Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (V)

Anterior

Capítol 5

Era migdia a Mos Espa, i l’Ànakin estava netejant uns interruptors a la ferrovelleria de Watto quan el seu amo li va dir a crits que vigilés la botiga. A l'interior, Watto estava parlant amb un home alt i amb barba que anava vestit com un granger, l'home anava acompanyat per un alienígena humanoide d'articulacions flexibles, pell clapada i els ulls en la part superior del cap, una noia vestida amb bastes robes de camperola, i un droide astromecànic blau amb el cap en forma de cúpula.

Mentre l'home alt i l’astromecànic seguien en Watto mentre aquest surava cap al pati de ferralla a la recerca de peces de motor, l’Ànakin es va enfilar per apujar-se al taulell que serpentejava per la botiga i va estudiar la noia. Tenia trets delicats, la seva pell era massa perfecta per ser una camperola. Semblava tenir pocs anys més que ell, i l’Ànakin es va trobar incapaç d'apartar-ne els seus ulls d'ella.

- Ets un àngel? -Va xiuxiuejar.

Ella va somriure, i el seu cor es va accelerar.

- Què? -Va dir ella.

-Un àngel -va respondre ell mentre ella se li acostava -. He sentit parlar d'ells als pilots de l'espai profund. Són les criatures més belles de l'univers. Viuen en les llunes d’Iego, crec.

-Ets un nen divertit -va dir ella dolçament -. Com saps tant?

-Escolto els comerciants i els pilots estel·lars que passen per aquí. Sóc pilot, saps? I algun dia penso volar lluny d'aquest lloc.

- Ets pilot? -Va dir ella, com si ho trobés difícil de creure.

-Mm-hmm. De tota la vida.

- Quant portes aquí?

-Des que era molt petit... tenia tres anys, crec. La meva mare i jo vam ser venuts a Gardulla la hutt, però després ens va perdre, apostant en les carreres de beines.

- Ets un esclau? -Va dir la noia, amb veu sorpresa i alarmada.

Encara que la noia havia encertat al suposar, a l’Ànakin no li agradava que li cridessin esclau, i es va sentir ferit per la seva pregunta.
- Sóc una persona -va dir, mirant-la fixament -, i el meu nom és Ànakin!
-Perdona. Em costa entendre-ho -va respondre la noia, i l’Ànakin va sentir que ho deia seriosament. Incapaç de mantenir la seva mirada, ella va donar un cop d'ull a l'interior de la botiga, com si busqués respostes en l'assortiment de ferralla que s'alineava en els murs -. Aquest lloc és molt estrany per a mi.

Ànakin va recordar la seva pròpia arribada a Tatooine, va haver d'admetre que ell també el va trobar estrany. Va tractar d'ignorar el maldestre alienígena de pell clapada mentre seguia parlant amb la noia durant uns minuts més, fins que l'home alt i l’astromecànic van tornar amb Watto. L'home va anunciar que el seu grup se n'anava, a l’Ànakin li va donar una bolcada el cor quan la noia va sortir per la porta.

Després que en Watto li donés permís per abandonar la botiga, el noi es va arribar als tres estrangers i a l’astromecànic. Quan van descobrir que s'estava aproximant una tempesta de sorra, Ànakin els va convèncer que es refugiessin per un temps a casa seva, on els va presentar la seva mare i C-3PO. Va descobrir que l'home era un cavaller Jedi anomenat Qui-Gon Jinn, la noia es deia Padme Naberrie i tenia catorze anys, el maldestre alienígena era un gungan anomenat Jar-Jar Binks, i l’astromecànic era R2-D2. Quan R2-D2 va fer notar que el droide de protocol, desproveït de coberta exterior, aparentava estar nu, C-3PO es va avergonyir bastant.

Ànakin havia sospitat que l'home era un Jedi fins i tot abans que l'home ho admetés amb aquestes paraules. Havia vist el sabre de llum de Qui-Gon penjant del seu cinturó en el seu camí a la casa d'Ànakin, i no va poder evitar preguntar-se si Qui-Gon havia vingut a Tatooine per alliberar els esclaus. Encara Qui-Gon havia revelat pocs detalls sobre si mateix, Ànakin podia dir que era un home honorable, del tipus que sempre havia escassejat en l'experiència d'Ànakin. Ànakin admirava la manera en què Qui-Gon es mantenia, amb tranquil·la confiança. Quan Jar-Jar va cometre l'error d'usar la seva pròpia llengua per agafar una peça de menjar de la taula durant el sopar, l’Ànakin va quedar a un temps divertit i sorprès en veure la mà de Qui-Gon llançar-se a la velocitat de la llum per atrapar la llengua retràctil del gungan entre el polze i l'índex.

-No tornis a fer-ho -va dir Qui-Gon amb certa severitat abans de deixar anar la seva presa, fent que la llengua d’en Jar-Jar tornés de cop a la seva boca.

Un mag!, Va pensar l’Ànakin. Tot d'una, es va trobar desitjant que Qui-Gon l’ensenyés com ser un Jedi. Però com que l’Ànakin havia patit prou desenganys en la seva vida, li resultava difícil imaginar que això arribés a passar mai.

Mentre l’Ànakin i la seva mare estaven asseguts amb els seus nous amics al voltant de la taula, els va explicar els seus somnis d'arribar a ser un Jedi. Va descobrir que Padme era una donzella de la reina Amidala del planeta Naboo, i que Qui-Gon estava escortant a la reina i el seu seguici en una important missió al planeta Coruscant quan la seva nau estel·lar va resultar danyada, i es van veure obligats a aterrar a Tatooine sense els fons per pagar les reparacions necessàries. Desitjant ajudar, l’Ànakin va explicar que una gran carrera de beines, la Clàssica de la Nit Boonta, estava programada per al dia següent. Es va oferir a entrar a la carrera, que oferia com a premi prou diners com per pagar de sobres les peces que necessitaven.

- Ànakin! -Va protestar Shmi -. Watto no t'ho permetrà.

-Watto no sap que l'he construït -Tornant-se cap en Qui-Gon, va afegir -: Podria fer-li creure que és seva, i aconseguir que em deixi pilotar per a vostè.

Encara que a Padme li agradava la seva idea tant com a Shmi, Ànakin estava segur que el seu pla, igual que la seva beina de carreres secreta, funcionaria.

La Clàssica de la Nit Boonta era la carrera més perillosa en què Ànakin havia volat mai. Era una competició ferotge, tots contra tots, i més d'un corredor s'havia convertit en víctima dels girs a gran velocitat, els obstacles rocosos i els trucs bruts dels seus roïns adversaris.

El començament de la carrera havia estat difícil per Ànakin. Amb el senyal d'inici, quan va accelerar els motors de la seva beina de carreres, les seves turbines es van parar, i gairebé es va posar malalt en veure després pels vidres de les ulleres com els altres pilots sortien disparats creuant la Plana de la Llum Estel·lar, i fent-li tossir per la pols que aixecaven. Havia perdut segons preciosos mentre lluitava amb els controls, però quan finalment va aconseguir arrencar els Radon-Ulzer, va llançar el seu vehicle cap endavant i va sortir disparat de l'Estadi de Mos Espa a tota velocitat.

Planant a través de canons retorçats i amples planes, Ànakin va aconseguir arribar a les altres beines de carreres durant la primera volta. Quan va superar les immenses formacions rocoses que clapejaven la Taula dels Bolets, va sentir l'olor de combustible cremant mig segon abans de veure escampades les fumejants restes de la beina de motors verds que pilotava un gran anomenat Mawhonic. D'alguna manera, en el més profund de si mateix sabia que Sebulba n’era responsable de l'accident, i no tenia esperances que el gran hagués sobreviscut.

Aferrant amb força els seus controls, Ànakin va serrar les dents. Jo no penso morir d'aquesta manera!, Va pensar.

Ànakin progressava a una velocitat ferotge, avançant diversos competidors mentre accelerava la seva beina de carreres encara més, travessant els perills de Boonta, amb els exòtics noms de la Gorja de la Penya de la Dent, Coves de la Llacuna, i Gir Obligat. Mentre que altres pilots minoraven lleugerament per enfrontar-se el canó notòriament retorçat conegut com el Llevataps, l’Ànakin va mantenir una alta velocitat constant fins que va arribar a la Balda del Diable, un passatge tan estret que els pilots es veien obligats a inclinar els seus vehicles sobre un costat per travessar-lo . Amb una perícia d'expert impròpia per a la seva edat, va inclinar la seva beina per llançar-se per la Balda del Diable, i després va accelerar a una velocitat encara més gran sobre l'ampla extensió d'un antic llit marí conegut com la Plana Hutt. Moments després, l'Estadi de Mos Espa va aparèixer a la vista, i llavors va passar com una exhalació davant la multitud que havia vist la seva sortida endarrerida només uns minuts abans.

Encara quedaven dues voltes per al final.

Ànakin sabia que estava arribant ràpidament als corredors que anaven al capdavant. Mentre la seva beina creuava disparada el Canó del Captaire, va descobrir a Mars Guo per davant seu en la llunyania, just darrere d’en Sebulba. De sobte, un dels motors de Mars Guo va esclatar, i un instant després la seva beina estava volant en totes direccions. Ànakin va maniobrar la seva pròpia beina enganxant-se perillosament a terra, en un esforç desesperat d'eludir les ferotges runes aèries, però un gran tros de metall solt va colpejar contra el cable de control d’acerotò que unia la seva beina al motor d'estribord. El cable de control es va alliberar, i la beina d'Ànakin, unida ara només al motor de babord, va començar a girar fora de control.

Subjecte a la seva cabina amb els cints de seguretat, Ànakin va tensar els músculs del seu coll i va serrar les dents per evitar perdre el cap. ¡Estigues enfocat! Va sentir que seguia avançant cap endavant, i va saber que l'única raó per la qual no s'havia estavellat encara era perquè l'arc d'energia que unia els dos motors encara no havia fallat.
Mentre la superfície de Tattoine girava com una taca al seu voltant, va colpejar els controls de la seva cabina fins que va estabilitzar la beina, i després va aconseguir una eina d'emergència: el seu recuperador magnètic extensible. Va treure l'eina fora de la cabina, apuntant amb ella l'extrem metàl·lic del cable de control d'estribord que serpentejava i ondulava al costat de la seva cabina. Hi va haver un satisfactori cop sec quan el recuperador magnètic es va enganxar a l'extrem del cable. Ànakin va sentir la tensió del seu braç quan tirava del cable, i després va dirigir l'eina directament a la clavilla del cable d'estribord. Un instant després, havia recuperat el control de la seva nau.

Ànakin no va tenir temps de felicitar-se. La seva pèrdua de control momentània havia permès que el pilot xexto Gasgano i un parell de pilots més el superessin, i Sebulba seguia al capdavant. Ànakin va fer el que havia de fer: seguir avançant, només que més ràpid.

Va envoltar en Gasgano, però mentre intentava superar el pilot veknoide Teemto Pagalies, va sentir una sobtada sacsejada que el va fer estremir quan Pagalies va virar bruscament per encastar deliberadament un dels seus llargs motors contra la beina d'Ànakin. Ànakin es va tensar al seient de la seva cabina i va mantenir el control, acabant el tram de les Coves de la Llacuna per davant d’en Pagalies, per sortir a la base de l'ample canó d'elevades parets anomenat el Gir del Canó de les Dunes.

¡CRAC!

Malgrat el rugit dels seus motors, Ànakin va poder sentir el tret que venia de dalt. Un mil·lisegon més tard, espurnes brillants van llambrejar davant seu quan els projectils disparats van rebotar en la seva beina. ¡Habitants de les sorres! M’estan disparant! Va empènyer les palanques de l'accelerador, el que li va fer creuar el canó amb més velocitat. Ànakin ho va aconseguir. Pagalies no va ser tan afortunat.

Ànakin va atrapar en Sebulba al Llevataps, però el cruel dug va llançar una ràfega dels seus motors directament sobre el jove humà. La beina d'Ànakin va perdre distància, però seguia estant en segon lloc quan seguia a la beina d’en Sebulba a través de la Balda del Diable. Menys d'un minut després, Ànakin seguia en Sebulba creuant de nou l’Estadi de Mos Espa.

Tan sols una volta més!

Ànakin va romandre a la cua d’en Sebulba durant tot el recorregut, i estava gairebé just darrere seu quan van començar a virar entre els estrets confins del Canó del Captaire. Sebulba es va tirar ràpidament a un costat, obligant a l’Ànakin a sortir-se’n del recorregut, cap a la pronunciada pendent d'una rampa de servei... Un instant després, els motors d'Ànakin l'estaven portant cap amunt, fora del canó, impulsant-lo cap al cel.
No!, Va pensar Ànakin. Si no guanyava la carrera i els diners del premi, no seria capaç d'ajudar el Jedi a comprar les peces de la nau que necessitaven per abandonar Tatooine. I volia amb ànsies ajudar el Jedi i a la noia que viatjava amb ell.

No puc perdre!

Quan la seva beina va aconseguir la màxima altitud que permetien els seus elevadors de repulsió, Ànakin va mantenir la calma mentre el vehicle s'inclinava per començar el descens cap a la superfície de Tatooine. Lluny, a sota, podia veure la beina d’en Sebulba que seguia avançant a través del canó. Mantenint la vista en la posició d’en Sebulba, Ànakin va maniobrar per caure en picat. Va sentir l'aire que fregava seves galtes mentre queia cap al canó, i després va canviar l'angle de la seva beina i va accelerar per col·locar-se davant de l’irat dug.

L'emoció d'anar el primer no va durar molt. Mentre Ànakin i Sebulba van travessar la Caiguda de Jett de camí al Llevataps, el motor esquerre d'Ànakin es va sobreescalfar i va començar a sortir núvols de fum. Els àgils dits del nen van ajustar ràpidament els controls per corregir el mal funcionament, però mentre les dues beines sortien disparades de la Balda del Diable i volaven sobre els últims trams de la Plana Hutt, Sebulba va començar a envestir a l’Ànakin pel lateral en un últim i odiós intent d'obligar-lo a abandonar la cursa.
Està boig!, Va pensar Ànakin.

El dug va colpejar a l’Ànakin de nou, però en lloc de tirar a l’Ànakin fora de la cursa, les barres de direcció d'ambdues beines van xocar i es van enganxar entre si. Ànakin va mirar en Sebulba i va veure com el dug frunzia les celles. Si estaven enganxats en aquesta posició tot el camí fins a la línia de meta, la carrera seria un empat, però Ànakin sabia que això mai passaria. Sebulba abans em mataria, o faria que ambdós ens matéssim, abans de permetre un empat.

Ànakin va sacsejar les palanques de l'accelerador en tots els sentits.

He d’alliberar-me’n.

Hi va haver un fort espetec quan la beina d'Ànakin es va alliberar de la d’en Sebulba, i llavors els motors del dug van explotar. Sebulba va cridar mentre la seva destrossada beina va començar a xocar contra la sorra; l’Ànakin va girar bruscament per evitar les runes, i després va accelerar per creuar la línia de meta.
Ho he fet! He guanyat! He guanyat!

La multitud de l'estadi es va tornar boja.

Després de la carrera, un joiós Ànakin es va reunir amb la seva mare, Padme, Jar Jar, R2-D2 i C-3PO a l'hangar principal de l'estadi, on Watto havia lliurat les peces de nau que Qui-Gon havia demanat. Ànakin no havia esperat una celebració de la seva victòria, però qualsevol esperança de passar més temps amb els seus nous amics va acabar quan Qui-Gon va aparèixer uns minuts més tard i va mirar als seus companys de viatge.

-Anem-nos-en -va dir -. Hem de portar aquests components a la nau.

Ànakin es va rosegar el llavi inferior. Desitjava poder abandonar Tatooine també, però sabia que era inútil que ho digués. Mentre Padme i els altres es preparaven per marxar, va mirar en Qui-Gon.

-Tinc algunes coses a fer abans d'anar-me'n -li va dir -. Torna a casa amb la teva mare, i et veuré allà en cosa d'una hora.

Després de tornar a casa amb Shmi i C-3PO, va rentar-se, l’Ànakin no va poder resistir la temptació de sortir fora per trobar-se amb alguns nens entusiastes que l'havien vist a la Boonta. Gaudia amb la seva atenció, i ho va fer el millor que va poder per narrar al detall els nombrosos perills que s'havia trobat durant la carrera. Molts dels nens estaven molt impressionats. Escoltaven atentament fins que el va interrompre un jove rodià.

-Quina pena que no guanyessis de forma neta i legal -va dir, parlant en huttès.
Ànakin va mirar fixament el rodià.

- M'estàs dient trampós? -Va dir.

-Sí -va dir el rodià-. No hi ha una altra manera que un humà pugui guanyar. M'imagino que segurament tu...

Abans que el rodià pogués dir una altra paraula, Ànakin l’havia tombat sobre el sòl sorrenc del carrer. Els altres nens van començar a cridar mentre l’Ànakin s'abalançava sobre el rodià i començava a llançar-li cops de puny. Només s'havien intercanviat uns pocs cops quan una llarga ombra va aparèixer sobre ambdós nois. Distret, Ànakin va mirar cap amunt per veure en Qui-Gon dempeus al seu costat. Un instant després, el rodià es treia a l’Ànakin de sobre.

- Què passa aquí? -Va dir Qui-Gon secament, mirant a l’Ànakin.

-Ha dit que vaig fer trampes -va dir l’Ànakin amb el nas arrufat.

Mantenint els seus ulls fixos en l’Ànakin, Qui-Gon va alçar les celles lleugerament.

- És cert? -Va dir.

Ànakin es va sentir lleugerament ofès per la pregunta. Després de tot, Qui-Gon sabia que no havia fet trampa.

- No! -Va exclamar Ànakin, preguntant per què Qui-Gon no el defensava.

Impassible, Qui-Gon va mirar al rodià.

- Segueixes creient que va fer trampes? -Va preguntar.

-Sí -va respondre en hutt el rodià.

Ànakin es va incorporar, aixecant-se del sòl.

-Bé, Ani -va dir Qui-Gon -. Tu saps la veritat. Hauràs d'acceptar la seva opinió. Barallar-se no canviarà res.

Potser no, va pensar l’Ànakin mentre caminava al costat d’en Qui-Gon, deixant al rodià i als altres nens enrere. Però no estava del tot segur que la tolerància fos la millor opció. Si tu no defenses el teu honor, ningú ho farà. Es preguntava si els Jedi havien de defensar el seu honor alguna vegada, però no s'atrevia a preguntar-li-ho. Fins i tot encara que el Jedi no l’havia reprès per barallar-se amb el rodià, Qui-Gon havia deixat bastant clar que no ho aprovava.

Mentre caminaven el curt tros de tornada a la casa d'Ànakin, Qui-Gon va explicar que ja s'estaven realitzant les reparacions a la nau estel·lar de la Reina Amidala, i que havia venut la beina d'Ànakin. Li va allargar a l’Ànakin una petita bossa plena de crèdits.

-Té. Això és teu -va dir en Qui-Gon.

- ¡Bé! -Va dir Ànakin, sentint el pes del saquet. Seguit per Qui-Gon, va entrar a casa seva, on va trobar la seva mare asseguda davant la taula de treball -. ¡Mare -va exclamar -, hem venut la beina! Mira quants diners!

- Ai, la mare! -Va dir Shmi quan Ànakin va mostrar el contingut de la bossa que portava -. ¡Ani, és magnífic!

-I ha estat alliberat -va afegir Qui-Gon, dempeus a la porta.

Ànakin va donar l'esquena a la seva mare i va mirar en Qui-Gon.

- Què? -Va dir, preguntant-se si ho havia escoltat bé.

-Ja no ets un esclau -va dir en Qui-Gon.

Encara una mica atordit per aquesta notícia inesperada, Ànakin va tornar a mirar la seva mare.

- Has sentit el que ha dit? -Va dir.

-Ara els teus somnis es poden convertir en realitat, Ani -va dir la seva mare -. Ets lliure.

Llavors va sospirar i va abaixar la mirada al terra brut.

Ànakin va pensar que la seva mare semblava estar trista, i no podia entendre per què podria estar-ho. Abans de poder preguntar-ho, ella va tornar la mirada en Qui-Gon.

- El portarà amb vostè? -Va dir -. Es convertirà en un Jedi?

-Sí -va dir en Qui-Gon -. La nostra trobada no va ser una coincidència. Res passa per accident.

Sospitant que en realitat estava somiant, Ànakin va mirar el Jedi.

- Això significa que podré anar llavors amb vostè en la seva nau?

Qui-Gon es va aclofar perquè els seus ulls estiguessin gairebé al mateix nivell que els del noi.

-Ànakin -va dir -, ensinistrar-se per ser un Jedi no és un repte senzill, i encara que ho superis, és una vida dura.

- Però jo vull anar! -Va dir Ànakin -. Això és el que sempre he somiat fer -Donant l'esquena en Qui-Gon, va mirar suplicant a la seva mare -. Puc anar, mare? -Va dir.

Shmi va somriure.

-Ànakin, és un camí que s'ha obert davant teu. L'elecció és només teva.

Ànakin va dubtar tan sols un instant.

-Jo vull fer-ho -va dir llavors.

-Llavors agafa les teves coses -va dir Qui-Gon -. No hi ha gaire temps.

- Yupi! -Va exclamar Ànakin mentre corria cap a la seva habitació, però llavors es va aturar en sec quan un dolorós pensament va creuar de sobte la seva ment. Va deixar que la seva mirada viatgés de Qui-Gon cap a la seva mare, i de tornada al Jedi altra vegada -. Què hi ha de la mare? Ella també és lliure?

-Vaig intentar alliberar la teva mare, Ani -va dir Qui-Gon -, però Watto no ho va acceptar.

Què? Ànakin va sentir com si li haguessin donat una puntada de peu. Es va acostar lentament a la seva mare.

- Vindràs amb mi, oi, mare? -Va dir.

Asseguda encara amb la seva taula de treball, Shmi va prendre les mans d'Ànakin entre les seves.

-Fill, el meu lloc és aquí -va dir -. El meu futur és aquí. És hora que volis sol.

Ànakin va arrufar les celles.

-Jo no vull que les coses canviïn.

-Però no pots aturar els canvis -va dir Shmi -, com no pots aturar la posada dels sols -Llavors atreure el seu fill cap ella i el va abraçar fortament -. Oh, t'estimo -va dir. Van passar uns instants preciosos, després va separar a l’Ànakin del seu cos -. Camina, de pressa -va dir. Li va donar un lleuger copet a l'esquena abans que ell sortís trotant cap a la seva habitació, però sense tant d’entusiasme com abans.

L’esquelètica forma de C-3PO estava desactivada, i romania tan callada i immòbil com una estàtua quan l’Ànakin va entrar a la seva habitació. Ànakin va polsar un interruptor al coll del droide, i un instant després els ulls de C-3PO van parpellejar en encendre’s.

- Oh! -Va dir el droide, balbotejant lleugerament com si estigués sorprès de trobar-se incorporat -. Oh, vaja -Llavors va veure el noi -. Oh! Hola, amo Ànakin.

-Bé, 3-PO -va dir l’Ànakin mentre recollia algunes de les seves pertinences -, he estat alliberat, i haig a marxar en una nau estel·lar.

-Amo Ànakin, tu ets el meu creador, i et desitjo el millor. No obstant això, preferiria estar una mica més... complet.

-Em sap greu no haver-te acabat, 3-PO, posar-te la coberta i això -va dir l’Ànakin mentre introduïa algunes coses en una bossa de viatge -. Trobaré a faltar treballar en tu. Has estat un col·lega fantàstic –l’Ànakin es va penjar la bossa a l'espatlla -. M'asseguraré que la mare no et vengui mai.

El cap de C-3PO va retrocedir lleugerament.

- Vendre’m? -Va dir amb genuïna preocupació.

-Adéu -va dir Ànakin mentre deixava l'habitació.

- Oh, vaja! -Va exclamar a la seva esquena el droide.

Qui-Gon i Shmi van observar l’Ànakin sortint de la seva habitació. De sobte, l’Ànakin va recordar l'implant explosiu de l'interior del seu cos.

- Està segur que no esclataré quan abandonem Tatooine? -Va dir, mirant en Qui-Gon.

-M’he assegurat que en Watto desactivés el transmissor del teu implant -va dir Qui-Gon-. Quan arribem al nostre destí, t'ho extirparem quirúrgicament.

-Llavors d’acord -va dir Ànakin -. Suposo que estic tant preparat que puc arribar a estar-ho.

Fins el moment en què Ànakin va sortir de la seva llar precedint a la seva mare i Qui-Gon, no se li havia passat pel cap que no tenia ni idea de quan podria tornar a Tatooine. Què passa si mai torno? De cop es va sentir com si el moguessin per control remot, com si no tingués complet control de les seves pròpies cames que el conduïen cap a l’ardent llum del sol. Era difícil pensar amb claredat. Tot el que havia passat des que el Jedi arribés a Tatooine semblava més un somni que la realitat.

Va sentir una dolorosa recança al pit mentre s'acomiadava de la seva mare, però pel fet que no volia defraudar en Qui-Gon, va tractar de no fer un gran drama de l'assumpte. Va començar a allunyar-se’n amb Qui-Gon, tractant de concentrar-se en el camí davant seu, però, amb cada pas, les seves cames se sentien cada vegada més pesades. Hi havia caminat només una curta distància, quan es va parar, es va girar, i va córrer de tornada cap a la seva mare.

Shmi es va aclofar i va abraçar amb força a Ànakin.

-No puc fer-ho, mare -va plorar Ànakin, fracassant en l'intent de reprimir les llàgrimes -. No puc.

-Ani -va dir Shmi, apartant-lo lleugerament amb els seus braços de manera que podia veure el seu entristit rostre.

- Tornaré a veure't? -Va balbucejar ell.

 - Què és el que et diu el cor?

Ànakin va tractar d'escoltar el seu cor, però tot el que sentia era el seu dolor.

-Això espero -va dir -. Sí... això crec -va afegir.

-Llavors tornarem a veure'ns.

Ànakin va empassar saliva amb dificultat.

-Tornaré per alliberar-te, mare. T’ho prometo.

Shmi va somriure.

-Ara sigues valent, i no miris enrere. No miris enrere.

Ànakin va fer el que la seva mare li havia dit, baixant la seva mirada cap al carrer ple de sorra mentre seguia en Qui-Gon en el seu camí en sortir dels habitatges. Cada pas era un esforç per no perdre l'equilibri, com si no pogués estar completament segur que les seves cames no es detindrien o donarien mitja volta per tornar amb la seva mare. Avançava cap endavant amb dificultat, tractant de mantenir el ritme de les mesures gambades d’en Qui-Gon. Va ofegar un sospir i va sentir que se li assecava la gola. Gràcies a l'aire àrid, no havia d’apartar-se les llàgrimes, perquè s'evaporaven a major velocitat del que podia plorar.

Quan sortien de Mos Espa, Qui-Gon i Ànakin es van aturar breument a la plaça del mercat perquè l’Ànakin pogués acomiadar-se de la seva amiga Jira, una dona gran que venia fruites anomenades Pallí. Asseguda rere de la seva petita parada de fruites, la bregada cara de Jira va brillar en veure acostar-se l’Ànakin.

-He estat alliberat -va anunciar Ànakin. Abans que Jira pogués fer cap comentari, li va allargar alguns dels seus guanys -. Tingueu -va dir -. Compri un climatitzador amb això. Si no, estaré preocupat per vostè.

Sorpresa, Jira es va quedar bocabadada per un instant.

- Puc donar-te una abraçada? -Va dir llavors.

-És clar -va dir l’Ànakin mentre s'inclinava cap na Jira.

-Ai, et trobaré a faltar, Ani -va dir Jira en separar-se’n -. Ets el noi més simpàtic de tota la galàxia -Radiant, va bellugar un dit davant seu -. Cuida't.

-D 'acord -va dir Ànakin -. Adéu -Es va allunyar caminant amb dificultat després de Qui-Gon.

Ànakin i Qui-Gon estaven just als afores de Mos Espa quan Ànakin va tenir un estrany pressentiment... Com si els estiguessin seguint. Dubtava que valgués la pena esmentar aquesta sensació, però un instant després Qui-Gon es va aturar de sobte i es va girar mentre s'activava el seu sabre de llum, atacant a alguna cosa darrere d'ells. Sorprès un cop més davant la velocitat del Jedi, Ànakin es va quedar bocabadat en veure com el sabre de llum passava a través d'un dispositiu negre, de forma esfèrica i amb repulsoelevadors, que havia estat surant en l'aire a les seves esquenes. Netament partit per la meitat, el destrossat aparell va caure a terra. Qui-Gon es va inclinar per examinar les restes que seguien xiuxiuejant i deixant anar espurnes.

- Què és això? -Va dir Ànakin.

-Un droide sonda -va dir Qui-Gon -. Què estrany. Mai he vist res semblant.

Ànakin havia sentit parlar abans sobre els droide sonda. Semblaven droides de seguretat, que havien estat dissenyats per vigilar llocs, però els seus sensors i programació especialitzats eren més propis per espiar. Hi havia escoltat rumors que alguns droides sonda estaven equipats amb armes, i que els Hutts els usaven com assassins.

Mirant al seu voltant a la recerca de qualsevol indici de l'estrany propietari del droide sonda, Qui-Gon es va alçar ràpidament.

-Anem -va dir. Es va girar i va començar a córrer davant d'Ànakin, allunyant-se de Mos Espa i entrant en els erms del desert.

Ànakin va fer tot el que va poder per no distanciar-se de l’alt Jedi mentre corrien per les dunes. Però quan Ànakin va poder veure la llarga, llisa i brillant nau estel·lar de la Reina Amidala just davant seu, ja anava a una bona distància per darrere del Jedi. Ànakin mai havia vist una nau com aquesta. La seva superfície era tan altament reflectant, que resultava literalment encegadora sota la llum del sol, i l’Ànakin havia d’aclucar els ulls per mirar-la directament. Quan va quedar encara més endarrerit rere d’en Qui-Gon, va témer no poder assolir mai aquesta preciosa nau.

- ¡Qui-Gon, pari! -Va cridar Ànakin mentre avançava amb dificultat per l’oscil·lant sorra -. Estic cansat!

Qui-Gon es va girar i l’Ànakin va creure que l’estava mirant a ell, però llavors va escoltar el brunzit d'un motor que s'aproximava per darrere.

- Ànakin, a terra! -Va cridar Qui-Gon.

Sense dubtar-ho, Ànakin es va llançar contra la sorra just quan una moto lliscadora amb forma de dalla li passava per sobre. Ànakin va alçar la mirada per veure una figura amb una caputxa negra encendre un sabre de llum de fulla vermella i saltar de la moto. Mentre la moto seguia avançant sense el seu pilot, Qui-Gon va encendre el seu propi sabre de llum just a temps de bloquejar un cop del seu letal assaltant.

- Corre! -Va cridar Qui-Gon a l’Ànakin -. ¡Digues-los que s'enlairin!

De nou, Ànakin va obeir al Jedi sense fer preguntes. Mentre s'aixecava i corria, tan sols va poder fer un ràpid cop d'ull al rostre del guerrer fosc, que estava cobert per marques dentades vermelles i negres. Ànakin no es va aturar per a avaluar si un color corresponia a la pell de la criatura, i l'altre era tatuat. Només va seguir corrent. I, tan cansat com estava després de la llarga marxa des de Mos Espa, mai havia corregut tan ràpid com ho va fer quan es va abalançar cap a la nau. Pràcticament va volar per la rampa d'accés fins a la bodega davanter de la nau. Just a l'interior de l’escotilla, va trobar la Padme parlant amb un home alt amb una túnica de cuir.

- ¡Qui-Gon està en dificultats! -Va exclamar Ànakin entre panteixos -. Diu que ens enlairament! Ja!

L'home va mirar a Ànakin amb el nas arrufat.

- Qui ets? -Va preguntar.

-És un amic -va respondre Padme per Ànakin mentre agafava el noi sense alè d'un braç i el conduïa cap al pont de la nau. L'home els va seguir mentre entraven al pont, on dos homes, un tipus gran amb pilot d'uniforme, i un home més jove amb túnica -estaven comprovant els controls.

-Qui-Gon està en dificultats -va dir l'home que havia seguit la Padme i l’Ànakin.

L'home jove de la túnica es va ajupir al costat del pilot.

-Enlairament -va dir -. Després va mirar per la finestreta de la nau -. Per allà -va dir, assenyalant -. Voli baix.

Ànakin romania dempeus rere l'home de la túnica i va seguir la seva mirada per veure en Qui-Gon batent-se amb el guerrer fosc. En el breu temps que portava coneixent en Qui-Gon, Ànakin havia arribat a considerar el Jedi com un ésser invencible, però, ara, realment temia per la vida d’en Qui-Gon.

Els motors de la nau van arrencar, i llavors es va elevar del terra i va començar a moure’s per l'aire cap a la posició d’en Qui-Gon. Ànakin va mantenir l'alè mentre passaven sobre les figures que lluitaven, i després va mirar un monitor que mostrava la bodega davantera. Un instant després, Qui-Gon entrava rodant per la bodega i es desplomava a terra. Ànakin va comprendre que Qui-Gon havia saltat a la rampa d'aterratge de la nau, que seguia estesa.

Ho ha aconseguit!

L'home de la túnica va córrer del pont a la bodega davantera, i l’Ànakin el va seguir. Qui-Gon encara estava recobrant l'alè quan va fer les presentacions entre Ànakin i el seu aprenent Jedi. Obi-Wan Kenobi.

A la partida d'Ànakin de Tatooine va seguir una vertiginosa sèrie d'esdeveniments: la seva arribada al món cobert de gratacels de Coruscant, llar del Senat Galàctic i del Temple Jedi, la seva trobada amb Yoda, Mace Windu i els altres membres del Consell Suprem Jedi, provar les seves habilitats amb el poder que ells anomenaven la Força, el subsegüent rebuig del consell a la petició d’en Qui-Gon d'entrenar l’Ànakin perquè es convertís en Jedi, fins i tot malgrat que en Qui-Gon insistís en què l’Ànakin era el “escollit”. La ment d'Ànakin donava voltes. Escollit? Escollit per què?

Abans que l’Ànakin pogués començar a comprendre del tot la seva situació, estava viatjant de nou amb Qui-Gon i Obi-Wan, mentre escortaven a la sumptuosament vestida reina Amidala de tornada a Naboo, que havia estat envaïda pels exèrcits droide de la Federació de Comerç nemoidians. A Naboo, Ànakin va quedar aclaparat en descobrir que Padme Naberrie s'havia fet passar per una donzella per raons de seguretat, i que ella era en realitat Padme Amidala, l'autèntica reina de Naboo.

Empès de sobte a la batalla entre els droides de la Federació de Comerç i els habitants de Naboo, Ànakin amb prou feines va tenir temps de refugiar-se en la cabina d'un caça estel·lar quan Qui-Gon i Obi-Wan es van enfrontar al mateix guerrer fosc que havia aparegut a Tatooine. Encara que l’Ànakin no havia pretès pilotar el caça estel·lar per destruir la gran nau que controlava els droides de la Federació, les seves accions van portar un ràpid final a la invasió.

Després de la batalla, Ànakin es va trobar amb Obi-Wan al palau de la reina. Per l'expressió de tots i d’Obi-Wan, Ànakin va saber el que havia passat. Qui-Gon Jinn havia mort.

Tres dies més tard, el Consell Jedi va acceptar l'últim desig d’en Qui-Gon, i va permetre que l’Ànakin es convertís en l'aprenent d’Obi-Wan. Quan Ànakin va descobrir que fins i tot el nomenat Canceller Suprem Palpatine, l'antic senador de Naboo, estava al corrent del seu paper en la destrucció de la nau de control de droides, va pensar que havia arribat tan lluny com un esclau de Tatooine podia arribar.

Però les seves aventures només acabaven de començar.

Següent