II
Dia 2: Una Granja a
la Vora
L’Eyvind m'ha dit que estava boig per
arribar tan lluny.
-Ningú s'ha allunyat tant -va dir-. No puc
creure que els patrons d'humitat flueixin de forma contínua per aquests
canons... estàs només a un grapat de quilòmetres del Mar de les Dunes!
Però he provat els
patrons d'humitat: Hi ha aigua que obtenir-hi. No molta. No serà una granja rica,
com les dels afores de Bestine, però un matí mentre acampava en el que llavors
considerava un canó llunyà, em vaig despertar a la manta que havia col·locat
sobre la sorra, i estava humida a causa de la rosada. La meva roba estava
humida. El meu cabell estava humit. Vaig treure els instruments del meu
lliscant, els vaig posar en marxa, i tots van detectar una cosa: aigua. Aigua
cultivable. D'alguna manera va creuar les muntanyes i es va posar allà abans
d'evaporar-se als erms del Mar de les Dunes, més a l'oest, i ho va fer dia rere
dia durant les dues setmanes que vaig passar en aquest canó fent proves. En el
curs d'un any, vaig fer proves en aquest canó i en els canons que l'envoltaven
vint vegades més... havia de tenir tanta informació detallada per demostrar que
aquesta granja podia funcionar per poder demanar prestat els diners per
començar. Però vaig saber des d'aquest primer dia en què em vaig despertar amb
el cabell humit que podia tenir una granja aquí.
Vaig passar mesos
omplint formularis de Títols de Propietat i esperant que em concedissin la
terra, després mesos omplint sol·licituds de préstec i esperant les respostes,
durant els quals vaig haver d'escoltar als altres grangers dient-me que estava
boig. Però
tenia els innegables fets de les meves lectures per mostrar a qualsevol que
pogués autoritzar la meva propietat o prestar-me els diners per començar o tan
sols escoltar-me i oferir-me consell, i finalment el gerent del banc del grup
Zygian em va escoltar... i va llegir els meus informes, comprovar el meu historial
per veure si sabia alguna cosa sobre les granges d'humitat, cosa que sí sabia,
i si podria mantenir la meva paraula, cosa que sí podia. Em va prestar els
diners.
Em va donar deu mil dies per tornar-los-hi.
Deu mil dies eren temps suficient per fer
un somni realitat, vaig pensar.
Em vaig estirar al meu llit en la foscor al
final d'un dur dia, després de deixar als habitants de les sorres l'aigua que
els havia promès, recordant tot això, recordant el molt que desitjava voler
venir aquí, com de dur que havia treballat per aconseguir la meva propietat i
el préstec i després per establir la meva granja. Ni una sola vegada havia
pensat en els que poguessin ser-hi per endavant, depenent d'aquesta terra a la
qual vaig anomenar la meva granja.
Em vaig girar i vaig demanar a l'ordinador
que mostrés l’holomapa que havia fet de la meva granja i d'aquesta regió.
-Els arxius que ha sol·licitat només poden
ser accedits després d'una autorització de seguretat específica d'usuari -va
dir-. Si us plau, prepareu-vos per l'escàner de retina.
Vaig mirar durant uns segons a una llum
blanca i brillant que va sorgir de sobte del monitor. Havia de guardar el meu
mapa. Hi havia fet el mapa jo mateix -després d'un any de reconeixement i
prenent fotografies que vaig introduir a l'ordinador i treballant a partir de
les meves notes i de memòria- i si la gent equivocada sabés que estava fent
mapes podria ser perillós. Vaig programar l'ordinador per mostrar els mapes
només a mi i a no fer mai referència a ell quan treballés amb altres arxius, no
tenien referències creuades ni estaven indexats. Quan preguntava si aquests
arxius existien, diria que no a qualsevol veu menys a la meva. Si demanava
accedir-hi, respondria i procediria amb l'autorització de seguretat només si
escoltava la meva veu.
-Escàner de retina complet -va dir
l’ordinador-. Hola, Ariq Joanson. Mostraré els arxius sol·licitats.
Part del mur que
mantenia buit i pintat de blanc només per a aquesta projecció es va convertir
de sobte en els canons de la meva granja vistos des de l'aire: la meva casa,
marcada en blau, els evaporadors, punts més petits en verd, els canons i les
muntanyes i les dunes, totes amb els seus colors naturals. Un punt vermell
lluny, sobre el Canó de Bildor al nord-est de la meva granja marcava la
fortalesa Jawa. Punts blancs marcaven les cases de les granges més
properes a la meva... i cap d'aquests punts estava molt a prop.
-Estaràs a tres canons i quilòmetres de
distància de mi... i jo he estat el més allunyat durant dos anys! -Em va
advertir l’Eyvind.
Sobre tots els canons i muntanyes i dunes
havia fet que l'ordinador dibuixés amb línies negres els límits de les granges.
La terra s'escampava sobre meu mur en la foscor, i els punts de les cases i els
evaporadors brillaven com joies entre les seves línies negres. Excepte el punt
vermell dels Jawa, tots ells representaven cases o màquines humanes. Mai havia
pensat a posar punts per als nòmades habitants de les sorres... o a dibuixar
límits per a ells i els jawes.
-Ordinador -vaig dir-. Dibuixa una línia de
límit des de la vora nord-est de la meva granja al Canó de Bildor, al llarg de
les crestes a banda i banda del canó fins a una distància d'un quilòmetre sobre
la fortalesa Jawa.
-Dibuixat segons petició -va respondre
l'ordinador, i així va ser. Les línies van
aparèixer.
-Etiqueta l'espai dins
d'aquestes noves línies com "Reserva Jawa".
-Etiquetatge segons petició.
Les paraules van aparèixer, però no em van
agradar.
-Reetiqueta la Reserva Jawa com... - Com
què? Terra Jawa? Espai? Protectorat? - Posa tan sols "Jawa"-vaig dir.
-Etiquetatge segons petició.
La paraula "Reserva" va
desaparèixer del mapa i la paraula "Jawa" va quedar centrada sota el
punt vermell.
-Ara dibuixa fronteres a l'oest des del
límit nord-oest de la meva granja fins al Mar de les Dunes i l'oest des del
límit més septentrional de la terra Jawa també fins al Mar de les Dunes.
-Dibuixat segons petició.
-Etiqueta-ho com "Habitants de les
Sorres".
Les paraules van aparèixer sobre la terra.
- Tenen els jawes i els habitants de les
sorres drets adquirits sobre aquestes terres? -Va preguntar l'ordinador.
-No -vaig dir-. Només estic fantasiejant.
- Voleu que es guardin aquests canvis?
Ho vaig pensar amb deteniment.
-No -vaig dir finalment-. És una ficció. Elimina els canvis i tanca.
Ho va fer.
Vaig tornar a estirar-me al meu llit. El
que li havia demanat a l'ordinador que dibuixés era pitjor que una ficció. Hi
havia demanat a dos governadors imperials successius que encarreguessin un
projecte de mapejat de la regió, amb la mateixa resposta: "No tenim els
diners necessaris". Traduït: "Tenim aquí massa gent que no vol mapes
precisos del que hi ha més enllà dels assentaments i granges coneguts, i si
vols viure per portar la pròxima collita d'aigua a Mos Eisley, deixa de demanar
aquestes coses.
Així que vaig deixar
de demanar-les. Però
llavors no eren els criminals que necessitaven llocs ocults per a activitats il·legals
els que amenaçaven la meva vida o la meva manera de vida. Era la violència dels habitants de les sorres i la deshonestedat i la
manipulació dels jawes... tot això causat en part, com començava a adonar-me’n,
per les constants invasions al que sens dubte havien estat els territoris
tradicionals dels jawes i dels habitants de les sorres. Els mapes serien el
primer pas cap a un lloc segur per als grangers, els jawes i els habitants de
les sorres... si es pogués aconseguir que tots ells negociessin fronteres en
aquests mapes i les respectessin. Sense aquests acords, els grangers
s'enfrontaven a la situació de donar pals de cec; establint granges en àrees a
les que potser no haurien d'anar, vivint en llocs que podrien -i de fet
passava- fer que la gent decent fora assassinada. Volia que aquesta
matança acabés.
Però per a això, necessitàvem un mapa. El
govern no el dibuixaria.
Així que el vaig dibuixar jo.
I vaig decidir, aquesta nit, portar aquest
mapa als jawes propers a la meva granja i parlar amb ells sobre com
plantejar-li-ho als habitants de les sorres. Si arribàvem a un acord pel nostre
compte sobre com viure junts en aquestes muntanyes i canons, potser algun dia
el govern podria fer oficials els nostres acords.
Vaig mirar al monitor per a un altre ineludible
escàner de retina.
-Ordinador -vaig dir-, torna a mostrar el
mapa que acabo de demanar-te i redibuixa els límits que et vaig fer eliminar.
Copia aquest arxiu a la unitat d’holopantalla portàtil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada