjar alguna cosa?

El to de la seva veu suggeria d'una manera molt òbvia que Còrran potser voldria acceptar la seva oferta per estalviar-se haver de suportar el que estava a punt de caure sobre ell.

Però tot i l'advertència no pronunciada en veu alta. Còrran havia bellugat el cap.

-Gràcies. Potser et vegi a la cafeteria més tard.

Còrran va seguir esperant que la resta de l'esquadró tornés de l'entrenament. Pesh Vri'syk i Ooryl van tornar junts. El bothà de vermellós pelatge va donar grans mostres de delit al poder notificar una puntuació de 4.200. El gandià no va obrir la boca en tota l'estona, i quan per fi va parlar es va limitar a dir:

-Qrygg es va anotar 4050 punts.

Aquesta resposta li va indicar a Còrran que estava passant alguna cosa molt estranya. En tornar a referir-se a si mateix utilitzant el seu cognom, Ooryl havia demostrat que s'avergonyia de la seva puntuació, però Còrran sabia que en realitat hi hauria d'haver estar radiant. El fet que resultés evident que Ooryl no volia parlar amb Còrran, i que només acceptés fer-ho després que Còrran insistís, significava que el motiu de la vergonya d’Ooryl, fos el que fos, tenia alguna cosa a veure amb el corellià.

Els altres pilots no van dir gran cosa i es van limitar a comunicar les seves puntuacions. Tots havien obtingut millors resultats que en Còrran, i la majoria l’havien superat en més de 1.000 punts. A Còrran això li semblava totalment impossible. Sabia que havia recorregut aquell trajecte d'entrenament tan bé com podia arribar a fer-ho. «En exercicis subsegüents potser aconseguís obtenir aquesta classe de puntuacions, però mai la primera vegada. Això no és possible. Llevat que... »

Còrran va arrencar a córrer cap a la presa d'energia a la qual s'havia connectat Xiulador.

-Al principi de la nostra trajectòria estableix una connexió de comunicacions amb algú, Xiulador. Amb qui vas estar en contacte?

El projector hologràfic de l’androide va començar a brillar. Una imatge en miniatura d’en Wedge Antilles va flotar entre ells.

-Li vas enviar les dades dels meus sensors, oi?

Una seca sèrie de xiulets de retret va seguir a una nota afirmativa.

-Ja sé que no t'havia prohibit que ho fessis.

Un estrident grall va fer que Còrran torcés el gest.

-Sí, vaig aprovar la teva acció. Però mai tornis a difondre aquesta classe de dades sense comptar amb el meu permís, Xiulador.

El petit androide va emetre un suau refilet electrònic, i després va passar a emprar el mateix cantussol que havia utilitzat per advenir a Còrran quan Loor va entrar al despatx del complex de la Força de Seguretat. El pilot es va tornar i va veure com el Caçador de Caps d'ensinistrament travessava la bombolla de confinament magnètic, seguit de prop pel cap Rebel. Ignorant decididament els gemegosos bels de Xiulador, Còrran va contemplar el descens de la nau.

-Ja és hora d'obtenir resposta d’algunes preguntes...

Còrran va sentir una estrebada al camal del seu vestit de vol quan l'extensió de pinça de Xiulador es va tancar sobre la tela. El corellià es va apartar, tirant de la tela amb la força suficient per estripar-la.

-Ja em vas trair en una ocasió aquí mateix, Xiulador, així que no agreugis encara més el problema.

Les malenconioses notes musicals de l'androide van formant una mena de marxa fúnebre mentre Còrran anava cap l'ala-X d’en Wedge. El jove corellià es va inclinar per passar per sota del morro i després es va posar ferms quan Wedge va començar a baixar per l'escala. Amb un nus d'ira que li oprimia la gola, Còrran va saludar el comandant i va mantenir la seva mà tremolosa enganxada al front fins que Wedge li va tornar la salutació.

- Vol parlar amb mi sobre alguna cosa, senyor Horn?

-Sí, senyor.

Wedge es va treure els guants.

- I doncs?

- Em dóna el seu permís per parlar amb franquesa, senyor?

-Desfogui’s, senyor Horn.

Les mans d’en Còrran es van convenir en punys.

-Va transmetre les meves dades de punteria a tots els altres, oi? Vaig volar tot el millor que podia fer-ho i vaig fer aquest trajecte tan bé com es pot arribar a fer quan és la primera vegada que el recorres. Vostè els va passar aquestes dades als altres, i això significa que els altres van dur a terme el seu recorregut basant-se en les coses que jo havia fet. Els va proporcionar la meva puntuació perquè els servís com a base, i ells la van utilitzar com a tal.

Els ulls castanys d’en Wedge van sostenir la mirada d’en Còrran sense la més mínima vacil·lació.

- I?

- I...? Que no és just, senyor. Sóc un dels millors pilots d'aquest esquadró, però sembla com si fos el pitjor. Els altres semblen millors, però no ho són. M'han robat.

-Comprenc. Ha acabat?

-No.

-Bé, doncs hauria de..., o pot ser que estigui acabat per sempre m’entén?

El gèlid to de la veu d’en Wedge va omplir d'agulles de gel les entranyes d’en Còrran.

-Sí, senyor.

Wedge va assenyalar l'exterior de la base amb una inclinació del cap.

-Ha d’examinar el perquè és aquí, senyor Horn. Forma part d'un equip, i ha d'actuar com a part d'ell. Si necessito que ataqui una trinxera d'aquesta forma i que enviï les seves dades a un esquadró d'ala-Y que s'estigui aproximant, llavors l’obligaré a fer-ho. El millor que sigui vostè no significa res si la resta de pilots de l'esquadró mor. Potser és el millor pilot de l’esquadró, però l'esquadró només és tan bo com el pitjor dels seus pilots.

»Avui els altres han après a utilitzar les dades d'un vol de reconeixement de tal manera que els ajudessin a travessar un territori mortífer. Vostè ha après que el sol fet que sigui un bon pilot no el fa més important que qualsevol altre integrant d'aquest esquadró. Em complau que la meva gent hagi après aquestes lliçons. Si vostè no les ha après, estic segur que hi ha d’altres esquadrons als quals els encantaria poder utilitzar les sobres de l'Esquadró Rebel.

Còrran va sentir que les galtes li començaven a cremar, i va notar de cop i volta una bolcada a l'estómac. «Té raó. Ha vist el mateix que va veure Lujayne, i ha trobat una forma de fer-me entendre fins a quin punt pot arribar a ser un problema molt seriós. M'he estat comportant com un idiota...»

-Sí, senyor -va dir, empassant saliva.

- Sí què, senyor Horn?

-M'alegro d’aprendre el que he après, senyor. Vull seguir amb l'esquadró.

Wedge va assentir lentament.

-Excel·lent, perquè no vull perdre’l. Té tot el que es necessita per arribar a ser un gran pilot, però encara li falta una mica per arribar en aquesta meta. Posseeix les capacitats que necessita, però formar part d'aquest esquadró requereix alguna cosa més que saber volar bé. L'ensinistrament que rebrà serà una mica diferent del dels altres, però la seva necessitat d’aprendre és igual de gran que la seva. Ho ha entès?

Còrran va assentir.

-Sí, senyor. Gràcies, senyor.

Wedge va lliurar el seu casc i els seus guants a un astrotècnic.

-I només perquè ho sàpiga, té tot el dret del món a estar furiós. Però recordi una cosa: deixar-se dominar per aquesta classe d'ira en una batalla suposarà la seva mort..., i crec que vostè té tan poques ganes de què això passi com jo. -El cap de l'esquadró va saludar-lo marcialment -. Pot anar-se'n, senyor Horn.

Còrran li va tornar la salutació, va girar sobre els seus talons i es va allunyar cap a les profunditats de l'hangar caminant amb passos mecànics i enravenats. Va avançar per entre els caces, passant per sobre dels cables d'energia i donant voltes per esquivar els carretons de les eines. Es va mantenir deliberadament allunyat del lloc on Xiulador s'estava recarregant, perquè la petita unitat R2 havia arribat a perfeccionar el xiulet de la varietat «Ja t'ho havia dit», i Còrran sabia que ho havia sentit amb excessiva freqüència des de la mort de seu pare.

-Senyor Horn...

Còrran es va aturar i va parpellejar per exPúlsar de la seva ment els núvols de foscos records que amenaçaven amb envair-la. La seva mà es va alçar en una ràpida salutació.

-Capità Celchu.

L'home d'ulls blaus li va tornar la salutació, i després es va creuar de braços.

- Encara pot caminar i parlar?

- Senyor?

-O el comandant Antilles està oblidant l'art de baixar-li els fums als reclutes o... -I els llavis d’en Tycho van dibuixar un somriure tort -vostè està fet d'un material bastant més resistent del que m'havia imaginat.

Següent