Un raig d’Esperança (i II)

Les aventures de l’Àlex Wínger

Anterior

II

L’aerolliscador de l’Àlex va lliscar al llarg de la sinuosa carretera de muntanya al sud de l’espaiport. Tenia aquest instint natural per al pilotatge, que gairebé podia volar amb els ulls embenats.

No hi ha signes d'augment de l'activitat per aquí, va pensar. Li va sorprendre que els imperials no semblessin massa preocupats pel seu carregament de mineral, fins i tot després de l'incident de la nit anterior. Bé, esperem que això faci la nostra feina una mica més fàcil.

L’Àlex va girar el seu aerolliscador per sortir de la carretera principal i es va aturar prop d'un quilòmetre cap a l'oest. Allà hi havia una sèrie de coves que havia descobert quan era una nena, que resultaven perfectes per ocultar aerolliscadors, o qualsevol arma que pogués ser útil a la resistència. Va introduir el seu aerolliscador l'interior d'una cova, il·luminant la foscor amb les seves llums, i va avançar a uns 50 metres de l'entrada abans d’aturar-s’hi.

La cova estava deserta; els seus companys havien pres del seu amagatall el llançador de míssils Plex robat. Estarien establerts a uns dos quilòmetres cap al sud-est, a l'aguait d'aquest comboi de subministraments. L’Àlex es va posar una mica de roba de camuflatge i després va agafar el seu rifle blàster i els seus macrobinoculars del compartiment ocult al lliscador terrestre.

Va tirar a caminar a pas lleuger per posar-se en la seva posició per l'atac imminent.

L’Àlex es va obrir pas acuradament a través del terreny densament arbrat, ascendint un turó, baixant per l'altre costat i tornant a pujar el següent. Va fer un cop d'ull a la seva esquena -no volia que es repetís el de l'última nit -però no va veure ni rastre de soldats exploradors a la selva.

Des de la seva posició al cim del turó Hargon, l’Àlex tenia una visió clara d'una petita porció de la carretera a uns 150 metres de distància. Sabia que a tot el seu voltant, als turons, 30 membres de la resistència estaven esperant, cadascun amb un angle lleugerament sobre el camí. A cada persona se li havia assignat un objectiu específic. Tindrien sort si aconseguien fer més de dos trets, de manera que cada tir havia de comptar.

L’Àlex va examinar el visor del seu rifle desintegrador apuntant a un punt de la carretera on esperava que apareguessin dos soldats exploradors. Va mirar el seu cronòmetre. Ja no trigaran molt, va pensar.

El bosc esmorteïa els sons dels dos exploradors d'avançada, però l’Àlex els va veure mentre seguien el sinuós camí cap a l’espaiport. Just a temps. Va respirar profundament, tractant de relaxar-se i va col·locar-se en una posició còmoda. Va passar un tens minut més. Després, a través de la mira, va observar com primer dos, i després quatre soldats exploradors més, van aparèixer en el camí. El primer esquif anava darrere d'aquest grup. De sobte, una explosió va sacsejar la vessant quan el míssil Plex va trobar el seu primer objectiu.

L’Àlex va disparar immediatament el seu primer tir, colpejant al tercer soldat explorador. Un altre tret, i va abatre també al qui es trobava al seu costat. Una altra explosió va il·luminar el bosc quan el segon esquif va explotar envoltat en flames. L’Àlex va mirar a través dels seus macros i, des de la seva posició avantatjosa, va poder veure quatre soldats exploradors morts. Un cinquè semblava estar ferit, arrossegant-se lluny del seu destrossat lliscador. Parts de l’esquif havien sortit volant a metres de distància en totes les direccions, probablement matant a alguns altres soldats.

Però per ara, el treball de l’Àlex estava fet. Es va penjar a l'espatlla el rifle blàster i va baixar per la vessant de la muntanya cap al nord-oest, on estava ocult el seu aerolliscador. Gairebé tenia les coves a la vista quan algú va sortir de darrera un arbre i la va abordar, tirant-la a terra. Va tractar d'apartar d'ell, però ell era molt més fort. Ella estava estirada cap per avall a terra quan ell li va treure la peça del cap i li va donar la volta.

- Sant Imperi! -Va dir. Era en Lej Carner.

Què galàxies estava fent aquí? Ha d’haver-me seguit, probablement preguntant-se per què em vaig saltar el gir cap a la mansió del governador. Es va preguntar si sabia alguna cosa sobre les coves. Àlex, va pensar per a si, has d’anar més en compte!

- Surt de sobre! -Li va cridar, amb l'esperança de fer-li perdre l'equilibri.

-Àlexandra -va dir, allunyant-se d'ella, però traient un blàster del seu cinturó -, portes unes peces molt estranyes. -Va fer una pausa, i després va assenyalar el seu blàster-. Bonic rifle. Equipació estàndard de la resistència?

L’Àlex es va asseure mirant-lo. Si tan sols pogués mantenir la calma durant uns minuts, segurament algun dels seus companys apareixeria. Havia de retenir-lo. Va començar a aixecar-se.

-Ves en compte -va dir ell -. Allunya't del rifle. A poc a poc. Vaja, Àlexandra, aposto que no has escoltat aquestes dues explosions, oi?

El seu to regalimava sarcasme, però l’Àlex li va mantenir la mirada. Es va acostar un pas.

-Lej, jo...

-No et molestis, Àlexandra. No vull tenir res a veure amb traïdors.

De cua d'ull, l’Àlex va veure un moviment en els arbres de la seva esquerra. Va desviar la mirada cap a la dreta, i els ulls d’en Lej la van seguir. Òbviament, aquesta no era la seva línia de treball. S'havia oblidat que probablement ella tindria companys. Va mirar al seu voltant amb nerviosisme, i després es va acostar i va empènyer a l’Àlex cap al seu lliscador terrestre.

L’Àlex es va tirar a terra, i va escoltar com sonava un tret. Va mirar cap enrere per veure com en Lej es desplomava a terra rocós, morint a l'instant pel tret d’un blàster.

Un home a qui coneixia com Chance va aparèixer de darrera un arbre.

- Estàs bé? -Li va preguntar.

Ella va assentir, però se sentia més agitada del que volia admetre.

-Gràcies -va dir ella, sense voler mirar el cos del seu company de classe, però obligant-se a fer-ho.

En Chance li va posar la mà sobre l'espatlla.

-Ja ha passat tot -li va dir.

L’Àlex va prendre una respiració profunda.

-Si. Vaig a moure el lliscador terrestre cap a la cova -va dir.

-Jo em desfaré del cos -va dir en Chance. Es va tirar el cos sense vida sobre les espatlles i es va dirigir cap als Penya-segats.

Després que l’Àlex mogués el lliscador terrestre d’en Lej a les profunditats de les coves, es va canviar de roba, va tornar el rifle blàster i els macrobinoculars al seu compartiment ocult, i va treure de la cova seu propi lliscador terrestre.

Sabia que el camí principal aviat estaria ple de tropes Imperials, però el camí de tornada a la mansió del governador estava desert. Només hi havia un quilòmetre fins a l’avinguda principal prop de la mansió. Tot semblava perfectament normal mentre portava el control del lliscador terrestre sota el pòrtic davanter de la mansió. Va aparcar, va agafar els seus llibres i es va dirigir a la casa. Va mirar el seu cronòmetre. Eren les 13:10.

■ ■ ■

Estava sonant la mitjanit en el rellotge antic del vestíbul quan l’Àlex i en Tork Wínger s’acomiadaven dels seus hostes donant-los la bona nit.

Havia estat una nit fascinant.

No era d'estranyar que el tema principal de la conversa hagués estat l'atac contra el comboi de subministraments.

L’Àlexandra no es va separar del capità Brandei, amb l'esperança de descobrir on estava enviant l'Imperi el mineral.

Va tenir cura de no fer massa preguntes, però es va trobar que tots els altres en la festa del sopar van preguntar gairebé tot el que necessitava saber. Malauradament, el capità no va dir res sobre la ubicació de la planta de fabricació. Però sí que va explicar a un grup de diplomàtics que el difunt emperador havia tingut una visió de la contribució de Gàros a l'esforç de la guerra, i havia deixat instruccions específiques sobre el mineral.

Increïble, va pensar Àlex, l'Emperador havia tingut visions del futur. Hi havia crescut escoltant històries sobre l'Emperador i els seus poders místics... els poders de la Força.

I la seva destrucció a mans del jove Jedi anomenat Luke Skywalker era una història que ningú s'atreviria a oblidar. L’Àlex havia tractat d'aprendre més sobre els Cavallers Jedi, especialment sobre aquest poder de veure el futur. Molts dels seus propis somnis - ella mai els hi deia realment visions -s'havien fet realitat. Però no podia imaginar-se a si mateixa amb els altres poders atribuïts a les poques persones conegudes com Jedi. Sense això, d'alguna manera, tot li semblava tan familiar...

Tant de bo els Jedi hi arribin a Garos. Que vinguin a ajudar a la meva gent, va pensar mentre movia la mà sense pensar, acomiadant a un grup de comandants que muntaven en un lliscador terrestre per tornar a l’espaiport.

Lluny, en la seva ment, va veure a un altre grup de persones... Estaven dient-se adéu... eren a la badia d'aterratge d'una nau espacial. I es va veure a ella mateixa allà, asseguda a la cabina d'un caça estel·lar Ala-X! Un Ala-X? Com galàxies? Un altre pilot estava dempeus a l'escala de la seva nau. Era l'home del seu somni... l'home en els Penya-segats!

Li va tocar la mà i estava segura que la va cridar pel seu nom...

- Àlexandra?

La veu semblava distant. L’Àlex va trigar un moment a adonar-se’n que era el seu padrastre qui li havia pres la mà. Ella li va somriure.

-Crec que me n'aniré al llit, Pare. -Va badallar -. Estic molt cansada.

-Ha estat un dia llarg, Àlexandra. Gràcies per ser una amfitriona encantadora. -Li va donar un petó a la galta -. El capità Brandei va quedar molt impressionat amb tu aquesta nit - va dir mentre caminaven de tornada al vestíbul presos del braç-. Crec que et vol recomanar per l'Acadèmia.

-Oh, Pare, realment ho creus? -Just el que sempre vaig voler, va pensar sarcàsticament.

-Sí. M'asseguraré que ho aconsegueixis abans que marxi el Justicier -va agregar en Wínger.

- Quan serà això?

-Dins d'un dia o dos. El capità va dir que demà intentaran de nou traslladar un altre carregament de mineral a l’espaiport.

-M'imagino que la seguretat serà molt més forta. Encara no puc creure que la resistència ataqués aquest comboi a només tres quilòmetres d'aquí!

-Sí -va dir, amb una mica de preocupació en la seva veu -. Saps, Àlexandra? Potser hauries d’arreglar-te-les per quedar-te a la universitat fins que aquest assumpte hagi conclòs. Em preocupa pensar que viatges sola per la ciutat. Potser fins i tot hagi de pensar a sol·licitar guàrdies per la mansió del governador.

-Oh, Pare, si us plau. Odio pensar que viuríem en una caserna militar -va dir l’Àlex, pensant en les dificultats de sortir i entrar d'amagat d'una mansió vigilada dia i nit per soldats d'assalt.

-Aquests són temps difícils, Àlexandra. No vull que pateixis cap dany.

-Està bé, pare. No parlem d'això ara. Estic massa cansada -va dir ella, sufocant altre badall -. Et veuré en l'esmorzar?

-Sí, és clar, estimada. Bona nit, Àlexandra.

-Bona nit, Pare.

■ ■ ■

Tres persones van entrar silenciosament a l'edifici a través d'una sala de manteniment en el fons de la Caserna General Imperial. L'entrada secreta havia estat allà molt abans de l'arribada dels imperials a Gàros IV, però només uns pocs membres de la resistència sabien de la seva existència.

L’Àlex va comprovar el seu blàster per enèsima vegada. Configurat per atordir. Els dos homes que l'acompanyaven van revisar les seves pròpies armes, rifles blàster, l'equip estàndard dels soldats d'assalt que havien estat confiscats durant una batuda anterior.

- Llestos?

Un dels homes va assentir amb el cap i estava a punt de prémer el panell per obrir la porta quan l’Àlex va sentir un formigueig que li pujava per la columna vertebral.

-Espereu... -va xiuxiuejar als seus companys. Ningú es va atrevir a respirar. Al principi no van sentir res. Després, l'inconfusible ressò de petjades va sonar pel passadís a l'altre costat de la porta. Al final del passadís, els passos es van aturar, una porta es va obrir i després es va tancar. El passadís va quedar en silenci.

Els lluitadors per la llibertat van avançar silenciosament pel passadís cap al turboascensor. El seu objectiu era el bloc de detenció un nivell per sobre, on el seu company Scat estava pres. A aquestes hores de la nit, hi hauria dos guàrdies de servei.

Esperaven moure’s ràpidament i sorprendre als imperials abans que tinguessin l’oportunitat de demanar ajuda. Després localitzarien a l’Scat i sortirien del bloc de cel·les. Tota l'operació no hauria de durar molt més d'un minut.

Per descomptat, les coses no sempre sortien segons el planejat... unes veus esmorteïdes que se sentien des de l'última habitació prop del turboascensor van fer que l’Àlex es detingués. Va aixecar la mà, assenyalant els altres dos homes que paressin. Va assenyalar la porta.

- Quants? -Vocalitzar un dels seus companys, sense emetre cap so. L’Àlex va aixecar dos, després tres dits, arronsant les espatlles. Ells van assentir, movent-se cap al turboascensor, però anant amb compte amb aquesta amenaça a la seva esquena. L’Àlex va prémer el panell per trucar al turboascensor i es va adonar que ja estava en moviment, dirigint-se cap aquest nivell, el més baix de la caserna general.

-Algú ve -va xiuxiuejar.

Amagats a banda i banda de les portes del turboascensor, els dos personatges lluitadors per la llibertat van esperar. La porta es va obrir i un home jove va ser empès al passadís. A cua d'ull va veure les tres figures emmascarades vestides de negre. Instintivament, es va tirar a terra.

Davant seu, una altra porta es va obrir i el tinent que se suposava que aquesta nit havia d’interrogar un presoner es va trobar davant dels membres de la resistència. L’Àlex es va separar de la paret i va disparar contra el soldat d'assalt que havia estat custodiant a l’Scat cap al turboascensor. Els seus amics van disparar contra el tinent, que ni tan sols va tenir temps de treure la seva arma. Es van precipitar cap a l’habitació on havien sentit les veus d'uns moments abans. Els trets de blàster havien alertat els altres oficials imperials que estaven dins. Un va ser neutralitzat, a mig camí d'extreure seu propi blàster, i l'altre va prémer el seu comunicador per demanar ajuda.

En qüestió de segons tot havia acabat, i tots els imperials atordits pels rifles blàster dels seus enemics. Una alarma sonava mentre els quatre combatents per la llibertat es dirigien pel passadís cap a la sala de manteniment.

Per quan la seguretat va arribar, l’Àlex i els seus companys estaven completament fora de la vista. A la sala de manteniment, va buscar a les palpentes l'osca a la part posterior d'una secció de prestatgeries i la va estrènyer, revelant l'entrada del passadís secret pel qual havien entrat.

Deu segons més tard, el grup ja havia sortit a través del túnel i es trobava a llevat.

Missió complerta.

FI