III
Dia 3: A la
Fortalesa Jawa
Coneixia aquests jawes. Havia estat a les
portes de la seva fortalesa moltes vegades, especialment durant l'any que vaig
passar mesurant la humitat en els canons de la meva granja: accedirien a
intercanviar aigua per la ferralla que trobés al desert i per informació sobre
l'Imperi i les seves ciutats i els sistemes amb els que funcionen, i de les
races alienígenes i com tractar amb elles. Vaig tractar de ser bo amb els
jawes, i just. Si obtenien el millor de mi en alguns tractes, jo sortia
guanyant en alguns altres, i la balança quedaria més o menys anivellada. Alguns
dels jawes fins i tot van arribar a ser els meus amics, els de més edat,
aquells dels que vaig poder aprendre qui tindria la paciència d'ensenyar-me el
seu idioma, l'ús de les plantes natives, nocions geogràfiques.
La seva fortalesa de gruixuts murs es
barrejava amb les parets del canó, però sabia com volar just fins a les seves
portes tancades i ocultes. Vaig sortir del meu
lliscant i vaig alçar la unitat d’holopantalla.
- Oh, jawes! -Vaig exclamar-. Vinc davant
vostre amb informació per fer barata.
Les portes es van obrir immediatament, la
paraula "barata" sempre obriria les portes, i vuit jawes van sortir
precipitadament. Vaig intentar de nou veure l'interior, però no vaig poder
fer-ho amb la foscor que hi havia. Mai m'havien convidat. No tenia ni idea del
que hi havia dins. Aquesta era una fortalesa familiar nova, potser només d'uns
cent anys d'antiguitat, amb, segons suposava, quinze clans; quatre jawes. Eren
gelosos dels seus secrets i recelosos davant qualsevol extraterrestre, però
parlarien amb mi, i farien barata amb mi, i passarien hores fora sobre la
sorra.
El primer Jawa a arribar-hi va ser el meu
vell amic Wimateeka. Va començar a xerrar amb mi en Jawès, lentament, perquè
pogués entendre’l.
- Segueixes venint aquí demanant aigua ara
que la cultives tu mateix? –Va refilar, i tots van riure.
-No -vaig dir-. Però us he portat aigua com
a present en agraïment per la generositat que vau tenir amb mi en el passat.
Vaig deixar un bot d'aigua en els braços
d’en Wimateeka, i ell amb prou feines podia sostenir-lo per si sol. Els altres
es van arremolinar al seu voltant per ajudar a deixar-lo sobre la sorra i per
tocar-lo, per sentir l'aigua movent-se en el seu interior.
- Què més ens has portat? -Va preguntar
Wimateeka.
-El coneixement dels mapes -vaig dir-, i
com l'Imperi els fa servir per decidir assumptes sobre les terres. Nosaltres
podem usar-los de la mateixa manera.
Vaig deixar la unitat d'holopantalla sobre
la sorra anivellada de l'exterior de la fortalesa, terra batuda i compactada
per les anades i vingudes dels reptadors Jawa, i vaig demanar a la unitat que
mostrés el meu mapa a poca alçada del terra. Els jawes van deixar anar xiscles
espantats i van escapar, però no en Wimateeka. Ell no abandonaria l'odre
d'aigua: Mantenia les seves mans sobre ell.
- Què és això que ens has portat, Ariq? -Va
preguntar.
Un mapa, vaig explicar. Els vaig explicar
què eren els mapes i quin era el seu propòsit, com totes les muntanyes i valls
i planes de sorra al nostre voltant estaven representats aquí amb petites
rèpliques, i van començar a reconèixer-los i assenyalar llocs familiars,
meravellats que a aquesta escala la seva fortalesa era tan petita com el punt
vermell.
Els vaig explicar què eren les fronteres i
què podrien significar per a nosaltres: la manera en què, si acceptaven respectar
els límits de la concessió de terra que el govern m'havia donat, jo no aniria
al govern a demanar terres més enllà del canó cap a la seva fortalesa... De
fet, jo els ajudaria a omplir els formularis per reclamar aquesta terra per a
ells mateixos. Els vaig suggerir que compressin i instal·lessin els seus propis
evaporadors, per tota la vall, fins a la vora de la meva granja. Encara que no
feien això, la línia imaginària entre la seva terra i la meva els donaria certa
protecció, i els vaig dir com esperava que l'Imperi arribaria a acceptar les
línies que acordéssim, i evitaria que altres humans fessin granges a la seva
vall.
Quan vaig acabar, els jawes es van afanyar
a entrar a la fortalesa per discutir la meva informació i la meva proposta. Es
van dur l'aigua. Vaig demanar a Wimateeka que es quedés fora amb mi una estona
més. Ens vam asseure a l'ombra del meu lliscant per mirar els
sols ponents mentre parlàvem.
- Pots ensenyar-me una salutació dels
habitants de les sorres? -Li vaig preguntar.
Em va mirar, sorprès.
-Koroghh gahgt takt -va dir uns instants després-. Que la teva partida
sigui venturosa.
-No, una salutació -vaig dir-. No un
comiat. -Vaig pensar que havia pronunciat malament la paraula Jawa per
"salutació" la primera vegada que vaig preguntar.
-Això és una salutació -va dir-. El més
educat. Es saluden així entre ells perquè sempre estan viatjant. Rarament
romanen molt temps en un lloc.
Ni tan sols el temps suficient com per
desenvolupar salutacions, vaig pensar, tan sols benediccions precipitades
perquè se separen els uns dels altres molt aviat.
-Digues-m’ho de nou -vaig demanar, i en
Wimateeka ho va fer, i jo ho vaig repetir fins que vaig saber dir-ho.
- Per què vols aprendre aquesta salutació?
-Em va preguntar en Wimateeka.
Li vaig explicar allò dels habitants de les
sorres i l'aigua, i les meves preguntes sobre la terra... la seva terra.
En Wimateeka va quedar
en silenci un temps, mirant-me.
-Els habitants de les
sorres joves seran perillosos en els dies vinents, i durant un temps -va dir. Em va explicar que
aquesta era l'època en què els adolescents han de realitzar alguna gran gesta
per guanyar-se la maduresa, gestes que sovint incloïen actes de destrucció
contra altres races que no fossin els habitants de les sorres.
-Tots els nostres reptadors tornen a casa
per esperar aquí durant aquest temps -va dir-. Hauries de conduir als teus
camarades humans a Mos Eisley i fer el mateix.
Em va explicar com un gran exèrcit de joves
habitants de les sorres van atacar una vegada una fortalesa Jawa al sud de
nosaltres i va massacrar als seus habitants. Aquesta fortalesa seguia sent una
ruïna buida, cremada, que en Wimateeka havia visitat un cop. Vaig tenir sort
que els habitants de les sorres que rondaven el meu evaporador no haguessin
estat adolescents a la recerca de guanyar-se la seva maduresa.
En Wimateka em va preguntar com operar la
unitat hologràfica, i la vaig programar perquè obeís a la veu d’en Wimateeka
quan li demanés mostrar el mapa, i res més. Ell va fer que el mapa es mostrés
tres vegades, i després va preguntar si podia portar-lo a la discussió de
l'interior de la fortalesa.
-Això no és un intercanvi -li vaig dir-.
Vull aquesta unitat hologràfica de tornada, intacta.
-Jo te la portaré personalment -va dir. Va
agafar abruptament la unitat hologràfica i es va afanyar a entrar a la
fortalesa.
Em vaig prendre el sopar que havia portat
amb mi. Després que l'últim sol es va haver ocultat, vaig estendre mantes sobre
la sorra. Pretenia dormir allà, blàster en mà -especialment després de la
història d’en Wimateeka sobre el ritu de maduresa dels joves habitants de les
sorres- en la relativa seguretat de l'exterior de les portes Jawa. Però en
meitat de la nit, els jawes es van acostar a mi, amb torxes.
En Wimateeka els liderava.
-Ens has honrat -va dir. Va posar la unitat
hologràfica davant meu-. Estén les nostres fronteres per incloure la vall al
nostre oest fins al Mar de les Dunes, i acceptarem la teva proposició.
Vaig mostrar el mapa i li vaig dir a la
unitat hologràfica que fes els canvis de fronteres. Els jawes van exclamar de
manera apagada quan les seves línies negres es movien per incloure la vall que
havien demanat. Era una vall pel qual viatjaven els seus reptadors per arribar
fins al Mar de Dunes per les seves recerques de ferralla. Tothom estava d'acord
que necessitaven aquesta vall.
-No estem segurs aquí a la sorra -va dir en
Wimateeka-. Pren les teves mantes, el teu lliscant i la teva unitat hologràfica
i entra per passar la resta de la nit amb nosaltres.
No m'esperava això. Em vaig aixecar de seguida
i vaig doblegar les meves mantes, les vaig guardar al costat de la unitat
hologràfica al lliscant, i el vaig conduir a través de les seves portes.
No vam dormir. Els jawes em van portar a
una gran sala, i al cor de la seva fortalesa vam parlar a la llum de les torxes
sobre mapes i aigua i els habitants de les sorres, i de com parlar amb ells
sobre els mapes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada