14
Còrran va desbloquejar els tancaments de seguretat de
la seva cabina després que el iot hagués apagat els seus impulsors de maniobra
i l'espessa boirina hagués baixat sobre les dues naus. El iot havia tornat a
aparèixer a Chorax per recollir, usant urpes de descens que es van tancar sobre
el tren d'aterratge de l'ala-X. Això va deixar la seva nau suspesa del casc
dorsal del iot, aferrat a ell com una vespa-dauber instal·lada sobre l'esquena
d'un ocell. A Còrran no li agradava massa aquella situació, però la distància
que separava Chorax de Talasea, al sector de Morobe, era francament gran i la
idea d'haver de deixar abandonats al seu caça i al Xiulador li agradava encara
menys que la de ser transportat fins un port.
Hi havia desconnectat tots els sistemes excepte els de
suport vital, de manera que no podia comunicar-se amb el pilot del iot. Còrran
havia quedat impressionat davant l’elegant suavitat del descens en aquell
primitiu espaiport. Una espessa boira ho ocultava gairebé tot, i el poc que
havia pogut distingir gràcies a la claredat despresa pels impulsors de maniobra
semblava estar recobert per una espècie d'heura de color verd fosc. Còrran va
veure formes borroses que semblaven edificis, però la majoria d'elles estaven
cobertes per tanta vida vegetal que el corellià es va preguntar si la Nova
República no hauria conreat la base en comptes de construir-la.
Es va posar dret i es va estirar, i després es va
treure el casc i els guants i els va deixar damunt del seient de pilotatge.
Després va sortir de la cabina i va aterrar pesadament sobre el casc del iot.
«Hi ha més gravetat del que m'esperava...» Còrran va buscar una escaleta per
baixar a terra, però no va aconseguir trobar-ne cap. Al final va acabar tirant
a caminar per la curvatura de l'ala, i es va llançar a terra des del punt més
baix.
L'impacte li va doblegar els genolls, i Còrran es va
trobar a quatre potes.
-O la gravetat és superior al que m'esperava, o aquest
combat m'ha deixat realment esgotat.
Mentre s'alçava i començava a treure’s el fang dels
genolls de la seva granota de vol vermella, Còrran va comprendre que
probablement es tractava una mica de les dues coses. «Tinc molta sort d'estar
viu.»
Una escotilla es va obrir amb un xiuxiueig a la quilla
del iot i una rampa d'abordatge va descendir lentament del buit. Còrran es va
tornar cap a la rampa, netejant-se les mans a les cuixes mentre ho feia. Un
sullustà va baixar per la rampa, seguit per un androide de manteniment
d'estructura insectoide fabricat a Verpine. Còrran els va saludar amb una
inclinació del cap, però els dos el van ignorar i es van posar a esperar-lo al
costat de la base de la rampa.
Còrran va suposar que estarien esperant el capità de la
nau, donant per fet que havia de tractar-se d'un home perquè entre els
contrabandistes independents hi havia molt poques dones. Quan el capità va
baixar per la rampa, el primer indici d'unes cames tan llargues com belles
acabades en botes i d'un mico de vol blau fosc cenyit al cos va fer que la
teoria d’en Còrran saltés pels aires. Un cinturó-pistolera envoltava l'esvelta
cintura de la nouvinguda, i una llarga cabellera negra queia sobre el centre de
l'esquena. La dona es va agafar al suport davanter de la rampa i després va
girar en un moviment ple de despreocupada agilitat per encarar-se amb Còrran, i
el corellià va quedar molt agradablement impressionat pel somriure que
il·luminava el seu bell rostre.
-Gràcies pel viatge -va dir, tornant a netejar-se les
mans en la granota de vol.
La dona li va tornar el somriure mentre escurçava la
distància que els separava.
-Gràcies per l'operació de salvament a l'espai.
-Va ser un plaer. -El corellià li va oferir la mà -. Em
dic Còrran Horn.
Un centelleig vagament perillós va cremar en els ulls
castanys de la dona.
- Tens alguna mena de parentiu amb Hal Horn?
-És... Era el meu pare. Per què?
-Perquè va perseguir implacablement el meu pare i va
fer que l'enviessin a Kèssel. -La dona va clavar un dit al pit d’en Còrran,
clavant-lo just allà on la maneta de jocs li havia produït uns quants morats -.
Si hagués sabut qui eres, t'hagués deixat allà.
Còrran va retrocedir, molt sorprès, i per primera
vegada va veure la insígnia de tela que cobria l'espatlla de la granota de vol
de la dona. La insígnia mostrava una rajada de mar corellià amb una barra allà
on haguessin hagut d'estar els seus ulls. A causa del bri polaritzat utilitzada
per brodar la barra negra, aquesta quedava travessada per una petita línia
blanca vertical que anava d'un extrem a un altre. «Conec aquesta insígnia... Ja
sabia que aquesta nau em resultava familiar!»
-És la Rajada del Púlsar, oi? Si hagués sabut que
estava sent transportat per la nau de Toveres Térrik, m'hauria quedat allà.
-Veig que ja s'han conegut.
Còrran va girar sobre els seus talons i es va apressar
a saludar en Wedge.
-Sí, senyor.
La dona va recolzar els punys en els seus esveltes
malucs.
-No em vas dir qui era aquest pilot perquè sabies que
en aquest cas no l’hagués transportat, oi?
Wedge va somriure.
-Sospitava que en aquest cas potser hi hagués hagut una
certa fricció, si... Què tal t'han anat les coses últimament, Mírax?
-Amb prou feines puc guanyar prou per pagar els
recanvis i el combustible, Wedge. -Mírax va fer-li un petó al comandant a la
galta -. També he estat col·leccionant històries sobre tu procedents de tots
els racons de la galàxia. Els teus pares s'haurien sentit molt orgullosos...
Wedge va assentir solemnement.
-M'agrada pensar que així hauria estat.
Els verds ulls d’en Còrran es van entretancar.
-Senyor, hauria de saber que la Rajada del Púlsar és
una nau amb una àmpliament documentada història de contraban i que Toveres
Térrik és un dels contrabandistes més famosos que han fet servir Corèllia com a
base.
El comandant d’en Còrran va somriure.
-Ja ho sé tot sobre la Rajada, tinent Horn. Tenia
quinze anys quan vaig ajudar a substituir la cambra de fusió d'aquest motor
d'estribord. El pare de la Mírax utilitzava regularment l'estació
d'aprovisionament dels meus pares per repostar i fer reparacions.
-Però és que Toveres es dedicava al contraban de
brill...
Wedge el va interrompre amb un arrufament de celles.
-També em va ajudar a trobar els pirates que van
destruir l'estació d'aprovisionament i van matar els meus pares..., uns pirates
que la van destruir mentre estaven fugint de la Força de Seguretat de Corèllia,
i als que aquesta Força de Seguretat mai va aconseguir capturar.
- I això el converteix en un defensor de la llei?
-No, tinent, però permet veure les coses des d'una nova
perspectiva. -Wedge va lliscar un braç sobre les espatlles de la Mírax i se'ls
va estrènyer afectuosament -. Mírax no és el seu pare. Des que ell es va
retirar, Mírax ha transportat un munt de subministraments per a l'Aliança. -Es
va tornar cap a la dona i li va clavar els ulls a la cara -. I Còrran tampoc és
el seu pare, per descomptat. Si ell no hagués introduït certes modificacions en
el curs que estàvem seguint, no hauríem acabat arribant al sistema de Chorax
just a temps per salvar-te.
Mírax va abaixar la mirada cap a terra. La ira que havia
estat impregnant la seva expressió va perdre una mica d'intensitat, cosa que va
ajudar bastant a l'aparició del rubor que va tenyir les seves galtes.
-Tens raó, Wedge. Encara estic sota els efectes de la
tensió que vaig sentir quan van caure sobre mi... L’Àspid Negre va sorgir de
l’hiperespai just en el meu vector de sortida, i em va atrapar amb els seus
feixos gravitatoris. Algú m'ha traït.
Còrran va deixar anar un esbufec.
-Els lladres no tenen cap sentit de l'honor.
Wedge el va mirar i va tornar a arrufar les celles.
-L'explicació més probable és que uns quants crèdits
imperials hagin aconseguit comprar més lleialtat que la promesa de lliurar uns
crèdits feta per l'Aliança.
Mírax va arronsar les espatlles.
-Alguns de nosaltres pensem que les promeses dels
rebels tanquen menys perill que permetre que l'Imperi ens converteixi en les
seves titelles. -Va estendre la mà cap Còrran -. Vull demanar-li disculpes per
la meva conducta, tinent.
Còrran la hi va estrènyer.
-Disculpes acceptades, però jo també li demano que em
disculpi. Encara no m'he recuperat de la impressió que suposa el que tot un
creuer dispari contra tu. El meu R2 ha deixat de funcionar, i estic una mica
preocupat...
Mírax va somriure, i una part de la tensió que havia
estat oprimint el pit d’en Còrran es va dissipar.
-Comprenc. Si puc ser-te d'alguna ajuda...
-T'agraeixo l'oferta. -Còrran va tornar la mirada cap
en Wedge -. Probablement hauria de fer que descarreguessin l'ala-X i
comencessin a reparar Xiulador.
-D'aquí uns moments, tinent. Abans vull parlar amb
vostè. -Wedge va assenyalar la Rajada del Púlsar amb un polze -. Saps on havia
d'anar el teu enviament, Mírax?
-Se suposava que havia d'acudir a una cita amb una nau
per dur a terme una transferència de coordenades. -Es va encongir d'espatlles
-. Segons el manifest de càrrega, es tractava d'un munt de materials primaris
per establir una base.
Probablement, gairebé tot us resultaria de força
utilitat aquí.
-No ho dubto. -Wedge va treure un comunicador cilíndric
d'una butxaca del seu vestit de vol i el va activar amb un moviment del polze
-. Antilles a M3.
-Aquí M3, senyor. He estat intentant posar-me en
contacte amb vostè des que vam arribar...
Wedge va alçar els ulls cap al cel.
-Estic segur, però ara no tinc temps per parlar.
Necessito que ens enviïs un equip de recuperació proveït d'una grua perquè
s'encarreguin de l'ala-X i la unitat R2 d’en Horn.
També hauràs d'obtenir el manifest de càrrega de la
Rajada del Púlsar. Assabenta't d'on havia d'anar aquest enviament de
subministraments, i esbrina si pots aconseguir que el que necessitem es quedi
aquí.
-Sí, senyor. Com li deia, senyor...
-Fi de la transmissió. -Wedge va apagar el comunicador
i va tornar a ficar-se'l a la butxaca -. Tycho em va dir que no havia tingut
cap problema amb l'androide durant el trajecte fins aquí, però sóc incapaç
d'imaginar-me per què.
Mírax va girar el cap cap en Wedge i va arquejar una
cella.
-Així que el vas enviar aquí perquè parlés amb mi, eh?
-No és ni de bon tros el pitjor androide de protocol
que disposem, creu-me. -Wedge li va picar l'ull -. Limita't a lliurar-li la
targeta de dades, i després retira't a la Rajada i amenaça’l amb pegar-li un
tret.
-I assegureu-vos de disparar dues vegades.
-Procuraré no oblidar-ho, tinent. -Mírax va sospirar -.
No seria molt més senzill per a tothom que li transmetés el manifest al vostre
ordinador central?
Wedge va torçar el gest.
-En aquests moments M3 és el nostre ordinador central.
-Cert, però tampoc ens trobem a la perifèria de la
vora. Aquest lloc fa que els mons exteriors semblin civilitzats.
-M'alegro que ho comprenguis. -Wedge li va dedicar una
salutació abreujada -. Ja parlarem més tard, Mírax. Tinent, si té la bondat de
seguir-me...
Còrran va començar a caminar al costat del seu
comandant.
- Volia dir-me alguna cosa, senyor?
-Mai tornarà a ser exactament igual que aquesta primera
vegada. -Wedge va somriure -. Enfrontar-se a una esquadrilla de caces enemics
és una cosa, però haver de lluitar sota l'ombra d'un navili de guerra de grans
dimensions... Bé, això pot posar nerviós a qualsevol.
«Potser aquesta ha estat la diferència entre aquesta
vegada i les altres...»
-Li agraeixo que em proporcioni aquesta nova
perspectiva, senyor.
-També volia felicitar-lo per la manera com va saber
recuperar-se allà fora. Es trobava en una situació molt difícil, i va
aconseguir sortir-se’n d'una manera força airosa.
-Va ser més qüestió de sort que de cap altra cosa,
senyor. Si aquesta segona andanada m'hagués donat de ple, ara em trobaria a
bord d'aquest Interdictor i Talasea estaria sent atacada.
-Digui-li com vulgui, senyor Horn, però no hi ha dubte
que ho va fer prou bé. -Wedge va bellugar el cap -. La forma en què va acabar
amb aquests dos enemics després que els seus sistemes haguessin deixat de
funcionar va ser molt impressionant.
-Com li vaig dir al capità Celchu, ell es va encarregar
de la part més difícil i jo em vaig limitar a prémer el gallet. Si haguessin
aconseguit sortir de les seves mires, mai hagués pogut donar-los. -Còrran va
arrufar les celles-. I això em porta a una pregunta, senyor.
- Sí?
Còrran es va aturar, i uns circells de boirina grisenca
va ondar entre tots dos.
-El capità Celchu va aconseguir obtenir una fixació per
torpedes sobre aquests dos enemics. Per què no els va destruir ell mateix?
Wedge va titubejar durant uns segons abans de
respondre, el que va tenir l'efecte instantani de posar en guàrdia Còrran.
-El Prohibit està sent modificat amb vistes als
ensinistraments perquè pugui simular el perfil d'una canonera d'assalt. La
llançadora té el paquet sensor per als coets de demolició, però no transporta
cap..., i encara que els transportés no podria llançar-los.
- I llavors per què no els va destruir amb els seus
làsers? Les llançadores de la classe Lambda disposen de canons làser.
Quan va arribar per fi, la rèplica d’en Wedge va sonar
sorprenentment seca i plena de frustració.
-El Prohibit no.
Còrran va abaixar la mirada cap a terra.
-Comandant, vaig veure com personal de seguretat de
l'Aliança escoltaven al capità Celchu per tot Folor. Mai ha comptat amb armes
d'un nivell d'energia realment operatiu a bord del seu Z-95..., i ara vostè
m'està dient que la seva llançadora li han tret els canons làser tot i que
anàvem a viatjar per sectors del Nucli altament disputats? Què està passant
aquí?
Wedge va fer una profunda inspiració d'aire, i després
el va deixar escapar molt a poc a poc.
- Li ha parlat a algú més de l'escorta de seguretat?
-No, jo només...
-Tinent, vull que entengui dues coses. La primera és
que tinc la màxima confiança possible en el capità Celchu. No tinc absolutament
cap reserva sobre ell, el seu servei, les seves capacitats o el seu compromís
amb l'Aliança. M'ha entès?
-Sí, senyor.
-La segona és que la qüestió a què al·ludeix és de
naturalesa privada, i que concerneix únicament al capità Celchu. A causa
d’ella, el capità ha accedit a sotmetre’s a certes limitacions. Ell és l'única
persona que pot parlar d'aquest assumpte, però tant ell com jo creiem que
treure-ho a la llum només serviria per crear una distracció dins de la unitat.
«Com si el no saber res sobre ella no fos a suposar una
distracció per a mi...»
- Significa això que no puc preguntar directament al
capità?
Wedge es va creuar de braços.
-Vostè ha estat agent de la llei, Còrran, i per això li
resulta molt més fàcil i natural sentir suspicàcia que confiança. Vull que es
faci una pregunta a si mateix, d'acord? Si va poder confiar en ell perquè
l'ajudés a destruir aquests dos caces enemics, no creu que pot arribar fins al
final pel que fa a la confiança? Celchu no tenia per què salvar-lo, però ho va
fer..., sabent que si els interceptors es tornaven contra ell estaria tan mort
com vostè.
-Entenc on vol anar a parar, senyor -va dir Còrran,
assentint lentament -. No li estic dient que no li vagi a preguntar, llevat que
vostè m’ordeni que no ho faci, però li asseguro que no parlaré amb ningú més de
l'assumpte. I si el capità es nega a respondre a les meves preguntes... Bé,
suposo que llavors hauré d’aguantar-me’n. El capità Celchu em va salvar la
vida, així que almenys li dec això.
-Perfecte.
-Una cosa més, senyor.
- Sí, tinent?
Còrran va tornar la mirada cap a la Rajada del Púlsar.
-Quan estàvem allà, vostè va dir que la Força de
Seguretat de Corèllia mai va aconseguir capturar els pirates que havien
destruït l'estació de Gus Treta i matat els seus pares. El meu pare es va
ocupar d'aquest cas, i va dedicar-hi molts esforços. Mai va arribar a donar-se
per vençut, sinó que senzillament... Bé, el cas és que no disposava de les
connexions a l'altre costat de la llei amb les què comptava vostè. –Va empassar
saliva -. Crec que si el meu pare hagués sabut que Toveres Térrik li estava
ajudant a trobar aquests pirates, hagués estat una mica més indulgent amb ell i
Toveres no hauria hagut de passar tot aquest temps en les mines d'espècia.
Wedge va estirar el braç i li va donar un suau copet a
l'espatlla.
-Toveres no era un Jedi, òbviament, però tampoc s'havia
tornat cap al costat dels Sith, i el temps que va passar a Kèssel el va obligar
a deixar el contraban. Quan Mírax pugui disposar d'un moment en què se senti
una mica més disposada a la sinceritat, probablement admetrà que els cinc anys
que va passar en la foscor de les mines van ser beneficiosos per al seu pare.
-Dubto que ella i jo anem a compartir molts moments
propicis a la sinceritat, senyor.
- De debò? Doncs jo crec que els dos podrien acabar
portant-se força bé.
-Els nostres pares s'odiaven obertament l'un al'altre,
senyor, i això no constitueix els millors fonaments possibles per una amistat
duradora. -Còrran va bellugar el cap -. A més, Mírax Térrik és amiga seva i...
-Però només és una amiga. O més aviat una germana, atès
que es quedava a viure amb nosaltres quan el seu pare havia de fer algun viatge
especialment perillós.
«Així que el meu oficial superior la considera com una
germana, eh? Això sí que constitueix tot un incentiu per arribar a conèixer-la
millor...», va pensar Còrran, i va somriure.
-M'ho prendré com una espècie de consell, senyor.
-Faci-ho, tinent. Tenir amics mai li ha fet mal a
ningú.
- Senyor, senyor!
Els dos homes van alçar la mirada per veure com M3
sorgia de la boirina talaseana.
«El seu obscur color en aquest món tan apagat... No
m'estranya que el comandant intenti deixar plantat l'androide mentre estiguem
aquí, però li costarà bastant.»
Wedge va mirar Còrran, i en qüestió d'un instant Còrran
va saber que els dos havien estat pensant exactament el mateix.
-M3... Bé, deixaré que discuteixis les condicions de la
seva ala-X amb el tinent Horn. Localitza’m quant hi hagis acabat.
Còrran va llegir un «Si pots fer-ho» en el somriure d’en
Wedge mentre el comandant de l'Esquadró Rebel girava sobre els seus talons i
s'allunyava.
-Com vulgui, senyor. –L’androide va avortar una
salutació, i després va desplaçar cautelosament els seus peus en un lent gir
per tombar-se cap a Còrran -. Sobre la seva ala-X..., senyor, els danys no són
tan considerables.
- Què em dius de Xiulador?
-Ah, es refereix a la seva unitat R2. –L’androide va
inclinar el cap en forma de petxina d'una manera gairebé imperceptible -. El
seu Xiulador es posarà bé. Es va autodesconectar abans que l'andanada iònica
pogués produir l'efecte de desconnexió massiva, i això va ser possible en
virtut de què el tret va estar a punt de fallar el blanc. He de dir-li, senyor,
que inicialment vaig pensar que...
-Sí, M3, t'ho agraeixo. Però... Xiulador tornarà a
funcionar sense problemes?
-Crec que sí, senyor, encara que hauria pogut ser
pitjor.
- Pitjor? -Va preguntar Còrran, i de seguida va
lamentar haver convidat a M3 a què s'ho expliqués.
