IX
Dia 50, nit: Em
converteixo en rebel
El comandant imperial em va ordenar que
anés a Mos Eisley a prestar declaració, i vaig haver d'anar. L’Ariela em va
demanar que portés a la seva mare i la seva germana a l’espaiport. Es va quedar
amb els altres grangers per preparar-se davant l'ofensiva que els habitants de
les sorres portarien a terme com a revenja.
-L’Eyvind m'ha deixat la seva granja -em va
dir l’Ariela-. M'agradaria que m’ajudessis a explotar-la quan això acabi...
quan puguem tornar-hi.
Així que vaig estar pensant en això durant
el meu viatge a Mos Eisley.
Vaig deixar a la mare i la germana de
l’Ariela a l’espaiport. En poc temps, estarien fora de perill a Alderaan. Vaig
fer la meva declaració, i els imperials van confiscar el meu mapa i em van
deixar anar.
Em vaig preguntar per
quant temps.
Mentrestant, la meva granja estava
abandonada.
Les meves esperances per aconseguir la pau
amb els jawes i els habitants de les sorres estaven arruïnades.
Els habitants de les sorres segurament se
sentirien traïts i matarien gent innocent.
Els meus mapes, els
meus somnis, les meves reeixides negociacions no significaven res per a
l'Imperi.
Tot perquè l'Imperi no volia que tinguéssim
pau. Tot perquè l'Imperi no es preocupava per la seguretat i el treball i les
vides dels seus ciutadans. Érem peons d'un sol
ús... canalitzant els nostres esforços en la mesura del possible per camins
"aprovats".
Em vaig aturar a la cantina per fer un
glop. No podia tornar sense més.
Em vaig asseure en un
racó fosc i vaig observar la gent que m'envoltava; gent de tots els racons de
l'Imperi. Representants de pobles que havien estat, cadascun a la seva manera,
oprimits per l'Imperi. Tots ho havíem suportat.
Però hi havia un altre
camí. Jo
sabia que hi havia un altre camí.
Estava la Rebel·lió.
L'Imperi m'havia conduït a la rebel·lió.
Vaig demanar una altra beguda i vaig mirar
al meu voltant. No sabia com trobar la Rebel·lió. No sabia com unir-me. Però
aquesta cantina seria el lloc apropiat per esbrinar-ho, vaig pensar. Si feia
les preguntes adequades, potser ho esbrinés. Vaig decidir preguntar a l’ithorià
assegut unes taules més enllà.
Vaig demanar una altra beguda, per agafar
valor, però abans que pogués moure’m, en Luke, el nebot de l'Owen i la Beru, va
entrar amb algú a qui no coneixia i amb dos droides als quals van ordenar que
sortissin.
On eren l'oncle i la tia d’en Luke? Em vaig
preguntar. I això va fer que comencés a pensar. La granja de l'Owen i la Beru
estava bastant lluny de la meva i la de l’Ariela. Potser els vindrien bé una o
dues mans extres fins que les coses s'assentessin i fos segur per a l’Ariela i
per a mi tornar a les nostres granges.
Després podríem començar a treballar per a
la Rebel·lió.
L’Ariela em seguiria a la Rebel·lió. La
majoria dels altres grangers probablement també ho farien després del que havia
passat avui. Els jawes podrien ajudar. Amb el temps, potser fins i tot els habitants
de les sorres arribarien a entendre què els havia passat... i restaurant la
República acabaria amb les atrocitats imperials. Els grangers com jo, en
estranya aliança amb els jawes i potser amb els habitants de les sorres,
hauríem de lluitar pel nostre dret a viure en pau al món al que anomenàvem
llar.
Quan vaig acabar de pensar això, alguna
cosa em va dir que trobaria perfectament la Rebel·lió, a les muntanyes i les
valls i les granges d'aigua de Tatooine.
Alguna cosa em va dir que les coses anaven
a canviar a Tatooine, en maneres que els imperials no havien imaginat o
desitjat.
Una cosa em va dir que, al final, algun
dia, d'alguna manera, hi hauria pau aquí.
Dibuixaríem els mapes
de la pau.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada