diumenge, 14 de juliol del 2013

L’Esquadró Rebel (XV)

Anterior



15

El pompós i encarcarat oficial va fulminar Kírtan Loor amb una mirada tan penetrant i abrusadora com un feix làser.
-Ja veig que les seves ordres han estat correctament redactades i formalitzades, però mai m'ha agradat que els operatius d'intel·ligència es fiquin en els assumptes de la flota.
-Li agraeixo la seva preocupació, almirall Devlia, així com el que hagi abandonat el seu retir per tornar a posar-se al servei de l'Imperi, però la seguretat imperial ha de gaudir de preferència en aquest moment que, i crec que vostè estarà d'acord en això, és totalment decisiu.
L'homenet va lliscar un dit al llarg del seu bigoti gris i la seva expressió es va tornar una mica menys amenaçadora.
-Només volia que tot quedés ben clar des del principi.
-Per descomptat.
A Kírtan li importaven molt poc les preocupacions de l'almirall, però el creuer Interdictor Àspid Negre formava part dels efectius que es trobaven sota les ordres d’en Devlia. L'informe en què explicava com va caure en una emboscada estesa per un esquadró a qui havia identificat com l’Esquadró Rebel va fer que recorregués la llarga distància que separava Coruscant de Vladet, en el sistema de Rachuk, per parlar amb la capitana Uwlla Iillor, que es trobava al comandament de l’Àspid Negre. Kírtan sospitava que una part molt considerable de la incomoditat de Devlia sorgia que la seva presència allà obligava a l'almirall a tractar amb Iillor, una de les dones que havien ascendit fins a llocs de comandament en la jerarquia militar per omplir els buits sorgits en l'Armada Imperial després de la catàstrofe d'Endor.
L'agent d'intel·ligència va descobrir que tenia moltes ganes de conèixer a la capitana Iillor. Havia llegit el seu expedient, així com el de l'almirall Devlia i els de la major part dels seus oficials, durant el trajecte des de Coruscant. Els expedients havien constituït una agradable distracció que li havia permès oblidar durant una estona la pesada tasca de recopilar els diferents rumors sobre l’Esquadró Rebel, però el d’Iillor li havia semblat particularment interessant. En estudiar-lo, Kírtan va percebre certes indicacions de quan irresistiblement poderosa que havia de ser la seva personalitat perquè hi hagués aconseguit ascendir fins tan alt en l'Armada Imperial fins i tot abans de la mort de l'Emperador.
Devlia es va aixecar i va allisar la seva guerrera gris per sobre del seu rodó estómac.
-I he de dir-li que no toleraré cap pregunta que no em sembli pertinent.
-Ho entenc, senyor.
«Segueix somiant, almirall...»
Devlia va guiar en Kírtan des del seu espaiós despatx fins a un estret passadís de la mansió que albergava el comandament. L'almirall va precedir-lo a l'interior d'un petit estudi que havia estat convertit en una sala de conferències mitjançant l'addició d'una gran taula que dominava l'estada. Les prestatgeries encara estaven plenes de caixes plenes de targetes de dades, i Kírtan va pensar que aquella biblioteca era molt més gran del que hagués esperat trobar en un planeta com Vladet.
Devlia es va asseure a la capçalera de la taula i després va alçar una mà per assenyalar a la dona que estava dreta a l'altre extrem.
-Capitana Iillor, l'agent Kírtan Loor. Vol fer-li unes preguntes relacionades amb l'emboscada.
-Sí, senyor. -La dona de cabells castanys va dirigir a Kírtan una mirada en què no hi havia ni rastre de l'expressió entre temorosa i assetjada que la majoria de persones adquirien quan se'ls deia que algú del departament d'intel·ligència volia sotmetre’l a un interrogatori -. L'ajudaré en tot allò possible, agent Loor.
La seva veu posseïa una fermesa tallant que donava suport el desafiament present en els seus foscos ulls. Kírtan va suposar que la seva falta de por es devia als llargs anys que havia passat a la galeria NH, o No Humana, de la flota. Els prejudicis que l'Imperi albergava contra els alienígenes i les dones havien arribat a nivells de refinament sense precedents en l'Armada Imperial. Iillor havia estat enviada a servir sota les ordres del coronel Thrawn i de tot un seguit d'altres oficials superiors alienígenes abans que se li concedís la seva pròpia nau. A més, també hauria quedat atrapada en aquell creuer lleuger si no fos perquè la derrota d'Endor va fer que la necessitat d'oficials competents arribés a ser tan gran que els supervivents de l'Alt Comandament reavaluessin el personal i van començar a assignar els llocs regint-se per alguna cosa semblant al mèrit.
-Estic segur, capitana. M'agradaria poder disposar de qualsevol informe que hagi redactat sobre aquesta acció, així com de qualsevol registre hologràfic d'ella, juntament amb qualsevol comunicació interceptada. -Kírtan va anar fins al costat esquerre de la taula, i després es va girar cap Devlia -. Amb el permís de l'almirall, per descomptat.
El vell militar va assentir.
-Bé, en aquest cas anem a començar -va dir Kírtan -. I ara, tingui la bondat d’explicar-me què va passar.
- Puc seure?
-Per descomptat. -Kírtan va somriure, però va seguir dempeus -. Poseu-vos còmoda.
La capitana Iillor es va asseure i després va desplaçar el seu seient de tal manera que Devlia només podia veure-la de perfil.
-Teníem informació que una contrabandista que transportava subministraments destinats als rebels era esperada en el sistema de Chorax en un moment determinat, i que partiria després d'haver recollit cert carregament allà. Vaig enviar una llançadora perquè determinés la situació de la contrabandista mentre estacionava l’Àspid Negre a la perifèria del sistema. Quan la Rajada del Púlsar va començar a sortir del sistema, vaig fer que l’Àspid Negre saltés en aquestes coordenades i vam connectar les meves gravejectors G7-x.
Kírtan va arrufar les celles.
-Recórrer als salts intrasistèmic constitueix una tàctica més aviat inusual, no?
Iillor va moure el cap.
-L'he vist utilitzar amb gran èxit al Sector Desconegut. També va donar resultat a Chorax, perquè així la Rajada no tenia ni idea de quin era el nostre punt d'origen. Van trigar gairebé sis segons a iniciar les maniobres evasives. Em vaig prendre la llibertat d'aproximar-me prou per poder utilitzar els nostres canons iònics sobre la Rajada durant aquest temps..., i llavors una dotzena d'ala-X va entrar en el sistema. Vaig desplegar el meu esquadró d'interceptors, però cap dels pilots és massa bo. Els haurien fet trossos, així que vaig seguir aproximant l’Àspid Negre i vàrem aconseguir deixar inutilitzat una ala-X. Però la resta de caces ja havien format una pantalla al voltant de la Rajada, i va fer ploure una salva de torpedes protònics sobre el meu escut davanter. L’escut es va ensorrar i vaig perdre dues bateries làser. Havia de triar entre reforçar els meus escuts o seguir utilitzant els gravejectors. Vaig triar el primer, vaig recuperar a cinc interceptors i vaig passar a la velocitat lumínica.
Devlia es va inclinar cap endavant.
-Estaven esperant l’Àspid Negre. Van sorgir de l'hiperespai pràcticament damunt d'ells. Kírtan es va acariciar la barbeta.
-No veig que una cosa demostri l'altra. Tampoc veig cap evidència que hi hagués una emboscada.
Iillor va redreçar el cap.
-Això és el que li he estat dient a l'almirall.
-Els dos estan cecs.
-Senyor, em sembla que està arribant a conclusions injustificades..., i ho dic amb tot el degut respecte. -Kírtan va començar a caminar al costat de la taula, passant per darrere de l'almirall i tornant sobre els seus passos -. Els creuers de la classe interdictors han estat dissenyats per treure naus de l’hiperespai. Només se'ls pot estacionar de manera que això sigui possible quan la ruta és coneguda per endavant, naturalment. En aquest cas, i atès que l’Àspid Negre es trobava en el sistema de Chorax per impedir que una nau entrés en l'hiperespai, vostè ha triat descartar una de les seves funcions primàries.
- Això és ridícul!
«I a més és exactament la classe d'error que jo hauria comès abans...», va pensar Kírtan mentre permetia que els seus llavis esbossessin un tènue somriure.
-Examini el seu raonament. Si decidís tendir una emboscada a un creuer de la classe interdictor, es limitaria a emprar un esquadró d'ala-X?
El rostre d’en Devlia va enrogir.
-Potser jo no ho faria, però compto amb un ensinistrament del qual no disposa la majoria d'oficials rebels.