-Bé, senyor, una connexió energètica va quedar polaritzada
negativament i això va impedir que es portés a terme la reinicialització
automàtica. Molts considerarien que es tracta d'un problema menor. La connexió
haurà de ser sotmesa a un reacondicionament tèrmic, però aquí disposem de les
instal·lacions necessàries per a això perquè els colons solien utilitzar
androides agrícoles i aquest món pateix algunes tempestes bastant violentes
durant cada estació plujosa.
-Tot això és realment fascinant, M3. -Còrran va
somriure -. Hauries de demanar-li al comandant Antilles que et permetés
informar a l’esquadró sobre la climatologia d'aquest planeta. - «Així que el
comandant volia utilitzar-me per poder fugir de l'androide, eh?» -. En
realitat, hauries d’exigir-li.
- Exigir-li? Ai, mare...
-Insisteix-li enèrgicament. Quinze o vint minuts de
raonar amb ell l’haurien de convèncer de la necessitat d'això. -Còrran va
assentir solemnement -. I ara, tornem al meu ala-X. He perdut un estabilitzador
lateral fi-invertit.
-Correcte, senyor. -M3 li va lliurar un quadern de
dades -. He posat els impresos de sol·licitud per a aquest component en aquest
quadern de dades. Si té la bondat d’emplenar-los i de complimentar un informe
d'incidents, faré que el capità Celchu els repassi i li demani al comandant
Antilles que els firmi. Després transmetrem la informació al general Salm.
Hauríem de disposar del component dins d'un mes o, com a molt, de dos.
Còrran va sentir que se li afluixava la mandíbula.
- Un o dos mesos?
-Sí, senyor. Vostè va portar la seva pròpia ala-X, si,
i mai ho l’ha entregat formalment a l'Aliança. Per tal d'evitar que els
individus utilitzessin l’Aliança com si fos un dipòsit de manteniment, la
regulació 119.432, subsecció 5, paràgraf 3, diu amb tota claredat que «els
aparells no pertanyents a l'Aliança que estiguin aliats amb o estiguin operant
sota les ordres d'un comandant de l'Aliança rebran les peces i els manteniments
necessaris segons ho consideri adequat l'oficial al comandament i/o l'oficial a
càrrec del lliurament de peces i de l'assistència de manteniment per en aquest
aparell. Si aquest aparell queda danyat en qualsevol acció que no hagi estat
planejada o aprovada prèviament (vegeu secció 12, paràgraf 7, per a una llista
d'excepcions), tots els danys es consideraran no relacionats amb l'Aliança i en
aquest cas aquest aparell serà reparat únicament després que s'hagin completat
totes les reparacions dels aparells que hagin resultat danyats en accions
aprovades». Bé, pel que fa a les excepcions...
-Ja n'hi ha prou, M3 -va dir Còrran, donant-se un
massatge a les temples -. És l'única forma d'aconseguir un nou estabilitzador?
-Conec amb tot detall les regles i els reglaments de
més de sis milions de diferents organitzacions militars i paramilitars, senyor,
i no hi ha res...
El pilot va colpejar la negra placa pectoral de
l’androide amb un artell, i això va aturar la lletania.
-M3, ha d'haver altres estabilitzadors laterals
fil-invertits en existència a part dels que tenim guardats en tots els
magatzems i naus de l'Aliança. Tant els Z-95 Caçadors de Caps com els Incom
T-47 barres de desplaçament de l'Aire utilitzen aquests estabilitzadors. De
fet, probablement hi hagi un T-47 avariat en algun lloc d'aquesta base.
-Podria haver-ho, senyor. –L’androide va fer que el seu
cap descrivís un lent cercle per examinar tota la zona -. Prepararé els
impresos necessaris per sol·licitar una inspecció general del sector local.
Deixant caure el quadern de dades, Còrran va estendre
els braços i va agafar el cap de l’androide entre les mans. Després va tirar
d'ell, atraient l'obertura facial d’M3 cap a ell.
-No m'estàs entenent, M3. Els impresos i les
sol·licituds requeriran molt de temps. Sense aquest component, no puc volar. Si
no puc volar, quedaré atrapat a terra i entre aquesta boirina i això farà que
la vida em resulti insuportable, i no vull que això arribi a ocórrer. Hi ha
d'haver alguns components que...
-I regles que han de ser observades.
- A fer punyetes les regles!
L’androide va fer un pas cap enrere, i la condensació
que s'havia anat acumulant sobre el seu cap li va permetre escapar de la presa
d’en Còrran.
- Senyor, pensava que si hi havia algun membre de
l’Esquadró Rebel que fos capaç de valorar l'adherència a les regles havia de
ser precisament vostè!
Còrran va sospirar.
-Les regles tenen el seu lloc, però no quan es tornen
perjudicials. No podries treure el component d'algun lloc encara que fos
saltant-te les regles?
L’androide es va quedar totalment immòbil, amb els
parpelleigs lluminosos dels seus ulls com a única indicació que seguia
funcionant. Al principi el pilot corellià va agrair el cessament de la
xerrameca de l'androide, però el silenci es va perllongar durant molt més temps
del que mai havia pogut gaudir d'ell en presència d’M3.
Els centelleigs oculars es van tornar asincrònics, i
això va començar a preocupar-li una mica.
- M3?
Els ulls de l'androide es van enfosquir durant un
moment, i després els seus membres i el seu cap van tremolar tan violentament
com si acabés de ser fulminat per un llamp.
- M3?
Els ulls van tornar a encendre’s, i Còrran hagués jurat
que la claredat que acomiadaven era una mica més potent que abans.
-Protocol d'obtenció irregular activat, senyor.
–L’androide es va inclinar i va recollir el quadern de dades del terra. Li va
donar una ullada, i després va bellugar el cap -. Enviaré una petició a través
dels canals reglamentaris, però crec que podré trobar alguna cosa abans que
rebem qualsevol tipus de notificació o ajuda del comandament. Vostè és un
pilot, i la meva feina consisteix d’assegurar-me que pugui seguir combatent.
Consideri-ho fet.
Còrran va pensar que fins i tot la veu semblava
diferent.
- Et trobes bé, M3? T'està afectant tota aquesta
humitat?
-Estic perfectament, senyor. La humitat no és cap
problema. -Una llum ocular va parpellejar ràpidament -. Potser hi hagi contret
l'ombra d'algun virus, però no és res del que s’hagi de preocupar.
«Estic somiant, o aquest androide acaba de fer-me
l’ullet?»
- Estàs segur?
-Sí, senyor. –L’androide el va saludar marcialment -.
Si no té res més que dir-me, senyor, començaré a ocupar-me de l'assumpte
immediatament. I també faré que li enviïn l'equip al seu allotjament, senyor.
-Gràcies, M3. -Còrran li va tornar la salutació -. Pots
anar-te'n.
L’androide va girar sobre un taló i va començar a
allunyar-se. Còrran el va seguir amb la mirada, i després es va estremir.
-Ooryl no pensava que fes tant fred aquí.
Còrran es va tombar i va veure el gandià de pell grisa
verdosa immòbil darrere d'ell.
«Un altre que sap confondre’s amb tota aquesta
boira...»
-No és fred, Ooryl, sinó només fatiga. Ha estat un dia
molt llarg, i ha estat ple de sorpreses.
-Qrygg volia demanar disculpes per haver-te abandonat.
-El gandià va ajuntar les mans en un gest que gairebé era digne d'un penitent
-. Qrygg estava massa ocupat esquivant els interceptors enganxats a la cua d’en
Qrygg per poder veure que no et trobaves allà.
-Vas obeir ordres, igual que ho hagués fet jo.
-Qrygg voldria donar-te una mostra de la pena que sent
Qrygg.
Còrran va passar un braç per sobre de l’exosquelet de
les espatlles del gandià.
-Vaig a dir-te què farem, d'acord? Acompanya’m el meu
allotjament i permet-me gaudir de vuit hores de son, i considerarem que estem
en pau. N'hi haurà prou amb això per dissipar la teva culpabilitat gandiana?
-Ooryl ho troba acceptable.
-Fantàstic. -Còrran va
agitar la seva mà esquerra per entre la boira -. Guia’m, Ooryl, i aquesta
vegada et prometo que t’estaré seguint durant tot el trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada