L’Esquadró Rebel (XXVII)

Anterior

27

Còrran va tornar el cap cap al finestral del centre de descans de la base de Noquivzor.

Petits turons i planes en les quals no hi havia ni un sol arbre envoltaven l'edifici, allunyant-se kilòmetres i kilòmetres en totes direccions. Suaus brises calentes es lliscaven sobre les pastures daurades i li feien pessigolles al clatell. «Si Erisi no estigués al centre mèdic, flotant dins d'un tanc ple del bacta de millor qualitat que pot arribar a proporcionar la seva família, aniria a fer un llarg passeig amb ella i gaudiria del paisatge. Però tot i que tot això és molt bonic, ara em resulta força difícil pensar a gaudir de qualsevol cosa... »

El corellià es va obligar a somriure quan un home que portava l'uniforme de la infanteria va deixar un bol de lum sobre de la taula davant d'ell.

-Gràcies, tinent.

El nouvingut va assentir.

-Digui'm Page.

Còrran va empènyer cap al tinent la cadira que havia a l'altre costat de la taula.

- Per què és el lum?

-Doncs normalment és per beure -va dir Page -. La meva gent i jo estàvem en la Devoniana. Vostè i el seu company d'ala van dispersar els guenyos que venien cap a nosaltres, així que estem en deute amb vosaltres.

El pilot va aixecar el bol, va prendre un glop de la potent cervesa i deixar que la seva cremor llisqués al llarg de la seva gola.

-Li agraeixo la beguda, però també haurà de convidar a una copa a Ooryl quan surti de la seva immersió en el bacta.

Page va assentir.

-Serà un plaer. Estava molt greu?

-Va perdre la meitat del braç dret. El vestit es va tancar al voltant de la ferida i això va evitar que s’ofegués, però va acabar quedant francament gelat. -Còrran va deixar el bol cobert de gebre sobre la taula i es va estremir -. El bacta és per a l'exposició, naturalment. Tots els pilots que van acabar fora del seu vehicle estan rebent el tractament, encara que cap d'ells es troba tan malament com Ooryl. Els androides metges no saben si podran col·locar-li una pròtesi. Mai havien hagut d'atendre un gandià, i no disposen de membres adequats per usar-los com a substituts.

-L’Esquadró Rebel ho va passar bastant malament.

-Dos pilots morts, tres fora del vehicle i un que va acabar volant ferit.

-He sentit parlar d'ell. El shistavanià, oi?

-Un tipus molt dur -va dir Còrran, i va assentir -. Shiel no pensava presentar-se per rebre cures mèdiques, però Gavin el va obligar a anar-hi. El resultat final és que disposem de dos terços dels efectius, però només si aconseguim trobar ala-X per substituir els que vam perdre. Si no, ens quedem per sota del cinquanta per cent.

L'oficial d'infanteria va recórrer amb la mirada el concorregut interior del pavelló, i després es va inclinar cap endavant i va baixar la veu.

-La missió ja era un autèntic esquer per vaporitzadors abans que Kre'fey ordenés que els ala-Y tornessin a casa.

- De debò? -El pilot va clavar la mirada en el bol -. Un segon abans que els canons fessin trossos a la Modaran se’m va acudir pensar que el que els canons no haguessin disparat fins aleshores no significava que no poguessin fer-ho.

-Crec que això ja se'ns havia ocorregut a tots excepte al general Kre'fey. Estava cec en aquesta possibilitat. -Page va bellugar el cap -. Tots sabíem que volia prendre Lluna Negra perquè el Consell li atorgués el comandament de la invasió de Coruscant. D'aquí a tres setmanes l'òrbita d'aquest planeta farà que travessi la pluja anual de meteorits, i jo volia utilitzar aquesta pluja com a cobertura perquè els meus comandaments duguessin a terme un reconeixement de superfície de la base. Hauríem acabat amb aquests canons iònics.

-Això té sentit. I per què Kre'fey no ho va aprovar?

-L'única lluna del planeta, i em refereixo a la Lluna Negra que li ha proporcionat el seu nom de codi al sistema, s'hauria interposat en el nostre vector d'entrada i de sortida. Hauria actuat com un creuer interdictor natural, la qual cosa torna les coses molt més perilloses.

Còrran va arronsar les espatlles.

-Els canons iònics ja les van tornar prou perilloses, gràcies.

-No em digui. -Page va somriure -. Hauríem acabat amb ells, cregui’m. I també haguéssim descobert l'existència de la base utilitzada per aquests esquadrons de guenyos que es van afegir al combat durant l'última fase de la batalla.

-Els bothans ni tan sols sabien que estiguessin aquí.

El tinent d'infanteria va torçar el gest.

-I haurien hagut de saber-ho, perquè són uns autèntics experts en l'art d’infiltrar-se en les xarxes de comunicacions imperials.

-Doncs aquesta vegada ens van fallar. –Còrran va titubejar al venir-li al cap una idea -. O potser els registres corresponents a aquestes forces no formin part dels expedients de la guarnició oficial.

Page va arrufar les celles.

- Què vol dir?

-Quan era a la Força de Seguretat de Corèllia vaig participar en un escorcoll de les casernes generals d'una contrabandista. Aquesta dona era molt llesta i sempre s'havia mantingut el més lluny possible dels magatzems de brillestim, fet pel qual no podíem acusar-la de res. Però aquesta vegada vam trobar un parell de quilos de brillestim en un magatzem de la seva propietat. La contrabandista va dir que no en sabia res i ens va acusar d'haver-los col·locat allà, i al final va acabar resultant que realment no sabia res. Un dels seus ajudants havia estat robant petites quantitats de brillestim dels enviaments i les havia amagat allà fins que aconseguís trobar una forma de vendre-les pel seu compte.

- M'està dient que l'Imperi no sap que aquests interceptors eren allà?

-Per als comptables imperials, un esquadró només és un error d'arrodoniment. -Còrran es va inclinar cap endavant i va recolzar els colzes a la taula -. I els bothans no sabien absolutament res sobre sigui quina sigui la font d'energia que van utilitzar per tornar a aixecar els escuts i reforçar-los després que els haguéssim abatut, oi? Qualsevol que estigui a càrrec del lloc on es troba Lluna Negra podria estar dirigint certa operació particular i va voler que els seus superiors imperials no sàpiguen res sobre ella.

Page va assentir lentament.

-Les dades sobre l'operació encoberta romanen ocultes fins i tot per als imperials, de manera que els bothans no tenien cap manera de descobrir la seva existència.

-No sense posar els peus a la superfície.

-Teníem dades d'intel·ligència sobre l'espectre de llum visible de la galàxia, però els infrarojos i els ultraviolats ens van despistar. -Page va colpejar suaument el tauler de plastiacer amb els artells -. Si ens haguessin proporcionat totes les dades de fons necessaris sobre Lluna Negra, potser hauríem pogut formar-nos una certa idea de quina era la informació que realment necessitàvem.

-Comprenc la necessitat de mantenir un nivell el més elevat possible de seguretat operacional..., però ja pot apostar que l'autèntica situació de Lluna Negra no serà desclassificada fins que tots portem uns quants anys morts.

Page va assentir.

-Tot i així, les simulacions d'un atac només són tan fiables com les bases de dades a partir de les que han estat estructurades. Un error d'intel·ligència fa que la gent mori.

Còrran es va passar una mà per la cara.

-Bé, ara ja tenim una certa idea de què és el que no sabem sobre Lluna Negra. Hi ha un mínim de dos esquadrons de guenyos i un generador, amagats en algun lloc d'aquest món..., i algú els manté amagats tant als nostres ulls com als dels oficials imperials.

-La informació dels fitxers d'exploració imperial és clarament inútil.

-Cert. I per tant això vol dir que... -El delicat tri musical del comunicador que hi havia damunt de la taula va interrompre el comentari d’en Còrran. El corellià el va agafar i va obrir el canal -. Aquí Horn.

-Aquí M3, senyor.

- Li passa alguna cosa a Ooryl?

-No, senyor.

- És que Erisi sortirà del bacta?

-No, senyor.

Còrran va arrufar les celles.

- I llavors per què em demanes?

-Senyor, el cas és que Xiulador em va demanar que li informés que ja ha completat els càlculs dels corrents de vent que li havia sol·licitat.

- Corrents de vent?

-A Lluna Negra, senyor. Va dir que havia descobert algunes coses molt interessants.

-Estarem allà dins d'un segon. Fi de la transmissió. -Còrran va alçar la mirada cap en Page -. Potser és l'equivalent d’aixecar els escuts després que hagin bombardejat la base, però realment vull saber alguna cosa més sobre el món del que acabem d'haver de fugir. I vostè?

-Tenia amics a bord de la Modaran. No em va agradar gens veure'ls morir.

-Bé, doncs anem. -Còrran li va dirigir un ràpid somriure -. Potser, i només potser, aconseguim trobar una manera de tornar i fer que aquests imperials ho paguin molt car.

***

Wedge no estava segur d'haver sentit bé el general Salm.

- Acaba de dir que potser és una sort que no aconseguíssim prendre Lluna Negra?

Salm va assentir lentament i va assenyalar el quadern de dades que hi havia sobre del seu escriptori amb una copa que contenia conyac Abraxas de color blau pàl·lid.

-Intel·ligència ens ha informat que el Destructor Estel·lar de la classe Imperial-II Eviscerador va sortir del sistema de Venjagga seguint un curs que l'hauria portat a Lluna Negra unes sis hores després que iniciàrem la nostra operació. Els seus sis esquadrons de caces TIE constitueixen una força perfectament capaç d'enfrontar-se als nostres caces, i l'Eviscerador hagués fet trossos l’Emancipador. El més probable és que haguéssim perdut la nostra força d'atac i Lluna Negra.

El corellià es va quedar bocabadat.

- La missió hagués hagut d'enfrontar-se a un Estel·lar Imperial-II situat a sis hores de l'objectiu? Com ha pogut arribar a ocórrer això?

-No ho sé. Cor de Gel ha estat traslladant certs recursos d'un costat a un altre, i alguns almiralls tendeixen a enviar-los encara més lluny per escapar al seu control. És possible que l'Eviscerador fos desplaçat a l'atzar.

Wedge va arrufar les celles.

-O Cor de Gel va saber endevinar on era més probable que ataquéssim.

-O... –Salm va contemplar Wedge per sobre de la vora de la seva copa -. O algú li va dir a Cor de Gel on anàvem a fer acte de presència.

-Tycho sabia tan poc sobre el nostre destí com la resta de nosaltres..., i després va estar aquí fora, rescatant pilots extravehiculars sense disposar de canons làser o torpedes per defensar-se.

Salm va alçar una mà oberta.

-Calma, comandant, calma... No estava acusant el seu oficial executiu. No confio en ell, però sé que aquesta vegada era totalment innocent.

- Va repassar les gravacions dels monitors d’en Tycho?

-Vaig repassar les de tot el món. El nombre de trucades va ser massa elevades per al meu gust, però no hi havia res incriminatori. Jo no sabia on anàvem abans que ens enlairéssim, així que dono per fet que ningú més ho sabia, però sempre hi ha filtracions. -El general va deixar la seva copa de conyac sobre l'escriptori i després va anar fins al petit bar instal·lat en un dels angles del seu allotjament -. Li ve de gust beure alguna cosa, comandant Antilles?

-Preferiria que em digués Wedge.

Salm va semblar reflexionar durant uns moments, i després va acabar assentint.

-Molt bé, Wedge. Una copa?

- Quants anys té l’Abraxas?

Salm va somriure.

-No ho sé. El meu ajudant el va aconseguir en el mercat negre, així que les seves conjectures són tan vàlides com les meves. Però l'ampolla té els hologrames impositius de l'Antiga República.

Wedge va arronsar les espatlles.

-Bé, en aquest cas correré el risc..., i gràcies.

El general Salm li va servir una generosa dosi del líquid color aiguamarina.

-Segui, si us plau.

El mobiliari dels allotjaments del general era tan espartà com el dels d’en Wedge, amb caixes de munició i velles butaques ejectores constituint els millors objectes disponibles per utilitzar en qualitat de taules i seients. L’armariet dels licors d’en Salm consistia en l'estoig de plastiacer d'un casc proveït d'insercions d'escuma per mantenir fora de perill les copes i un parell d'ampolles. Wedge va reclamar una de les butaques d'ejecció i va alçar la seva copa de conyac.

-I també he d’agrair-li que anés al nostre rescat allà fora.

-L’Ala Defensora paga els seus deutes.

Els dos homes van fer entrexocar suaument les seves copes i van beure. Els potents vapors del licor van obrir la totalitat dels passatges nasals d’en Wedge. El corellià va permetre que el toll de líquid romangués sobre la seva llengua durant uns moments més, i després se’l va empassar. Un delicat centre de calor va aparèixer en el seu estómac, i va començar a desplegar lentes ondulacions per anar-se dissipant una part de la fatiga acumulada en els seus membres.

El general es va inclinar cap endavant i va corbar els dits d'ambdues mans al voltant de la copa.

-Vull preguntar-li si té intenció d'incloure en el seu informe sobre el que vaig fer allà fora.

Wedge no va intentar ocultar la seva sorpresa.

-Va salvar la meva unitat, general. He pensat que potser podria recomanar que li tinguessin en compte per a la concessió de la Creu Corèlliana. No sóc el seu oficial superior i això vol dir que no puc presentar directament la seva candidatura, però...

Salm va moure el cap.

-No estic parlant d'això.

- De què està parlant llavors?

El front d’en Salm es va omplir d'arrugues.

-Desobeïa una ordre directa de sortir del sistema.

Wedge va parpellejar, sentint-se cada vegada més confús.

-Si hagués tornat al Mon Vall, tota la seva ala hauria estat aniquilada.

-Ara ho sabem, però quan es va emetre l'ordre no ho sabíem. -Salm va fer girar el conyac dins de la seva copa -. El general Kre'fey i jo hem tingut uns quants enfrontaments, i potser vostè ja els hagi deduït a partir del que va passar en la reunió. Quan Kre'fey em va ordenar que me n'anés, vaig pensar que volia robar-me tot el mèrit per l'operació. Vaig iniciar un vector de sortida del sistema, però em vaig acostar prou a l’Emancipador per poder al·legar que la seva massa ens impedia fer el salt a la velocitat lumínica. No volia marxar i la proximitat del Destructor Estel·lar em proporcionava una excel·lent excusa, però les transmissions de dades efectuades pels ordinadors de bord revelaran la veritat.

-I això els va posar en una posició que els permetia que l’Emancipador els protegís tant dels sensors de superfície com dels guenyos que venien cap a nosaltres. -Wedge va arronsar les espatlles -. Si m'haguessin donat aquesta ordre i se m'hagués ocorregut que aquest truc podia permetre’m seguir a la zona, és justament el que hauria fet.

-Ja ho sé. -Salm es va aixecar i va començar a passejar d'un costat a un altre -. Aquest és el problema, comandant Antilles: el que vaig fer és exactament el que vostè hagués fet.

-I va donar resultat.

-El que donés resultat no té importància. No sóc vostè, comprèn? La meva gent no és la seva gent. -El rostre d’en Salm es va convertir en una màscara de frustració -. L'únic que manté amb vida a la meva gent quan sortim a l'espai és la rígida observança de la disciplina, i aquesta disciplina s’aprèn a través d'exercicis d'ensinistrament meticulosament estructurats que els converteixen en una unitat. La meva gent no té el talent natural que tant abunda en el seu esquadró, però compensem aquesta falta sabent-nos cobrir els uns als altres i vigilant-nos l'esquena mútuament.

-Tal com va fer amb la meva gent.

-Sí, ho vaig fer..., però per a això vaig haver de desobeir l'ordre partida per un oficial superior. I vostè ho haurà d’explicar d'aquesta manera en el seu informe.

Wedge va moure el cap.

-No vull veure com el castiguen per fer alguna cosa totalment lògica i correcte.

-Però és que no pot evitar-ho, Wedge. Pot excusar una acció d'algun dels seus pilots, però només Ackbar i l'Alt Comandament poden perdonar-me per aquest acte de motí. -Salm va acabar de buidar la seva copa -. Així doncs, no es conformi amb lliurar un dels seus mini informes habituals a l'almirall..., i expliqui tot el que va passar.

- Com, i fingir que ho comprenc? -Wedge va recolzar l'esquena en l’encoixinat de la butaca -. Els interceptors van sorgir del no-res, i de sobte la base va utilitzar molta més energia del que hagués hagut de ser possible fins i tot en el pitjor dels escenaris. Si l’Eviscerador hagués aparegut de sobte i hagués llançat dues ales de caces a la batalla, hauríem perdut totes les nostres naus. Amb el Destructor Estel·lar-II a l'àrea Lluna Negra no cauria, naturalment.

-Probablement tingui raó, encara que la presència d'un Destructor Estel·lar-II no constitueix un obstacle insuperable. -Salm es va servir una mica més de conyac -. Quan es queden sense els seus caces, aquestes naus són vulnerables a la MAT.

Wedge va rebutjar l'oferta de tornar-se a omplir la copa i va somriure. La MAT era l'abreviatura que l'argot de l'Aliança emprava per referir-se a la Malaltia de l'Atac de Trinxera, la tàctica que havia destruït a la primera Estrella de la Mort. L'Imperi havia desenvolupat les fragates de la classe Llàncer per evitar que la MAT acabés amb els seus grans navilis de combat. Els atacs duts a terme pels caces havien demostrat ser relativament insignificants a l'hora de causar danys als Destructors Estel·lars, però la MAT era molt temuda pels oficials imperials i aquests feien quant estava a les seves mans per protegir-se d'ella.

-Oh, fantàstic. Sortiré a l'espai amb la meva mitja dotzena de pilots i vaporitzarem els caces de l’Eviscerador perquè vostè pugui apropar-se tranquil·lament i administrar-li una dosi de MAT.

-M'encantaria, comandant, però l'Alt Comandament voldrà fer un munt de preguntes sobre Lluna Negra i escoltar les respostes corresponents abans que s'iniciïn més operacions en aquest sector de l'espai.

L'avisador de la porta va emetre una suau nota musical, però de què Salm pogués dir res el panell es va retreure i Còrran Horn va entrar a tota presa, seguit molt de prop per un tinent d'infanteria.

-No s'ho creurà, comandant...

El radiant somriure que havia estat il·luminant el rostre d’en Còrran va morir quan va veure en Salm.

Els dos homes es van posar ferms.

-Perdoni, general, però...

-Descansin, tinents. -Salm va entrellaçar les mans darrere de l’esquena -. Què significa això?

La mirada d’en Còrran va anar d’en Wedge a Salm per acabar tornant a Wedge.

-M3 acaba d’informar-me que el comandant Antilles es trobava aquí, senyor. No va esmentar que aquests fossin els seus allotjaments, general.

Salm va mirar Wedge.

- Els seus oficials entren en el seu allotjament sense haver rebut una invitació prèvia?

-Fins ara mai ho han fet. Potser hauria de començar a utilitzar una mica d'aquesta disciplina de la qual m'estava parlant abans, general Salm. -Wedge es va aixecar i va fulminar a Còrran amb la mirada -. Porta notícies sobre els nostres compatriotes ingressats a la unitat mèdica?

-No, senyor.

Wedge ja s'havia adonat que Còrran estava cremant en desitjos de parlar, i va comprendre que el pilot corellià no podria seguir contenint-se durant molt de temps.

-Més li val que es tracti d'alguna cosa realment bona, senyor Horn.

-Sí, senyor. -Còrran va tornar la mirada cap en Salm -. Amb el permís del general...

Salm va assentir.

-Endavant.

El somriure d’en Còrran va tornar a florir.

-Si realment volem conquistar-la, Lluna Negra és nostra.

- Què?

El jove oficial corellià va assentir.

-Xiulador, el meu androide astromecànic, va recollir moltes dades mentre estàvem allà fora i ha estat passant els programes que fèiem servir a la Força de Seguretat de Corèllia per analitzar les bases dels contrabandistes i saber on podíem trobar-los.

El rostre d’en Salm es va endurir.

-Estem parlant d'una base imperial, no de l'amagatall d'algun bandit.

Page va moure el cap.

-Disculpi'm, senyor, però l'androide ha descobert un munt de paral·lelismes amb les bases dels contrabandistes, i això ens proporciona algunes opcions noves. Xiulador també va indicar la situació de Lluna Negra a partir d'una carta estel·lar, i està obtenint moltes més dades dels que ens van proporcionar a les nostres reunions. Lluna Negra pot caure.

Wedge va moure el cap.

-Bon treball, cavallers, però aquí fora hi ha un Destructor Estel·lar Mark II de la classe Imperial que hem d'incloure a l'escenari. I això ho canvia tot, oi?

Salm va alçar una mà.

-Potser no, comandant.

- No?

- No del tot. -Salm es va creuar de braços -. Qui més està al corrent d'aquesta informació a part de vostès dos, tinents?

Horn va reflexionar durant uns segons abans de respondre.

-Que jo sàpiga, només la coneixem Page, la meva R2, la unitat M3PO i jo mateix.

-Vull que confirmi aquest fet. A partir d'ara es troben sota jurament de mantenir en secret aquesta informació. Si qualsevol d'aquestes dades arriba a ser coneguda per algú més, haurà de començar a dur a terme missions en solitari contra les fortaleses dels ssi-ruuk. Ha quedat clar?

-Sí, senyor.

Wedge va somriure.

-Em sembla que això és tota una mostra de clemència per la seva part, no, senyor?

-Potser ho sigui, però crec que ara saben que parlo seriosament. -Els llavis d’en Salm es van corbar en un somriure ple de confiança i determinació -. Bé, cavallers, anem a veure què és el que han descobert... Lluna Negra va ser escollida com el millor pas que podíem fer per tirar a caminar pel camí que porta a Coruscant. Tret que no quedi altre remei, no hi ha cap raó per la qual hàgim de renunciar en aquest objectiu.

Següent