-Cert, senyor, però els rebels no tenen líders savis i eficients. -Kírtan va deixar que les al·lusions a Yavin i Endor quedessin flotant en l'aire, però l'expressió d’en Devlia li va indicar que l'almirall les havia percebut de tota manera -. També podria preguntar per què els rebels anaven a perdre el temps atacant a un creuer interdictor. No pretenc faltar-los al respecte ni a la seva nau ni a vostè, capitana Iillor, però els lnterdictors no estan causant grans problemes a la Rebel·lió. Les nostres grans flotes de guerra estan exercint funcions de guarnició en mons clau com Corèllia i Kuat, la qual cosa vol dir que és improbable que abandonin aquestes posicions fins i tot en el cas que els rebels escollissin els lnterdictors com les seves noves preses.
Iillor no va somriure, però el seu assentiment tampoc va ser tan rígid com abans.
-La meva teoria és que vam tenir la mala sort de treure de l’hiperespai un comboi, però l'almirall opina que semblant coincidència és altament improbable.
Kírtan va somriure.
-Tot i aquest error de judici, l'almirall segueix sent un líder tan formidable que crec que els rebels cometrien un seriós error si decidissin operar en el seu sector.
Devlia havia obert la boca per emetre una protesta davant la primera part de l'afirmació de Kírtan. La segona part, que Kírtan havia afegit com un bàlsam per a la seva vanitat, va reprimir el comentari de l'almirall i va fer que les seves mandíbules es tanquessin amb un catacrec clarament audible.
L'agent d'intel·ligència va tornar a concentrar la seva atenció en la capitana Iillor.
- De quina manera va identificar aquests caces com efectius de l'Esquadró Rebel?
-Les comunicacions interceptades usaven els senyals de trucada d'aquesta unitat. Les dades visuals no són molt bones, però la insignificant pintada en els estabilitzadors pot distingir-los amb tota claredat. Les recerques preliminars l'han correlacionat amb una insígnia que s'afirma és la utilitzada per l’Esquadró Rebel. A més, la Rajada té connexions Corèllianes, igual que Wedge Antilles. I els pilots lluitaven com dimonis i eren realment molt bons: van acabar amb set dels meus interceptors, amb els dos últims sent eliminats davant una ala-X que havia quedat inutilitzat.
Devlia es va recolzar en el seu seient.
-Interessant però circumstancial, i tinc la seguretat que l'agent Loor estarà d'acord amb mi.
-Circumstancial, sí, però persuasiu. -Tot el que la capitana Iillor li havia dit sobre l'esquadró que va atacar l’Àspid Negre semblava assenyalar l'Esquadró Rebel. Kírtan dubtava que qualsevol altra unitat de la Rebel·lió estigués utilitzant els seus senyals d’identitat, i les dades referents a la insígnia haurien de ser comprovades. Tot i així, no eren proves concloents..., però amb tot, es tractava d'un principi -. Què va fer la seva llançadora, capitana? Va romandre a l’interior del sistema i va mantenir sota vigilància l'esquadró per registrar la seva velocitat i el seu vector de sortida?
Iillor va arrufar les celles.
-No, i el tinent Potin ha rebut una severa reprimenda per haver fugit quan no es trobava amenaçat. Disposo del vector d'entrada i de les dades de velocitat, i han estat triangulades amb les dades de la llançadora.
-Això ja és alguna cosa.
-M'asseguraré que rebi aquestes dades abans del seu retorn al Centre Imperial, agent Loor. -Devlia es va aixecar -. Suposant que no vulgui fer res més aquí, llavors...
-Vull parlar amb els pilots que es van enfrontar als ales-X, i també vull examinar qualsevol dada registrada procedent dels interceptors que van ser destruïts.
-M'ocuparé de què comencin a preparar-les immediatament aquestes entrevistes.
-Preneu-vos el vostre temps, almirall. Em conformaria amb poder entrevistar-los d'aquí a dos o tres dies.
L'expressió del vell militar es va enfosquir de sobte.
- Tant de temps pensa romandre aquí?
-Sospito que encara més. -Kírtan li va dirigir un gran somriure -. Si l'Esquadró Rebel està operant en aquesta àrea, i crec que ho està fent, només me n'aniré després que els hàgim localitzat i destruït..., i ni un segon abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada