L’Esquadró Rebel (V)

Anterior

5

Còrran Horn va intentar exPúlsar el somriure dels seus llavis quan va entrar a l'amfiteatre blanc utilitzat per a les reunions, i un instant després va veure que tots els pilots que podien somriure estaven absolutament radiants. «Ni una sola de les expressions de nerviosisme que tots teníem l'altra nit al centre de descans...» El primer missatge dels diversos acumulats en el seu quadern de dades li havia informat que després de l'esmorzar havia d'anar a la primera reunió oficial de l'Esquadró Rebel. Tot i que es tractava de la primera notificació oficial que havia aconseguit entrar a l’esquadró, el missatge no podia estar redactat en un to més rutinari i asèptic.

Còrran havia estat prou segur que ho aconseguiria, però tot i la tranquil·litzadora insistència dels altres candidats no s'havia permès donar per fet que ho aconseguiria. En el passat s'havia portat més d'una desil·lusió en donar per segures massa coses. Això havia acabat portant-lo a unir-se a la Rebel·lió, per descomptat, cosa què en conjunt no era dolent, però l’havia allunyat considerablement del lloc on s'havia imaginat que es trobaria durant aquella etapa de la seva vida.

No s'havia permès el luxe de creure que ho aconseguiria abans d'arribar a salvar l'últim obstacle, però tot i així estava orgullós d'haver estat seleccionat per l'esquadró.

Còrran sempre havia intentat donar el millor de si mateix en tot el que feia. Va entrar a l'Acadèmia de la Força de Seguretat de Corèllia tot just va haver-hi acabat la secundària, i va continuar la tradició familiar dels Horn establint nous rècords durant el procés d'ensinistrament. Una de les últimes marques que va sobrepassar havia estat obtinguda pel seu pare, Hal, vint anys abans, i al seu torn Hal havia superat el rècord fixat pel seu propi pare.

«I ara sóc un rebel, un fora de la llei... Què dirien el meu pare i el meu avi si em veiessin? -Un estrany fred intern va fer que se li posés la pell de gallina -. Bé, estic segur que veure’m convertit en un imperial encara els hauria agradat menys.»

Rhysati Ynr va agitar la mà per indicar-li que s'assegués al seu banc.

-Ho hem aconseguit. Realment ho hem aconseguit...

-El comandant Antilles ha estat molt amable en coincidir amb l'opinió del nostre grup.

-Còrran va pujar els esglaons fins arribar a la filera d’en Rhysati i es va asseure al seu costat -. En certs aspectes, encara no he acabat de digerir-ho.

El gandià, que estava assegut darrere d'ells, es va inclinar cap endavant.

-Ooryl s'ha assabentat que el teu escenari del Redempció va obtenir la puntuació més elevada del nostre cicle d'ensinistrament.

Còrran, que havia descobert que exagerar les seves expressions ajudava que l’Ooryl comprengués millor la intenció d’aquesta, el va obsequiar amb un enorme somriure.

- Qui va quedar en segon lloc? Aposto que va ser Bror Jace. El gandià va moure el cap.

-Gavin Darklighter va vèncer el thyferrà.

- Que el noi va vèncer en Jace?

Còrran va tombar el cap cap al banc en el qual l'alt i prim pilot de cabells castanys procedent de Tatooine estava parlant amb Shiel, l'home-llop shistavanià de fosc pelatge.

Còrran, que havia acumulat anys d'experiència en els espaiports i estacions de Corèllia, ja s'havia adonat que Gavin era bastant jove malgrat la seva grandària. «Se li nota en els ulls... Els anys senzillament no hi són, però pel que sembla les habilitats de pilotatge si.»

El twi'lek es va asseure al costat d’Ooryl i va corbar una de les seves cues cefàliques, estenent-les per sobre de la seva espatlla esquerra.

-Jace s'ho va prendre igual de malament que si haguessis estat tu qui el va vèncer. Es va oferir voluntari per pilotar un globus ocular durant l'exercici d’en Gavin, i un coet va acabar amb ell gairebé a l'instant. Mai va tenir una sola possibilitat.

