Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (VI)

Anterior

Interludi

Darth Vader mai pensava en què hauria passat si Qui-Gon Jinn no hagués descobert el jove Ànakin Skywalker, o si Ànakin no hagués guanyat aquella crucial carrera de beines. Tampoc es preguntava si la vida d'Ànakin hauria pres un rumb diferent si Qui-Gon -en lloc d'Obi-Wan -hagués sobreviscut al duel amb el Senyor del Sith Darth Maul en Naboo. A Tatooine, Qui-Gon havia afirmat que res passa per accident, i encara que hi havia moltes coses en què Vader podria estar en desacord amb Qui-Gon, hauria estat d'acord en això, perquè Vader creia en el destí.

Creia que havia estat el destí d'Ànakin abandonar Tatooine i convertir-se en Jedi, igual que havia estat destinat per a tot el que va passar després això. No tenia sentit especular sobre com la seva vida podria haver estat diferent.

Ara, encara de camí a Endor, el Senyor Fosc de la màscara negra es preguntava si Luke Skywalker tindria alguna il·lusió de ser capaç de controlar el seu propi destí. Si lluita amb mi, va pensar Vader, serà derrotat.

Malgrat tot, Vader es sentiria gairebé decebut si en Luke es donava per vençut massa aviat, sense cap intent de resistir-se al poder del costat fosc. Després de tot, Ànakin Skywalker havia estat una vegada un home jove, i mai s'havia donat per vençut fàcilment...

Capítol 6

Com aprenent padawan d'Obi-Wan Kenobi, Ànakin Skywalker ambicionava arribar a ser un Cavaller Jedi. En qualsevol cas, els sacrosants murs del Temple Jedi no veien l'ambició amb bons ulls, i els Mestres Jedi insistien que l’Ànakin es dediqués a un estudi més seriós de la Força i la història dels Jedi.

Aprendre sobre la naturalesa de la Força, el camp d'energia generat per tots els éssers vius, que ho abastava tot i mantenia unida la galàxia. Els antics Jedi havien après a manipular la Força i van triar fer-la servir desinteressadament per ajudar els altres. Identificar els dos costats de la Força: el costat lluminós, que oferia gran coneixement, pau i serenitat, i el costat fosc, que estava ple de por, odi i agressió. Feia molt de temps, un grup de Jedi havia caigut al costat fosc i van ser exiliats a una regió desconeguda de l'espai, on van arribar a dominar l'espècie sith i es van autoanomenar Senyors dels Sith. Els investigadors Jedi van arribar a la conclusió que l'assassí de Qui-Gon Jinn era un Senyor dels Sith, el primer en aparèixer en l'espai de la República des de feia mil anys.
Ànakin també va aprendre sobre els midiclorians, formes de vida microscòpiques trobades en tots els éssers vius, que podien determinar la magnitud dels poders d'un Jedi. Una anàlisi sanguínia havia determinat que el cos d'Ànakin contenia més midiclorians que cap Jedi conegut, fins i tot el gran Mestre Jedi Yoda, cosa que va conduir alguns Jedi a creure que tenia el potencial per esdevenir el Jedi més poderós de la història.

Els Arxius Jedi comptaven amb quantitat d’Holocrons Jedi, antics dispositius que projectaven hologrames i servien com a eines educatives interactives, i va ser a través dels holocrons com l’Ànakin va saber més sobre la profecia de l’Escollit, un Jedi que destruiria els Sith i portaria l’equilibri a la Força. Només podia imaginar les ramificacions de la profecia, però se sentia molt, molt orgullós quan recordava com Qui-Gon Jinn havia dit al Consell Jedi que creia que l’Ànakin era l'Escollit.

Però l’Ànakin també sentia l'amargor de no haver estat escollit per Obi-Wan, que només l’havia acceptat com a aprenent obligat per la seva paraula donada a Qui-Gon. Com que l’Ànakin no havia estat entrenat de molt petit en el Temple, com gairebé tots els altres padawans, diversos Mestres Jedi acceptaven el fet que li faltava la disciplina dels seus companys. No acceptaven de tan bon grat, però, el seu comportament arrogant quan demostrava les seves habilitats.

Sóc més poderós en la Força que alguns dels meus instructors, pensava l’Ànakin, ¡i ho saben!

Com l'ambició, l'orgull i l'arrogància no eren trets acceptables per a un Jedi, ni tan sols si finalment resultés cert que es tractava de l’Escollit. Molts Jedi es mantenien cauts davant seu.

Tan sols estan gelosos.

Ànakin gaudia sent elogiat per Obi-Wan, però sovint es tornava esquerp quan era reprès. Obi-Wan l’assegurava que ell mateix havia estat freqüentment reprès per Qui-Gon perquè fos més cautelós en la Força, però d'alguna manera la més lleugera crítica aconseguia que l’Ànakin es sentís ferit. Al principi em deien que em s'esforcés al màxim, i ara em diuen que he anat massa lluny!

Obi-Wan empatitzava amb ell. Sabia que la procedència d'Ànakin -igual que els seus formidables poders –l’apartaven dels altres padawans, i fins i tot l'allunyaven d'alguns dels mestres Jedi. Després de tot, en molts idiomes de la galàxia "Mestre" també significava "Amo", i l’Ànakin tenia una desafortunada història amb aquesta paraula.

No saben el que és néixer en l'esclavitud.

També tenia dificultats per ajustar-se a un entorn que descoratjava l'odi de la mateixa manera que l'amor, ja que les dues emocions podien ennuvolar el judici d'un Jedi i conduir-lo cap a pensaments i accions negatius. El noi no podia de sobte oblidar la seva mare, com no podia deixar d’estimar-la. No podia deixar de trobar-la a faltar, o lamentar el fet que l'ordre Jedi descoratjava el contacte amb els parents.

Per què no m'ajuden a alliberar a la meva mare? No és just! No és just!

Innombrables vegades, Obi-Wan li explicava que cada Jedi havia d’obeir les directrius del Consell Jedi, i mai podia utilitzar la Força per a fins personals. Va insistir amb l’Ànakin perquè considerés com l'alliberament d'un esclau a Tatooine podria conduir a la mort d'altres, ja que molts esclavistes podrien preferir destruir la seva "propietat" que alliberar-los dels seus lligams. Els Jedi també haurien de respondre davant del Senat Galàctic, i en aquests moments, el Senat tenia poc interès en qualsevol cosa que passés a Tatooine.

Per què els Jedi han de respondre davant qualsevol? Es preguntava Ànakin.

Malgrat el desig d'Ànakin d'allunyar-se’n de l'esclau que un dia va ser, era incapaç, o no estava disposat, a desposseir-se de la resta d'aspectes que l'havien definit a Tatooine. Encara somiava amb la glòria, encara anhelava aventures, i mai va perdre la fam per les emocions a gran velocitat i el desig de provar-se en competicions.

Amb el pas dels anys, les accions d'Ànakin sovint posaven a prova la paciència del seu mestre. Als dotze anys, va volar en carreres il·legals en els conductes d'escombraries de les entranyes de Ciutat Galàctica, a Coruscant. Quan tenia gairebé tretze, va construir el seu primer sabre de llum, que aviat va utilitzar quan va estar a punt de treure-li la vida a un important esclavista anomenat Krayn. Als quinze, durant una missió amb Obi-Wan en la qual servien com a guardians de la pau en els Jocs Galàctics del planeta Euseron, va competir en una carrera de beines il·legal per guanyar la llibertat d'un esclau. Als disset, la seva rivalitat amb un altre padawan el va conduir a un resultat molt desafortunat a Korriban, l'antic planeta natal dels Sith. Més tard d’aquest mateix any, circumstàncies inusuals el van portar a entrar en una carrera de beines contra la seva nèmesi d'infantesa, Sebulba, a Ryloth.

Amb el temps, l’Ànakin es va adonar que l’Obi-Wan era l'únic Jedi que refusava rendir-se amb ell. Va arribar a veure a Obi-Wan com la figura del pare que mai va tenir, encara que Qui-Gon Jinn realment havia estat a prop en aquest aspecte. Va arribar el temps en què l’Ànakin i Obi-Wan van aprendre a confiar l'un en l'altre i es van convertir en bons amics. Igual que l'antiga col·laboració d’Obi-Wan amb Qui-Gon, es van guanyar una reputació d'equip capaç, tan sintonitzats que podien sentir la presència de l'altre a través de grans distàncies. Encara que principalment els cridaven per a missions diplomàtiques, també els enviaven a molts encàrrecs perillosos.

Per gran sorpresa d'Ànakin, el Canceller Suprem Palpatine va prendre especial interès en ell i les seves activitats. Una vegada i una altra, Palpatine deia a l’Ànakin que era el Jedi més dotat que mai hagués conegut, i que preveia que l’Ànakin arribaria algun dia a ser més poderós que el Mestre Yoda.

Però malgrat tota la confiança d'Ànakin en els seus poders, de tots els seus èxits i victòries, i de totes les lliçons apreses en la dècada que va seguir a la Batalla de Naboo, res l’havia preparat, als vint anys, per la seva trobada amb Padme Amidala.

- Ani? -Va dir Padme, apartant-se per contemplar millor el jove alt que romania al costat d’Obi-Wan al seu apartament de Coruscant. Els dos Jedi acabaven de tornar d'una missió per resoldre una disputa fronterera a Ansion quan se'ls va dir que es reunissin amb Padme, que havia continuat servint al seu planeta natal com a Senadora Galàctica després de completar el seu segon mandat com a Reina electa de Naboo. També present a l'apartament es trobaven Jar Jar Binks i un oficial de seguretat de Naboo. Padme i Jar Jar no havien vist a Obi-Wan i Ànakin en deu anys, i Padme va somriure a l’Ànakin quan va dir -: Vaja, sí que has crescut.

Desitjant mostrar maduresa en la seva veu, Ànakin va respondre sense pensar.

-Tu també. -Quina estupidesa acabo de dir. L'última vegada que la vaig veure, ella era més alta que jo! Va tractar de recuperar-se de la seva vergonya, i va afegir -: En bellesa, vull dir. - He dit jo això? - B-bé, per ser senadora. - Tot el món en aquesta sala deu pensar que sóc idiota!

Padme va riure.

-Ani, tu sempre seràs per a mi aquell marrec que vaig conèixer a Tatooine.

Ànakin es va sentir enfonsat. Havia pensat en Padme cada dia des de la seva primera trobada, i no volia que ella pensés en ell com "aquell marrec".

És, fins i tot, més bonica del que recordava.

Tot i que els vells amics estaven contents de tornar-se a veure, les circumstàncies de la seva reunió eren greus. El Senat Galàctic havia arribat a ser tan corrupte que els ciutadans de molts mons estaven amenaçant amb finalitzar la seva lleialtat amb la República i crear el seu propi govern. Un antic Jedi, el carismàtic Comte Dooku, havia començat a organitzar aquest moviment separatista, i molts creien que la situació desembocaria en una guerra civil total. Com que l'ordre Jedi no estava preparada per a un conflicte d'aquesta magnitud, molts senadors volien crear un exèrcit per defensar i mantenir la República.

Esperant trobar una resolució pacífica, la senadora Amidala havia viatjat a Coruscant per emetre el seu vot contra l'Acta de Creació militar, però gairebé resulta assassinada a la seva arribada. En una terrorífica emboscada, la seva nau estel·lar va resultar destruïda i sis persones, incloent-hi un dels seus cimbells-guardaespatlles, van morir. A petició del Canceller Suprem Palpatine, Obi-Wan i Ànakin havien estat assignats per protegir Padme.
Per empitjorar les coses, en les últimes setmanes l’Ànakin estava sent pertorbat per una sèrie de somnis en els que la seva mare estava en perill. Va considerar si aquests somnis podrien ser algun tipus de premonició de l'atac a Padme, però sentia que les visions no tenien relació. En el malson més inquietant, la seva mare s'havia convertit en una estàtua de vidre i es va fer miques davant els seus ulls. Només va ser un malson, es tractava de convèncer Ànakin mentre s'enfocava en la seva missió.

Havia estat idea de Padme usar-se com a esquer per atraure el misteriós assassí fins a les mans dels Jedi.

-És una mala... Vull dir, no és una bona idea, senadora -va dir Ànakin en escoltar el seu pla. Rere seu, R2-D2 va xiular en el que semblava mostrar-s’hi d'acord. Encara que l’Ànakin estava secretament feliç d'haver tingut aquest moment a soles amb Padme al seu apartament, gairebé desitjava que l’Obi-Wan estigués amb ells en aquest instant, en lloc de reunir-se amb el Consell Jedi, perquè ell també tractés de convèncer a Padme.

-Mudar-me a un apartament diferent només retardarà un altre atac -va dir Padme.

-Però el que estàs suggerint és massa perillós. Pots resultar ferida.

-És una possibilitat -va dir Padme -. Però si ens preparem per a un atac en aquest apartament i cobrim realment tots els angles, llavors podrem tenir un avantatge sobre l'assassí, oi? I l’R2 pot ajudar...

Allunyant la seva mirada de Padme, Ànakin va negar amb el cap.

-Encara seria molt arriscat -va dir -. Pel que sabem, podria tractar-se d'un exèrcit sencer d'assassins, Padme va fer un pas acostant-se a l’Ànakin, obligant-lo a girar-se i trobar-se amb la seva mirada.

-No tinc cap interès en morir, Ànakin -va dir -, però no vull que més gent innocent perdi la seva vida perquè algú em vol morta. Si pots entendre això, llavors m’ajudaràs a fer-ho.

Per molt que l’Ànakin volgués atrapar a la gent que havia intentat matar Padme, sabia que Obi-Wan no estaria molt disposat a aprovar la idea d'usar a Padme com a esquer.

-D'acord, senadora -va dir Ànakin, malgrat els seus millors judicis -. T'ajudaré.

Obi-Wan no va saber res sobre el pla fins més tard, aquella nit, quan Padme ja estava dormint. Malgrat els seus preparatius i de l'atenta presència d’R2-D2. Obi-Wan i Ànakin van haver de moure’s ràpidament per interceptar la parella de kouhuns, petits i letals artròpodes, que van envair l'apartament de la senadora dorment i silenciosament van lliscar fins al seu llit. Els Jedi van haver de moure’s fins i tot més ràpid per atrapar a l'assassina que havia deixat anar els kouhuns.

Viatjant amb lliscants aeris i el seu instint, els Jedi van perseguir la seva presa durant més de 100 quilòmetres a través del cel i els carrers de la Ciutat Galàctica abans que el seu caça acabés en un club nocturn abarrotat. Encara que l'assassina semblava ser una humana de pell suau, realment era una metamòrfica clawdite que portava una granota elàstica fosca que li estava cenyida quan canviava de forma. Dins del club nocturn, el seu intent de disparar a Obi-Wan per l'esquena va acabar amb el Jedi utilitzant el seu sabre de llum per desarmar-la, tallant-li el braç. La clawdite seguia en xoc quan Obi-Wan la va arrossegar per una sortida i la va conduir a un carreró a l'exterior del club. Ànakin caminava al seu costat, i l'aspecte de brillant ràbia que lluïa en els seus ulls va ser tot el poder que va necessitar per aconseguir que els vilatans buidessin el carreró.

La clawdite gemegar quan Obi-Wan va deixar el seu cos tremolant al terra del carreró. Ànakin esperava que seguís conscient el temps suficient per oferir algunes respostes. Obi-Wan va mirar als ulls de la clawdite.

- Saps a qui has intentat matar?

-A la senadora de Naboo -va murmurar la clawdite.

- Qui et va contractar?

Els músculs de la seva cara van patir un espasme mentre intentava mantenir un rostre humà.

-Era un treball -va murmurar.

Ajupit al costat de la clawdite, Ànakin va sentir la seva ràbia créixer davant aquesta criatura que considerava matar Padme només "un treball". Va necessitar tot el seu autocontrol per mantenir un to calmat i educat quan es va inclinar cap a ella.

- Qui et va contractar? Digues-nos-ho.

Els ulls de la clawdite van girar cap a Ànakin. No va respondre immediatament.

- Que ens ho diguis! -Va rugir Ànakin llavors.

La clawdite es va empassar saliva.

-Un caça-recompenses -va dir -, anomenat...

La seva frase es va veure interrompuda per un petit projectil que va caure brunzint per clavar-se-li al coll. Ànakin i Obi-Wan van girar ràpidament els seus caps i van seguir la trajectòria del projectil fins una teulada elevada, on un home amb armadura i una motxilla coet es va elevar de sobte cap al cel i va desaparèixer.

Els dos Jedi van tornar a mirar a la clawdite, la carn es va tornar de color verd fosc mentre els seus trets es deformaven fins a quedar en la seva configuració natural.

-Wee shahnit... Sleeman -va balbucejar abans que el seu cap caigués inert.

Amb els seus coneixements fluids de Hutt, Ànakin va entendre les últimes paraules de l'assassina: caça-recompenses bola de fang. I amb gran amargor, va desitjar que en comptes d'això els hagués donat un nom.

Obi-Wan es va inclinar cap al coll de la clawdite morta i va retirar el projectil, una petita andròmina odiosa que tenia aletes estabilitzadores per trets de llarg abast i una punta amb agulla injectora.

-Un dard tòxic -va observar Obi-Wan.

Ànakin va sentir una mica d'alleujament pel fet que almenys una assassina ja no podria fer mal a Padme. Tens el que et mereixes, va pensar, mirant al cadàver de la clawdite.

I llavors va tremolar. Sabia que no era l'estil Jedi pensar que ningú mereixés morir.
Però ho pensava de totes maneres.

Següent