L’Esquadró Rebel (XXI)

Anterior

21

La primera visió que Còrran va tenir de Vladet després d'haver sortit de l’hiperespai li va revelar una bola blava solcada per franges blanques i esquitxada de taques de color verd fosc.

-Crec que hauríem de conquerir aquest planeta i quedar-nos-lo, Xiulador. Sembla molt més agradable del que mai va arribar a ser-ho el Món de la Boira en els seus millors moments.

L’androide astromecànic va emetre un refilet d’assentiment, i després va fer aparèixer la pantalla tàctica a la pantalla d'en Còrran.

El corellià va donar un cop d'ull a les imatges i va activar el seu comunicador.

-Grup Tres informa d'una lectura negativa pel que fa als globus oculars. -El jove corellià va aixecar la mà esquerra i va activar un dels interruptors situats sobre el seu cap -. Estabilitzadors-S col·locats en posició d'atac.

-Rebut, Nou. Mantingui’s a l'escolta.

-D'acord, Control.

Davant d'ell, i accelerant cap al planeta, dos dels esquadrons d'ala-Y de l'Ala Defensora volaven amb una escorta de quatre ala-X cada un. Al grup d’en Còrran li faltaven dues naus per assolir la plena potència operacional, de manera que ell i Ooryl havien estat assignats a l'Esquadró Vigilant. Els esquadrons Campió, dirigit pel general Salm, i Guardià formarien la primera onada i prepararien el camí perquè Vigilant, amb les seves defenses «rebaixades», pogués passar sense ser molestat.

Gràcies a la reunió d'informació, Còrran sabia que la Gran Illa no podria resistir l'atac de dos esquadrons d'ala-Y més de dos canons làser, els ala-Y disposaven de canons iònics bessons i dos llançadors de torpedes protònics. Cada nau transportava vuit torpedes, la qual cosa significava que un sol esquadró de bombarders ja disposava d'una potència de foc prou gran per convenir el verd i exuberant paisatge de la Gran Illa en una fumejant massa negra de roca líquida.

-Rebel Nou, continuï seguint el vector de l'Ala Dos i després orbiti a Àngels 10K.

-Entès. Truqui'ns si necessiten alguna cosa.

-Ho farem. Aquí Control, canvi i tanco.

Còrran va creure percebre una ombra de la seva pròpia frustració reflectida en la veu d’en Tycho. Les ordres que acabava de donar a Còrran estaven sent transmeses als membres de l’Esquadró Vigilant pel controlador de vol d’en Salm. Se suposava que aquella cadena de comandament de naturalesa dual garantiria un bon control durant l'operació, però Còrran dubtava que fos a produir aquests efectes. «Quan era a la Força de Seguretat de Corèllia i havíem de dur a terme una operació conjunta amb la intel·ligència imperial, el control dual sempre es convenia en un duel de controls i al final tot acabava complicant-se enormement...»

El descens a través de la límpida atmosfera es va anar tornant una mica més mogut, però disposar d'una mica de resistència per combatre amb els controls suposava un canvi bastant agradable després de sis hores de no fer res durant el recorregut per l’hiperespai. Còrran va anivellar l'ala-X a uns deu quilòmetres per sobre de la superfície del planeta.

-Control, Grup Tres en posició. Pot enviar-me el senyal visual tàctic des de baix?

-Aquí el té, Nou. De Cap Rebel..., tornant el favor.

Còrran va sentir que li cremaven les galtes quan es va acordar de com les seves dades sensores havien estat utilitzats per la resta de l'esquadró en Folor.

-Transmetint-li el meu agraïment.

Les dades visuals procedents de l'ala-X d’en Wedge li mostraven quatre ala Y que estaven baixant en picat sobre el vessant nord del cràter del volcà. Quan es trobaven a un quilòmetre de distància de l'objectiu, cadascuna de les lentes naus va llançar un parell de torpedes protònics i va virar. Les boles blaves van avançar cap a la vessant muntanyosa i van esclatar a sobre en un punt on les abundants pluges ja havien erosionat i debilitat la roca.

Les ondulants sèries d'explosions van omplir l'aire de fum, penyes i plantes embolicades en flames. L'alimentador visual va passar a la modalitat vectorial, amb graelles verdes que representaven la terra ocultada pel fum. Allà on abans hi havia una suau corba en la vora del cràter hi havia aparegut una esquerda de contorns irregulars, com si una destral vibratòria de dimensions titàniques hagués estat utilitzada per tallar les roques. La bretxa es va anar engrandint davant els ulls d’en Còrran, i de sobte va comprendre que això es devia al fet que Wedge estava avançant cap a l'objectiu.

***

-Corregiu el rumb, Dos. -L'ala-X d’en Wedge va entrar en la fumarada -. Mynock, assegureu-vos que Control està rebent un examen topològic d'aquesta esquerda.

El fum es va dissipar gairebé a l'instant, mostrant-li un escarpat de roca volcànica a una dotzena de metres de cada ala. «Hi ha espai suficient per als bombarders, però no queda molt marge per a un error...» Wedge va desplaçar la palanca de control cap endavant, distanciant-se una mica dels ala-Y que estaven seguint la seva estela iònica, i va sortir de l’estreta canyada rocosa anant més de pressa del que hagués volat qualsevol pilot prudent.

Els feixos làser disparats per un quartet de caces estel·lars TIE van  il·luminar l'aire darrere d'ell quan va entrar al cràter situat sota l'escut protector de la cúpula. Wedge va invertir immediatament el curs i es va llançar cap a la base del cràter. El vent xiulava en els estabilitzadors-S. Wedge va descriure un gir de cent vuitanta graus, omplint la seva cabina de cel, i després va tirar de la palanca de control per tornar a anivellar l'ala-X.

L’androide astromecànic va udolar una advertència a la seva esquena.

-Ja ho sé: tinc dos globus oculars a la cua.

En el buit de l'espai la presència dels dos caces TIE que el seguien hagués estat molt seriosa perquè la seva superioritat pel que fa a les maniobres feia que resultés molt difícil treure-se’ls de sobre. Però dins d'una atmosfera, el seu escàs disseny aerodinàmic i les turbulències produïdes per les emissions dels seus motors bessons significaven que els TIE patien uns problemes de capcineig i ondulació significativament greus. Això no els tornava menys mortífers en un combat individual, però obria tota una miríada d'estratègies per enfrontar-s'hi.

-Necessito una mica d'ajuda, Dos.

-Vaig cap allà.

La veu d’en Bror va sorgir del casc d’en Wedge.

-Tres, amb mi. Els tinc.

«Bé, ja va sent hora que li faci vessar unes quantes llàgrimes a un d'aquests globus oculars...» Wedge va pujar quaranta-cinc graus l'ala esquerra i després va tirar suaument de la palanca de control. La disminució de l'impuls i la resistència atmosfèrica van reduir la seva velocitat prou perquè la seva ala-X descendís cinquanta metres i es desplacés vint metres cap a la dreta.

El pilot del TIE va intentar seguir-lo i continuar enganxat a la seva cua, però les ales hexagonals van eliminar la desviació lateral. La resistència de l'aire va frenar considerablement al TIE, i la nau va començar a baixar cap a la catifa de jungla que cobria el sòl del cràter. El pilot imperial va fer l'únic que podia fer per evitar perdre el control i estavellar-se. Iniciant un picat, va guanyar velocitat i va superar l'ala-X d’en Wedge, però sense col·locar-se prou per davant d'ell perquè Wedge pogués desviar cap a l'esquerra i venir per darrere seu.

«I de tota manera, jo no volia fer això...» Wedge va pressionar el pedal esquerre del timó i va fer que la popa de la seva nau es desviés cap a la dreta. Una delicada manipulació de la maneta de redreçar la nau, i un instant després les mires d’en Wedge es van centrar en el TIE i van passar al verd. Wedge va prémer el gallet, i els feixos dels seus quatre canons làser van convergir per escampar fragments de caça TIE per tota la Gran Illa

-He vaporitzat un.

Uns segons després, Wedge va veure com un TIE fumejant s'estavellava contra la paret d'un cràter.

-El camí està clar, cap.

-Gràcies, Dos. Informi, Tres.

La veu d’en Nawara Ven semblava contenir un cert disgust.

-Quatre té un parell. Els meus sensors no poden captar l'illa.

-Cap Rebel a Control: Campió pot iniciar el seu avanç.

-Transmeto aquest missatge. Nou dóna les gràcies per l'ajuda.

Wedge va somriure. Hauria preferit que Còrran pogués involucrar-se més directament en l'acció, però esperaven trobar-se amb una certa resistència i fins que poguessin incorporar un nou pilot perquè substituís Lujayne Forge, el seu grup seria vulnerable malgrat l'elevat nivell de capacitat que havien donat mostres tant Còrran com Ooryl. El general Salm havia suggerit utilitzar el Grup Tres perquè supervisés l'Esquadró Guardià, que era la que tenia menys experiència de les diferents unitats que componien l'Ala Defensora. Tots tindrien ocasió d'acumular experiència de missió, però no s'exposarien a cap risc excessivament letal.

-Control a Cap Rebel: els esquadrons Campió i Guardià inicien les seves aproximacions.

-Puc veure'ls, Control.

Els ala-Y van començar a entrar per la bretxa. Els ala-Y, que mai eren molt elegants, semblaven posseir les característiques de vol atmosfèric d'una cosa que es trobés a mig camí entre un caça estel·lar TIE i un enorme penyal. Tots els bombarders van baixar per guanyar velocitat, però després es van anivellar amb molt poca dificultat aparent i van iniciar les seves trajectòries de bombardeig per usar els canons i llançar els torpedes.

«Pot ser que siguin lents i poc maniobrables, però no hi ha dubte que els pilots de Salm saben com fer la seva feina!»

-Control a Cap Rebel, tenim problemes.

-Endavant, Control.

-Dues naus, un creuer mitjà i una fragata de la classe Llàncer, es troben al nostre vector de sortida. L’Eridain està iniciant una maniobra de retirada.

Wedge va sentir com el seu estómac començava a doblegar-se sobre si mateix.

-Control, confirmi la presència de la fragata de la classe Llàncer.

«No hi ha moltes, així que potser es tracti d'un error. Oh, per fa ¬ favor, que sigui un error...»

Les fragates de la classe Llàncer havien estat la solució que l’Armada Imperial va donar al problema dels caces estel·lars i l'amenaça que suposaven per als grans navilis de guerra. Les Llàncer, de forma quadrada i dos-cents cinquanta metres de longitud, posseïen vint torretes artilleres, i cadascuna d'elles comptava amb un làser quàdruple Seinar de Sistemes de la Flota. Amb la seva velocitat, que era excepcional per a una nau de les seves dimensions, i amb aquelles armes, les Llàncer eren com rancors entre un ramat de nerfs. Els turbolàsers de l’Eridain haguessin pogut mantenir-la allunyada, però el creuer imperial superava en potència artillera a la burladora de bloquejos, i això significava que la Llàncer podria llançar-se sobre els caces.

Els ala-X eren prou ràpids per poder fugir d'ella, però els ala-Y no podrien ni fugir ni enfrontar-se a la Llàncer. Els canons de la Llàncer la convertien en l'equivalent a vuitanta caces TIE. Wedge va llançar una ràpida mirada al seu indicador de combustible, i va veure que no li quedaven reserves suficients per lliurar un llarg combat amb la Llàncer i tornar a casa. «No disposo del combustible suficient per permetre que l’Eridain vagi a la recerca d'ajuda...» L'única esperança dels ala-Y era que els ala-X entretinguessin a la Llàncer mentre els bombarders fugien.

Abans que Wedge pogués contestar a la petició d'ordres d’en Tycho, la veu del general Salm va sorgir del comunicador.

-Cap Rebel, protegeixi els esquadrons Vigilant i Guardià i tregui’ls d'aquí. Campió li proporcionarà el temps necessari.

-Negatiu, general. D'aquesta manera Campió serà aniquilat..., i si ataquem a la Llàncer, Rebel podria ser aniquilat però vostès aconseguirien escapar.

-És una ordre, Antilles.

-L’Esquadró Rebel rep les seves ordres de l'almirall Ackbar, general.

-Cap Rebel, aquí Nou.

-Ara no, Nou.

-Comandant, sé com podem acabar amb la Llàncer. En el pitjor dels casos, perdríem una nau.

- Quina ximpleria, que diu què?

-Calma, general. Endavant, Nou.

-Les naus han d’acostar-se fins uns dos quilòmetres i mig per obtenir una resolució de tir amb un torpede protònic. Qualsevol ala-Y que s'acosti en aquesta distància de la Llàncer quedarà convertit en vapor, oi? Bé, doncs una ala-X podria apropar-se i enviar dades de punteria als ala-Y, incrementant així l'abast per a la seva resolució. És exactament el mateix que va fer el capità Celchu quan estava pilotant la Prohibit a Chorax. Els torpedes protònics s'ajustaran per a trenta segons, la qual cosa significa que poden encertar a un objectiu situat a una mica més de catorze quilòmetres i mig. Això els mantindrà fora de perill de la Llàncer.

Wedge va arrufar les celles mentre portava a terme un ràpid repàs mental del pla d’en Còrran. «Un ala-X que sabés maniobrar prou bé podria arribar a acostar-se a la Llàncer...»

El general Salm va veure el punt negre del pla en el mateix instant en què aquest era detectat per Wedge.

-Un ala-X que estigui fent aquest tipus de girs no podrà obtenir un contacte de punteria sobre la Llàncer, Antilles. Aquesta idea seva és una bogeria.

La veu d’en Còrran va tornar a sorgir del comunicador.

-L'ala-X no necessita obtenir un contacte de punteria, perquè l'únic que necessita és apropar-se prou. Els ala-Y s'encarregaran de dirigir l'etiqueta de localització de l'ala-X. Facin-lo bé, posin a la Llàncer entre els coets i l'ala-X..., i podran esborrar a una Llàncer de la llista.

-Això podria donar resultat. -Wedge va tirar de la palanca de control de l'ala-X i va començar a ascendir cap a l'espai i els navilis de guerra imperials que l'esperaven a ell -. Ho intentaré.

-Negatiu, Antilles.

-General...

-Cap Rebel, aquí Nou en vector de sortida. Transfereixi’m el control de l'Esquadró Vigilant.

La fúria d’en Salm va bullir a través del comunicador.

- Sota cap circumstància! Aturi’s ara mateix, Rebel Nou.

- Transfereixi’m el control de l'esquadró. Estic seguint un vector de sortida, i vaig a jugar a fet i amagar amb la Llàncer.

-Això és traïció, Nou. -La ira va fer tremolar la veu d’en Salm -. Faré que l’afusellin.

-No m'importa, sempre que sigui l'Esquadró Vigilant qui ho faci. Nou, cap de transmissió.

- Faci alguna cosa, Antilles!

-Nou té l'altitud, general. - «I l'actitud correcta, a més...»-. Cedeixi-li el control de l'esquadró. -Wedge va deixar escapar un prolongat sospir -. Després, i només per si el seu truc no dóna resultat, feu formar Campió perquè em segueixi.

***

Còrran va activar el seu comunicador.

-Bé, Vigilants, vaig a explicar-vos com ens convertirem en herois. Connecteu els vostres torpedes per llançar dos alhora, i després els llançareu quan jo doni el senyal. Saber escollir el moment adequat serà decisiu: si els llanceu massa aviat no li donareu a res, i si els llanceu massa tard llavors em... Bé, procureu no llançar-los massa tard. Deu, necessito que igualis la seva velocitat i que no permetis que se m'acostin a més de vuit quilòmetres i mig. Ah, i que tampoc estiguin molt més lluny. La meva balisa de localització estarà sintonitzada en tres-cents dotze coma quaranta-tres. Utilitzeu-la com a freqüència per a la fixació d’objectiu dels torpedes.

-Entès, Nou.

-Control, aquí Nou. Estigui preparat per dispersar els Vigilants mitjançant sèries de maniobres evasives en el cas que la Llàncer comenci a posar-se agressiva un cop llançats els torpedes.

-D'acord, Nou. Bona sort.

La mà d’en Còrran va pujar cap el medalló que portava penjat del coll.

-Gràcies, Control, i fi de transmissió... Bé, Xiulador, el treball ens espera. -El pilot va accionar interruptors que van dirigir tota l'emissió del motor de fusió als sistemes de propulsió, i després va derivar tota l'energia disponible per escuts als escuts -. Vaig a tractar d'acostar-me en aquest monstre seguint una trajectòria el més sinuosa possible. Vull que facis passar les meves ordres per un aleatoritzador que addicioni o sostregui porcions de cinc graus en totes les dimensions de les meves ordres. No permetis que la Llàncer surti d'un con de vint graus respecte a la meva proa, però vull estar saltant contínuament d'un costat a un altre dins d'aquest con. Ho has entès?

L’androide va replicar amb un sec xiulet afirmatiu.

-I quan estiguem prou a prop d'ells, vull invertir la nau i fer un ris passant just a sobre de la part superior del casc de la Llàncer i baixant per l'altre costat. Després deuríem allunyar-nos en un angle de noranta graus respecte la nostra trajectòria actual i tornar cap a l'atmosfera de Vladet. -Còrran va sospirar -. Si aconseguim arribar fins a aquesta fase del pla, naturalment...

Xiulador va deixar escapar un grall reprovatori.

-Em sap greu haver-te ficat en això. -Còrran va prémer el botó de la consola que permetia l'activació del sistema ejector de l'androide -. Potser el teu pròxim pilot no sigui tan estúpid.

La llum verda instal·lada sobre el botó es va apagar.

Còrran va tornar a pressionar.

-I potser la pròxima nau sigui immune als curtcircuits... La llum va tornar a apagar-se.

El pilot es va tornar cap a l'androide.

- Vols morir o què?

Xiulador va replicar amb un xiulet despectiu.

-No estic pensant d’acaparar tota la glòria. -Còrran va empassar saliva, pel que va haver de lluitar amb el nus que se li acabava de forma a la gola -. Gràcies per quedar-te amb mi. El meu pare va morir sense tenir ningú a prop, i tinc entès que no es tracta d'una mort particularment agradable.

L’androide va replicar amb una enèrgica reprimenda electrònica.

-D'acord, d'acord... Tu fes la teva part, i jo m'asseguraré que no morim. -Còrran va donar un cop d'ull al seu sensor. Els detectors el col·locaven a divuit quilòmetres de la Llàncer -. Repassa els meus càlculs, Xiulador. Quan vagi a màxima potència, recorreré sis kilòmetres en el temps que necessitin els torpedes per donar-me’n. Això significa que els bombarders hauran de llançar-los quan arribi al punt dels sis quilòmetres, i per això han d'estar a uns quinze quilòmetres de la Llàncer. Bé, sembla que tots estem preparats i llestos per entrar en acció...

L’androide va deixar escapar un trinat triomfal i un compte enrere va aparèixer a la part superior del diagrama sensor.

-Nou a Vigilants, quaranta, quatre zero, segons per al llançament. Xiulador, connecta l’aleatoritzador quan em trobi a dos quilòmetres i mig de l'objectiu. -L'armament de la Llàncer havia estat pres dels bombarders TIE, de manera que patia les mateixes limitacions d'abast que els caces -. També vull que obtinguis un registre complet de com estan funcionant les torretes i que transmetis aquestes dades a Control i al cap Rebel. Si la Llàncer té algun punt feble, si qualsevol de les torretes sembla no tenir molt bona punteria..., bé, en aquest cas necessito saber-ho.

El cronòmetre va arribar als deu segons. Còrran va tornar a acariciar el seu medalló, i després va posar la mà dreta sobre la palanca de control i va somriure.

-I allà va Rebel Nou, seguint la tradició d'acceptar missions suïcides amb un somriure als llavis tan apreciat per la seva unitat... Vigilants, quan doni el senyal. Cinc. Quatre. Tres. Dos. U. Ja. Tirem els torpedes!

El comunicador va emetre una onada d'informes de tret. Còrran no va aconseguir entendre res, però va poder sentir l'últim informe - «Vigilant Tres, torpedes llançats» - quan el conflicte de veus es va haver dissipat.

Va llançar una mirada al cronòmetre, que havia començat a retallar els segons que faltaven per l'impacte. «Dos segons de retard... Probablement no serà un problema.»

- Vols fer el favor de baixar el volum de la sirena d’advertiment de la fixació de torpedes, Xiulador? T'asseguro que ja m'he assabentat que s'estan aproximant.

El soroll de fons de la cabina va cessar de sobte. El corellià va contemplar el lent compte enrere dels segons. Deixar enrere el punt de llançament i arribar a la part central del trajecte cap a la Llàncer va semblar requerir una eternitat. Mentre la seva nau seguia avançant cap a l'objectiu, Còrran va poder veure com fileres de verdosos feixos làser començaven a estendre’s en la seva direcció. Els feixos van iniciar una sèrie de corbes i ondulacions a mesura que els artillers intentaven seguir la trajectòria de la seva nau.

Al principi la velocitat amb la que s'estava aproximant va fer que els primers trets dels imperials quedessin massa llargs.

Quan faltaven dotze segons per l'impacte, Xiulador va activar el programa aleatoritzador i Còrran va sentir que la palanca de control començava a vibrar. Una minúscula espurna de por va lliscar pel seu cos quan es va imaginar que havia perdut el control de la nau.

Però la por es va dissipar gairebé a l'instant, deixant rere seu una calma que li va resultar terriblement familiar perquè era la mateixa que havia experimentat aquella nit a Talasea. «Bé, llavors no vaig morir. Potser, només potser... »

Desplaçant la palanca cap enrere i cap a l'esquerra, Còrran va fer que l'ala-X fora seguint les ondulacions. Onada rere onada de verda energia làser aparentment sòlida va sorgir de la Llàncer, però el caça d’en Còrran es va anar obrint pas a través dels buits i s’anava esmunyint per sobre de les crestes, flirtejant amb les seves mortíferes carícies.

Cortines de llum resplendien sobre els escuts del jove corellià deixant-lo parcialment encegat, però aquelles fraccions d'impacte ni el van frenar ni el van desviar del seu curs.

No hi havia manera de fallar l'objectiu. La fragata de la classe Llàncer -Xiulador l'havia identificat com la Devastadora -va anar augmentant de mida fins a convertir-se en un rectangle de contorns nítidament marcats i recoberts de punxes amb una proa corbada cap amunt i un bulbós mòdul motriu. Els reflexos verdosos dels làsers quàdruples escampaven pinzellades de color sobre el blanc exterior de la nau imperial.

Còrran va alinear -més o menys, evidentment -l'ala-X amb la coberta central de la nau, i després el caça va quedar completament fora del seu control.

Obeint les instruccions que Còrran li havia donat abans, Xiulador va fer que el caça s'inclinés bruscament cap a estribord. La maneta de control va imPúlsar la mà dreta d’en Còrran a la vora de la cabina però després, i abans que el seu cervell pogués començar a percebre el dolor, la palanca va alliberar la seva presa i li va clavar un potent cop al pit. Amb la palanca de control empresonant-lo en el seu seient de pilotatge, Còrran només podia alçar la mirada i contemplar com el casc de la Devastadora es convenia en una massa borrosa que desfilava vertiginosament per sobre del seu cap.

Als torpedes els faltava mig segon per atrapar el caça quan aquest va ascendir de sobte i va començar a descriure una corba al voltant de la Devastadora. Encara que eren perfectament capaços de dur a terme la mateixa maniobra que havia efectuat el caça, la seva major velocitat feia que els torpedes necessitessin més espai per poder imitar-lo. En el mateix instant en què començaven a corregir els seus rumbs per seguir Còrran, els torpedes van xocar amb la Devastadora i van detonar.

La primera mitja dotzena d'explosions va produir més energia de la que podien absorbir els escuts. Les muralles protectores es van abatre, deixant indefensa la fragata davant la resta de l'eixam de torpedes. Els escuts antidetonacions es van doblar i els finestrals de transpariacer es van evaporar sota les detonacions dels torpedes.

Les planxes de titani del casc es van fondre, fluint en rierols de glòbuls de metall que s'enduririen en la foscor gelada de l'espai per convertir-se en esferes perfectes. Les cobertes es van partir i la bola de foc que estava començant a créixer en el centre de la nau va consumir atmosfera, equip i personal amb un voraç apetit.

Excepte dos, tots els torpedes van servir per alimentar la bombollejant tempesta de plasma que bullia al cor de la Devastadora. En biseccionar la nau, els torpedes van tallar totes les connexions de control i energia entre el pont, a la proa, i els motors, a la popa.

Els sistemes de seguretat automàtics van entrar immediatament en acció i els motors van deixar de funcionar. La Devastadora va deixar d'escopir feixos làser, i la fragata ferida de mort va iniciar un ràpid escorament. La Devastadora va començar a ser derrotada en el pols invisible que mantenia amb el planeta que s'estenia sota d'ella, i va anar caient lentament pel pou gravitatori de Rachuk.

Còrran, en una ala-X que s'allunyava a gran velocitat de la fragata imperial, no podia veure cap dels danys que els torpedes havien infligit a la Devastadora. El jove corellià va abaixar la mirada cap al seu monitor de sensors i va somriure mentre aquests li anaven informant, línia rere línia, de les morts dels vint-i-dos torpedes que l’havien estat seguint.
«Vint-i-dos? Però no haurien d'haver vint-i-quatre... »Còrran va apartar la palanca de control del seu pit.

- On són aquests dos últims torpedes, Xiulador?

La imatge mostrada pel monitor de sensors va canviar. Els dos últims torpedes havien passat per sota de la Devastadora, readquirint el seu objectiu quan aquest va deixar enrere el costat oposat de la fragata. «Ja gairebé els tinc sobre... He de virar, i de pressa! »

La maneta de control va tremolar i va vibrar com si tingués vida pròpia. L'horror va fer que un filet d'electricitat s’esmunyís a través de les entranyes d’en Còrran.

- Anul·la el sistema, Xiulador!

La maneta de control va seguir estremint-se i oposant resistència als seus dits. En un instant de nitidesa dolorosament cristal·lina, Còrran va comprendre que en no especificar el sistema al qual es referís la seva última ordre havia comès un error igual en magnitud al que suposava haver mantingut tota l'energia dels escuts concentrada en el seu arc davanter. Es va disposar a rectificar dos errors, però l'indicador de proximitat que mostrava la situació dels torpedes llançats per Vigilant Tres va informar que se li havia acabat el temps.

Següent