Còrran va assentir i després va alçar la mirada cap a la secció de la part davantera de la sala on estava Bror. Alt, esvelt i ben plantat, el pilot de rossos cabells i ulls blaus havia demostrat ser molt bo durant els exercicis de selecció. El corellià va pensar que Jace fins i tot hagués pogut arribar a caure-li bé, però el problema consistia en què el seu ego era tan gran com un Destructor Estel·lar..., i probablement gairebé igual de mortífer. Els casos d'ego exagerat que Còrran havia conegut en la Força de Seguretat sempre emetien una intensa resplendor, però també s’acabaven consumint molt aviat. Al final sempre arribava un moment en què es ficaven en una situació que haguessin pogut evitar amb tota facilitat si haguessin estat pensant amb un mínim de lògica.

Còrran va llançar un somriure en la direcció de Jace i va obtenir com a resposta una inclinació de cap de la dona de cabells negres amb la qual estava parlant Jace.

- Com li va anar a Erisi Dlàrit en l'exercici, Ooryl?

-Va quedar cap a la meitat de la cacera, rere d’en Nawara Ven i per davant d’Ooryl. Lujayne Forge va quedar al final del grup, amb els altres entremig. Així i les puntuacions van ser molt bones, però hi ha una competència realment ferotge.

Wedge Antilles va entrar a la sala i va anar cap al lloc on el projector hologràfic brollava del sòl com un bolet mecànic. Un instant després Còrran va veure reunir-se amb ell al pilot misteriós del dia anterior i a un androide M3PO negre amb un disseny de cap força peculiar. L'estructura recordava el disseny de petxina vist en els androides controladors de vol, on el disc còncau superior es superposava a l'inferior però deixava un forat facial. Aquell disseny tan poc usual tenia la seva lògica, donada la manca de peces de recanvi per als androides d'una banda i el fet que aquell androide en concret hagués estat assignat a un esquadró de caça per una altra. La mena de cresta sagital que s'alçava sobre el seu cap li donava un aspecte una mica marcial.

-Si teniu la bondat de seure... Sóc Wedge Antilles, el comandant de l'Esquadró Rebel.

-L'home d'ulls verds va somriure afablement -. M'agradaria donar-vos la benvinguda i felicitar-vos per haver estat escollits per a l’Esquadró Rebel. Vull repassar amb vosaltres els criteris bàsics que hem utilitzat a l'hora de fer la nostra selecció, i informar-vos del que s'esperarà de vosaltres a mesura que prossegueixi el vostre ensinistrament i se'ns vagin assignant missions.

Wedge va contemplar el públic i Còrran va sentir una mena de sotrac quan els seus ulls es van trobar amb els del comandant. «Els seus ulls han vist els anys -va pensar-. De fet, han vist més anys dels que haurien de...» Còrran coneixia el passat d’en Wedge perquè Hal Horn havia estat un dels investigadors que van seguir el rastre dels pirates que van matar la família d’en Wedge a Gus Treta. Hal havia mantingut estretament vigilat en Wedge, i quan aquest va començar a dedicar-se al contraban d'armes per la Rebel·lió el va declarar una causa perduda.

Wedge va deixar escapar l'alè en una lenta exhalació.

-Tots coneixeu la història d'aquest esquadró. Fins i tot abans que fos creat formalment, ja se'ns va assignar la missió de destruir la primera Estrella de la Mort. La vam destruir, i vam perdre molts pilots magnífics durant el procés. Tots ells eren i són herois de la Rebel·lió, i durant els pròxims anys arribaran a ser tan famosos com alguns dels antics Cavallers Jedi. Després d'allò, l'Esquadró Rebel va estar molt ocupat protegint combois i atacant vaixells imperials. Vàrem cobrir l'evacuació a Hoth, vam lluitar a Gall i un any més tard, a Endor, vàrem destruir una altra Estrella de la Mort. Des d'allà vam anar a Bakura i ens vam enfrontar als ssi-rruuk.

Després de set anys de combats incessants, el lideratge de la Nova República va decidir reconstruir i revitalitzar aquesta unitat. Va ser una decisió molt sàvia perquè tots nosaltres -tots els que havíem sobreviscut -havíem vist incorporar-se a molts pilots nous a l'Esquadró Rebel i els havíem vist morir. -Wedge va tornar la mirada cap al pilot misteriós -. Tots els veterans volien que l'Esquadró Rebel seguís existint, però també volien que els pilots que ingressaven en ell rebessin l'ensinistrament necessari per sobreviure.

El pilot del TIE va assentir per indicar que estava totalment d'acord amb les afirmacions d’en Wedge. El comandant va tornar a clavar la mirada en els nous pilots.

-Fa cosa d'un any l'almirall Ackbar, a petició del Consell Provisional, em va mostrar els plans per a la reforma de l'Esquadró Rebel. L’Esquadró Rebel s'havia convertit en un símbol per a l'Aliança. Havia de ser capaç d'estar a l'altura de la seva llegenda i poder tornar a esdevenir un grup de pilots d'elit als quals es pogués recórrer per a la classe de missions impossibles que l’Esquadró Rebel sempre havia aconseguit dur a terme. Com sabeu, hem entrevistat i examinat a un munt de pilots, gairebé cent per a cadascuna de les dotze vacants que ara esteu ocupant.

-Us explico tot això perquè sigueu conscients d'una cosa que potser hagueu passat per alt durant el vostre procés de selecció. Sou pilots d'elit i sou alguna cosa més que merament això, però és igual qui sigueu o com de bons sigueu, perquè mai se us considerarà tan bons com Biggs Darklighter o Jek Porkins o qualsevol altre que hagi mort servint a l'Esquadró Rebel. Ells són llegendes i aquesta unitat és una llegenda, i cap de nosaltres aconseguirà mai arribar a ser més del que són ells.

«Excepte en el cas d'algú com vostè, comandant, que ja és més... -Un somriure va florir a la cara de Còrran. I sempre puc somiar, oi?»

Wedge va estendre les mans.

-Posats a dir la veritat, la majoria de vosaltres ja sou millors pilots que molts dels homes i dones que han mort combatent amb aquesta unitat. Formeu un grup molt eclèctic: dos de vosaltres teníeu marques de mort en la vostra contra abans d'unir-vos a l'Aliança, i els altres us les guanyareu tan aviat com l'Imperi s'assabenti de qui ha estat assignat en aquesta unitat. Vau ser escollits per les vostres capacitats de vol i per altres capacitats que posseïu perquè l'almirall Ackbar vol que aquesta unitat sigui més que un esquadró de caça. Vol que siguem capaços d'operar independentment en el cas que això sigui necessari, i que puguem dur a terme operacions que normalment requeririen un grup molt més gran d'individus.

Rhysati es va inclinar cap a Còrran.

-El baró-administrador Calrissian disposava del seu propi grup de comandos-pilot. No van aconseguir evitar que Darth Vader seguís causant problemes, però tot i així cal reconèixer que la idea tenia cert mèrit.

Còrran va assentir.

-La Força de Seguretat disposava del seu propi Equip de Resposta Tàctica. El fet que vulguin convertir l’Esquadró Rebel en alguna cosa semblant explica per què alguns de nosaltres hem aconseguit superar les proves allà on altres van fracassar.

Còrran encara s'estava preguntant quines habilitats especials anava a aportar Gavin al grup, però estava disposat a esperar una resposta en lloc de limitar-se a donar per fet que aquesta no existia.

El comandant va seguir parlant.

-Durant el proper mes se us sotmetrà a l'ensinistrament més intensiu pel que hagueu passat mai. El capità Celchu s'encarregarà d'això. Per a aquells de vosaltres que no el coneixeu, us diré que el capità Celchu es va graduar a l'Acadèmia Naval Imperial i va servir com a pilot de caces TIE. Va abandonar el servei imperial després que l'Imperi destruís Alderaan, el seu món natal. Es va unir a l’esquadró poc després i va participar en tot el que vam fer, des de l'evacuació de Hoth fins a la destrucció de l'Estrella de la Mort a Endor i moltes coses més. És un pilot superb, com alguns de vosaltres ja heu tingut ocasió de descobrir, i el que us ensenyarà us protegirà dels millors pilots que l'Imperi pot arribar a enviar contra nosaltres. -Wedge va tornar el cap cap a l’androide -. M3 és el nostre androide de protocol militar. S'encarregarà de totes les sol·licituds, assignacions de deures i altres funcions administratives. Us traslladareu a un complex independent per prosseguir amb el vostre ensinistrament. M3 ja té les llistes dels vostres allotjaments i assignacions d'aparells inicials, i us les comunicarà al final d'aquesta reunió. Bé, ara tots formeu part de l’Esquadró Rebel... El que podeu esperar del futur és, bàsicament, dosi infinites de rutina i avorriment, puntuades per moments del terror més absolut. Sou uns pilots magnífics, però els estudis estadístics portats a terme sobre els pilots de caça indiquen que la majoria de vosaltres morireu en alguna de les vostres primeres cinc missions. L'índex de supervivència puja posteriorment, però tot i així no hi ha moltes probabilitats que visqueu per arribar a veure la destrucció completa de l'Imperi.

La raó és que estareu aquí per veure com se li van tallant petits fragments. A l'Esquadró Rebel se li assignaran missions molt dures i s'esperarà que les porti a terme..., precisament perquè som els millors pilots disponibles. -Wedge va recolzar les mans als malucs -. Això és tot per ara, llevat que tingueu alguna pregunta.

Jace es va aixecar.

- Quina serà la naturalesa exacta del nostre ensinistrament? -Va preguntar-. Consistirà en més treball amb els simuladors, o disposarem d'autèntics ala-X que pilotar?

-Bona pregunta, i tens tot el dret del món a fer-la. M3 m'ha informat que al nostre esquadró se li ha assignat una dotzena d'ala-X. En aquests moments disposem de deu, i esperem rebre els altres dos abans que acabi la setmana. Quan arribin aquestes naus, començarem a entrenar amb elles. Fins llavors, i com a forma de suplementar l'entrenament de vol, augmentarem considerablement el nombre dels exercicis amb simulador. -El comandant va somriure -. I, sí, podrien haver-nos assignat ales-A o ales-B, però anem a utilitzar ales-X. Podeu discutir els mèrits de les diferents naus entre vosaltres, però l'Esquadró Rebel sempre ha estat primàriament un esquadró d'ala-X, i continuarà sent-ho. Alguna altra pregunta? No? Doncs llavors podeu marxar. Tornarem a reunir-nos demà a les vuit, i llavors iniciarem el procés d'esdevenir una autèntica unitat de combat.

Còrran es va aixecar amb la intenció d'anar a agrair-li al comandant que l’hagués triat per l'esquadró, però Jace se li va avançar i Còrran no volia fer absolutament res que pogués produir la impressió que estava imitant en Jace. «Més tard... Sempre puc donar-li les gràcies més tard.»

Nawara Ven es va acariciar la barbeta amb la mà esquerra.

-Així que dos de nosaltres ja hem rebut la marca de mort... Em pregunto qui seran.

Rhysati li va clavar un suau cop de colze a les costelles.

- Vols dir que no ets tu, Nawara? Després de tot, vas ser advocat.

-Sí, i estic segur que alguns antics clients meus que encara estan a Kèssel els encantaria matar-me, però que jo sàpiga no he rebut una marca de mort. –Va aclucar els ulls vermellosos -. El shistavanià té bastants probabilitats. De seguida em vaig adonar que l'Imperi vol tirar-li el guant.

Rhysati va arrufar les celles.

-Crec que podem estar pràcticament segurs que li ha correspost una de les marques. Què em dius d’Andoorni Hui? És rodiana, i la majoria d'ells tendien a treballar per a l'Imperi. Va fer alguna cosa que pogués enfurismar els seus antics caps?

Ooryl va tancar i va obrir els seus enormes ulls compostos en un lent parpelleig.

- Ella? No. Els rodians són caçadors que viuen i moren per les seves reputacions. Andoorni és una caçadora que va decidir que unir-se a la partida de caça més temuda i admirada de la galàxia, l'Esquadró Rebel, era una forma d'incrementar la seva reputació. Ooryl no creu que fes res per atreure la ira dels seus antics caps sobre el seu cap.

Rhysati va mirar Còrran.

- I tu què opines?

- Jo? No sé... Crec que mai em vaig ensopegar amb ella quan era a la Força de Seguretat, però em costa bastant distingir un rodià d'un altre i no parlo la seva llengua.

Sé que no figurava en cap de les llistes de captura que vaig arribar a veure, la qual cosa vol dir que no tenia una marca de mort abans que jo abandonés el servei. -Va arronsar les espatlles -. Shiel, en canvi, probablement sí tingui una marca de mort sobre la seva persona. Les restriccions a l'exploració dictades per l'Emperador van fer que molts homes-llop haguessin d'abandonar les seves activitats habituals. Alguns d'ells van decidir vendre els seus serveis a la Rebel·lió i van trobar refugis com Dantooine i Yavin. No crec que l'Imperi li faci gaire gràcia aquesta classe de reacció.

-Més correctament, senyor Horn, Riv Shiel es va guanyar la seva marca de mort quan va matar els integrants d'un grup de les tropes d'assalt que intentava capturar-lo, pensant que era Lak Sivrak. -El negre androide de protocol estava pujant els esglaons amb cautelosa lentitud -. Disculpin que els interrompi, i permetin-me presentar-me. Sóc M3, androide de relacions humanes, organismes cibernètics i regles amb una especialitat militar. Domino fluidament més de sis milions de llenguatges, i estic familiaritzat amb un nombre equivalent de doctrines, reglaments, codis d'honor i protocols tant contemporanis com històrics.

Un suau tremolor va fer vibrar els extrems de les cues cefàliques del twi'lek.

- I també estàs familiaritzat amb els arxius personals de tots els integrants de l'esquadró?

-Oh, sí. -Guspires daurades van cremar en el fosc forat del rostre de l’androide -. L'acompliment de la meva funció primària requereix que transporti aquestes dades amb mi. Sense ells...

Nawara va alçar una mà.

-En aquest cas, podries dir-nos a qui correspon l'altra marca de mort.

-Podria fer-ho. -El cap d’M3 es va inclinar en un pronunciat angle -. Shiel no ha intentat ocultar la seva marca de mort, però l'altra persona no ha fet cap menció d'ella. Creu que seria prudent revelar la seva identitat, senyor Horn?

Còrran va arronsar les espatlles.

-Vaig deixar de ser agent de la llei fa bastant temps, pel que no sé si revelar aquesta informació constituiria una violació de la llei. El conseller legal Ven potser sí que ho sàpiga.

El twi'lek va aclucar els ulls.

-Jo diria que no constituiria cap violació de la llei. Se suposa que les marques de mort imposades per l'Imperi han de ser del domini públic. I, tenint en compte on som, difícilment es pot considerar que una marca de mort és una cosa del que hagi d'avergonyir-se.

- De qui estem parlant? -Va preguntar Rhysati.

-Nawara té raó. Més aviat es tractaria d'un honor, oi? -Còrran es va creuar de braços -. Vinga, M3..., digues-nos què saps.

L’androide va examinar en silenci a Còrran durant uns moments.

- Està segur, senyor?

«Per què m'ho pregunta?»

-Per descomptat.

-Molt bé. –L’androide va tornar a alçar el cap -. L'altra marca de mort va ser emesa després del brutal assassinat i vivisecció de mitja dotzena d'individus.

Còrran va sentir que se li gelava la sang en les venes.

- Qui va fer això?

-Vostè, senyor -va respondre l'androide, i un potent centelleig lluminós va fer brillar els seus ulls -. Se’l busca a Drall, al Sector Corellià, per l'assassinat de sis contrabandistes.

Següent