12
Kírtan Loor va entrellaçar les mans darrere de
l'esquena perquè deixessin de tremolar.
-Estic en deute amb vostè, senyora directora, i em poso
al seu servei.
-Què amabilitat per la seva part, agent Loor...
Ysanne Isard va activar un petit control amb el polze.
Les llums de la sala es van anar intensificant lentament mentre escuts ocults
descendien sobre les finestres. La nova potència de la il·luminació va revelar
que la sala tenia un sostre molt alt, amb bigues d'una fusta fosca que sorgia
de les quatre cantonades i descrivia una corba per unir-se sobre del centre del
sòl. Les parets i la catifa compartien el mateix to blau fosc, encara que en la
catifa una franja del mateix vermell escarlata que lluïen els guàrdies
imperials s'interposava entre el sòl i el començament de les parets. En l'angle
oposat al que estava ocupant, Kírtan va veure un escriptori i unes butaques
que, tot i ser elegants, distaven molt de ser ostentosos i que, d'aquesta
manera, harmonitzaven amb l'atmosfera generalment espartana de la sala.
El va sorprendre una mica que una sala espaiosa i que
es trobava pràcticament buida pogués produir una impressió general tan
decadentment opulenta. L'únic aspecte en què l'estada semblava poder presumir
de riquesa era l'espai desaprofitat, i un instant després Kírtan va comprendre
la raó. «En un món que està tan ple de gent, desaprofitar semblant quantitat
d'espai suposa el súmmum del luxe...»
Els incessants passeigs de depredadora que Isard estava
portant a terme pel centre de la sala va apartar l'atenció d’en Kírtan dels
subtils missatges transmesos per l'arquitectura i el mobiliari. Isard portava
un uniforme d’almirall que només s'apartava del reglamentari pel fet que les
botes, els pantalons i la guerrera de gala eren de color vermell. Una banda
negra envoltava la part superior del seu braç esquerre, i la guerrera no tenia
cilindres o insígnies de rang. Però fins i tot sense els signes externs del
rang, la deliberació i obsessiva concentració amb què es movia Isard bastaven
per irradiar poder.
Si Kírtan hagués hagut d’aventurar una hipòtesi sobre
la seva edat hauria dit que Isard tenia uns dotze anys més que ell, però tot i
així la trobava atractiva. Alta i esvelta, portava la negra cabellera bastant
llarga, i les franges blanques que descendien dels seus temples li donaven un
aspecte més exòtic que madur. El seu rostre li semblava clàssicament bonic. Una
mandíbula ferma i enèrgica, uns pòmuls elegantment marcats, un front ample, un
nas gràcilment petit i uns ulls molt grans eren precisament la classe de trets
que la immensa majoria de dones haurien matat per posseir, o que haurien estat
disposades a comprar.
Però en el mateix instant en què catalogava totes les
facetes i aspectes d’Isard que haurien hagut de despertar alguna classe de
desig en ell -i l'aurèola de poder que l’envoltava resultava terriblement
excitant-, la por es va imposar a qualsevol possible vestigi de desig carnal .
Quan Isard va mirar, amb les seves fosques celles accentuant la mirada
penetrant dels seus ulls, Kírtan va comprendre on habitava l'amenaça que havia
en ella. Un ull era d'un blau tan fred com els gels de Hoth, i tan cruel com un
hutt quan tenia ganes de jugar. L'altre ull, l'esquerre, era tan vermell com
una farga, i contenia centelleigs daurats que relluïen amb una salvatge
determinació. L'ull esquerre li va dir que qualsevol esforç d’en Kírtan que no
estigués totalment consagrat a servir-la seria rebut amb l'implacable càstig
que prometia el gelat ull dret.
Kírtan es va estremir, i Isard va somriure.
-El seu expedient personal conté cert nombre de dades
força interessants, agent Loor. Segons ell, el seu índex de retenció pel que fa
a la memòria visual gairebé arriba al cent per cent.
Kírtan va assentir.
-Si ho llegeixo o el veig, ho recordo.
-Això pot ser una eina molt útil si s'aplica
correctament. -L'expressió d’Isard va perdre una part de la seva duresa, encara
que això no va fer que Kírtan se sentís més fora de perill -. En l'informe
sobre Bastra, vostè esmentava no haver fet servir skirtopanol durant
l'interrogatori perquè Bastra havia estat prenent lotiramina. Això va ser una
precaució que va aprendre a adoptar a causa d'un cas investigat a Corèllia en
què l'ús d'aquesta substància va tenir efectes negatius, no?
-El sospitós va morir.
-El seu informe també diu que vostè va utilitzar el fet
que la lotiramina oculta la presència de la blastonecrosis per obligar Bastra a
enfrontar-se amb la desagradable realitat que no trigaria a morir. Quan això no
va fer efecte, va iniciar l'interrogatori convencional.
Kírtan va tornar a assentir.
-Vaig utilitzar la privació del son, la falta de
proteïnes i les il·lusions hologràfiques i auditives de naturalesa coercitiva
basades en el que sabia sobre ell. Tot anava d'una manera bastant prometedora
fins que la blastonecrosis va començar a estendre una condició sèptica
generalitzada per tot el seu cos. En aquest moment vaig iniciar el tractament
de la malaltia.
-I aquest tractament el va matar. -Els ulls d’Isard es
van convenir en dues ranures -. Sap per què?
-El presoner va patir una reacció al bacta utilitzat
per tractar-lo.
- Sap per què?
Kírtan va estar a punt d'oferir l'explicació que
l'androide MD-5 li havia donat quan Bastra va morir dins del tanc de bacta,
però sabia que Isard no l'acceptaria.
-No.
Isard va titubejar durant un segon, i Kírtan va saber
que la sinceritat li havia permès escapar del càstig.
- Què significa per a vostè ZXI449F, en el cas que
signifiqui alguna cosa?
Kírtan va reconèixer el nombre a l'instant, però va
retardar la resposta fins haver pogut classificar els detalls i
proporcionar-los d’una forma coherent.
-És el nombre de lot assignat a una remesa de bacta que
va ser contaminat pels rebels ashernians a Thyferra. Va arribar al Centre
Imperial i va infectar a gairebé dos milions de soldats i ciutadans. Els va
tornar al·lèrgics al bacta. -Kírtan va arrufar les celles -. Però Gil Bastra
mai va arribar a posar els peus al Centre Imperial.
-No pot estar totalment segur, oi? Potser va ser aquí
en algun moment. -Isard va bellugar el cap -. No importa, perquè va poder haver
estat en contacte amb aquesta remesa de bacta pràcticament en qualsevol lloc.
Calia alliberar-se d'ell, i em vaig assegurar que una gran part de la remesa
anés a parar al mercat negre. Però això no té importància. El que sí que té
importància és el fet que la blastonecrosis sigui una malaltia que afecta
aproximadament al dos per cent de les persones a les quals se'ls van
administrar dosis d'aquesta remesa de bacta. Un androide metge li hagués preguntat
a un pacient si havia rebut alguna dosi de bacta durant els dos últims anys.
-Però Gil Bastra va morir perquè jo vaig ordenar que
se’l sotmetés al tractament i no vaig saber percebre el significat de la
malaltia.
- No! -Els ulls d’Isard es van endurir de sobte -. Gil
Bastra es va suïcidar.
- Què?
-Els seus informes sobre vostè figuren al seu
expedient. El desxifrador emprat per vostè va aconseguir fer-los desaparèixer
dels arxius Corèllians, però no dels meus registres. La millor avaluació
possible d'un home sempre és la duta a terme pels seus enemics.
L'estómac d’en Kírtan va començar a encongir-se
lentament sobre si mateix.
-Aquestes avaluacions estaven basades en prejudicis.
-Potser, però Bastra era sorprenentment perceptiu. Va
escriure que vostè confia massa en la memòria, i que confia que la retenció
d'informació acabarà compensant la insuficiència de l'anàlisi. Sap tantes
coses, com el fet pràcticament ignorat per tots de què la interacció de la
lotiramina amb el skirtopanol resulta fatal, que no se li va acudir anar més
enllà de l'òbvia línia defensiva d’en Bastra per esbrinar fins on havien
arribat les coses. Si ho hagués fet, hauria descobert que el seu presoner podia
ser al·lèrgic al bacta..., i Bastra potser encara estaria amb nosaltres. -Isard
va deixar escapar l'aire en un prolongat sospir i va tirar dels extrems de la
seva guerrera escarlata -. Bastra el coneixia prou bé com per saber que no
trigaria a morir, i això li va inspirar l'esperança suficient per
proporcionar-li informació inútil. Va aguantar tot el possible perquè volia
obtenir més temps per als seus aliats per tal que aquests poguessin eliminar
altres vincles amb el seu passat.
I en aquest moment l'agent d'intel·ligència va
comprendre que l'exhibició de bravates i fatxenderia que s'havia lliurat Bastra
durant la seva primera trobada a bord de l’Incontenible no havia estat una mera
falsedat buida de tot autèntic significat. Kírtan va sentir que el rostre li
començava a cremar mentre tornava a sentir tot el que havia dit Bastra, però
aquesta vegada amb el to burleta de l'home intacte i brutal. «El que em
semblava brillant per la meva part a l'hora de detectar els seus errors en
realitat només era un paper que Bastra representava per explotar el meu etern
sentit de la superioritat, fent que fora darrere d'ell com un Nerf que es
dirigeix a l'escorxador... Porto dos anys comportant-me com un
estúpid.»
Una revelació es va obrir pas a través dels seus
pensaments i va esclatar dins del seu cervell amb la potència suficient per
fer-lo estremir.
-I he estat sent enganyat durant encara més temps que
els dos anys que he dedicat a seguir la seva pista, oi?
-Excel·lent, agent Loor. -L'expressió d’Isard es va
suavitzar lleugerament, com si estigués a punt de somriure..., però no va
arribar a fer-ho -. La responsabilitat de l'engany en què va caure no recau
únicament i exclusivament sobre vostè. El nostre entrenament i el nostre
adoctrinament tendeixen a fer que els agents i els soldats creen en la seva
pròpia infal·libilitat. Això ha demostrat ser molt perjudicial per a l'Imperi.
No ha estat l'únic que va caure en aquest parany..., perquè fins i tot el
difunt Emperador va demostrar tenir certs punts cecs.
Kírtan va decidir defugir la invitació de qüestionar la
saviesa de l'Emperador, o la seva falta d'ella, i es va limitar a seguir el
curs marcat per la seva pregunta anterior.
-La «baralla» entre Bastra i Horn només va ser una
farsa. La raó per la qual es va produir m'havia semblat estúpida, i vaig donar
per fet que enfrontar-se de tal manera a causa d'ella era una mera estupidesa
per part seva.
-Va millorant, agent Loor.
-Em sento com si el fet d’haver comprès fins a quin
punt se m'ha manipulat em permetés veure les coses amb més claredat.
-Un punt cec ha estat eliminat, i això li permet veure
una part més gran del que està passant al seu voltant. –Isard va lliscar
l'índex al llarg de la seva mandíbula -. Si en comptes d'haver-lo destruït
hagués llegit les avaluacions que Bastra va redactar sobre vostè, no hauria
necessitat tant de temps per arribar en aquesta epifania.
Kírtan va assentir amb una nova confiança.
-I a hores d'ara aquells als que perseguia ja haurien
caigut a les meves mans.
-I pensar que ho estava fent tan bé... -Una cosa que
gairebé semblava un grunyit arrufar el rostre d’Isard-. No torni a començar,
d'acord?
Kírtan es va posar vermell.
-Em sap greu.
-El més lamentable és que en realitat no ho sent. Està
donant per suposada una superioritat que no existeix. -Es va creuar de braços
-. L'Emperador, de manera molt similar, va donar per fet que si destruïa a tots
els Cavallers Jedi llavors amb el seu Cavaller Jedi i un grapat d'agents
especials ensinistrats en l'ús de la Força n'hi hauria prou per controlar la
galàxia. Encara que vaig intentar advertir-lo, no va ser capaç de veure la impossibilitat
de demostrar que tots els Jedi havien estat destruïts i que cap altre Jedi
podia alçar-se contra ell. La seva obsessió amb els Jedi va encegar la
veritable amenaça plantejada per líders de l'oposició que no són més
intel·ligents o notables del que ho és vostè. I com a resultat de tot això, ara
l'Imperi s'està enfonsant i els rebels amenacen de substituir-lo per la seva
pròpia Nova República.
Kírtan va assentir.
-I vostè desitja restaurar l'Imperi.
-No. -La negativa d’Isard va ser emesa en un to de veu
prou gèlid per gelar la carbonita -. El meu objectiu és aniquilar la Rebel·lió.
La restauració imperial només podrà aconseguir-se si els rebels són eliminats i
aquest objectiu només es podrà assolir si aturem la seva empenta militar,
causem greus dificultats a la seva administració i aixafem el seu esperit.
Aquestes metes estan interrelacionades i conte amb agents, com vostè, que
treballen en tots els nivells per aconseguir que els meus plans arribin a
convertir-se en una realitat. Serà capaç de suportar la pressió inherent a una
missió tan vital?
Kírtan va acabar assentint lentament després d'un
instant de vacil·lació.
-Puc suportar-la. De quina manera puc ser-li útil?
Aquesta vegada Isard va somriure, i Kírtan va desitjar
que no ho hagués fet.
-El seu objectiu consistirà a extirpar el cor de la
Rebel·lió. Vostè serà la mort de l’Esquadró Rebel.
- Com ha dit? –Kírtan va arrufar les celles,
preguntant-se si les orelles no l’havien enganyat -. No sóc un pilot de caça.
No sé res sobre l'Esquadró Rebel.
-Ah, però és un expert en l'àrea que més vull i
desitjo. Va servir a Corèllia, i el comandant de la unitat és corellià.
-Wedge Antilles... Sí, ho sé. -Kírtan va alçar les mans
-. Però això no vol dir que el conegui. No el conec, i ni tan sols sé res sobre
el seu esquadró.
-Però és capaç d'aprendre.
-Sí, puc aprendre.
-I aprendrà. -Isard li va dirigir una lenta inclinació
de cap, i després la va aixecar bruscament -. També descobrirà que té alguna
cosa molt personal en joc.
Kírtan va aconseguir reprimir un bot.
- Sí?
-La nostra font a l'interior de l'esquadró ens ha
informat que un amic seu és un líder de vol de notables capacitats.
Una de les coses que li havia dit Isard va tornar a la
ment d’en Kírtan. «La millor avaluació possible d'un home sempre és la duta a
terme pels seus enemics...»
-Còrran Horn...
- Veu? Ja sap més sobre ells del que s'imaginava.
-Ysanne Isard va clavar els ulls en el rostre d’en Kírtan -. Accepta ser
l'instrument de la destrucció de l'Esquadró Rebel?
-Ho accepto amb molt de gust, senyora directora.
-Kírtan no va poder evitar somriure per dins -. Amb el màxim plaer imaginable,
de fet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada