VI
Dia 32: Alguns
veïns em fan una visita
Vaig acabar d'instal·lar el segon
evaporador vell que li havia comprat a l’Eyvind just abans de fosquejar, i si
els diagnòstics que hi vaig fer eren precisos, seria un productor decent,
potser fins a 1,3 litres al dia. La meva granja produiria llavors d'un a dos
litres per sobre de la meva antiga mitjana, de manera que sabia definitivament
que no anava a trobar a faltar l'aigua que els estava donant als habitants de
les sorres.
Vaig introduir les meves eines al lliscant
terrestre i em vaig dirigir lentament de tornada a casa per sopar. Anava a poc
a poc perquè era fosc i hi havia coses allà fora amb les que calia anar amb
compte. Almenys no havia de preocupar-me dels habitants de les sorres, com
abans. Almenys això havia guanyat.
Vaig descendir al canó on havia construït
casa meva, i allà hi havia llums al voltant de casa meva... moltes llums.
Llavors vaig accelerar.
- És ell! -Vaig sentir cridar a la gent
quan em vaig aturar.
Què havia passat?
Eren l’Eyvind i l’Ariela, els Jensen, els
qui estaven asseguts al costat l’Eyvind, els Clay, els Bjornson... i sis o vuit
més.
- Què passa? -Vaig preguntar.
L’Eyvind es va avançar.
-Hem vingut a demanar-te, com a veïns teus,
que deixis de donar aigua als habitants de les sorres. No saps el que estàs
fent.
Hi havia imaginat algun tipus de problema
imperial -potser havien arrasat Mos Eisley per acabar amb la corrupció, calia
albergar refugiats-, un problema de tal magnitud que pogués conduir a la gent a
sortir fins a la meva granja. No això.
- Us han fet algun mal a qualsevol de
vosaltres des que vaig començar a donar-los aigua? -Vaig preguntar.
-Van matar el meu fill fa cinc anys -va dir
la Sra Bjornson.
-No pots estar segura d'això -va dir
suaument l’Ariela.
- El vaig trobar mort al canó al nord de
nosaltres! Qui més hi ha per aquí que vagi a estripar la gent amb destrals? Els
investigadors imperials van dir que els habitants de les sorres van matar el
meu fill.
Ningú va dir res durant un minut. Ningú va
voler assenyalar que molta gent podia haver estat allà fora, no només els
habitants de les sorres. Ningú va voler dir que els investigadors imperials podrien
haver volgut carregar la culpa en uns sospitosos que mai seria portats a
judici.
-Van destruir cinc dels meus evaporadors
-va dir el Sr Jensen.
-Van entrar a la força al cobert d'eines i
el van destrossar -va dir el Sr Clay.
-Un d'ells va llançar un bastó gaffi que es
va incrustar en un estabilitzador posterior quan anava conduint a Mos Eisley
-va dir la Sra Sigurd-. Gairebé no aconsegueixo arribar a la ciutat.
L’Ariela els va detenir.
-Així que passen coses
dolentes allà fora, i tots vosaltres salteu a culpar els habitants de les
sorres.
El Sr Olafsen la va tallar.
-Sou els estrangers
com tu, que veniu aquí des de, on era, Alderaan? Amb les vostres idees de com
hauríem de començar a viure, sou els estrangers com tu, i aquest Ariq, aquí
present, que causeu el major dany.
-Jo no sóc un estranger -vaig dir, però
aquesta no era la qüestió. Les meves idees eren noves. Podria haver-hi
problemes fins que funcionin fins que tots poguéssim viure en pau. Semblava que
tots els problemes no anaven a venir dels habitants de les sorres.
-De manera que has treballat en una granja
d'humitat des de nen -em va dir l’Eyvind-, i has aconseguit que aquesta granja
teva produeixi beneficis... Vol dir això que pots proclamar-te com a
representant de la resta de nosaltres i negociar amb els habitants de les
sorres i els jawes?
-Els habitants de les
sorres haurien arruïnat la meva granja, Eyvind, tu ho saps. Havia de trobar una
forma de conviure amb ells. I saps això, també.
-La majoria de la gent
allà fora està contra del que estàs fent, Ariq.
- De debò? Tant els
McPherson, com els Jonson i els Jacques em donen suport, i no veig a cap d'ells
aquí. Què hi ha de l’Owen i la Beru? Heu parlat amb ells? O els Darklighter? De
quin costat estan?
-Dins de dos dies
tindrem l'oportunitat de veure de primera mà com estan funcionant els plans de
l'Ariq -va dir l’Ariela-. L’Eyvind i jo li hem demanat que convidés als jawes al
nostre casament, i vindran com a convidats.
Aquest anunci va començar una discussió
contra aquesta gent tan gran com mai que hagués escoltat. L’Eyvind no semblava content d'haver deixat que ella digués això.
-Els jawes se senten
honrats per haver estat convidats -vaig dir-. Podem conviure amb ells, ja ho
veureu. Potser puguem arribar a conviure amb els habitants de les sorres.
Però ningú em va escoltar. L’Ariela em va
mirar, i semblava preocupada. Podia imaginar quantitat de raons per les que
podia estar preocupada. Estava clar que ella no recolzava les idees de l'Eyvind
sobre les meves idees. Lamentava ser la causa del que probablement fos la seva
primera baralla.
-Durem això a Mos Eisley... el portarem
fins i tot a Bestine -va dir l’Eyvind quan tots van començar a marxar.
- Què faràs? -Em va dir ella.
Jo volia fer-li a ella la mateixa pregunta.
-No ho sé -va dir. Ens vam asseure a la
sorra a l'entrada de casa meva i vam quedar en silenci un instant.
- Realment ets d'Alderaan? -Li vaig
preguntar.
-Sí.
- No ho trobes a faltar?
-En realitat no -va dir-. Estic enamorada, i això ho supleix. Però trobo a faltar
l'aigua... La malgastem tant allà!
-No puc imaginar-me un lloc així. Estic
acostumat a atresorar cada gota.
-Allà no. Si pogués portar-vos a l’Eyvind i
a tu a Alderaan, us acabaríeu afartant de l'aigua.
-Nedaria en ella tot el dia.
-Podries prendre una dutxa durant una hora
i a ningú li importaria.
-Tindria plantes a casa meva i les regaria.
Em va mirar i va somriure. Després d'un instant es va aixecar.
-No deixaré que l’Eyvind et causi problemes
a Mos Eisley o Bestine. No puc respondre per la resta.
-Gràcies -vaig dir. Després que fos per
arribar-s’hi als altres, vaig entrar dins. No tenia estómac per menjar. Feia
calor a la casa, així que vaig agafar la unitat d’holopantalla i vaig caminar a
l'exterior, fins a un promontori des del qual es veien casa meva i els meus coberts.
Hi havia apagat tots els llums, així que el complex estava a les fosques. Vaig
fer aparèixer al mapa, que va brillar amb força sobre les roques. Les roques al
voltant del mapa semblaven les muntanyes al voltant de la meva granja. Les
estrelles brillaven amb força, i em vaig estirar a la roca per observar-les.
No miro cap amunt amb prou freqüència.
Estic tot el temps tan ocupat i tan cansat quan es fa fosc que no miro amb
suficient freqüència les estrelles.
Em vaig preguntar com acabaria tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada