32
Wedge va posar el polze sobre la pantalla del quadern
de dades que li estava oferint Zraii, el tècnic verpinià, i va exercir una suau
pressió.
-Gràcies per haver instal·lat els dipòsits auxiliars de
combustible tan de pressa. Significaran molt en aquesta missió. -El tècnic
insectoide va respondre amb un brunzit que va fer que Wedge somrigués i
assentís amb el cap, ja que no tenia ni idea del que li estava dient el tècnic.
Va suposar que es tractaria d'alguna cosa relacionada amb les beines ablatives
que havia col·locat sobre el morro dels ala-X. Aquestes es cremarien quan els
caces entressin a l'atmosfera de Borleias, proporcionant-los l’aparença de
meteorits que s'estiguessin consumint davant qualsevol possible observador de
la superfície -. Has fet un treball magnífic, Zraii.
Per sobre del cap del tècnic va veure que Mírax entrava
a l'hangar acompanyada per Còrran. Li va fer un petó a la galta, i després el
pilot va arrencar a córrer cap a la silueta verda i blanca de la seva ala-X.
Mírax el va seguir amb la mirada, cenyint-se una jaqueta de vol dels rebels al
voltant de les seves espatlles.
«Mírax i Còrran? Vaja, potser és veritat això de què
els extrems s'atreuen. -Wedge va pensar que aquella atracció mútua semblava tan
improbable com la que unia a la princesa Leia i Han Solo, i el pensament va fer
que sentís un sobtat i desagradable buit a l'estómac -. Si la seva relació té
tants alts i baixos emocionals com la d'ells...»
Mírax va anar cap a ell i el va contemplar en silenci i
amb els ulls entretancats.
- Vols que algú et presti uns quants problemes, Wedge?
- M'estàs llegint la ment?
- Eh?
-Maca la jaqueta... Et queda molt millor que a Còrran.
Mírax va somriure, però no es va posar vermella.
-Som amics. Ahir a la nit Ooryl em va oferir el seu
llit i vaig acceptar l'oferiment. Còrran i jo vam parlar, però no va passar
res. -Va tornar el cap i va veure acostar-se a Erisi -. I per sort Còrran no
ronca. Això m'ha permès descansar una mica.
Wedge va moure el cap.
-Estem a punt de marxar, Mírax. He deixat un missatge
per a tu i per al teu pare per si no torno.
-Tornaràs, Wedge. Has devorat el millor que podia
arribar a oferir l'Emperador, així que no hi ha cap raó per imaginar que les
engrunes se't puguin ennuegar. -Mírax el va abraçar i el va besar a la galta -.
Bé, veurem si aconsegueixo trobar suficient pintura per adornar la teva T-65
amb les noves preses...
-Gràcies, Mírax. -Es va girar cap Erisi -. Té alguna
cosa per a mi, Dlàrit?
-Control de Missió comunica que el Cas Verd ha entrat
en vigor.
-Bé, això vol dir que podem partir. -Wedge va deixar
escapar un potent xiulet, va alçar la mà dreta i la va moure en un ràpid cercle
per sobre del seu cap. Els pilots de l'Esquadró Rebel el van mirar durant un
segon, i després es van ficar en les seves cabines -. Sento que no hagi de
venir amb nosaltres, Dlàrit.
-Jo ho sento encara més. Que la Força els acompanyi.
Wedge va somriure.
-Gràcies. I no es fiquin en embolics, d'acord?
Després es va posar el casc i va pujar a la cabina del
seu ala-X. Es va instal·lar al seient d'ejecció i va introduir la seqüència
d'ignició a l'ordinador. Els motors van cobrar vida amb només l'ombra d'un
gemec. Wedge va tancar la cabina i després va tombar el cap.
- Preparat, Mynock?
La unitat R5 va emetre un xiulet i Wedge va projectar
una ombra de por en l’estrident rèplica. «Però si no ens sentíssim així, això
no seria una missió...»
-Aquí Cap Rebel a Control de Missió: sol·licito permís
per a l'enlairament.
-Control a Cap Rebel, vostè i el seu esquadró poden
enlairar-se. Que la Força els acompanyi..., i bona punteria.
-Ho farem el millor que puguem, Tycho. Els veurem
d'aquí a deu hores.
-Els estaré esperant.
Wedge va alçar una mà amb el polze aixecat en un gest
dirigit a la silueta d’en Tycho, tènuement visible a la finestra del centre de
control, i després va començar a proporcionar energia als feixos repulsors.
L'ala-X es va anar elevant lentament del sòl, i una suau pressió sobre els
pedals del timó va fer que girés cap a l'esquerra i s'alineés amb la porta de
l'hangar. Wedge va donar una mica més d'impulsió i va començar a avançar. Va
permetre que el morro de l'ala-X descendís una mica per poder veure millor la
zona a través de la qual volava, va retreure el tren d'aterratge i va sortir de
l'hangar.
Les sabanes daurades de Noquivzor es van estendre al
seu voltant, allunyant-se en totes direccions amb les seves llargues tiges
d'herba delicadament agitades per les suaus brises. La nau d’en Wedge semblava
immune al vent, de la mateixa manera com era immune a la pau del planeta.
Diversos puntets marrons es van anar apropant els uns als altres en la
llunyania per formar una espècie de marea fosca quan un ramat de nerfs
salvatges va envair la vall. A la part alta d'un arbre enorme, l'únic visible
per Wedge, una manada de taoparis mig amagada entre el fullatge esperava que la
presa s'aproximés una mica més abans d'iniciar la seva cacera.
«Tycho tenia raó: no sóc massa vell per a aquesta
classe de joc. Tot i així, ja porto massa temps jugant a ell. Quan torni,
sortiré a fer una passejada per aquestes planes i gaudiré d'una mica de vida i
una mica de pau. -Wedge va assentir lentament -. Si arribo a permetre’m oblidar
per què estic lluitant, llavors seguir lluitant no servirà de res.»
La veu d’en Còrran va sorgir dels auriculars del casc.
-Esquadró Rebel en formació, senyor.
Wedge va elevar el morro del seu caça.
-Gràcies, Rebel Nou. Velocitat màxima cap al punt de
salt, nois. Tenim una cita, i no podem arribar ni amb un sol minut de retard.
Wedge va posar la impulsió al màxim, deixant rere seu
tiges d'herba agitades pel vent i un bullir de núvols com l'únic senyal que
havia estat al planeta.
I Noquivzor va esborrar aquestes petjades sense el més
lleu esforç.
***
***
Mírax es va estremir i es va envoltar el tors amb els
braços. Després va girar sobre els seus talons fins a quedar d'esquena a
l'entrada de l’hangar, i en fer-ho va veure que Erisi li estava llançant unes
mirades amb una intensitat no tenia res a envejar a la d'un feix iònic.
«Ara ja sé per què estava tenint tant fred...» va
lliscar els braços dins de les mànigues de la jaqueta, i la va cenyir al
voltant de la cintura perquè la cinta amb el nom d’en Còrran pogués ser vista
sobre la butxaca del pit.
-Crec que ho faran bé.
-Jo no ho crec, sinó que ho sé. -La thyferrana va
tornar a fulminar-la amb la mirada -. Però la teva petita diversió amb Còrran
podria fer fracassar la missió, naturalment. Còrran necessitava descansar.
-I va descansar. -Mírax li va aguantar la mirada sense
immutar-se -. Còrran i jo només som amics. El seu pare coneixia el meu pare.
-El seu pare perseguia al teu pare.
-I va acabar capturant-lo, oi? No hauries inquietar-te,
ja que això garanteix que no pot arribar a sorgir res entre nosaltres.
-Me n'alegro. Assegura't que sigui així.
El desafiament implícit en les seves paraules va
enfurismar Mírax.
- I si no ho faig, què?
En els ulls blaus d’Erisi va ballar una guspira d'ira.
-Ets una contrabandista. Puc fer que mai tornis a
transportar un carregament de bacta. Puc fer que qualsevol persona que vulgui
guanyar una mica de diners mitjançant els carregaments de bacta no torni a fer
cap mena de tractes amb tu. Resumint, que puc posar fi a la teva carrera aquí i
ara.
L'expressió de la thyferrana es va tornar una mica
menys ombrívola i amenaçadora, però l'energia que il·luminava els seus ulls no
va disminuir gens ni mica.
-I, al revés, també se't pot recompensar per haver
decidit mantenir-te’n allunyada d’en Còrran. Aquesta mateixa influència que
podria arribar a utilitzar en la teva contra pot ser utilitzada en benefici
teu. Podem ser amigues, i en aquest cas descobriries que aquesta amistat et
seria molt útil.
Mírax va reprimir el desig d'alçar la mà per esborrar
el somriure de satisfacció del rostre d’Erisi mitjançant una bufetada. «Va
quedar a la deriva en l'espai i ara no va a prendre part en aquesta missió amb
el seu esquadró, així que no pot estar pensant amb massa claredat.»
-Ho consideraré com una espècie de consell. Tot i
suposant que arribés a sentir alguna cosa més per Còrran... Bé, em guanyo la
vida venent tota mena de coses de les que em podria arribar a agradar disposar
per al meu propi ús. De fet, ara mateix hauria d'estar atenent els meus
negocis. Si em disculpes...
-Per descomptat. -Erisi va somriure dolçament, però el
somriure no va aconseguir amagar el verí que hi havia en els seus ulls -. Ja
tornarem a parlar.
Mírax li va tornar el somriure i després va començar a
caminar cap a la Rajada del Púlsar. Va pujar per la rampa i va ensumar l'aire a
la recerca de vestigis de refrigerant. No va trobar-ne cap, la qual cosa hauria
hagut fer-la feliç, però la breu conversa amb Erisi l'havia deixat una mica
preocupada. «I si em sento així, és per alguna cosa més que per aquesta manera
tan imperiosa en la qual em va parlar», va comprendre.
Mírax havia après a enfrontar-se amb tota classe
d'actituds cap a ella per part dels clients, però això li havia resultat molt
fàcil perquè es tractava de negocis i no era res personal. Erisi li estava
donant ordres en matèries concernents a la seva vida personal, i fins i tot
havia arribat a amenaçar-la amb exercir pressions comercials per aconseguir que
Mírax canviés la seva vida personal. El que Erisi li oferia era realment molt
temptador, però el resultat pràctic seria que Mírax estaria venent un tros de
si mateixa, i això era una cosa que ja s'havia jurat no tornar a fer mai.
Es volia convèncer a si mateixa que la seva preocupació
sorgia del principi en què es basava tot aquell assumpte, però no podia
dissipar els inicis de certs sentiments que començava a experimentar cap a
Còrran. No es tractava d'amor -d'això estava bastant segura -, però sí que era
una cosa que podia acabar desplaçant-se en aquesta direcció.
Com a mínim, Còrran representava alguna cosa pertanyent
al passat de Mírax que li proporcionava una il·lusió de continuïtat a la vida.
Sabia que odiar Còrran hagués pogut resultar tan fàcil
com ho havia estat el fet de permetre que li agradés, i en realitat havia
esperat experimentar més sentiments negatius cap a ell..., però aquests sentiments
senzillament no hi eren. Mírax havia cregut que Còrran es posaria furiós quan
la veiés aparèixer amb el ryshcate i els articles del mercat negre. Això hauria
estat una raó més que suficient per formar-se un pèssim concepte d'ell, però
Còrran havia acceptat els regals amb una sincera gratitud.
Aquella mateixa
nit Mírax ja havia començat a sentir-se molt millor disposada cap a ell, i per
això havia fugit.
Mírax havia d'admetre que havia acceptat l'oferta
d’Ooryl per tenir una altra oportunitat de produir sentiments negatius. Havia
estat preparada per anar a dormir amb Còrran, i per odiar-lo al dia següent en
el cas que l'hagués seduït amb algun petit discurs de la varietat «Demà puc
morir». El fet que Còrran no hagués intentat seduir-la, i que hi hagués
esquivat totes les seves invitacions per donar-li calor durant la nit,
confirmava el que Mírax havia sabut des del principi: Còrran era una mica més
complex que el típic agent de la llei corellià.
Es va estremir. «Ni necessito, ni vull tenir una relació
emocional amb ningú, i molt menys amb el fill de l'home que va enviar a Kèssel
al meu pare... I tampoc vull que una reina del bacta es cregui amb dret a
donar-me’n ordres.»
Mírax va aixecar el cap quan es va adonar que el seu
pilot sullustà acabava de dir-li alguna cosa.
- Què has dit?
Liat Tsayv, el pilot d'orelles de ratolí, va deixar
anar una nova sèrie de gemecs i grinyols.
-No, no sé on anem perquè no sé què és el que anem a
transportar.
El sullustà va inclinar el cap cap a un costat i va
deixar escapar un murmuri clarament reprovatori.
-Bé, per a la teva informació et diré que no m'he ficat
al llit amb un pilot, i fins i tot suposant que ho hagués fet, no és l'oficial
d'intendència de la unitat. Se t'ha acudit pensar que podies demanar-li una
llista de demandes a M3? No? -Va assenyalar la consola de comunicacions -.
Doncs fes-ho ara mateix.
Liat va sintonitzar una freqüència de comunicacions i
després va començar a deixar anar gralls i crits. Mírax va pressionar un altre
botó, i una llista hologràfica d'icones i preus de compra i venda va sorgir de
la placa hologràfica i va anar creixent en el centre de la cabina de la Rajada.
Mírax la va recórrer ràpidament amb la mirada i va veure que gairebé tot era
equip militar, el qual era pagat amb promeses i aportava un marge de beneficis
molt reduït a l'equació. Tot i així, estava disposada a portar-lo sempre que
trobés algun carregament d'elevat valor pel qual mereixés fer el viatge.
La llista d'articles de consum va aparèixer davant
d'ella, i Mírax de seguida la va trobar molt més prometedora que la llista
militar. Després van començar a aparèixer uns quants productes força rars.
-Liat, sol·licita confirmació dels preus corresponents
als apartats del quinze al vint-i-cinc.
El sullustà va obeir la seva ordre, i després va
assentir i es va fregar les mans amb una clara cobdícia.
-Maledicció, això no m'agrada gens. -Mírax va fer
entrexocar els seus palmells -. Digues-li a l’androide que comprarem tot el que
tingui dels apartats del quinze al vint-i-cinc. Sí, tot.
Liat va respondre amb un grinyol ple d'irritació.
-Ja sé que no es pot. Negocia un contracte
d'exclusivitat amb ell i dóna-li el que vulgui, sigui el que sigui..., fins i
tot suposant que vulgui que anem a mitges en els beneficis. Vinga, fes-ho. -Va
treure un comunicat del buit de recàrrega de la paret de la cabina -. Avisa’m
quan hàgiu acabat. Estaré fora buscant l'oficial executiu d’en Wedge.
Tenim un problema molt
gran, i si no aconsegueixo trobar alguna forma de resoldre’l..., bé, llavors
uns quants amics meus estan anant cap a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada