L’Esquadró Rebel (XIII)

Anterior

13

Còrran es va obligar a relaxar-se. El comandant Antilles havia presentat el viatge com un exercici d’astronavegació i salts hiperespacials, però en el més profund del seu ésser Còrran tenia la impressió que s'havia callat moltes coses. Estava segur que si s'hagués tractat d'una patrulla formal o d'una missió d'escorta, Wedge ho hauria dit. El fet que no hagués dit res semblava xocar amb la peculiar exigència de fer-se les maletes i introduir les seves pertinences personals en els ala-X, i això havia fet que Còrran pensés que anava a tractar-se d'alguna cosa més que un simple exercici.

Com a resultat de la puntuació obtinguda en els seus exercicis, Còrran havia estat ascendit a tinent i se li havia confiat el comandament del Grup Tres. En la seva nova qualitat d'oficial, Còrran havia esperat que Wedge confiaria prou en ell per posar-li al corrent del que estava passant en realitat. Tot i així, el seu passat havia fet que sentís un gran respecte per la seguretat, i això suposava un cert fre per a la seva inquietud.

«Totes aquestes preocupacions teves no tenen importància. Ara l'únic que importa és arribar al final de l'exercici... » Després d'allunyar-se de la superfície grisenca i plena de cicatrius de Folor, Còrran es va posar al capdavant del Grup tres de l'Esquadró Rebel.

Ooryl havia tornat a assumir la posició d'estribord com a Lujayne i Andoorni es trobaven a babord, ocupant una disposició similar davant i darrere. Dins de la unitat disposaven de senyals de trucada per als aparells Nou, Deu, Onze i Dotze, encara que durant aquell exercici operarien com una unitat semi-independent.

-Intentarem fer-ho el millor possible. Grup Tres. Xiulador us enviarà les nostres coordenades de salt i els paràmetres de velocitat. Feu que els vostres R2 les comprovin, i introduïu la ruta després. -Còrran va donar un cop d'ull a la seva pantalla de dades per comprovar les posicions dels dos primers grups i d’en Tycho Celchu, que ocupava la rereguarda a bord d'una llançadora de la classe Lambda capturada als imperials, el Prohibit -. Durant aquest tram seguirem al Grup U, i després seguirem al Grup Dos en el següent. Després d'això obrirem la marxa, així que més valdrà que estiguem preparats.

Els membres del grup dirigit pel jove corellià van indicant que estaven llestos per saltar, per la qual cosa Còrran va sintonitzar la freqüència de comandament en la seva unitat de comunicacions.

-Grup Tres llest per saltar quan rebi la indicació, Rebel U.

-Perfecte. Atenció tots els grups: cinc segons per al senyal.

Un cop acabada la rèplica d’en Wedge, Xiulador va iniciar el compte enrere dels cinc segons. Còrran va contemplar com aquests anaven desapareixent en l'indicador digital. Quan l'indicador va arribar al zero, va connectar l’hiperimpulsor de l'ala-X i es va recolzar en el seu seient mentre les estrelles omplien la pantalla visora. En el mateix instant en què el color amenaçava amb aclaparar-lo mitjançant la seva intensitat, el seu caça va entrar en l'hiperespai i va deixar enrere la capacitat de la llum per maltractar-lo.

El primer tram exigiria aproximadament una hora i va fer que seguissin el pla del plat galàctic, movent-se contra el sentit del gir de la galàxia. El curs els va acostar de manera gairebé imperceptible al Nucli, la qual cosa era bo perquè les bases de dades que contenien informació sobre els perills per a la navegació anirien millorant progressivament a mesura que es dirigissin cap al Nucli.

«I cap a Coruscant...»

Còrran sabia que la capital imperial no era el seu objectiu -almenys no per a aquell vol -, però estava segur que tard o d'hora acabarien posant rumb cap a ella. Però la seva preocupació més immediata era traçar el curs per al tercer tram del salt. Encara Còrran no havia estat informat del seu destí final, el comandant Antilles li havia lliurat una llista de vint punts d'inici i final de trajecte, i el corellià havia calculat les que li semblaven les millors rutes per executar aquests salts. La direcció, velocitat i durada del primer tram li van permetre eliminar tots els cursos lliurats a Rhysati com a solució per al segon tram excepte dos, i aquesta considerable reducció del nombre de punts de final de trajecte significava que Còrran ja només havia de donar els últims retocs a dos plans.

El seu primer curs, que portaria a la unitat més lluny al llarg del disc i la trauria de la secció més poblada i avançada de la galàxia, havia estat traçat i calculat amb molta cura. Diversos cúmuls de forats negres limitaven les opcions pel que feia en aquest curs. Còrran va tornar a repassar-lo, i va acabar decidint que ja no podia ser millorat.

-Mostra el curs cap al sistema de Morobe, Xiulador.

L’androide astromecànic va emetre un sec brunzit, i una llarga sèrie de nombres i gràfics va començar a desfilar per la pantalla.

-Sí, ja sé que has fet tot el que podies. Congela la sortida de dades aquí. -Còrran va colpejar suaument el vidre del monitor amb la punta d'un dit -. En el sistema de Chorax ens fas fer una volta de dos parsecs i mig. En aquest sistema només hi ha una massa planetària, i el sol tampoc és tan gran. Atès que el sistema de Chorax apareix gairebé al principi del nostre tram, si ens aproxima un dècim de parsec més llavors hauríem sortir de l’hiperespai prou a prop dels planetes habitables de Morobe com per no haver d'executar un salt intrasistèmic per tal de trobar la gravetat en el cas que la necessitem.

L’androide va deixar escapar un suau gemec.

Còrran va riure.

-Tens raó. Les dades que vas utilitzar per computar el curs indicaven que calia mantenir-se més allunyat del sistema, però això és perquè estàs utilitzant dades procedents dels comerciants i ells els tenen pànic als pirates i contrabandistes que actuen en aquest sistema. Som un esquadró d'ala-X, no? No tenim per què preocupar-nos.

El que l’astronavegació i els salts hiperespacials resultessin tan complicats feia que en moltes ocasions els cursos fossin traçats amb l'objectiu de passar el més a prop possible dels sistemes habitats, i això fins i tot si aquests es trobaven habitats per inadaptats socials i indesitjables. Si un sistema d’hiperimpulsió deixava de funcionar a meitat del vol, o es negava a tornar a posar-se en marxa després d'una correcció del curs entre dos salts, trobar-se prou a prop d'uns mons dels quals es podia trobar ajuda sense excessives dificultats suposava una autèntica benedicció. Tractar de localitzar una nau on el salt l'havia portat en algun lloc aleatori de la galàxia decidit per error resultava pràcticament impossible, com havien après tots els que havien intentat trobar a la llegendària flota Katana després de la seva desaparició.

El primer tram del viatge va acabar sense cap incident digne de menció. El Grup Dos, amb Rhysati dirigint-lo, va prendre el relleu del Grup Un i va començar a guiar l'esquadró en el seu nou curs. Abans de donar el salt a la velocitat lumínica, el comandant Antilles va transmetre a Còrran les coordenades per al tercer salt.

-Així que serà Morobe després de tot...

Còrran va carregar el pla de vol per última vegada, ignorant el gemec de disgust de Xiulador, i va començar a repassar-lo. El curs semblava trobar-se tant a prop de la perfecció com podia arribar a estar-ho donades les naus que estaven utilitzant. Una nau capaç d'assolir grans velocitats hagués pogut retallar encara més la distància que recórrer acostant-se de mica en mica més al sistema de Chorax. L'increment de velocitat li hagués permès resistir la influència de l'ombra hiperespacial produïda per la massa de l'estrella. Si no posseïa aquesta major capacitat de resistència, la nau es veuria arrossegada de tornada a l'espai real i cap a l'interior del sistema, i molt probablement seria incapaç d'escapar a la presa gravitacional del sol.

-Però per sort els ala-X disposen de propulsió més que suficient per treure'ns d'aquí.

Còrran va donar un cop d'ull a les lectures del nivell de combustible del seu reactor. Els hiperimpulsors gairebé no consumien combustible, mentre que els motors sublumínics el devoraven. Preparar-se per executar un salt a la velocitat lumínica consumia una gran quantitat de combustible, encara que no tant com lliurar un combat amb un altre caça, però res del que havien fet durant el viatge fins aquell moment havia plantejat grans exigències als motors o al subministrament de combustible.

«Quan executem el meu salt, encara estarem en el vuitanta-set per cent d'una càrrega màxima. Això és més que suficient per arribar al sistema de Morobe i tornar a casa...»

L’esquadró va emergir de l’hiperespai i Còrran va inclinar la palanca de control cap a babord.

-Esquadró, seguirem un vector de dos-cents trenta graus i farem una depressió de dotze graus. Vaig a transmetre el pla de vol. -Va empènyer la palanca de control cap endavant fins que el morro de l'ala-X va baixar lleugerament -. Passarem a la velocitat lumínica d'aquí a cinc segons.

El salt a l’hiperespai per aquell tram va semblar fer-se de manera més fluida i menys treballosa que els dos anteriors. Còrran sabia que aquesta sensació era merament il·lusòria, i va dedicar uns moments a pensar-hi. Tot d'una se li va ocórrer que la raó per la qual se sentia més còmode durant aquell salt que en els anteriors era que el controlava. Els errors en el càlcul d'un salt hiperespacial podien resultar fatals, i al Còrran sempre l’hi havia costat molt deixar la responsabilitat de la seva vida en les mans d'una altra persona.

-Però com que jo vaig fer els càlculs, ara no m’he de preocupar per un error en aquest tram. –L’estrident brunzit de l'androide astromecànic el va fer somriure -. D'acord, d'acord... Tu vas fer els càlculs, i jo no et vaig ajudar en res.

Els brunzits de Xiulador es van tornar més urgents. L’androide astromecànic va començar a mostrar dades sensors, però res del que va aparèixer a la pantalla de la cabina tenia absolutament cap sentit per Còrran.

-Hi hi ha una altra massa estel·lar en el sistema de Chorax. Això és impossible, llevat que...

El sistema de seguretat de l’hiperimpulsor va entrar en acció automàticament abans que el jove corellià pogués transmetre una advertència als altres membres de l'Esquadró Rebel. El caça va travessar una paret de blancor incandescent i va entrar a la perifèria del sistema de Chorax.

Per trobar-se en ple centre d'una aferrissada batalla espacial...

Còrran va desplaçar la palanca de control cap a babord i després la va empènyer cap endavant.

-Rebel Onze, estrella de dispersió. -Confiava que Ooryl el seguís en el seu veloç moviment cap avall i cap a l'esquerra, la qual cosa buidaria el camí perquè la resta de l'esquadró entrés en el sistema -. Col·loca els estabilitzadors-S en posició d'atac. -Còrran va estendre el braç dret i va accionar l'interruptor corresponent -. Encara no has identificat aquestes naus, Xiulador?

El petit androide va respondre amb un xiulet ple de nerviosa urgència.

-Em conformo amb qualsevol dada que puguis proporcionar-me.

Còrran ja sabia que aquella nau tan gran era un creuer interdictor imperial. El seu quartet de pous projectors de gravetat li permetia crear una ombra hiperespacial aproximadament equivalent a la d'una estrella de dimensions mitjanes. Els lnterdictors havien demostrat ser molt efectius a l'hora de tendir emboscades als contrabandistes i pirates..., i la presència d'un d'aquells creuers triangulars de sis-cents metres de longitud en el sistema de Chorax no resultava totalment inesperada.

Però no hi era per tendir un parany. Intentant fugir del creuer, que Xiulador el va identificar com l’Àspid Negre, hi havia un iot estel·lar de la classe Batut modificat. El iot, d'unes tres vegades la longitud del seu ala-X, tenia una tosca forma triangular que quedava suavitzada per la delicada curvatura descendent de les seves ales. Semblava d'un origen gairebé orgànic, com si hagués hagut d'estar nedant per l'espai en comptes d'estar desplaçant-se gràcies a la impulsió dels seus motors iònics bessons.

Còrran havia vist molts iots modificats durant els seus anys de servei a la Força de Seguretat de Corèllia, i aquell fins i tot li semblava vagament familiar. Normalment els iots eren modificats per transportar contraban. Còrran no sentia cap estima especial pels contrabandistes, però l'Imperi li queia encara pitjor. «L'enemic del meu enemic és el meu amic...»

Xiulador va deixar escapar un sec xiulet electrònic. Còrran va donar un cop d'ull a la seva pantalla, i després va activar el comunicador.

-Caces TIE. Guenyos... Vull dir interceptors. Sembla que hi ha una dotzena d'ells. -Va alçar la mirada cap al sostre de la seva cabina i va sentir una punxada de pànic quan va descobrir que els seus ulls no podien veure el que els seus instruments li estaven mostrant amb tanta claredat en el monitor -. Quines són les seves ordres, Rebel U?

-Entaular combat amb ells, però vagin amb compte amb els canons del creuer -va respondre la veu ferma i tranquil·la d’en Wedge.

-Entès. Rebel Deu, acompanyeu-me.

Ooryl va indicar que havia entès l'ordre d’en Còrran mitjançant un doble espetec del seu comunicador. Igual que havia ocorregut amb l'ordre del comandant Antilles, aquella acció no va delatar el més lleu nerviosisme. El sobtat gust entre acre i amarg que es va estendre sobre la llengua d’en Còrran va sorprendre’l, perquè ja s'havia enfrontat als imperials tant en la vida real com en una infinitat de batalles de simulador. Tot i així, mai s'havia sentit com s'estava sentint en aquells moments. El nerviosisme no era nou, però trobar-se tan a prop de perdre el control si suposava una novetat per a ell.

«Intenta calmar-te, Còrran. -La seva mà va pujar ràpidament i va fregar la moneda que penjava del seu coll -. Els companys del teu esquadró i els tipus d'aquest iot confien en tu.»

La maniobra que acabaven d'executar els havia fet baixar, de manera que L’interdictor i els seus TIE s'estaven aproximant per sobre de la seva línia de visió. Còrran va tirar de la palanca de control i va accionar l'interruptor que derivava tota l'energia disponible cap l'escut davanter.

-Tota l'energia a l'escut davanter, i canvi als torpedes protònics.

Un quadre de punteria va aparèixer a la pantalla i Còrran va maniobrar l'ala-X per dirigir la mira cap a l’interceptor. L'indicador d'abast va mostrar un ràpid descens de nombres a mesura que l'ala-X s'aproximava al caça imperial.

«Calma, calma... Deixa actuar els teus instints, com si això fos un altre exercici d'ensinistrament.» Còrran va empènyer amb suavitat la palanca de control cap a l'esquerra i va aconseguir deixar perfectament emmarcat l’interceptor que venia cap a ell. El quadre de punteria va passar al vermell i un estrident xiulet va omplir la cabina. Còrran va prémer el gallet, i el primer torpede va sortir disparat cap al seu objectiu.

Un altre torpede va passar al costat de l’ala-X d’en Còrran i va avançar cap a un interceptor. Les dues naus imperials es van afanyar a frenar, però el torpede d’Ooryl va reduir el seu objectiu a una massa de flames i restes metàl·liques. El projectil d’en Còrran va fallar el seu blanc, de manera que el corellià va tornar a connectar els sistemes làser i va igualar els seus escuts.

-Bon tret, Deu. Un guenyo menys! -Acariciant la moneda que portava sota el vestit de vol, Còrran va empassar saliva i va connectar la seva unitat de comunicacions -. Cobreix-me. Vaig a pel meu.

Fixant la palanca a la posició de màxima impulsió, Còrran va fer que l'ala-X s’alcés sobre els seus estabilitzadors de babord i després va descriure un veloç picat que el va col·locar damunt de la cua de l'interceptor. El jove corellià va sintonitzar els seus canons làser exteriors perquè disparessin en tàndem i va llançar una ràfega d'energia que va abrasar el blindatge de les ales doblegades de l'interceptor, però no va aconseguir destruir-lo.

L’interceptor es va desviar cap a l'esquerra, i després va pujar en un veloç gir que va acabar col·locant-lo per sobre de la línia de vol d’en Còrran. «Si continua amb aquesta maniobra, passaré per davant d'ell i acabaré tenint-lo en la cua...» Còrran va desplaçar la palanca de control cap a l'esquerra, descrivint un ampli viratge cap a babord que va allunyar lleument el seu caça de l'interceptor, però tot i així va permetre que la nau imperial acabés col·locant-se darrere seu.

-Ooryl no pot donar-li, Nou.

-Ja ho sé, Deu. No et preocupis.

Mantenint un ull clavat en l'indicador de distàncies, Còrran va fer que el seu ala-X seguís descrivint el llarg ris. «Vinga, vinga... Saps que vols acabar amb mi, oi? Si disposessis de torpedes protònics ja m'hauria convertit en un núvol d’ions lliures, però no els tens!»

-Sí, Xiulador, sé molt bé què és el que estic fent. -Recuperant una mica de confiança en si mateix, Còrran va arronsar les espatlles -. O almenys això crec...

El pilot de l'interceptor va reaccionar a l'instant i va seguir volant en una trajectòria recta per arribar ràpidament al mateix punt de l'espai al qual Còrran podria arribar lentament mitjançant el seu gran ris. Veient que la seva presa s'aproximava a tota velocitat, Còrran va executar un centrat i va tirar de la palanca de control, estrenyent considerablement l'angle de la seva maniobra i fent que el seu cos s'enfonsés al seient de pilotatge.

L'ala-X va travessar la línia de vol del TIE a vint metres escassos per darrere de l'estructura de bola-i-ala de la nau. Desplaçant la palanca de control cap a estribord, Còrran va fer que el caça girés 180 graus. Després va tirar de la palanca fins a deixar-la enganxada al seu estèrnum, elevant el morro de l'ala-X en un altre gir que va invertir el seu curs anterior. Anivellant el caça, es va llançar sobre la cua del TIE després que el seu prolongat gir en forma de S li hagués permès passar-lo a una considerable distància.

«Una distància letal...» Còrran va alinear l'interceptor en les mires i el va fer trossos amb dos andanades làser. Mentre els núvols de fragments de la nau desintegrada passaven al seu costat per perdre’s per l'espai en un vertiginós remolí, Còrran va activar la seva unitat de comunicacions.

-Deu, informa.

-Deu en cobertura. Vector de noranta graus.

-Tinc el teu ala, Deu.

Còrran va desplaçar la palanca de control cap a la dreta i va veure com l'ala-X d’Ooryl avançava veloçment per davant d'ell per entrar en l’estela iònica d'un interceptor. El primer tret del gandià va fer sorgir raigs d'espurnes i fragments de blindatge de la bola central del caça. «Un més i ja serà teu, Ooryl!»

- Nou i Deu, vireu a babord! Sortiu d'aquí!

Ooryl va obeir l'ordre d’en Wedge a l'instant. El seu sobtat viratge el va fer travessar la línia de vol d’en Còrran, obligant al corellià a tirar de la palanca de control per desviar-se cap estribord. Còrran va anivellar el caça i va iniciar un viratge cap a babord, però l'estrident gemec de Xiulador va omplir la cabina. La maneta de control va xocar amb el pit d’en Còrran, deixant-lo atrapat en el seu seient d'ejecció mentre l'androide elevava el morro de l'ala-X. Una onada roja es va anar infiltrant en els límits del camp visual d’en Còrran, i la pressió que la palanca estava exercint a l'estèrnum va fer que comencés a resultar-li difícil respirar.

L'enorme extensió del casc de l’Àspid Negre va omplir la pantalla visora «Per totes les ànimes d’Alderaan!» El feix blavós d'energia sorgit d'un canó iònic va caure sobre l'ala-X amb un estrident xiuxiueig i va abatre els seus escuts. Xiulador va udolar i la palanca de control es va afluixar durant un moment, permetent que Còrran reaccionés.

Va empènyer frenèticament la palanca cap a babord, fent que l'ala-X descrivís un veloç viratge que va col·locar l’Interdictor sota dels seus peus. Després va començar a tirar de la palanca per mostrar-li la seva popa al creuer i allunyar-se'n a tota velocitat, però un instant després va sentir com un estrany pessigolleig recorria tot el seu cos quan una altra andanada iònica va fregar els estabilitzadors d'estribord. Els xiscles de l'androide astromecànic es van interrompre de sobte, i Còrran es va veure impulsat cap al costat esquerre de la cabina i va xocar amb ell.

El jove corellià va saber el que havia passat sense necessitat de tombar la mirada cap a les estrelles que giraven al seu voltant com motes de pols en un tornado de les sorres de Tatooine. El feix iònic havia deixat fora de combat els seus motors sublumínics d'estribord, de manera que el parell de motors de babord seguiria funcionant a plena potència sense trobar cap oposició. Això havia col·locat a l'ala-X en una rotació incontrolable, amb la popa perseguint la proa en un incessant girar.

«Però almenys ara els costarà bastant encertar-me...»

A més de desactivar Xiulador, el feix iònic havia deixat fora de combat el compensador d'acceleració i tots els sistemes electrònics de la cabina. Còrran sabia que l'únic que podia fer era apagar els motors i tractar de tornar a connectar-los. Si no disposés d'alguna classe d'energia - «O fins que aquest creuer m’emboliqui en un raig de tracció...»-, l'ala-X seguiria donant voltes igual que un giroscopi. Còrran havia d’apagar els motors.

Però dir-ho era molt més fàcil de fer. El panell de desconnexió d'emergència estava col·locat al costat dret de la cabina. Atès que Còrran estava sent incrustat contra el costat oposat per la força centrífuga, el panell quedava fora de l'abast dels seus dits desesperadament estirats. Prement les dents fins a fer-les cruixir, Còrran va usar el seu colze esquerre per apartar-se de la paret de la cabina i va intentar colpejar el panell.

La maneta de control va tornar a la seva posició original, deixant-lo novament atrapat. Còrran la va envoltar amb la mà dreta i va intentar desplaçar-la cap endavant. El dolor va començar a irradiar del punt en què la palanca de control havia fet que la moneda d’en Còrran intentés obrir-se pas cap a l'estèrnum. «Vés acomiadant-te de tota aquesta immensa bona sort...» La palanca feia que li resultés bastant difícil respirar, afegint així una altra complicació innecessària a la seva apurada situació.

Una sensació d'urgència va començar a bullir dins d'ell, imposant-se al pànic en comptes de reforçar-lo.

-Deixa'm anar. De... Una... ¡Vegada!

Còrran va redoblar els seus esforços per moure la palanca de control. Al principi aquesta es va resistir, però Còrran es va negar a deixar-se abatre. Concentrant-se amb totes les fibres del seu ésser, va empènyer fins que la palanca va començar a cedir. Centímetre a centímetre, el corellià la va obligar a anar-se'n apartant del seu cos. «Si, ja em puc moure...»

Còrran va desplaçar la palanca tot el possible cap a l'esquerra, i després la va usar per allunyar-se del costat de babord de la cabina. Amb la seva mà esquerra situada sobre l'extrem de la palanca, va anar elevant el colze centímetre a centímetre, deixant-lo enrere amb una sèrie d'esgarrapades a una successió d'interruptors i dials que havien mort juntament amb la resta de la nau. Quan el seu braç va quedar situat per sobre de l'extrem de la palanca, Còrran es va llançar cap a la dreta, permetent que la palanca es llisqués per sota de la seva aixella, i va colpejar el panell de desconnexió amb el colze dret.

El batec dels motors de babord va morir, deixant-lo tot sol amb el so de la seva pròpia respiració a la cabina. La nau seguia girant i la rotació no mostrava senyals de frenar-se, però sense fricció o algun altre tipus de resistència en el buit de l'espai, seguiria girant eternament. Còrran es va relaxar una mica, deixant-se envair per l'alleujament que sentia en haver pogut desconnectar els motors, i com a recompensa va obtenir una nova col·lisió amb la banda de babord de la cabina. El seu casc va xocar amb una mampara, deixant-lo una mica atordit. Juntament amb el mareig induït pels girs, el cop li va fer desitjar que algú disparés contra ell i posés fi a la seva desgràcia.

Però aquest esclat de desesperació només va durar uns segons, i es va dissipar quan una altra espurna de dolor va sorgir del seu estèrnum. «Potser ens matin, però li ho penso posar força difícil...» Còrran va lliscar la mà dreta per sobre del seu pit, més enllà del medalló i de la seva espatlla esquerra, i va accionar tres interruptors. Desplaçant la mà una mica més lluny, va aixecar una placa de plastiacer que cobria un botó vermell i després va pressionar aquest botó i va esperar que tot sortís el millor possible.

El que volia sentir era el retorn del brunzit palpitant del motor, però el que va aconseguir va ser res. «Els circuits d'ignició han d'haver-se cremat. Hi ha d'haver alguna cosa més que pugui fer.» Sense els motors, no tenia energia. Les cèl·lules d'energia primàries i les cèl·lules d'energia de reserva per als làsers probablement contenien l'energia suficient per permetre disposar de les comunicacions, les toveres de control de direcció i un ús limitat dels sensors, però accedir-hi des de l'interior de la cabina plantejava certs problemes. «Després de tot, no puc limitar-me a aterrar i fer unes quantes connexions manuals...»

Còrran va deixar escapar una riallada.

-No, però puc fer un descens manual.

Va aixecar la cama esquerra i va colpejar una petita placa del mur de la cabina amb el taló. La pressió va fer sorgir una barreta instal·lada en una mena de solc. Còrran va centrar el peu a la barra i la va empènyer. La barra es va alçar sota del seu peu, i Còrran va tornar-la a baixar una vegada i una altra.

Una sèrie d'espetecs metàl·lics procedents del morro de la nau va arribar al cor. La barra estava connectada a un petit generador que produïa el corrent suficient per desplegar el tren d'aterratge del caça. Estendre'l no va afectar gens ni mica als girs, però la recompensa que Còrran esperava obtenir no arribaria fins que el tren d'aterratge hagués quedat totalment fix i desplegat.

Amb un últim sotrac que Còrran va percebre a través de la nau, el tren d'aterratge va ocupar les posicions corresponents al desplegament complet. El monitor de la cabina va tornar a encendre’s, i la palanca de control va començar a semblar novament viva sota de la seva mà esquerra. Petant-se de riure, Còrran la va empunyar amb la mà dreta i la va desplaçar cap al costat d'estribord de la cabina. La rapidesa dels girs va començar a disminuir.

Còrran va acariciar suaument el medalló amb la mà esquerra. Un descens dut a terme sense disposar d'energia resultaria seriosament perjudicial per a la immensa majoria de formes de vida, de manera que estendre el tren d'aterratge del caça obria un circuit que permetia que les cèl·lules d'energia primàries i de reserva alimentessin les toveres de l'estabilitzador per dur a terme maniobres senzilles i activar els sistemes dels feixos repulsors. El truc de les cèl·lules d'energia tendia a ser usat principalment pels tècnics per traslladar d'un costat a un altre les naus que estaven sent reparades o es trobaven estacionades en les instal·lacions de manteniment, ja que connectar els motors de fusió per disposar d'una capacitat de maniobra màxima en recintes tancats generalment estava considerat com a molt nociu per a gairebé tots els éssers vius.

Còrran va tornar a provar sort amb el sistema d'arrencada, i va obtenir els mateixos resultats que abans. Els diagnòstics li van dir que havia perdut un dels estabilitzadors laterals Incom fi-invertits d'estribord, i que el motor mai es posaria en marxa mentre els nivells d'energia estiguessin fluctuant bojament en tots els circuits. «M'he quedat sense motors, però potser tingui sensors i comunicacions...»

Va connectar aquests sistemes, però no va obtenir res dels sensors i el comunicador va emetre un munt d'estàtica que ocultava les veus.

-Aquí Rebel Nou. No m'aniria gens malament que algú em donés un cop de mà...

Mentre esperava una rèplica, Còrran va connectar els circuits de llançament dels torpedes protònics. Sense sensors, la seva capacitat per encertar alguna cosa havia quedat pràcticament reduïda a zero, però almenys podria fer un o dos llançaments. «I probablement els vaig a necessitar...»

L’Àspid Negre es trobava per sobre d'ell i una mica a estribord. L’Esquadró Rebel s'havia reagrupat per formar una pantalla entre L’interdictor i el contrabandista. Còrran no podia veure quants ala-X seguien estant en condicions de lluitar, i els ocasionals reflexos de la llum del sol en els panells solars de quadani dels caces TIE li van indicar que alguns dels interceptors encara existien, però semblava haver molts més ala -X que caces TIE, i això era un bon senyal.

L’Interdictor es va aproximar una mica més al combat, amb els seus canons iònics i les seves bateries làser escopint feixos verds i blaus. Els raigs d'energia van anar omplint l'espai de nusos i bucles a mesura que els artillers intentaven centrar les seves mires en els esmunyedissos ala-X. Encara que li havien donat amb bastant facilitat, Còrran sabia que la seva maniobra per evitar la col·lisió li havia mantingut en un punt donat el temps suficient perquè els artillers poguessin encertar-li, i això únicament perquè s'havia acostat molt més a l’Interdictor del que hagués degut.

Va sentir el confús espurneig d'una ordre pel comunicador, però no va aconseguir entendre-la. Un instant després va veure una sèrie de llançaments de torpedes protònics duts a terme pels ala-X just davant de la seva proa. Els torpedes van caure sobre la gran nau des d'una multitud d’angles. Per si sola la potència de cada un dels torpedes difícilment podia suposar una amenaça per a l’Interdictor, però el dany combinat de semblant andanada seria prou elevat per enderrocar el seu escut davanter. El mur còncau d'energia va brillar amb un malaltís resplendor groc abans d’implosionar, i Còrran va estar segur que havia vist com diversos torpedes esclataven sobre el casc de l’Interdictor.

- Sí, Rebels! -Còrran va deixar escapar una rialla -. Oh, Xiulador, lamentaràs haver-te perdut això...

L’interdictor va elevar el morro per allunyar la seva vulnerable popa dels ala-X. Els seus sistemes de derivació podien reparar l'escut danyat proporcionant-li més energia, però això requeriria desconnectar els pous dels projectors gravitatoris. Això, al seu torn, permetria que els ala-X i el iot aconseguissin escapar, de manera que l'enfrontament es convertiria en una derrota pràcticament segura. «Sempre que no comptis amb els TIE, naturalment...»

La gran nau va executar un gir que es va combinar amb el ris per invertir el curs del creuer.

-Està fugint. Han aconseguit espantar-lo! Sí! -Un instant després l'alegria d’en Còrran va desaparèixer de sobte quan va comprendre que això significava que el creuer venia cap a ell, i que els TIE supervivents estaven avançant darrere del creuer com altres tants mynocks que perseguissin a un vaixell de càrrega lent -. Tens molta sort de no estar veient això, Xiulador. Serà bastant desagradable.

-Rebel Nou, em reps?

-T'he rebut -va dir Còrran sense reconèixer la veu -. Estic funcionant amb energia parcial. Xiulador no respon, i m'he quedat més cec que un ala-Y.

-Aquí Rebel Zero. Uns guenyos van cap a tu. Tinc dos contactes.

-Oh, més bones notícies... Gràcies, Zero. Bé, considera't a casa teva. -Còrran va estirar el coll per veure on estaven Tycho i la llançadora, però no va aconseguir localitzar-los. Estic totalment nu, així que et pregaria que me'ls traieu de sobre.

-Impossible, Nou. Sintonitza els teus sensors en 354,3.

- Què? -Còrran va arrufar les celles mentre veia com el TIE s'anava aproximant -. Ei, et recordo que m'he convertit en un hutt paralític.

-Ja m'ho has indicat, Nou. Sintonitza els teus sensors. Còrran va introduir el codi de freqüència en el teclat que hi havia sota de la seva mà esquerra.

-Fet, Zero.

-Bona cacera, Nou.

La pantalla de punteria d’en Còrran va cobrar vida de sobte, i el seu monitor va començar a mostrar dades de telemetria procedents del Prohibit. Més enllà del diagrama, Còrran va veure com els TIE intentaven lliurar-se de la llançadora, però Tycho va aconseguir mantenir les seves mires centrades en el primer interceptor tot i que estava pilotant una nau més lenta i menys àgil.

El quadre de punteria va passar al vermell i Còrran va cantussejar una imitació de la nota de centrat de Xiulador. Després va prémer dues vegades el gallet de la seva maneta de control, enviant dos torpedes contra el primer enemic.

-Ja m'he ocupat de l'avantguarda, Zero. Passa’m el número dos.

La pantalla va emetre un parpelleig, i després Còrran va descriure un viratge i va llançar dos torpedes més contra el TIE emmarcat en vermell dins de la pantalla tàctica.

Els pilots imperials estaven tan concentrats en el seu intent de despistar la llançadora que els seguia que no van tenir cap possibilitat de reaccionar davant els torpedes que acabaven de ser disparats contra ells.

El primer pilot va morir sense haver pogut arribar a executar ni tan sols la més bàsica de les maniobres d'evasió. Els torpedes protons es van obrir pas a través de la bola de la cabina, fent trossos la nau i convertint el combustible dels motors iònics en una enorme bola de foc. El segon parell de torpedes va travessar aquella bola de flames i va arrencar una ala al seu objectiu. El segon interceptor va sortir disparat en una boja sèrie de girs a través de l'espai. Fragments del fusellatge aletejaren pel buit i després el TIE va esclatar en una enlluernadora explosió, ocultant la imatge de l’lnterdictor en el mateix instant en què aquest aconseguia la velocitat lumínica.

-Uns trets magnífics, Nou.

Còrran va moure el cap.

-I un pilotatge encara més magnífic, Nou. Jo em vaig encarregar de la part més fàcil.
-Les victòries són teves, Còrran. Tres preses confirmades, i això et convé en el millor del dia.

El pilot corellià va arronsar les espatlles.

-Bé, potser avui no hagi estat un dia tan desgraciat després de tot...

-M'alegro que pensis això, Nou.

- Per què, capità?

-Ets el que ha obtingut més victòries. Això vol dir que quan arribem al lloc on anem, totes les rondes de begudes aniran pel teu compte.

Següent