L’Esquadró Rebel (IX)

Anterior

9

Els verds ulls d’en Còrran es va entretancar.

-Doncs jo diria que el comandant no ha estat gens tou amb mi, senyor.

Tycho va alçar una mà.

-Disculpi'm, senyor Horn. Em temo que no he sabut expressar-me adequadament... El seu historial en la Força de Seguretat de Corèllia i la forma en què tendeix a sobresortir en aquells escenaris on pot actuar pel seu compte m'han fet pensar que és vostè un solitari. Als solitaris no els sol agradar gaire que se'ls obligui a operar formant part d'un equip.

«Però jo no sóc així. O...? O realment sí que ho sóc?» Còrran va frunzir les celles.

-Puc treballar en col·laboració amb altres, però sé que quan les coses comencen a posar-se realment lletges llavors només puc confiar en mi mateix. No puc evitar comportar-me d'aquesta manera, perquè això és el que m'ha permès seguir amb vida en situacions força difícils.

Tycho va assenyalar el passadís que portava cap a les profunditats de la base de Folor, i Còrran va començar a caminar al seu costat.

-El problema d'aquesta actitud, Còrran, és que manté allunyats els altres. Fa que els resulti més difícil ajudar-te quan ho necessites. Els impedeix estar segurs que també els ajudaràs quan arribi el moment en què et necessitin.

-Ei, no he abandonat mai a un company en dificultats.

-No ho dubto, però vostè defineix els «companys» utilitzant els seus propis termes..., i potser altres no es vegin a si mateixos com amics seus. -Els llavis d’en Tycho es van unir per formar una rígida línia carregada de tensió -. És evident que el fet de ser aquí no li resulta gens fàcil, oi?

«Està arribant a conclusions injustificades. M'he adaptat tan bé com qualsevol...» Còrran va tornar el cap cap a la dreta per mirar fixament en Tycho.

- Per què pensa això, senyor?

-Va estar en la Força de Seguretat de Corèllia, i va dedicar una gran part del seu temps a perseguir a persones que ara són els seus aliats. Aquesta transició no és una cosa que es pugui dur a terme de la nit al dia.

-A vostè també li ha hagut de resultar igual de difícil, senyor. Va ser un pilot imperial.

Tycho va trigar uns moments a replicar i Còrran es va adonar que acabava d'obrir-se una finestra de vulnerabilitat, i també es va adonar que s’havia tornat a tancar gairebé immediatament. Ho va saber amb la certesa amb la qual havia sabut que acabava de detectar les mentides que els sospitosos li explicaven durant els interrogatoris. Va sentir un desig gairebé incontenible d'aprofitar aquella bretxa, però la fugaç espurna de dolor que va veure brillar en els ulls d’en Tycho l’hi va impedir.

-Limitem-nos a dir que la meva situació era molt diferent de la seva, Còrran. -El rostre d’en Tycho es va relaxar fins convenir-se en una màscara totalment desproveïda d'emocions -. Tant el moment com les circumstàncies eren diferents.

Còrran va sentir el timbre inconfusible de la sinceritat en les paraules d’en Tycho, i va decidir que seria millor no seguir insistint en aquest tema. Aquella sinceritat li va permetre pensar amb més claredat, i es va obrir pas a través de murs que ni tan sols s'havia adonat que hagués erigit.

-Potser té raó, senyor. Quan miro al meu voltant, veig la classe d'amagatall de contrabandistes que el meu pare i jo sempre cremàvem en desitjos d'aixafar. En tinc prou amb fer-li un cop d'ull en aquest lloc per saber que va haver de ser usat per contrabandistes abans que l'Aliança el convertís en una base. Si llavors hagués sabut el que sé ara...

-Hauria estat encara més convençut que la Rebel·lió no tenia la raó de part seva.

-Sí, suposo que sí. -Còrran va deixar caure la mà dreta sobre el seu estómac -. Recordo que quan l'Imperi va emetre les ordres de recerca de Han Solo i Chewbacca jo estava a l'Acadèmia de la Força de Seguretat. Els acusaven de l'assassinat del Gran Moff Tarkin... Ni una paraula sobre l'Estrella de la Mort, naturalment. També recordo haver pensat que si ja estigués treballant amb la Força de Seguretat, hagués capturat en Solo. Pensava que Han Solo era una taca en l'honor de Corèllia.

L'ombra d'un somriure va tirar de les comissures dels llavis d’en Tycho.

-I segueix pensant-ho.

Còrran va torçar el gest.

-Han Solo transportava tota mena de contraban per a un hutt. Tinc entès que va prendre algunes decisions que van fer que la seva vida es convertís en un infern. Puc entendre i aprovar el que alliberés esclaus wookiees, perquè a Corèllia no hi havia absolutament ningú a qui li agradés l'esclavitud, però després d'això va arribar a caure força baix.

Tycho va assentir.

-I quan la seva vida es va desintegrar vostè no va arribar a caure tan baix, la qual cosa vol dir que ell no estava obligat a caure tan baix.

-Una cosa per l'estil. -Còrran es va aturar quan anaven a entrar al corredor que els trauria de l'hangar -. Això és el que pensa de la meva opinió, o és el que pensa d’en Han Solo en relació amb el fet que vostè abandonés el servei imperial de la manera com va acabar fent-ho?

El somriure d’en Tycho es va tornar una mica més ampla.

-Quina perspicàcia tan interessant... Vostè pensa que hi va haver un moment en què Han Solo, que havia unit el seu concepte de l'honor al seu servei a l'Imperi, es va oblidar que aquest honor podia existir fora del servei imperial. Em sembla que es tracta d'una idea errònia que ha de ser corregida.

-I el que hagi estat corregida li va proporcionar la fama, la glòria i a la princesa Organa.

-Cert, però el més important és que Han Solo sap que l'honor està dins de la teva persona i que només pot irradiar cap a l'exterior. El que passi a l'exterior no pot canviar-lo o aniquilar-lo llevat que abandonis el teu honor. Moltes persones renuncien a l'honor amb massa facilitat, i després fan el que poden per omplir el buit que això ha creat en els seus cors. -Tycho va bellugar el cap -. Li prego que em disculpi per haver-lo obligat a sentir aquest petit sermó. He disposat d'una quantitat de temps lamentablement gran per pensar en aquest tipus d'assumptes.

Dos oficials de seguretat de l'Aliança van anar cap a ells. La tinenta va parlar amb veu suau i tranquil·la.

- Ja està llest per tornar al seu allotjament, capità Celchu?

I de sobte el pilot alt i prim va semblar sentir-se molt cansat, com si el seu esquelet s’acabés d'arronsar una talla de tal manera que la seva carn pengés flàccidament d'ell.

-Sí, em sembla que sí. Moltes gràcies per aquesta conversa, senyor Horn.

-De res, senyor.

Tycho va dirigir una inclinació de cap a la dona.

-Després de vostè.

-No, senyor -va dir ella -. Després de vostè.

Còrran va pensar que hi havia alguna cosa totalment equivocada en el seu to. Fins aquell moment havia donat per fet que s'estava oferint a escortar al capità Celchu fins al seu allotjament com un acte de cortesia, però el sobtat i tallant tall adquirit per la seva veu havia transformat les últimes paraules en una ordre. «Quina raó pot haver perquè li estiguin obligant a tornar al seu allotjament? No ho entenc... Aquesta dona l'està tractant com si fos un criminal.»

Els va seguir amb la mirada, intentant reconciliar l'acció de l'oficial de seguretat amb una necessitat de protegir en Tycho d'alguna amenaça. No podia imaginar-se que ningú de la base de l'Aliança fos capaç de seguir guardant rancor en Tycho per les coses que havia fet abans d'unir-se a la causa rebel. Esdevenir un rebel era com començar de nou partint de zero: la pantalla de dades era esborrada, i el passat quedava oblidat. «I no obstant això jo encara tinc certes reserves sobre Han Solo. Tot i així, no vull assassinar-lo, de manera que no necessita protecció.»

Es va adonar que estava intentant racionalitzar el perquè Tycho estava sent escortat per guàrdies armats i va comprendre que la resposta més senzilla era que, d'alguna manera, Tycho suposava una amenaça per a l'Aliança. L’òbvia ridiculesa d'aquesta idea brillava amb l'encegadora intensitat d'una supernova, perquè si Tycho realment constituís alguna classe d'amenaça llavors ningú hagués confiat en ell perquè ensenyés a volar els pilots. «Encara que tampoc cal oblidar que li han assignat un Caçador de Caps d'entrenament...»

-Ah, ets aquí.

La veu femenina va fer que Còrran drecés el cap. Una mica més alta que ell, però més prima i caminant sobre dues cames molt llargues i molt boniques, la nouvinguda va entrar a l'hangar i va clavar els ulls en el corellià. Còrran va girar sobre els seus talons i va mirar cap enrere per esbrinar a qui s'estava dirigint, però quan va tornar novament la mirada cap a ella, va veure que s’acabava d'aturar just davant d'ell.

-M'estava preguntant on t'havies ficat.

- Qui, jo? -Còrran va arquejar una cella -. Estàs segura que em buscaves a mi, Erisi?

Erisi va assentir, visiblement segura de si mateixa. Un centelleig de simpatia il·luminava els seus grans ulls blaus.

-M’han enviat a la teva cerca. Els altres estan en Hores Baixes, parlant del que va passar allà fora.

- I encara no us heu rigut prou, i per això voleu que em reuneixi amb vosaltres? -Còrran va bellugar el cap -. Gràcies, però... En alguna altra ocasió, d'acord?

-No, ara. -Erisi el va agafar pel colze esquerre -. Volem que vinguis perquè puguem disculpar-nos.

Còrran va titubejar, intentant ocultar la seva sorpresa. Erisi semblava sincera, però era una thyferrana i gairebé sempre estava en companyia d’en Bror Jace. Còrran va intentar decidir si li estava tendint alguna mena de trampa, però la delicadesa amb què els seus curts cabells negres s’enganxaven a la corba del seu llarg coll el distreia i li impedia pensar amb claredat.

-No estic molt segur de ser bona companyia.

-Has de venir -va dir ella, tirant suaument del seu colze per portar-lo cap al passadís -. Escolta, tots vam utilitzem les teves dades perquè el comandant Antilles ens va dir que el nostre exercici consistia a fer precisament això. No ens va explicar el que havia passat i el que t'havia fet fins que vam haver acabat les trajectòries. Ens va ordenar que no et diguéssim res excepte per notificar-te les nostres puntuacions. A ningú li ha agradat massa el que ha passat, i volem compensar-te d'alguna manera.

Còrran va assentir i va començar a caminar al seu costat.

- I com et va tocar la missió de venir a buscar-me? Vas treure la carta de sàbacc més baixa?

Erisi, els seus ulls dominant un rostre delicadament esculpit de pòmuls esvelts i ferma mandíbula, li va somriure.

-Em vaig oferir voluntària. Nawara Ven i Rhysati Ynr estan intentant ficar-li una mica de sentit comú al cap dur d’en Bror, i havia de sortir d'allà durant una estona.

- I ets capaç de deixar abandonat a un altre thyferrà perquè s'enfronti a una conversa amb un ofegat twi'lek?

La riallada de l’Erisi va crear febles ecos al passadís sumit en la penombra. Les tires d'il·luminació s'estenien al llarg de les vores del túnel allà on el sòl es trobava amb les parets i els proporcionaven la claredat suficient per moure’s, però gairebé totes les persones que es trobaven per davant d'ells quedaven reduïdes a siluetes fosques.

-Bror Jace procedeix d'una família que posseeix una part prou significativa de les accions de Zaltin. Els Jace són famosos per ser bastant altius i difícils de suportar.

-No me n'havia adonat.

-Doncs et tenia per un observador més agut. -Erisi li va estrènyer suaument el braç -. I a més, Bror s'ha fixat en tu. Et considera com el seu gran rival en la lluita per la supremacia dins d'aquest esquadró.

-S'està oblidant del comandant i del capità Celchu.

Erisi va moure el cap.

-No s'està oblidant d'ells, sinó que es limita a ignorar-los. Com va dir el comandant Antilles, els qui han servit amb l'Esquadró Rebel anteriorment són llegendes, i Bror creu que no es pot derrotar a una llegenda. Convertir-se en una? Oh, sí. Però superar una llegenda..., no, això mai.

-T'agraeixo la teva franquesa, Erisi, però em sorprèn una mica sentir-te parlar d'un amic en uns termes tan poc elogiosos.

- Què t'ha fet pensar que érem amics?

-El fet que passes molt de temps amb ell, potser.

-Oh, això... -Erisi va deixar escapar una rialleta cortesa -. Més val Moff conegut que nou enviat de l'Emperador per conèixer. Mai podré arribar a ser amiga d'algú que ha crescut dins de la cultura empresarial de Zaltin. La meva gent està amb Xucfra, el veritable líder en la producció i les operacions de refinat del bacta. El meu oncle va descobrir la contaminació asherniana del Lot ZX1449F.

- De debò?

La dona li va llançar una ràpida mirada de reüll, el rostre paralitzat durant un mil·lisegon, i després va somriure i li va donar un juganer copet a l'espatlla esquerra.

- Oh, anem! Ja sé que la política empresarial thyferrana resulta molt avorrida, però per la meva gent és tan vital com la sang. Encara que hi ha milers de vratix que conreen alazhi i refinen bacta, en realitat els deu mil humans que dirigeixen les corporacions són els que fan que la galàxia pugui disposar del bacta. En ser una comunitat tan petita, i he d'admetre que francament rica, donem molta importància als èxits dels nostres parents.

Còrran va assentir mentre arribaven a una escala mecànica que els portaria cap a les profunditats del cor de Folor.

- I escollir un membre de cada família corporativa va ser una forma d'evitar suspicàcies?

-En el cas que això fos possible, naturalment. -Erisi li va fer l'ullet -. Sospito que haurien enviat a més de nosaltres, però l'establiment d'un vincle realment sòlid amb l'Aliança crea ferotges discussions a Thyferra. Els nostres líders semblen haver optat per seguir el camí de la neutralitat benigna.

«I utilitzar a un bàndol en contra de l'altre significa grans beneficis per al Càrtel del bacta.»

-Sí, però... Bé, estàs prou convençut que la Rebel·lió té raó com per oferir-te voluntària?

-Hi hi ha moments en què els ideals més elevats han de tenir preferència sobre la seguretat personal.

Van sortir de l'escala mecànica i van travessar una petita sala fins arribar a un orifici fosc obert a la llisa suavitat de la pedra fosa. Més enllà d'ell hi havia una sorollosa galeria de roca pràcticament desproveïda de llum visible, llevat que els intensos colors dels neons estroboscòpics que la resseguien poguessin ser considerats com adequats per a la il·luminació. Veus sorgides de dotzenes de goles alienígenes grallaven per sota del retrunyir de la conversa humana o xisclaven per sobre. La pesada atmosfera carregada d'humitat feia pudor a suor, fum acre i asfixiant i nèctars fermentats procedents de centenars de mons de l'Aliança i de més d'unes quantes fortaleses imperials.

Còrran es va aturar al llindar de la cafeteria improvisada a la qual els rebels havien decidit dir Hores Baixes. «Si encara estigués en la Força de Seguretat, demanaria reforços abans de posar els peus en un lloc semblant...»

Erisi va agafar la seva mà entre les seves i el va guiar cap a l'interior de la galeria. Com si pogués veure coses que Còrran era incapaç de veure, el va anar conduint per entre taules de jocs hologràfics i grupets de pilots i tècnics. Algú havia instal·lat un projector hologràfic en un racó. L'aparell semblava estar projectant un esdeveniment esportiu que s'estava celebrant a Commenor, però l'exosquelet encoixinat que lluïen els jugadors i la pilota curiosament eriçada de punxes que estaven llançant d'un costat a un altre no pertanyien a cap deport conegut per Còrran. Deixant a part a un quartet d’ugnaughts asseguts al costat del límit de l’anell de projecció que alçaven els ulls cap a les gegantines figures, ningú semblava sentir el més mínim interès pel partit.

La resta de l'Esquadró Rebel s'havia reunit en un angle de la cafeteria. El primer d’atreure l'atenció d’en Còrran va ser Gavin, tant per la seva grandària com pel seu nerviosisme. El jove estava mirant els diferents alienígenes com si mai els hagués vist abans. Això va sorprendre una mica en Còrran, perquè pensava que, amb Mos Eisley en Tatooine, Gavin ja hi hauria tingut ocasió d'atipar-se de veure alienígenes. «Encara que dubto que el noi hagi passat molt de temps allà. Està tan verd com l'escuma de la cervesa de Lomiin...»

Bror Jace i Nawara, asseguts a la dreta, semblaven trobar-se absorts en una intensa conversa. Shiel va passar al costat d’en Còrran i li va lliurar a Gavin una gerra plena d'un líquid fumejant que desprenia una olor dolça. Lujayne li va dirigir un somriure al Còrran res més veure'l, i després va colpejar suaument amb la vora de la seva gerra la taula al voltant de la qual estaven asseguts.

-Tenim aquí a Còrran.

La reacció del bothà a l'arribada d’en Còrran va semblar ser relativament apàtica, però tots els altres van semblar complaguts de veure’l. El twi'lek va assenyalar en Còrran amb la punta d'una cua cefàlica, i Bror Jace fins i tot va aconseguir somriure. Aixecant-se i donant un pas cap endavant, el pilot thyferrà li va oferir la mà.

-Vull que sàpigues que si ho hagués sabut no hagués utilitzat les teves dades -va dir-. Seré el primer a signar una carta de protesta dirigida al general Salm.

- Una carta de protesta?

Nawara semblava una mica exasperat.

-Alguns membres de l'esquadró opinen que la manera com t'ha tractat el comandant Antilles exigeix ​​una protesta oficial.

Còrran va clavar la mirada en els ulls d’en Nawara.

- No ets de la mateixa opinió?

El twi'lek va bellugar lentament el cap.

-No crec que hagi de ser efectiu i, sincerament, opino que en realitat es tracta d'un incident francament menor.

Còrran va somriure.

-M'alegra veure que algú ha estat capaç de conservar el sentit de la perspectiva.

Els gèlids ulls blaus d’en Bror es van entretancar.

- Què vols dir amb això?

-Vull dir, amics meus, que formem part d'una unitat militar involucrada en una insurrecció il·legal contra un govern que controla la majoria dels planetes d'aquesta galàxia. Aquí tots som voluntaris, i tots hem vingut en aquest lloc perquè esperem aconseguir la llibertat per a totes les espècies conscients derrocant al govern. Si no hi ha més remei, tots estem disposats a fer el màxim sacrifici imaginable..., i no obstant això, resulta que ara anem a protestar perquè no ens agrada la manera com un dels líders més condecorats i reverenciats de la Rebel·lió dirigeix ​​els exercicis d'ensinistrament? Francament, no ho crec.

Gavin, que tenia els ulls molt oberts i plens de confusió, va mirar fixament en Còrran.

-Però el que et va fer no va estar bé. Es va comportar d'una manera implacable i rastrera, i únicament per a ferir-te i fer-te mal.

-Estic d'acord que va ser bastant desagradable i que va actuar d'una manera implacable, però no pretenia ferir-me ni fer-me mal. –Va mirar a la resta de l'esquadró -. El comandant Antilles volia deixar-me molt clara una cosa, i ho va aconseguir. I també us ha deixat molt clara una cosa, oi? El que ara estigueu reunits aquí d'aquesta manera, la vostra incomoditat davant el que va passar i el vostre desig de protestar per la forma en què he estat tractat signifiquen que sé que aneu a ser-hi quan us necessiti. I ara vosaltres sabeu que estic disposat a fer tot el que hagi de fer per assegurar-me que el nostre esquadró serà capaç de fer la seva feina. Si això significa que he d'actuar en solitari o amb Ooryl, o que he de fer qualsevol altra cosa per obtenir la informació necessària, ho faré.

»El que tots hem de recordar és això: res del que pugui arribar a fer-nos el comandant Antilles serà pitjor que el que l'Imperi ja ha fet en centenars de mons. Van destruir Alderaan. Van destruir els Jedi, i si poden ens destruiran. Gràcies al que ha fet avui, el comandant Antilles sap que pot comptar amb mi..., I espero que vosaltres també ho sapigueu.

Erisi li va agafar la mà esquerra i se la va aixecar per sobre del cap.

-Crec que Còrran té raó. Potser no hagi estat el millor pilot de l'exercici de simulació d'avui, però probablement és el que més ha après.

Lujayne es va aixecar, va anar cap Còrran i el va abraçar.

-Com a segona pitjor pilot d'avui, et dono les gràcies..., tant per la teva habilitat com per la saviesa que acabes de donar mostra.

Còrran es va posar vermell lleugerament, va alliberar la seva mà esquerra de la suau presa dels dits d’Erisi i va retrocedir per sortir de l'abraçada de la Lujayne.

-Moltes gràcies a tots, però únicament perquè no penseu que sempre sé veure les situacions amb tanta claredat..., bé, he d'admetre que he mantingut una discussió amb el comandant Antilles durant la qual em va fer veure la majoria de les coses que acabo d'esmentar.

- Crits? - Va grunyir l'home-llop -. Cops de puny?

-No. Només hi va haver una conversa molt clara i concisa.

Shiel va ensenyar les dents i Gavin va riure. Lujayne va ficar la mà a la butxaca de la cuixa del seu vestit de vol i va extreure un grapat de monedes de manera bastant rara. Després se les va allargar al twi'lek, qui les va prendre i va somriure avariciós. Va acariciar un parell amb els seus dits acabats en afilades urpes, i després va alçar la mirada i es va quedar tan immòbil com si acabessin de sorprendre’l amb les mans tacades de sang.

Còrran va entrellaçar les mans i va permetre que reposessin sobre la sivella del seu cinturó.

- I aquests crèdits són per...?

-Per haver guanyat l'aposta. -Nawara es va guardar les monedes en una butxaca -. Vaig dir que series raonable. Rhysati li va clavar un cop de colze.

-Vas optar pel que seria raonable perquè amb aquesta aposta obtenies les millors probabilitats.

El twi'lek va posar cara de sentir-se bastant ofès.

-Jo mantinc opinions. No les aposto.

Còrran es va posar a riure.

- Qui va dir que estava disposat a desafiar el comandant Antilles en un duel a mort a bord d'una ala-X?

Erisi va alçar la mà.

-I a més les probabilitats estaven bastant igualades.

-Nawara va guanyar apostant pel que havia en el meu cervell, però tu vas apostar pel que havia en el meu cor. -Còrran va assenyalar la barra -. En honor de la teva sagacitat, t’invito a prendre el que més li vingui de gust al teu cor.

Erisi va tornar a agafar-li la mà esquerra.

- I si això no té preu?

-Doncs llavors et convidaré a prendre una copa i parlarem de què més es podria fer perquè et sentissis feliç.

Bror Jace es va inclinar davant Erisi.

-Per aconseguir que se sentís feliç, hauries de fer que l'empresa de la seva família obtingués encara més beneficis dels que ja està obtenint.

-I aconseguir això significa que hauria de fer alguna cosa per augmentar l'ús del bacta, oi? -Còrran va estendre les mans en un gest que pretenia abastar la totalitat de l'esquadró-. I com que l'Imperi compra bacta i que anem a disparar contra els seus pilots, tinc la impressió que no em resultarà massa difícil.

Següent