39
Còrran va disparar un torpede protònic i va veure com
el primer interceptor s'evaporava. Passant el control d'armament a la posició
dels làsers, va començar a seguir la trajectòria del següent TIE. El feix
tractor limitava la llibertat de moviments de la seva nau, però un peu deixat
caure amb força sobre un dels pedals del timó va començar a girar-lo cap a la
direcció correcta. «Només una miqueta més...»
I de sobte l’interceptor va esclatar una fracció de
segon després que una sèrie de vermells feixos làser travessessin la seva
cabina.
Còrran va abaixar la mirada cap a la seva mà i es va
adonar que no podia recordar haver premut el gallet.
Més feixos làser van transformar un altre TIE en una
bola de foc. «Maleïda sigui la capa del Sith... Què dimonis està passant aquí?»
Xiulador va començar a emetre una frenètica sèrie de
trinats i gemecs.
Còrran va titubejar, no entenent res, i després va
tornar a activar la seva unitat de comunicacions mentre el seu caça començava a
ascendir de l'interior del volcà i anava adquirint velocitat.
-... Repeteixo: encara pots utilitzar l’hiperimpulsor?
Còrran va reconèixer la veu.
- Mírax?
-Sí. Estàs llest per ser tret d'aquí com si fossis una
partida d'articles de contraban?
-L’hiperimpulsor està en condicions de funcionar.
-Ajusta’l al meu senyal.
-Fes-ho, Xiulador.
Còrran no podia permetre’s el luxe de tornar la mirada
cap a la nau que havia atrapat el seu caça amb aquell raig tractor, perquè el
camp de visió davanter contenia entreteniment més que suficient per a ell. La
lluna de Borleias estava retrocedint ràpidament dins el panorama estel·lar,
igual que ho feien els guenyos. Jabalines d’un verdós foc làser es desplegaven
cap a ell, però totes s'escampaven inofensivament sobre els seus escuts. Les
andanades amb les quals Còrran va replicar a l'atac van dispersar als TIE i un
imperial més va caure, presa de l’artiller de la Rajada.
Xiulador li va llançar una xiulada d'advertiment, i un
instant després el panorama estel·lar es va estirar en una sèrie de columnes i
van entrar en l'hiperespai. Un parell de segons més tard van tornar a l'espai
real en un punt que es trobava bastant per sota del pla el·líptic del sistema
de Pyria.
-Apropa el teu caça a la nau i entra al celler, Còrran.
-Serà un plaer, Rajada.
Còrran va obeir l'ordre i va descobrir que els dotze
metres i mig de longitud del caça podien introduir-se en el celler sense cap
dificultat. Va esperar que Mírax repressuritzés el compartiment després d'haver
tancat les comportes de càrrega, i a continuació va obrir els tancaments de la
seva carlinga i va sortir de l'ala-X donant un àgil salt. Va aterrar sobre la
coberta amb un cop sord, i després va somriure mentre veia obrir-se la resclosa
del celler.
-Permís per pujar a bord, capitana Térrik.
- Em promets que no l'hi diràs al meu pare? -Mírax va
somriure i va creuar la coberta per anar cap a ella-. Si pogués veure un ala-X
amb insígnies de la Força de Seguretat de Corèllia al celler de la meva nau, el
pobre es moriria.
-I si al meu pare no l'haguessin matat fa anys, el que
la meva nau estigués aquí també hauria acabat amb la seva vida. -Còrran va
embolicar a Mírax en una gran abraçada -. El teu secret està fora de perill amb
mi.
-El mateix dic, Còrran.
Còrran no va permetre que els seus braços s’afluixessin
fins que va sentir que Mírax començava a trencar l'abraçada.
-I et felicito per la teva excel·lent punteria. Vas
destruir tres interceptors en qüestió de moments.
Mírax es va apartar d'ell i va alçar una mà per
assenyalar la resclosa.
-Va ser ell qui els va destruir.
La silueta que els havia estat observant des del buit
de la resclosa va arronsar les espatlles.
-La Rajada t'ofereix una plataforma d'artilleria
francament molt estable, i els pilots d'aquests guenyos no eren exactament els
millors de l'Imperi.
Còrran es va treure el casc, va travessar la coberta i
li va oferir la seva mà a l'home que acabava de parlar.
-Tot i així van ser uns trets realment magnífics,
capità Celchu.
«Amb aquest tipus d'habilitats, no aconsegueixo
entendre per què no està volant amb nosaltres. El comandant Antilles em va dir
que no li ho preguntés, i aquest no és el moment més adequat, però vull
conèixer la resposta.»
Mírax li va donar un copet a l'esquena i va permetre
que la seva mà romangués sobre ella durant un moment, i Còrran va descobrir que
la sensació li resultava força agradable.
-Pugeu al pont. Saltarem a l’hiperespai i tornarem a
Noquivzor abans que ho facin els altres.
-Ah, sí?
Mírax li va administrar una potent palmellada a la mampara
més propera.
-La Rajada pot superar la velocitat de la llum en zero
coma sis punts. No és tan ràpid com el Falcó, però no hi ha dubte que com a nau
és molt més bonica. Amb la nostra velocitat, podem retallar el trajecte de
tornada a Noquivzor i seguir un curs no tan llarg. Arribarem una hora abans que
ells, igual que vam fer en venir aquí.
Còrran va arrufar les celles.
-Però com han pogut arribar aquí si se suposava que
ningú havia de saber on era aquest «aquí»? El comandant Antilles no va informar
als altres fins al nostre segon salt.
La contrabandista li va dirigir un somriure ple de
dolçor.
-No tinc la culpa que parlis en somnis, oi?
Tycho es va posar a riure.
-Mírax va descobrir una possible filtració de
seguretat. Vam arribar i descendir en el costat fosc de la lluna. Vam
sintonitzar les transmissions del control de trànsit de Borleias i no vam
trobar cap activitat inusual allà baix, així que vam mantenir un silenci de
comunicacions absolut quan va arribar l'esquadró.
Còrran es va asseure davant d'ell.
-Si ens haguessin dit on eren, això podria haver
alertat els imperials.
-Exactament. -Tycho va seguir a Mírax a l'interior de
la cabina de la Rajada i es va deixar caure en un dels seients de salt -.
L’esquadró estava utilitzant unes transmissions el més febles possibles, de
manera que no podíem sentir que havia planejat fer Wedge quan arribés al costat
solar, però vam aconseguir esbrinar unes quantes coses gràcies als interceptors
imperials: cert androide verpinià té unes habilitats desxifradores tan grans
que no va necessitar gaire temps per obrir-se pas a través dels codis
imperials. Ens vam mantenir ocults quan els guenyos van iniciar la recerca, i
vam pensar que sempre podíem sortir corrent quan arribessin al volcà.
Mírax va tornar la mirada cap Còrran.
-I llavors vas aparèixer tu amb tots aquests imperials
enganxats a la teva cua, així que et vam recollir i et vam treure d'allà.
Còrran va deixar anar una rialleta mentre es posava
l'arnès de seguretat.
-Em pensava que ja era mort.
-M'imagino que això és el que pensarà la resta de
l'esquadró quan arribin a Noquivzor. -Tycho li picar el genoll -. Quina
sorpresa es duran, eh?
-Sí, suposo que es quedaran molt sorpresos. -Còrran va
aclucar els ulls -. I estic pensant que això significa que podem divertir-nos
una estona amb ells.
Mírax va connectar la consola i va dirigir un somriure
al seu pilot sullustà.
-Treu-nos d'aquí, Liat, i
de pressa. La Rajada del Púlsar serà la primera nau que ha aconseguit treure un
home de la tomba per tornar-lo a la vida, i a més vull que ho fem en un temps
rècord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada