Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (II)

Anterior

Capítol 2

L'esclavitud era il·legal en tot l'espai de la República, però el planeta Tatooine estava en els territoris de la Vora Exterior de la galàxia, on rarament s'aplicaven les lleis de la República.

Shmi Skywalker havia estat una esclava gairebé tota la seva vida, des que uns pirates espacials van capturar la seva família durant un viatge espacial. Separada dels seus pares a edat primerenca, havia canviat d'amos diverses vegades. Una propietària anterior, Pi Lippa, havia estat amable i li havia ensenyat valuoses habilitats tècniques. Encara que Pi Lippa havia planejat alliberar Shmi, va morir abans de fer-ho, i en el seu lloc Shmi va passar a ser propietat d'un dels parents de Pi Lippa, que no va voler alliberar-la.

Abans de convertir-se en propietat de Gardulla, Shmi va donar a llum a Ànakin. Shmi no podia explicar-se la concepció d'Ànakin ─ no hi havia hagut pare ─ però ho va acceptar com el major regal que mai hagués rebut.

En els mesos que van seguir a l'arribar a Tatooine, Ànakin va mantenir els seus ulls i oïdes obertes. Escoltava d'amagat converses entre els ajudants, guàrdies, i altres esclaus de Gardulla, i observava amb cura quan els mecànics i tècnics venien a reparar o substituir la maquinària arruïnada per la sorra. Volia aprendre tot el que pogués sobre el món desert, els seus habitants, i les seves tecnologies, perquè creia que aquest coneixement podria ser l'únic camí perquè ell i la seva mare puguessin algun dia trobar la llibertat.

I llavors va aprendre sobre els primers colons de Tatooine, els miners en què la recerca de minerals valuosos va acabar amb una decepció de proporcions astronòmiques. Alguns dels miners van decidir romandre en el món desert mentre que altres simplement es van quedar encallats allà. Un dels primers assentaments humans va ser un lloc anomenat Fort Tusken, que va ser assaltat pels indígenes humanoides de Tatooine, els nòmades pobladors de les sorres, que des de llavors van passar a conèixer-se com incursors Tusken. Amb predilecció per les armes tradicionals com les porres i les destrals, els habitants de les sorres portaven màscares protectores contra la sorra que els ocultaven per complet el cap, i pesades capes que els protegien dels elements i els ajudaven a barrejar-se amb el paisatge. Els habitants de les sorres mai es van adaptar al contacte pacífic amb els colons, i tenien reputació de ser tan ferotges com misteriosos. Ànakin encara no els havia vist, però li havien dit que eren els seus udols allò que de vegades sentia després de caure la nit. Feien que se li posés els cabells de punta.

Els altres nadius destacables de Tatooine eren els Jawes, éssers diminuts amb ulls brillants que van recuperar els enormes vehicles abandonats dels miners per rastrejar el desert a la recerca de qualsevol tros de metall o tros de ferralla que poguessin transformar en béns per vendre o intercanviar. Encara que els Jawes eren gairebé tan pudents com una unitat sanitària espatllada, Ànakin esperava ansiós les seves visites a la finca de na Gardulla perquè aprenia molt observant-los treballar. Per gran sorpresa dels altres esclaus i uns quants ajudants, Ànakin ràpidament es va guanyar una reputació de ser capaç de reparar aparells desfets.

Pel que fa a la Gardulla, Ànakin va aprendre que competia amb un hutt fins i tot més gran, anomenat Jabba, sobre el control de diverses empreses de Tatooine. Ànakin també va descobrir que Gardulla alimentava un monstruós drac krayt al qual mantenia en una fossa sota el seu palau-fortalesa als afores de Mos Espa amb aquells que la disgustaven i, que era una addicta a apostar en les carreres de beines. Ànakin no tenia cap pressa per conèixer cap drac krayt, però estava intrigat per tot el que escoltava sobre el perillós esport d'alta velocitat que implicava un parell de motors elevadors de repulsió enganxats a un vehicle amb cabina oberta. La primera vegada que va sentir per casualitat a dos dels ajudants de Gardulla discutir sobre el disseny d'una beina de carreres que havien vist, va recordar el somni que havia tingut just abans que arribessin a Tatooine. Segons els ajudants, les carreres de beines eren la major atracció de Mos Espa, i atreia multituds de tota la galàxia. Ànakin es va preguntar si mai aconseguiria veure una carrera de beines.

Pocs mesos després d'arribar a Mos Espa, Ànakin estava ajudant a un droide mecànic últim model a reparar un vaporitzador portàtil prop de l'entrada principal de la finca quan un grassonet toydarià alat amb un nas flexible similar a una trompa va entrar volant al pati. En veure el noi, el toydarià es va aturar, surant en l'aire, i va examinar com hi treballava l’Ànakin. En huttès, el toydarià va dir amb veu baixa i burleta:

-Estàs posant aquesta unitat de bombament d'aigua de forma incorrecta.

A Ànakin li havien dit que no parlés amb estranys, però va respondre amb cautela.

-L’he modificat. -Veient que el toydarià semblava genuïnament interessat, li va ensenyar el mecanisme de la bomba i va afegir -: He fet que funcioni millor.

Els ulls del toydarià es van obrir com plats en veure la bomba en fluid funcionament.

-Hmmm... Qui et va ensenyar com modificar-lo?

-Ningú -va dir Ànakin. La seva mare li havia dit que no calia presumir, però no podia evitar sentir-se’n orgullós -. Només... ho vaig endevinar. La meva mare també sap arreglar coses.

- De veritat? -El toydarià va descendir de l'aire per examinar la unitat més d’a prop -. No ets dolent amb les mans, nen -va dir -. De cap manera.

Ànakin va inclinar lleugerament el cap.

-Gràcies, senyor -va contestar-li.

-Tinc una cita amb Gardulla -va dir el toydarià. Després va fer-li l'ullet i va entrellaçar els dits d'ungles esmolades i va afegir -: Un assumpte de diners!

Ànakin no sabia com respondre a això, però just llavors la pròpia Gardulla conduïa la mola del seu cos fins a l'entrada.

- Preparat per pagar-me’n, Watto? -Va dir.

-Potser, potser -va dir el toydarià mentre flotava cap a la Gardulla -. Però la pròxima carrera és demà, i tinc una idea per a una altra aposta...

Ànakin va mirar com el toydarià seguia Gardulla cap a l'edifici principal, i després va seguir amb el seu treball en el vaporitzador.

Gardulla va perdre la seva aposta amb Watto.

Dos dies més tard, Ànakin i Shmi tenien un nou amo.

Quan Watto no estava apostant, regentava una de les distribuïdores de recanvis més reeixida de Mos Espa. Tenia necessitat d'algú amb l'habilitat mecànica d'Ànakin, i també tenia molta feina per Shmi. Tant la mare com el fill estaven agraïts amb Watto per mantenir-los junts, i després de compartir una bruta i fètida habitació amb sis esclaus a la finca de Gardulla, es van sorprendre en saber que tindrien una barraca sencera per a ells al barri dels esclaus, als afores de Mos Espa. Watto creia que haurien de sentir gratitud, i va deixar clar que si no feien les coses com ell les deia, ompliria el casot fins al límit de la seva capacitat amb esclaus addicionals.

Conforme els dies es tornaven setmanes i els mesos es convertien en anys, Ànakin va aprofitar al màxim el seu temps, aprenent tant com va poder sobre tecnologia i viatges interestel·lars. Va estudiar els alienígenes que passaven per Mos Espa i va arribar a conèixer a tots els mercaders locals pel seu nom de pila. Mentre s'asseia en cabines de naus estel·lars desballestades, va aprendre a distingir els controls dels impulsors, estabilitzadors i repulsors. D'observar d’altres mecànics, tant orgànics com droides, va arribar a destacar en la reparació de beines de carreres a la botiga d’en Watto.

Quan tenia set anys, va començar a recuperar en secret trossos i peces per restaurar la cabina d'una beina de carreres i un parell de motors Radon-Ulzer 620C que esperava convertir en la seva pròpia beina de carreres. Mantenia aquest projecte cobert per una vella lona en una zona del dipòsit comú d'escombraries al pati del darrere del seu allotjament d’esclaus, on Watto mai s'aventurava, i deliberadament mantenia la beina de carreres amb un aspecte que semblava que mai seria capaç de córrer. Si Watto arribés mai a saber-ne res, ho deixaria passar com si només fos un projecte infantil.

Watto sí que va enxampar l’Ànakin conduint una beina de carreres reparada per donar una volta de prova per la ferrovelleria, però la fúria del toydarià va morir quan es va adonar de com el noi manejava el vehicle. Com na Gardulla, Watto era addicte a apostar en les carreres de beines, i amb prou feines podia creure la seva bona fortuna, en posseir un esclau que podria generar beneficis a la pista de carreres. Malgrat l'edat i l'espècie d'Ànakin, va fer una prova i aviat va estar qualificat per convertir-se en pilot de beines de carreres. Per gran horror de la seva mare, va arribar un dia que va començar a competir sota el patrocini de Watto.

Watto mai va deixar d’amenaçar amb comprar més esclaus, però Ànakin i la seva mare van seguir tenint el casot per a ells sols. Watto fins i tot li va donar a Shmi un aeromagnificador que podia usar per netejar dispositius de memòria informàtics, permetent tenir uns modestos ingressos. Tot i aquests avantatges, Ànakin no va abandonar els seus somnis de llibertat. Va començar a pensar en fer algun tipus d'escàner per localitzar el transmissor implantat en el seu cos, encara que no estava segur de com aquest transmissor podia ser desactivat o extret.

En algun moment, mentre escoltava als espaciants parlar de mons llunyans, va aprendre sobre els Cavallers Jedi, els poderosos guardians de la pau de la República Galàctica, que usaven sabres de llum: una arma de mà que emetia un letal raig làser truncat. Malgrat els seus limitats coneixements sobre els Jedi, de vegades somiava amb convertir-se’n en un. Ànakin es preguntava si algun Jedi havia sentit parlar alguna vegada de Tatooine, o si algun havia nascut a l'esclavitud.

Quan tenia nou anys, es va resignar al fet que no anava a abandonar Tatooine aviat.
Però, cada nit, estirat en la foscor de la seva petita habitació plena de dispositius casolans i projectes científics, va fer un jurament: No seré un esclau per sempre.

Següent