L’Esquadró Rebel (XX)

Anterior

20

El res característic silenci que M3 va mantenir durant el vol des de l’Ajornament fins a la Llar U havia fet que Wedge comencés a preguntar-se si la galàxia no hauria canviat sobtadament al seu voltant mentre dormia. L’androide no havia suplicat, ni demanat, ni insistit, ni avorrit amb detalls sobre com era de necessari que fos a la Llar U i, de fet, s'havia limitat a fer acte de presència i a dir que tenia certs assumptes per atendre a bord del navili insígnia rebel.

Tycho s'havia encongit d'espatlles, de manera que Wedge va decidir permetre que els acompanyés. L’androide semblava inusualment callat, però això no tenia res de sinistre i, en realitat, constituïa una novetat molt benvinguda. Mentre pilotava la Prohibit en el seu rumb cap al creuer mon calamarià, Wedge es va adonar que amb prou feines havia vist M3 durant la seva estada a Talasea, i que l’havia sentit encara menys. De fet fins i tot havia sentit menys queixes sobre l’androide, i va decidir prendre-s'ho com un bon senyal.

Wedge pensava que tenir cura dels pilots ja era una tasca força dura per si sola perquè a més s’hagués d’agreujar preocupant-se pels androides.

El somriure que va il·luminar el rostre del general Salm quan Wedge i Tycho van entrar a la sala de reunions de l'almirall Ackbar, va incrementar l'estranya sensació de distanciament de la galàxia que estava experimentant el corellià.

-Capità Tycho, comandant Antilles... M'alegro de veure'ls. Han estat molt amables en fer que el seu androide M-3PO enviés aquesta remesa de vestits de vol nous a l'Ala Defensora. Acceptem les disculpes, tenim moltes ganes de col·laborar amb vostès en aquesta missió.

Wedge va mirar en Tycho, però el seu oficial executiu va moure el cap en una negativa gairebé imperceptible. «Si això fa feliç a Salm, realment necessito saber què està passant?»

-Gràcies, general. Després de tot, ens trobem en el mateix bàndol.

El rostre d’en Còrran es va apartar lentament d’en Wedge per tornar-se cap a Salm i després es va tornar a girar cap a Wedge. L'almirall va parpellejar i va ajuntar les mans-aletes.

-Aigües netes i poc onatge... Magnífic. -El mon calamarià es va asseure i va prémer un dels botons del braç del seient -. Els nostres androides han tornat a comprovar les troballes de l'equip forense que va portar a terme les autòpsies dels soldats de les tropes d'assalt que vostès van portar de Talasea, i han confirmat que la borradura present en tres d'ells havia estat produït per la rosa de Rachuk. L'anàlisi d'ADN del virus mostra una variació respecte a la seqüència comunicada fa dos anys i, donada la velocitat a la qual tenen lloc les mutacions espontànies, això indica que s'hauria de tractar de la varietat més recent.

Wedge va assentir.

-Així que els imperials van venir de Rachuk.

Ackbar va assenyalar la imatge hologràfica generada per ordinador que estava creixent al centre del grup, i que mostrava un món relativament petit en el qual hi havia unes quantes illes selvàtiques disperses.

-En si el sistema de Rachuk no té importància, però la seva situació a la zona centre de la galàxia significa que un gran nombre de naus el travessen mentre es dediquen al comerç. L'Imperi va establir una base a Vladet per mantenir allunyats als pirates, una feina que va ser duta a terme relativament amb èxit. El sistema de Chorax es troba dins del sector controlat per Rachuk, igual que el sistema de Hensara, per la qual cosa sembla lògic suposar que el comandant del sector va decidir que calia eliminar l’Esquadró Rebel.

-Però com van arribar a assabentar-se d'on estàvem?

L'expressió del rostre d’en Salm es va aombrar lleugerament.

-La presència d'un espia a la seva base no pot ser totalment descartada.

Wedge va llançar una ràpida mirada de reüll en Tycho, però no va percebre cap reacció a l'observació del general. «Admirable, per descomptat. Tanmateix, no estic disposat a quedar-me callat... »

-El resultat que no hi hagués cap espia seria que la seva inexistència produiria la mateixa falta d'evidències que la presència d'un espia que coneix molt bé la seva feina, i estic pensant en algú tan ben camuflat que no hem pogut trobar-lo.

-Això segueix sense constituir una raó per la qual no haguem de buscar un espia.

Tycho va moure el cap.

-El nivell de seguretat de la base era excel·lent. Tots els missatges rebuts o enviats comptaven amb l'autorització corresponent.

-Que vostè sàpiga.

-No es tracta d'això, senyor, perquè...

-O potser prefereix limitar-se a parlar de certs missatges -va dir Salm, i va somriure.

-General, el capità Celchu està exposant els resultats de tot un seguit de comprovacions que vaig dur a terme personalment. No hi va haver cap filtració per part de l'Esquadró Rebel.

Ackbar va posar punt final a la discussió agitant una mà-aleta.

-És més que probable que l'Imperi col·loqués uns quants sensors passius en els edificis després que Vader matés als col·lonitzadors. Si aquests sensors van recollir dades i després els van transmetre passat un temps, o utilitzant un format que no reconeixeríem fàcilment, llavors la transmissió aconseguiria escapar als nostres sistemes de vigilància. Teníem diversos equips escombrant la zona, però detectar la presència de sensors passius no resulta gens fàcil.

-També podria haver estat un cas de sort pura i simple.

Salm va mirar Tycho.

- Què vol dir, capità?

Tycho va apartar un parell de flocs de cabells castanys del seu front.

-Els imperials tendeixen a ser poc subtils. Si jo hagués estat al comandament i sabés on es trobava l'Esquadró Rebel, hauria utilitzat tots els recursos a la meva disposició. Sabem que el comandament de Rachuk compta amb un interdictor i que disposa com a mínim d'un creuer d'atac capaç de transportar a tres esquadrons de caces TIE. Atès que tots aquests efectius no van fer acte de presència, sospito que es van limitar a enviar escamots de soldats de les tropes d'assalt perquè reconeguessin els sistemes deshabitats del sector..., això pressuposant, per descomptat, que tenen espies a la majoria dels sistemes habitats. Un pilot va donar amb nosaltres, i el comandant va decidir ser ambiciós i destruir-nos sense l'ajuda de ningú.

Ackbar va assentir.

-Una altra conclusió lògica obtinguda de les evidències disponibles. També hi ha hagut una considerable quantitat de trànsit portat a terme per petits navilis mercants que entren i surten de Talasea.

-Sí, senyor. M3 pot proporcionar-nos totes les dades sobre ells.

-Ja ho ha fet i tots semblen estar nets, comandant, però n'hi hauria prou que un tripulant cometés un error perquè la seva seguretat es veiés en perill. Tanmateix, i en última instància, la raó per la qual la base de Talasea va ser localitzada no té tanta importància com el fet que hàgim descobert l'origen dels soldats de les tropes d'assalt. Han passat dos dies estàndards des de la mort d'aquests soldats, pel que existeixen moltes probabilitats que la seva absència hagi estat notada.

Wedge es va creuar de braços.

-La resposta imperial estàndard seria la d'enviar les forces necessàries, prendre el planeta i impedir que poguéssim tornar a utilitzar-lo.

-Esperem que el Devastació i l’Àspid Negre siguin utilitzats per impedir que l'Esquadró Rebel dugui a terme un atac ràpid seguit per una fugida encara més ràpida contra la força expedicionària de Talasea, la qual cosa significa que no estan defensant Rachuk. -Salm va estirar el braç i va tocar el món hologràfic amb les puntes dels dits.

L'illa que havia seleccionat va anar augmentant de mida per acabar substituint el planeta del qual formava part. A mesura que la imatge s'anava expandint, l'ordinador va afegir edificis, muntanyes, bateries de canons iònics i altres detalls d'importància militar. Dues serralades (les vores del cràter d'un volcà apagat) envoltaven la base a la manera d'un parell de parèntesis -. Disposem d'altres informacions sobre les situacions i rutes de patrullatge de les naus del sector de Rachuk. Creiem que Vladet deuria poder ser sotmès a un atac de represàlia, i que la Gran Illa ens ofereix l'objectiu ideal per a això.

Wedge es va acostar una mica més a l'illa hologràfica suspesa en l'aire.

- Escuts de defensa?

Salm va somriure, i a Wedge li va complaure que aquella ganyota de depredador no estigués dirigida cap a ell.

-No si volen disparar els seus canons iònics. Com pot veure, l'illa forma part d'un antic volcà. Els generadors són del tipus geotèrmic i força vells, i mai aconseguirien elevar l'escut al mateix temps que subministraven energia als canons iònics.

- I si prefereixen jugar a fer-se la tortuga en comptes de tractar de disparar?

El pilot de bombarders va traçar un cercle al voltant del que originalment havia estat el perímetre del cràter. Al sud el mur s'havia ensorrat fins a gairebé desaparèixer, i una gran part de la base havia estat construïda sobre la plana que unia el volcà amb la badia. A la banda nord del cràter el mur havia començat a erosionar-se, però tot i així amb prou feines es tractava d'un petit efecte en comparació amb la bretxa que hi havia cap al sud.

-El generador de l'escut ha de protegir-los des de la platja fins als cims de les muntanyes. A la banda nord hauria de ser possible obrir-se pas a través de la muntanya i crear una bretxa prou gran perquè els nostres bombarders poguessin passar. Quant estiguem sota l'escut i els generadors deixen d'existir, tot s'haurà acabat.

«Sembla que hauria de donar resultat...» Wedge va fer lliscar una mà sobre el seu mentó.

- Ens limitarem a atacar i després ens anirem, o prendrem possessió de l'objectiu?

-Volem causar els danys suficients perquè l'Imperi hagi de traslladar nous contingents a Vladet. -Ackbar va prémer un altre botó del braç del seu seient, i l'illa es va esvair -. En aquests moments es pot considerar que el sector de Rachuk només existeix com a símbol, i com una ferida que l'Imperi ha de taponar d'alguna manera. Volem que la incursió comenci aquí a dotze hores. Quin serà el nivell operacional de l'Esquadró Rebel en aquest instant, comandant?

-Hauré de prescindir de dos pilots. Podria lliurar l'ala-X d’en Forge al capità Celchu.

-No -va dir el general Salm, sacsejant el cap en una ferma negativa.

Ackbar va obrir la boca per somriure.

-El que realment vol dir el general Salm amb aquesta negativa és que utilitzarem a l’Eridain com a centre de comandament i de control. El capità Celchu operarà allà per coordinar l'Esquadró Rebel amb l'Ala Defensora. Hem optat per aquest acord a petició del capità Afyon.

Wedge va mirar el general Salm i va arrufar les celles. «Com pot estar disposat a confiar-li totes les nostres forces a Tycho quan no vol confiar-li la cabina d'un ala-X? És que no resulta obvi en quin dels dos llocs pot causar grans danys?»

- Li sembla una solució acceptable, capità? -Va preguntar, emprant un to prou sec i tallant per poder estar segur que Tycho comprendria que el seu comandant s'enfrontaria al Salm en el cas que el pilot volgués prendre part en la incursió.

-Sí, senyor. De tota manera, no he acumulat les suficients hores de vol a bord d'una ala-X perquè se’m pugui considerar qualificat amb vista d’aquesta missió, així que m’encantarà ocupar-me de la coordinació i el control de vol.

Salm va tirar dels extrems de la seva guerrera blava.

-Disposaré del meu propi controlador de vol a bord de l’Eridain, i vostè treballarà amb ell.

-I tant, senyor.

«I el seu home decidirà si cal transmetre les ordres o no», va pensar Wedge mentre inclinava el cap en un assentiment dirigit a si mateix.

-Farem que tot surti el millor possible.

-Excel·lent. -Ackbar va tancar els ulls durant un instant, el que Wedge va interpretar com un signe d'agraïment per la seva cooperació -. Tornaran a l'Ajornament per al servei commemoratiu?

-Si no els importa, el general Salm i jo els acompanyarem a bord de la Prohibit per assistir-hi també.

Wedge va somriure, més a causa de l'oferta de l'almirall que a causa de la clara expressió de sorpresa d’en Salm.

-Seria un honor, senyor.

-I honrarem els seus morts. -Ackbar es va tornar cap al pilot de bombarders -. I suposo que voldrà que els seus pilots de l'Ala Defensora també hi siguin, oi, general?

Salm va titubejar durant uns moments abans d'assentir.

-Si plorem junts abans de volar junts, les nostres unitats potser no tindran tantes pèrdues que plorar després que hàgim atacat Vladet.

***

Kírtan Loor no va poder evitar encongir-se involuntàriament quan va sentir com el tremolor s'obria pas a través del sòl. Un estrèpit ofegat va arribar a les seves oïdes un segon després. El comunicador suspès de la seva solapa va acomiadar un xiuxiueig d'estàtica abans que una veu ferma i tranquil·la emetés el seu informe.

-Hem perdut a Quatre-Divuit i a Quatre-Vint.

L'agent d'intel·ligència es va estremir, i no a causa del fred de la nit talaseana. El soldat de les tropes d'assalt que estava informant havia reaccionat com si la petita trampa per incauts instal·lada pels rebels hagués acabat amb un parell d'androides en comptes d’un parell de persones. «Encara que després de tot els soldats de les tropes d'assalt amb prou feines són humans, oi?» Educats per a ser fanàticament lleials a l'Emperador, la majoria d'ells semblaven haver-se quedat lleugerament afectats per la seva mort. Això no havia disminuït el seu nivell d'eficiència, però pel que sembla feia que les seves pròpies vides els importessin bastant menys que abans.

I a Talasea tenir cura del benestar continuat de la teva pròpia persona semblava ser una habilitat imprescindible. Els rebels havien deixat un munt de sorpreses explosives per qualsevol que seguís els seus passos sobre Talasea. «I imaginar-se la identitat d'aquest "qui sigui "no ha d'haver-los resultat molt difícil...»

Loor es va aixecar.

-Encara que després de tot, el nombre de soldats de les tropes d'assalt que puguin arribar a morir no té importància, naturalment... En algun lloc ha d'haver una fàbrica que els produeix a partir d'un motlle.

L'agent d'intel·ligència va començar a somriure davant el comentari xiuxiuejat que acabava de sortir de la seva boca, però un instant després una gelada daga de por es va enfonsar en les seves entranyes. Dos soldats de les tropes d'assalt acabaven d'emergir de la boira com espectres sorgits de la tomba. Les dues armadures blanques es van aturar directament davant d'ell, però cap de les dues es va prendre la molèstia d'inclinar el coll cap enrere per dirigir la mirada cap al rostre de Loor.

-Agent Loor...

Kírtan va assentir i va fer allò que va poder per convertir les seves faccions en una màscara inexpressiva que recordés a les imatges de Tarkin que havia vist.

- Sí?

-Missatge de prioritat des de Vladet. Se li ordena que torni a Vladet immediatament i que esperi noves ordres.

- A què dimonis es creu que està jugant aquest idiota de Devlia?

Kírtan s'havia posat furiós quan va saber que Devlia havia enviat un sol pilot de les tropes d'assalt per inspeccionar Talasea. L'agent d'intel·ligència havia recomanat utilitzar un androide de sondeig, i llançar un atac a gran escala després de la seva inspecció.

Devlia havia ignorat les seves recomanacions i havia enviat soldats de les tropes d'assalt perquè, per utilitzar les seves mateixes paraules, eren «un recurs renovable». En canvi, no es podia dir el mateix dels androides de sondeig.

«I tampoc dels transports de les tropes d'assalt...» Kírtan va abaixar la mirada cap al soldat.

-Envieu un missatge a l'almirall Devlia i digui-li que tornaré a Vladet quan hagi acabat d'inspeccionar aquesta base.

-El missatge procedia del Centre Imperial, senyor, no de l'almirall Devlia.

Kírtan va alçar el cap amb deliberada lentitud i va permetre que la seva mirada es perdés en la llunyania, més enllà de les cúpules blanques dels cascos dels soldats. Sabia que els seus esforços per ocultar la perplexitat i la por que sentia estaven resultant totalment inútils. «Sospito que els soldats de les tropes d'assalt són capaços d'olorar la por igual que els animals.»

- Han enviat una nau perquè em porti fins allà?

-Podeu emprar una de les llançadores, la Helicó, i anar directament a Vladet. Li està esperant a la zona de descens.

-Gràcies per haver-me transmès el missatge -va dir Kírtan, però en la seva veu no hi havia ni el més lleu rastre de convicció -. Segueixin amb la inspecció.

Els dos soldats de les tropes d'assalt es van allunyar a través dels remolins de boira, deixant només en Kírtan perquè fos atacat per la fredor de l'aire a l'exterior i el gel de la por a l'interior. «Cor de Gel ja deu haver rebut el meu missatge sobre aquest fracàs... Si està buscant algun culpable de la catàstrofe, no permetré que em faci carregar amb ell.» Kírtan es va obligar a somriure i va reafirmar el seu esforç imaginant-se a un tremolós almirall Devlia.

I tremolaràs, homenet -va dir després -. Ignores que has irritat a la meva propietària i senyora, i sospito que la seva ira pot ser decididament letal.

***

Els set fèretres havien estat col·locats sobre de la plataforma d'un elevador de feixos repulsors, i cada un estava recobert per una tela blanca a la qual s'havia adherit un emblema blau. Per sis d'ells, aquell emblema era la insígnia rebel. El sudari de Lujayne Forge lluïa la insígnia de l'Esquadró Rebel, amb un dels dotze caces ala-X retallat. Els fèretres havien estat disposats al centre de l'hangar de caces d'estribord de l’Ajornament, amb el de Lujayne ocupant la posició central.

Directament darrere d'ells es trobaven tots els membres de l’Esquadró Rebel excepte un. A Andoorni Hui se li havia permès sortir del tanc bacta mentre durés la cerimònia, però encara es trobava massa feble per poder mantenir-se dempeus sense ajuda. Hui estava recolzada en una butaca flotant, amb els foscos ulls mig aclucats i els membres gairebé paralitzats. Wedge va pensar que se la veia tal com ell se sentia per dins, amb tot el cos oprimit pel pes invisible de la pèrdua que havia patit l’esquadró.

Darrere dels pilots estaven els tècnics i les dotacions que havien estat evacuades de Talasea. Flanquejant estaven els homes i dones de l'Ala Defensora d’en Salm, així com alguns dels tripulants i una part del personal mèdic de l’Ajornament. La reunió va recordar en Wedge aquella que havia tingut lloc a Yavin 4 per honrar Luke, Han i Chewbacca per haver destruït l'Estrella de la Mort. «Tant de bo el motiu d'aquesta reunió fos tan meravellós com el d'aquella...»

Wedge va donar un parell de passos cap endavant, sortint d'entre l'almirall Ackbar i el general Salm, va abaixar la mirada cap als fèretres i la va tornar a alçar.

-Fa set anys, molts dels nostres es van reunir després d'una gran batalla per commemorar l'heroisme dels nostres amics. En aquest moment, cap de nosaltres pensava en com de desesperada era la nostra situació o com de llarga que arribaria a ser la batalla contra l'Imperi. Per a nosaltres, el futur era el pròxim minut, hora, dia o setmana. L'esperança de vida, especialment entre els pilots, es mesurava per missions i els càlculs poques vegades requerien utilitzar més d'un dígit. Durant aquesta reunió a Yavin 4 vam poder celebrar la nostra victòria com si, amb la destrucció d'aquesta sola arma terrible -la primera Estrella de la Mort -haguéssim provocat l'enfonsament de l'Imperi. Sabíem que no era així, i també sabíem que no tardaríem molt de temps d’abandonar Yavin, però si més no en aquesta ocasió vam poder oblidar com de desesperat i difícil que seria el nostre combat per la llibertat. Vam poder oblidar que molts amics nostres moririen en el futur mentre perseguien el somni comú de la llibertat per a tothom i totes les espècies que viuen a la galàxia.

Wedge va empassar saliva, intentant dissoldre el nus de tensió que estava començant a oprimir la gola.

-Aquest somni segueix viu. La nostra lluita continua. L'Imperi encara existeix, encara que la seva fortalesa trontolla, la seva tenacitat vacil·la i la seva presa sobre els mons que domina es va debilitant. Encara que estigui agonitzant, encara pot infligir la mort i aquests, els cossos dels nostres camarades, deixen espantosament clar aquest fet. No vaig a dir-vos que Lujayne, Carter, Pirgi o els altres volien que seguíssiu lluitant, o que la vostra lluita farà que el seu sacrifici hagi valgut la pena. Totes aquestes coses només serien vells tòpics gastats, i els nostres amics es mereixen alguna cosa més. Han donat allò que lluitem per preservar. El nostre deure, i la petició silenciosa que ens dirigeixen, consisteix a seguir lluitant fins que l'Imperi mai pugui tornar a robar-li la vida a aquells que no volen res més sinistre que la llibertat per a tothom.

Wedge va fer un pas cap enrere i després va dirigir una inclinació de cap a un tècnic al costat de la comporta exterior de l'hangar de llançament. Al seu senyal, la plataforma es va anar alçant lentament i va flotar cap a la vasta obertura. Les fileres de pilots i dotacions de terra es van obrir pel centre per deixar-la passar, i després van tornar a formar-se quan la plataforma va entrar en el camp de retenció magnètic desplegat al voltant de la comporta exterior. Un cop fora de la nau, la plataforma es va apartar dels fèretres i és aquests van quedar suspesos en l'espai, envoltats per les estrelles i el buit.

El tècnic va utilitzar un raig tractor per anar impulsant els fèretres, un per un, en una lenta i majestuosa trajectòria cap a la nana vermella que cremava en el cor del sistema estel·lar. «Partiu en el vostre últim comboi...» Quan els sudaris blancs van quedar il·luminats pels centelleigs vermellosos del sol, la línia formada pels set fèretres van adquirir l'aparença d'altres tants feixos làser que, movent-se a càmera lenta, traçaven un arc que acabaria enfonsant-se en la llunyana estrella.

Ackbar va posar la mà sobre l'espatlla d’en Wedge.

-Mai és fàcil acomiadar-se de la teva gent...

-No, i mai hauria d'arribar a ser-ho -va murmurar Wedge, assentint amb sobtada fermesa -. Si arriba a ser-ho, llavors ens haurem convertit en l'enemic..., i no permetré que això passi.

 Següent