El Comerç Guanya: El Relat del Ranat

El Comerç Guanya: El Relat del Ranat

Relats de la Cantina de Mos Eisley

Rebecca Moesta
Relat 10

Esquivant un parell de soldats d'assalt potencialment tafaners, en Reegesk va agafar fermament els seus tresors i va entrar a corre-cuita amb l'eficiència d'un rosegador a l'estret carreró al costat del seu establiment favorit de begudes a Mos Eisley. Ah, sí, el seu favorit. No perquè les seves begudes o artistes fossin de qualitat superior, sinó perquè sempre podia trobar-hi algú que volgués, o necessités, fer un negoci. I a la petita tribu ranat que rascava un lloc més gran per si mateixa cada dia en aquest món àrid d'avançada, aquest era, després de tot, el seu treball: Reegesk el Comerciant, Reegesk el Canvista, Reegesk l'Especialista adquirent Per Excel·lència.

Movent els bigotis nerviosament amb satisfacció, es va asseure contra una paret banyada pel sol, va enroscar la seva dura cua de fuet folgadament al seu voltant, i va obrir el seu fardell per examinar els premis del dia. Una brisa ardent va portar-li les olors gens desagradables d'escombraries podrides i d'excrements d'animals fins a ell des del més allunyat del carreró. Havia començat el matí amb poc més que un grapat de roques polides i unes quantes llaminadures d'informació i havia fet una sèrie de negocis reeixits per reunir els objectes molt més valuosos que ara escampava per la pols davant d'ell. Una petita antena, alguna tela bona amb molt pocs forats en ella, un grapat de cables per al petit vaporitzador que la seva tribu estava construint en secret. Aquests se'ls guardaria.

Però encara havia de fer més negociacions. Encara necessitava moltes coses: una font d'energia per completar la unitat vaporitzadora de contraban que podia fer a la seva tribu menys dependent dels grangers locals d'humitat, un tros o dos de corda, restes de metall per fer eines o armes.

Des del seu punt de vista, sempre se les arreglava per comerciar amb avantatge. Afortunadament, encara li quedaven alguns objectes per comerciar del seu negoci més recent: un casc esquerdat de soldat d'assalt, un paquet de racions de camp, i un talismà de batalla tusken tallat en una banya de bantha. Tot això per només alguna vella informació i un cargol de contenció. Va suposar que la calor i la pols podien embotar-li el judici a qualsevol. Potser l'oficial Imperial, un tal tinent Alima, que definitivament no era un local, hauria d'haver posat més atenció al tracte. Bé, l'oficial tenia el que volia. En Reegesk va arronsar les espatlles.

Per descomptat, la vella advertència dels compradors era vàlida: Posa sempre molta atenció durant el comerç. Els comerciants menys escrupolosos enganyaven als clients o els hi intentaven convèncer de fer compres inútils, però no Reegesk. Això, malgrat l'estatus d'éssers "mig sensitius" que l'Imperi li havia conferit a la raça Ranat, li havia donat una reputació en els carrers de Mos Eisley de ser astut però honrat. De fet, a part dels molestos soldats d'assalt locals, hi havia pocs clients potencials en el port que rebutgessin un negoci amb Reegesk si ell tenia el que ells "necessitaven".

El pelut musell d’en Reegesk es va arquejar en un somriure sec que mostrava els seus incisius. Bé, sabia el que necessitava ell, i sabia on portar a terme el seu següent comerç.

L'interior de la cantina estava relativament freda, i la foscor era un alleujament per a la intensitat pren-humitat dels sols bessons de Tatooine. L'aire feia olor de mesc de pelatge mullat i a escates cuites, a fum de nic-o-tin, a vestits espacials que no havien estat descontaminats en mesos, a begudes intoxicants de dotzenes de mons diferents.

En Reegesk va entrar al bar, va demanar un got de beuratge Rydan a Wuher el cantiner, i va escodrinyar la sala buscant possibles clients. Un devaronià? No, Reegesk no tenia res que li interessés. Un dels músics Bith que acabava de prendre un descans? Potser. Ah. La mirada d'en Reeges es va posar a la figura familiar d'un jawa.

Perfecte.

En Reegesk es va posar la caputxa de la túnica folgadament sobre el cap mentre avançava cap a la petita taula del jawa. Els jawes eren tipus reservats que creien estar totalment tapats, fins i tot en l'interior, i per l'experiència d’en Reegesk, trobar un territori comú amb el client sempre ajudava en el comerç. Es va quedar alleujat de comprovar per l'olor mentre s'aproximava a la taula que coneixia el jawa, Het Nkik, i que havia comerciat abans amb ell.

Quan Reegesk va veure que el líder de la banda, Figrin Da'n, va assenyalar el final del descans dels músics, es va afanyar a atreure l'atenció d’en Het Nkik abans que pogués començar la següent cançó.

-Reegesk saluda Het Nkik i ofereix un intercanvi d'històries o mercaderies -va dir, donant la seva salutació comercial més formal al jawa, que semblava preocupat i encara no havia reparat en la presència d’en Reegesk.

En Het Nkik no va reaccionar immediatament, però quan va alçar la mirada, Reegesk va creure veure una mirada d'alleujament, com si el jawa estigués content de ser distret dels seus pensaments.

-L'oportunitat d'un intercanvi és sempre benvinguda, el moment de l'oportunitat és sempre ara -va replicar Het Nkik amb la mateixa formalitat, però el to de la seva veu era més alt del normal i els seus ulls van escodrinyar furtivament la sala.

-Que tots dos comerciants rebin el millor tracte –En Reegesk va finalitzar la salutació ritual amb ironia, sabent perfectament bé que els jawes rarament es preocupaven de si els seus clients estaven satisfets. Bé, aquest no era la seva manera. Astut com era, en Reegesk comerciava només amb clients que necessitaven (o creien necessitar) el que ell tenia, i feia bescanvis només amb objectes que la tribu no necessitava.

El nas d’en Reegesk es va arronsar breument mentre intentava identificar les olors que envoltaven Het Nkik. Sentint el que només podia interpretar com impaciència o anticipació, en Reegesk va decidir no retardar més i es va submergir directament en el procés del comerç. Va començar amb enceses descripcions dels tractes que havia realitzat aquell matí. Estranyament, en Het Nkik no va estar molt entusiasta mentre parlava dels seus propis negocis i li mostrava a Reegesk un blàster Blastech DL-44 carregat en excel·lents condicions. En Reegesk no va necessitar fingir admiració o gelosia pel negoci, ja que encara era il·legal armar a un ranat als Territoris de la Vora Exterior, era difícil per Reegesk negociar per res que pogués ser usat com una arma. I el DL-44 era una arma particularment bona.

El seu semblant va prendre nota de l'aprovació d'en Reegesk pel seu negoci, Het Nkik va permetre que el negoci passés a un intercanvi alternant d'informació cada vegada més valuosa. Els dos comerciants estaven tan absorts en el seu intercanvi que en Reegesk no va advertir al caça-recompenses rodià fins que aquest va xocar contra la seva taula. Un odiós nouvingut anomenat Greedo. En Reegesk va aconseguir la seva beguda i la va agafar mentre es balancejava precàriament a la vora de la taula. Va sentir les seves fosses nasals contreure’s amb disgust, quan van captar la seva desagradable olor.

En Greedo es va girar, aparentment preparat per disculpar-se per la seva ensopegada, però es va aturar quan va advertir els qui eren els ocupants de la taula. El tint verdós de la seva pell es va fer més fosc i els llavis del seu musell van formar un somriure de menyspreu mentre mirava a Reegesk.

- Womp! -Va dir, donant-li a la taula una altra brusca empenta mentre clavava l'epítet, i després va marxar en línia directa cap a la barra.

En Reegesk es va encrespar, llançant verinosos pensaments darrere del caça-recompenses de pell verda i amarga olor. L’ultratge d'això! L'insult. Després de tot, els ranat no estaven relacionats de cap manera amb les no sensitives rates womp de Tatooine! En Greedo era una persona a qui no li importaria veure estafat en un negoci.

Quan es va calmar de nou, el comerç va passar a la següent fase i en Reegesk va començar discretament a mostrar els objectes que estava desitjant negociar. En Het Nkik va mostrar un humil interès pel casc de soldat d'assalt, però quan Reegesk va treure la banya de bantha tallat amb la forma d'un amulet tusken de batalla, l'excitació d’en Het Nkik va ser inconfusible. En Reegesk, buscant ràpidament en la seva memòria una cosa que sabés sobre aquests objectes, les hi va arreglar per recordar alguna cosa d'interès. Els habitants de les sorres, va explicar, creien que un talismà de batalla els donaria la força física d'un bantha en el combat i el coratge per afrontar la mort, si ho necessitaven. En Het Nkik li va demanar sostenir el talismà, girant-lo una vegada i una altra a les seves mans, articulant exclamacions en un dialecte que Reegesk no va reconèixer.

En Reegesk va ocultar un somriure de triomf. Això gairebé havia estat massa fàcil.

Era inusual en un jawa mostrar tant entusiasme per un objecte que estava sent negociat, ja que podia esbiaixar el comerç indicant que l'objecte tenia valor per a ell. En Reegesk es va acostar per començar la negociació.

-El talismà és de fet de gran valor. L'intercanvi hauria d'estar a l'altura de la seva vàlua.

L'expressió reverent d’en Het Nkik va canviar a una de neguit

-Avui porto poc amb mi que sigui adequat per a aquest intercanvi.

El cor d’en Reegesk va començar a bategar ràpidament mentre ensumava com les seves opcions augmentaven. El jawa definitivament volia fer un negoci. En Reegesk va baixar els seus ulls furtivament per indicar el blàster que Het Nkik mantenia a la falda, ocult per la taula.

-El moment de l'oportunitat és sempre ara.

Les mans del jawa es van tancar compulsivament sobre l'arma, i per un moment va semblar confós.

-No puc pagar un preu tan alt -va respondre acuradament-,... avui. Els seus ulls no es van trobar amb els d’en Reegesk. Va negociar durant una mica més abans d'arribar a un acord finalment en una quantitat molt més alta del que Reegesk havia esperat aconseguir.

-Saps que sóc un comerciant experimentat -va dir en Het Nkik-. Aquí tinc uns quants crèdits per mostrar la meva bona fe. Si em dónes fins demà, pagaré el teu preu.

Èxit! Però podia confiar en el jawa? Reegesk es va ordenar a si mateix usar la cautela.

-Llavors et lliuraré el talismà demà matí -va dir amb veu calmada. No volia mostrar la seva pròpia impaciència, i esperava que el jawa no pogués olorar-la.

Però el jawa es va mantenir ferm.

-No. He de tenir avui el talismà de batalla -la veu d'en Het Nkik es va alterar mentre parlava -. Pagaré la resta al matí, però no puc esperar fins demà. -Es va aturar, com si busqués una manera de convèncer Reegesk de les seves serioses intencions. Al final va dir:-Si esperes fins demà, et deixaré fer servir aquest blàster.

En Reegesk va poder sentir com els seus ulls s'il·luminaven amb intensitat amb el sol pensament de tenir tan bon arma.

Els ulls d’en Het Nkik van cremar en els d’en Reegesk mentre assentia cap l'arma que sostenia sota la taula.

-Sí, et deixaré subjectar-lo i usar-lo. No tinc por d'armar a un ranat. Deixa que me’n vagi amb el talismà avui, i tindràs el que necessites de matí.

Incapaç d'apartar el fervor de la brillant mirada del jawa, en Reegesk va alçar una urpa per tocar l'arma. S'atreviria arriscar-se per l'honor d'aquest jawa? Posa sempre molta atenció durant un comerç, es va recordar a si mateix. Finalment, va prendre una decisió.

En aquell moment, una commoció va esclatar a l'altre costat de la cantina. Llum i espurnes van omplir l'aire, així com l'acre olor de la carn socarrimada. Quan l'aire es va aclarir finalment, en Reegesk va poder distingir la forma d'en Greedo el caça-recompenses estès sobre una taula anteriorment deserta.

Mort? Sí, definitivament mort. Aquest era, de fet, un dia de sort per Reegesk. Va sentir una onada d'excitació i els seus bigotis es van estremir amb goig.

-Sí, accepto el comerç -va dir al jawa, que encara estava mirant l'escena a l'altra banda de la sala -. Guarda el talismà per ara. Entrega’m el preu que hem acordat al matí.

En Het Nkik va posar sobtadament de nou la seva atenció en Reegesk. Sense una paraula, va apartar el blàster de l'urpa d'en Reegesk i va marxar.

-Tots dos comerciants van rebre el millor tracte aquest dia -va cridar en Reegesk darrera d’en Het Nkik, però el jawa no va semblar escoltar-lo.

En Reegesk va somriure mentre observava caminar a Het Nkik amb aquesta confiança cap a l'entrada de la cantina. Estava content d'haver aconseguit tan bon acord. El jawa va llançar mirades desafiants per la sala mentre sortia amb el DL-44 ocult sota la seva túnica, amb una mà acariciant el preciós talismà de batalla.

En Reegesk va buidar el beuratge restant del seu got i es va aixecar per marxar, inhalant profundament. L'olor del caça-recompenses rodià socarrimat encara penjava a l'aire. Molt satisfactori, va pensar contenint un sospir.

Moments després, sortia de la cantina a les àrides carrers de Mos Eisley. En Reegesk va palmejar la butxaca dins de la seva túnica que guardava la cèl·lula d'energia que havia agafat del blàster d’en Het Nkik. Tots dos havien tingut el comerç que volien avui. Ell havia posat molta atenció.

I ara en Reegesk tenia la font d'energia perfecta per a nou vaporitzador de la tribu ranat.

FI