34
Quan l'esquadró va tornar a l'espai real, la bola fosca
que va aparèixer suspesa en el buit davant dels caces va reduir Borleias a un
prim creixent lunar d'un blau verdós solcat per franges blanques. La tènue
atmosfera de la lluna vetllava la imatge de Borleias i la tornava bella, tot i
que aquesta no era la manera com la recordava Còrran. El jove corellià va
invertir la seva ala-X i després va alçar la mà dreta per accionar
l'interruptor que col·locaria els seus estabilitzadors-S en posició d'atac.
L'ala-X d’en Wedge va desplegar les seves ales de manera similar davant d'ell,
girant i iniciant el veloç descens cap a la lluna.
Els ala-X van mantenir un silenci de comunicacions
absolut mentre s'anaven anivellant i sobrevolaven la negra superfície lunar.
Còrran va col·locar el seu caça darrere del d’en Wedge i una mica a la dreta.
Amb els seus sensors ajustats en la modalitat passiva per evitar ser detectats,
només captarien la presència d'aquelles amenaces els sensors que estiguessin
activats i anessin buscant objectius. Com a resultat d'això, l'observació
visual duta a terme pels pilots i els androides astromecànics es convertia en
la defensa principal contra qualsevol possible emboscada.
-Encara que no hauria d'haver molt perill d'això...
Les simulacions havien representat aquella travessia
com un obrir-se pas a través d'un anell d'asteroides escampat al voltant d'un
planeta per a romandre amagats, però tots els paràmetres utilitzats havien
estat presos de Borleias. Que sabessin, els imperials no havien estacionat
caces o unitats de detecció remota a la lluna. Però tot i així aquesta
possibilitat continuava existint, per la qual cosa l'esquadró va fer el que va
poder per mantenir en secret la seva presència.
Dents de vidre volcànic s'elevaven a les bretxes de les
parets del cràter. No reflectien una gran quantitat de llum de les estrelles,
però tot i així estranyes figures apareixien perfilades contra el panorama
estel·lar. Avançar amb el que gairebé era una velocitat màxima en la profunda
foscor del costat nocturn de la lluna semblava tan estúpid com temerari, però
en realitat no ho era més que la resta de la missió. Els ala-X van iniciar una
veloç carrera a través de la negror, dirigint les seves proes cap a un punt de
l'horitzó eternament canviant.
Quan l'horitzó va aparèixer sota la forma d'una corona
blanca, l'ala-X d’en Wedge va aixecar el morro i es va allunyar ràpidament de
la lluna. A Borleias la lluna només semblava estar mig plena, i els ala-X van
efectuar la seva aproximació utilitzant com a teló de fons el costat fosc de la
lluna i es van submergir en el pou gravitatori de Borleias.
Els pilots van permetre que el planeta els atragués,
però abans que entressin en contacte amb les capes perifèriques de l'atmosfera
del planeta, Còrran va fer que la seva ala-X descrivís un llarg viratge cap a
estribord per després invertir la inclinació del caça perquè el costat fosc de
Borleias hi quedés suspès a sobre.
El jove corellià va tirar de la palanca de control i va
introduir el morro del caça en l'atmosfera. La beina ablativa que Zraii havia
aplicat a la seva ala-X va començar a la il·luminar amb un potent resplendor
vermellós, i un instant després es va desintegrar en un esclat d'espurnes que
van cobrir la cabina durant uns moments. Quan el núvol de flaixos es va haver
dissipat, Còrran va fer retrocedir encara una mica més la maneta de control i
va iniciar un descens més pronunciat cap a la nit de Borleias.
La beina ablativa havia proporcionat a la seva nau l'aparença
d'un altre dels meteors que estaven solcant el cel nocturn. Còrran va consultar
els sensors i no va trobar cap indicació que hi hagués sensors hostils dirigits
contra ell. «L'entrada està clara.» Amb una mirada als seus instruments, el
corellià va tornar al vector d'aproximació i va reduir la velocitat per arribar
al punt de cita exactament en el moment fixat.
Accionant un interruptor, Còrran va connectar la bomba
del dipòsit de combustible auxiliar perquè comencés a omplir el seu dipòsit de
combustible intern. La línia vermella d'un missatge d'error va aparèixer a la
pantalla principal.
-Xiulador, la bomba T65-CPA no funciona. Pots fer
alguna cosa?
Un grall negatiu va replicar a la seva pregunta.
Còrran va arronsar les espatlles. «Hauré de seguir carregant
amb el dipòsit durant una estona més... Bé, no és greu.»
La veu d’en Nawara Ven va sorgir sobtadament dels
auriculars del casc.
-Cap Rebel, dotze, repeteixo, un-dos, globus oculars
aproximant-se des de l'oest, Àngels 10K. Es disposen a interceptar el vector, i
volen en formació de patrulla.
Còrran va sentir un sobtat nus de tensió a l'estómac.
«Bastards afortunats... -Va somriure -. O molt poc afortunats.»
-Grups dos i tres, llancin-s’hi a sobre. Nou, seguirem
el vector previst. Preparat?
-Transmissió de telemetria iniciada i tot a punt per
seguir les indicacions. -Còrran va prémer amb més força la maneta de control i
va fer que el caça iniciés un veloç picat -. Som-hi, Xiulador... Mantingues
ajupida aquesta cúpula que tens per cap i gaudeix del viatge.
***
***
Wedge va ajustar els seus sensors en la modalitat
activa i va introduir la seva ala-X a l'extrem més estret de la vall.
L'ordinador va utilitzar suaus tons verdosos per cobrir la carlinga de realços
hologràfics que corresponien al terreny exterior. Desplaçant la palanca de
control cap a babord i estribord, Wedge va fer que el seu caça fos avançant pel
silenci del congost. Es va elevar sobre la seva ala de babord per esmunyir-se
per un tram força estret, i un instant després es va adonar que Còrran havia
mantingut anivellat el seu caça darrere d'ell per recórrer el mateix tram.
-No hi ha cap necessitat d'exhibir-se, Nou.
-Bé, senyor -va dir Còrran, i després va trigar un
parell de segons a tornar a parlar -. Guia, tinc un parell d’hostils que s'aproximen
per darrere de nosaltres.
Wedge va accionar un interruptor en la seva consola.
-Energia als escuts deflectors del darrere.
-Fet.
-Mostra les dades disponibles sobre el seguiment,
Mynock.
El monitor va començar a oferir imatges dels dos caces
TIE.
«Maniobrar en l'atmosfera hauria de permetre’ns ser més
ràpids que ells, però tot i així preferiria que no estiguessin aquí...»
Wedge va activar el seu comunicador.
-Quatre, tenim dos aquí baix. Pot ajudar?
Bror va respondre immediatament.
-Negatiu, Guia. Tenim les mans plenes, i les dades de
llarga distància indiquen la presència de guenyos que s'aproximen.
-Rebut, Quatre.
Wedge va arrufar les celles. Que hi hagués interceptors
i que es disposessin a intervenir no era una bona notícia. Si els dos esquadrons
que havien sorgit del no-res al final de l'última batalla s'enfrontaven a
l'Esquadró Rebel, llavors ningú tornaria a casa.
«Però aquest no és l'objectiu d'aquesta missió. Hem
vingut aquí a fer trossos aquest conducte, no a lluitar...»
-Augmenta la velocitat, Nou.
-Entès.
Els ala-X van sortir del congost que conduïa a la vall.
A la dreta, grans planes recobertes d'herba s'estenien cap a la llunyania fins
a perdre’s en la foscor. A l'esquerra, una sèrie de contraforts muntanyosos
plens d'estries s'alçaven gairebé un miler de metres cap al cel. L’escarpada
superfície reflectia una quantitat de llum lunar prou gran perquè Wedge pogués
veure l'ala-X d’en Còrran com una silueta quan el caça es va col·locar gairebé
en paral·lel al seu estabilitzador de babord. La vall es tornava a estrènyer a
vint-i-cinc quilòmetres d'aquell punt, i el seu objectiu es trobava cinc
quilòmetres més enllà d'aquella angostura.Feixos làser d'un delicat color
verdós van passar al costat d'ells, fendint l'espai que separava els caces rebels.
Wedge va ascendir i es va desviar cap a estribord, mentre que la nau d’en
Còrran desapareixia en un brusc allunyament cap a l'esquerra. Inclinant la seva
nau i permetent que tornés a dirigir-se cap al centre de la vall, Wedge va
veure com un TIE baixava en picat, amb els seus feixos làser arrencant grans
fragments del sòl de la vall per espargir-los per davant de l’ondulant
trajectòria de l'ala-X d’en Còrran.
Wedge va reduir el nivell d'impulsió a la meitat i va
virar a babord. Després va tornar a empènyer la palanca de control, va elevar a
la nau de l'estabilitzador-S dret i la va dirigir en un altre brusc viratge.
Nivell cap a l'esquerra, es va introduir en el deixant de popa del TIE que
havia estat seguint-lo. El dit d’en Wedge es va tensar sobre el gallet, i un
feix escarlata de foc làser va fer esclatar el caça imperial.
-Nou, informi.
-Endavant, Guia. Estic immediatament darrere seu.
- Situació?
-D'aquí un segon podré seguir endavant.
Wedge va elevar l'ala-X sobre l'estabilitzador
d'estribord i va llançar el seu caça cap a les angostures de l'extrem nord de
la vall. Una potent fogonada va pintar tot un panorama d'ombres sobre les
roques blanques, delimitades amb esquelètica claredat.
L'ala-X es va balancejar quan va ser tocat per l'ona
expansiva de l'explosió, però la ferma mà d’en Wedge va aconseguir mantenir-lo
allunyat de les parets del congost.
- Què ha estat això, Nou?
-Un dipòsit de combustible que acaba d'esclatar.
-Aclariment.
-Els trets que van fallar el blanc van aixecar columnes
de partícules de roca i restes que van xocar amb el meu dipòsit inferior, i
vaig començar a tenir una filtració. L’he llançat. El dipòsit va esclatar, i el
tipus que anava darrere meu es va trobar amb la major part de la potència de
l'explosió.
Wedge va consultar els indicadors de combustible. El
seu dipòsit encara estava a un quart de la seva capacitat.
- Situació de combustible?
-Estic bé.
- Quant li queda?
-Tres quarts de la capacitat. -La ira que havia estat
impregnant la veu d’en Còrran es va transformar en resolució -. Suficient per
fer la feina.
-Rebut. - «Una passada i després sortiràs immediatament
d'aquí, Còrran. Estàs utilitzant la reserva de combustible.» Wedge va passar el
control d'armament a la posició dels torpedes protònics. Un quilòmetre, i
armant dos.
-Entès. Dos armats. És aquesta llum que es veu allà
dalt?
Wedge va assentir lentament.
-Obriu bé els ulls. Energia als escuts davanters.
Virant a estribord, va fer que el caça prengués l'últim
revolt abans d'iniciar el recorregut final cap al conducte. Desplaçant la
palanca de control cap a l'esquerra, Wedge va anivellar bruscament la seva
ala-X i després, accionant el pedal dret del timó, va iniciar un ràpid
lliscament cap a l'esquerra. Una andanada de feixos làser va esclatar sobre els
seus escuts davanters.
Wedge va prémer el gallet i va llançar dos torpedes de
protons que es van allunyar amb un estrident grinyol, però en aquest mateix
instant ja savia que fallarien el blanc per un considerable marge d'altura.
Mentre els torpedes esclataven sobre les parets del congost més enllà del túnel
de ferrocret, Wedge va activar els seus feixos repulsors i va fer que el caça
sortís acomiadat del canó i comencés a pujar. Ajustant el nivell d'impulsió a
màxima potència, el comandant corellià va tirar de la palanca de control i va
sortir disparat cap al cel.
Mentre s'allunyava a tota velocitat de Borleias, Wedge
va veure com les fogonades de dues explosions s'anaven desplegant per sota
d'ell.
-Nou, informi.
-El meu va quedar massa baix. Això era un vehicle
d'assalt Juggernaut, i és ell qui s'ha encarregat de proporcionar tota aquesta
il·luminació.
-I a més semblava com si estiguessin reforçant el
conducte.
-Ja ho he vist. He aconseguit destruir una de les seves
mescladores de ferrocret.
Wedge va consultar els sensors.
-Tenim tot un esquadró d'interceptors venint cap a
nosaltres.
- Què vol que faci? Puc fer una altra passada.
-Una altra passada seria un suïcidi, Nou, i no disposa
del combustible suficient per intentar-ho.
-Puc fer una altra passada, senyor.
Wedge va moure el cap.
-El que farà és tornar a casa mentre encara pot
arribar-hi d'una peça.
-No.
-Això era una ordre, Nou, no una invitació a iniciar
una discussió. -Wedge va poder percebre amb tota claredat la decepció d’en
Còrran. «És exactament el mateix que vaig sentir quan Luke em va ordenar que
sortís d'aquella canalització de la primera Estrella de la mort...»-.
Vagi-se'n, Còrran. Ja no pot fer res més aquí.
Quan va tornar a parlar, l'abatiment gairebé va fer
tremolar la veu d’en Còrran.
-Entès, senyor. Què farà?
-La nostra missió
consisteix a volar aquest conducte, i els altres no poden deixar el que estan
fent per destruir-lo. -Els llavis de Wedge Antilles van dibuixar un lent
somriure -. El que els imperials han instal·lat allà baix detindria a gairebé
qualsevol pilot, no? Bé, doncs vaig a recordar-los que a l'Esquadró Rebel no
ens conformem amb el primer pilot que truca a la porta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada