L’Esquadró Rebel (XXIX)

Anterior

29

Còrran mantenia el rostre mig amagat darrere de la mà dreta, i només s'atrevia a contemplar l'holograma flotant del món mític de Phenaru Primera amb l'ull esquerre. A part de l'addició d'un anell d'asteroides i un oceà allà on hi havia el continent del sud, i d'alguns ajustos en els perfils costaners, era exactament igual a Borleias. El món projectat per l'ordinador girava lentament per sobre del cilindre en el pou de la sala de reunions dels pilots. Tenia un aspecte tranquil i gairebé afable, especialment sense les superposicions dels corrents d'aire que Xiulador acostumava a projectar sobre ell.

«Però per molt afable que sembli, no és el lloc on vull morir...», va pensar Còrran.
Wedge va prosseguir amb la seva exposició.

-El nostre objectiu és un conducte de ferrocret d'aproximadament quatre metres de diàmetre i quaranta metres de longitud. Està reforçat, i disposa de cables de suspensió que ajuden a sostenir el seu pes. Un sol torpede protònic hauria de ser suficient per destruir-lo, però no estem molt segurs de fins a quin punt apareixerà amb claredat en els ordinadors de punteria. Suposant que aconseguim obtenir una fixació de blanc per fer el tret, probablement caldrà efectuar-ho a una distància molt reduïda.

Nawara Ven es va acariciar lentament l'extrem d'una de les seves cues cefàliques.

- Ficar-se per aquesta vall tan estreta i encertar en alguna cosa que té un terç de la mida d'una ala-X, i això sense poder comptar amb l'ajuda d'un ordinador de punteria? No pot fer-se.

Gavin va moure el cap.

-Això no és res. En el Canó del Captaire...

El jove es va apressar a callar quant Wedge li va dirigir una mirada enarcant la cella.

-Crec que cap pilot procedent de Tatooine ha pensat mai que una missió pogués ser realment difícil de dur a terme, especialment quan la missió consisteix a volar per l'interior d'un canó.

-Bé, senyor... Realment l'objectiu no és tan, tan petit, oi?

Còrran es va posar a riure.

-Un parell de metres més o menys, l’objectiu té la mida d'un hutt estirat. I a més, el conducte probablement podrà moure’s bastant més de pressa que un hutt.

Fins i tot Wedge va celebrar el comentari amb una riallada, però Còrran sabia que la reacció d'hilaritat general no es devia al més aviat escàs humor que contenien les seves paraules. Tots els presents a la sala -els nou pilots de l’Esquadró Rebel que seguien amb vida i Tycho Celchu -sabien que la missió que els estaven presentant era molt difícil.

L'origen de les riallades calia buscar-lo en la tensió nerviosa que produïa el fet de mirar la mort cara a cara, i en el fet de saber que la mort era la que tenia més probabilitats de sortir guanyadora en aquella nova partida.

-L'autèntic problema d'aquesta missió és el temps de què disposarem sobre l'objectiu -va dir -. Utilitzarem una pluja de meteors com a cobertura per a la nostra inserció en l'atmosfera. Això significa que haurem de maniobrar a través dels asteroides tant per arribar a Phenaru com per sortir d'allà. També haurem de recórrer un vector força llarg fins que ens sigui possible assolir la velocitat lumínica, per tal de poder executar el salt que ens traurà del pou gravitatori. Tot això vol dir que disposarem d'una cosa així com mitja hora sobre de l'objectiu. Si consumim massa temps i massa combustible combatent amb l'enemic, llavors mai sortirem d'allà.

Bror Jace es va gratar l'inici de barba d'un ros gairebé blanquinós que cobria el seu mentó.

-Això suposa uns marges de maniobra realment molt estrets, oi? El recorregut per la vall s’hauria d'utilitzar una tercera part d'aquest temps. Si només sis de nosaltres anirem, això equival a una passada per cada element de vol.

-Jace té raó, comandant. -Rhysati va arrufar les celles -. No podríem disposar d'alguns dipòsits de combustible auxiliars per als nostres T-65?

Wedge va tornar la mirada cap a M3, que romania immòbil en un racó de la sala.

-Segons l'última comprovació duta a terme sobre el nostre inventari no disposàvem de cap, i una consulta al sistema de peticions de l'Aliança indica que hi ha un munt de sol·licituds pendents de ser ateses a la llista d'espera. Això és el que vas dir, oi, M3?

-Sí, senyor. –L’androide va aixecar una mà i va inclinar el cap cap a un costat -. Però ara disposem d'uns quants, senyor.

- Què estàs dient? -Wedge va arrufar les celles -. Vaig creure entendre que havies deixat molt clar que el fet de sol·licitar-los tan sols serviria per perdre el temps.

-Cert, senyor. –L’androide va dur a terme un encongiment d'espatlles que no tenia res de mecànic, i que va consistir bàsicament en fer que el seu cap pugés i baixés al coll -. Vaig veure que els necessitàvem, així que me'ls vaig procurar.

- Te'ls has «procurat»?

-Van costar un parell de les armadures de les tropes d'assalt que encara ens quedaven de Talasea, l'equip per a climes freds que no estem utilitzant en Noquivzor, ​​i unes quantes peces soltes i sistemes de recanvi per als que hi ha molt poca demanda.

El comandant de l'esquadró va contemplar en silenci l’androide durant uns moments.

- Quants dipòsits has aconseguit? -Va preguntar per fi.

-Mitja dotzena.

Wedge va moure el cap.

- I només vas aconseguir sis dipòsits de combustible auxiliars a canvi de tot això?

-Senyor, quan s'intenta obtenir mercaderia utilitzant aquesta classe de mètodes pots aconseguir-la ràpidament, en bon estat o barata..., però només tens dret a triar dues d'aquestes opcions. –El cap en forma de petxina de l’androide va tornar a la seva posició habitual -. Els dipòsits es troben aquí, i Zraii ja està preparat per instal·lar-los a les naus. A més, els està equipant amb un dispositiu d'ejecció ràpida perquè els pilots puguin llançar-los a l'espai quan s’hagin quedat buits. Aquesta acció els lliurarà d'haver de carregar amb un cert pes mort quan s'estiguin enfrontant amb els guenyos, i aquests dipòsits auxiliars augmentaran en un cinquanta per cent el temps que podran passar sobre de l'objectiu.

Quaranta-cinc minuts sonaven com una eternitat, i en alguns aspectes ho eren. Dins d'una atmosfera els motors consumien molt més combustible que en l'espai a causa de la fricció i la resistència de l'aire. Com a caces, els ala-X eren força superiors als TIE en un combat atmosfèric, però els dos esquadrons de TIE estacionats a la superfície proporcionaven una superioritat numèrica de quatre a un a l'enemic. «Les probabilitats estan en contra nostra, i ja vam esgotar totes les reserves de sort durant la nostra visita anterior a Lluna Negra...»

Rhysati va aixecar una mà.

- I aquesta vall disposa d'alguna classe de defenses?

Wedge va moure el cap.

-Que nosaltres sapiguem no, però és possible que hi hagi unes quantes. Qui entri el primer haurà d'anar amb molta cura. És molt improbable que la primera passada aconsegueixi quedar-se amb el gran premi.

-No em costa gens creure-ho. -Còrran es va gratar el clatell -. Què farà la gent de Page? Descendiran mentre estem portant a terme les nostres passades?

-Suposant que anessin a fer-ho, tinent, la resposta en aquesta pregunta estaria considerada com a alt secret. -Wedge va titubejar durant un moment, i després va assentir -. Però és el curs d'acció que sembla més lògic, oi? De tota manera, si algú de nosaltres ha de quedar-se allà, llavors... Bé, el cas és que ho passarà francament malament, perquè tant el combustible com la sort se li hauran acabat abans que s'iniciï l'atac per al qual se'ns ha encarregat dur a terme els treballs de preparació.

Bror Jace va assentir lentament.

-És una missió suïcida.

-No, i això és precisament l'únic que no vull que sigui. Tots els fets disponibles indiquen que serà una missió molt perillosa. –Wedge va entrellaçar les mans -. Tenim sis naus i vuit pilots. Ho sento, Ooryl però em temo que fins que no disposis d'una pròtesi adequada no puc considerar-te prou recuperat com per prendre part en aquesta missió.

El company d'ala d’en Còrran es va enfonsar una mica més al seu seient. Els androides metges havien proveït al gandià d'un estrany artefacte que recobria el seu monyó amb el que semblava -i feia olor -com una olla de bacta bullint. Sota ell, un rudimentari braç protèsic acabava en unes pinces que s'obrien i tancaven.

-Qrygg presenta disculpes pel fracàs de Qrygg.

-Entenem teus sentiments, Ooryl. -Wedge es va creuar de braços -. Tres de vosaltres poden volar, però no disposen de nau. L'ala-X de Lujayne es troba en condicions de volar. Si tots us oferiu voluntaris per en aquesta missió, triaré a un de vosaltres a l'atzar perquè piloti aquesta nau. Si algú més no vol anar, recorreré a vosaltres. Tots voleu anar?

Els tres pilots van assentir.

-Efectua una elecció aleatòria, M3 -va ordenar Wedge.

L’androide va emetre un suau brunzit.

-Nawara Ven -va dir després.

Shiel va deixar anar un grunyit, i Erisi li va dirigir un encongiment d'espatlles a Rhysati.

Wedge va somriure.

-Benvingut a bord, senyor Ven. Volarà amb el senyor Jace, va suposant que ell s'ofereixi com a voluntari.

El thyferrà li va llançar una ràpida mirada de reüll a Erisi i després va somriure.

-Serà un gran plaer per a mi contribuir a la glòria del poble Thyferrà com a representant seu en aquesta missió.

-Quant a vostè, senyor Darklighter, li recordo que això no és el Canó del Captaire...

-Ja ho sé, senyor. És més gran, i no anirem allà per divertir-nos. -Els llavis d’en Gavin es van corbar en un lent somriure -. Vull prendre part.

Wedge va tornar el cap cap en Rhysati.

-I vostè, Ynr...

-Algú ha d'aportar una mica de varietat al club dels nois, no?

Wedge es va tornar cap a Còrran.

- Cal que l'hi pregunti?

- Vol saber si estic disposat a anar a un planeta dominat per l'enemic en el qual hauré de volar a través d'una mena de rasa creada per l'erosió per destruir una canonada de clavegueram mitjançant un torpede protònic mentre els interceptors brunzeixen a meu voltant, i fer tot això sense cap esperança de ser rescatat en el cas que cometi algun error?

-Això és exactament el que vull saber -va replicar Wedge en un to ple de gèlida calitja.

Còrran va sentir un estrany sabor amarg a la boca, i va notar que se li formava un nus a l'estómac. Malgrat les protestes d’en Gavin, Nawara Ven tenia raó: aquella missió era totalment impossible. Dur a terme alguna de les gestes esmentades potser fora possible, però executar totes obligaria als pilots a donar el màxim de si mateixos. El que algun fracassés era inevitable, i l'únic que encara no estava clar era quants i qui fracassarien.

Tots ho sabien. Ho sabien tan bé com ell, i tot i així tots s'havien ofert voluntaris sense pensar-s'ho dues vegades. La missió havia de ser duta a terme, i la portarien a terme. No es tractava d'una qüestió de supervivència, sinó de quina era la millor manera d'assegurar l'èxit de la missió. Tots havien decidit que eren capaços de fer el que se'ls demanava, i finalment li havia tocat el torn a Còrran d'arribar a la mateixa conclusió.

-Un enemic aclaparadorament superior en nombre, un objectiu difícil, escasses probabilitats de supervivència... La típica missió per l'Esquadró Rebel, eh? -Còrran va assentir -. Aniré, però amb una condició.

-Prengui part en la missió o quedeu-vos aquí, senyor Horn, però no hi haurà acords especials.

-Doncs llavors vegi-ho com una consideració tàctica. -Còrran es va inclinar cap endavant i va recolzar els colzes als genolls -. Seré el primer a entrar a la vall.

Wedge va moure el cap.

-Aquesta posició ja es troba ocupada.

-Necessita un home d'ala, comandant. -Còrran va assenyalar als altres pilots amb el polze -. Ells han tingut ocasió d'adquirir una certa pràctica en l'ús de la telemetria obtinguda per una altra nau per dur a terme una missió, i jo no. Farem la primera trajectòria junts.

Wedge va apartar la mirada del seu rostre durant uns moments, i després els seus ulls van tornar a clavar-se en Còrran.

-M'alegro de tenir-lo amb nosaltres, senyor Horn. Shiel, Dlàrit: treballaran amb el capità Celchu, i s'encarregaran de servir d'oposició mentre portem a terme les pràctiques amb el simulador. Hauran de fer tot el que puguin per matar-nos abans que partim. Si no aconsegueixen acabar amb nosaltres..., bé, en aquest cas potser aconseguim tornar per agrair-los tots els seus esforços.

Següent