L’Esquadró Rebel (XIX)

Anterior

19

Wedge Antilles estava contemplant com Gavin Darklighter i Còrran Horn, tan immòbils que semblaven un parell de cadàvers, suraven dins dels tancs bacta. Veure'ls allà va portar a la seva ment records del temps que havia passat a l'interior d'un tanc semblant, encara que la seva experiència no havia tingut lloc a bord de l’Ajornament sinó de la Llar U, el navili insígnia de l'almirall Ackbar a Endor. Wedge havia estat pràcticament inconscient durant tot el temps que va passar dins del tanc, el que considerava com una benedicció. Estar despert i ser capaç de pensar mentre no podia fer absolutament res l’hagués tornat boig.

- Els seus pilots han millorat, comandant Antilles?

Wedge es va tombar i va parpellejar, molt sorprès.

- Almirall Ackbar? Què fa aquí, senyor? El mon calamarià va ajuntar les mans a l'esquena.

-Vaig llegir el seu informe i el vaig trobar inquietantment clínic. Vaig decidir que volia comptar amb més informació.

Wedge va assentir.

-No vaig disposar de molt temps per preparar l'informe.

-I en realitat mai li han agradat massa els quaderns de dades ni el fet d’utilitzar-los.

-No. -Wedge es va passar una mà per la cara i va descobrir una considerable quantitat de pèls de barba en el seu mentó i la seva mandíbula. «Quant fa que no dormo?» -. Hauria pogut sol·licitar un informe suplementari, o demanar-me que l'informés personalment a bord de la Llar U i haver-se estalviat el viatge.

-Ja vaig pensar en això, però sabia que un altre informe seu no seria massa llarg i que es negaria a separar-se de la seva gent, de manera que vaig triar evitar-lo d'haver de passar per totes aquestes molèsties. -Ackbar va tornar el cap cap al finestral per contemplar els dos homes suspesos en el líquid -. I a més, l'atmosfera habitual de les reunions del Consell Provisional està començant a resultar-me insuportables. El destí de l'Esquadró Rebel és prou important perquè pogués absentar-me durant un temps sense que m’acusés d'estar fugint.

El corellià va mirar el seu comandant.

- Tan malament estan les coses?

-Probablement exagero. Els polítics tendeixen a pensar en els seus soldats com si fossin els seus gossos de guerra cyborreans.

-I als soldats no els agrada ser considerats com a mascotes.

Un lleuger sotrac va sacsejar les espines facials d’Ackbar.

-Com que som els que reben les mossegades, sagnen i moren, tendim a resistir-nos als plans políticament aconsellables però militarment suïcides. -Va posar la mà sobre el finestral -. Han aconseguit aclarir una mica més la imatge general del que va passar allà?

-Encara no. Les dades bàsiques segueixen sent les mateixes: tres pilots greument ferits i un mort, i els sis sentinelles morts. Altres pilots tenen esgarrapades i petites ferides. Les coses podrien haver anat molt pitjor, però pel que sembla els soldats de les tropes d'assalt volien col·locar els explosius, retirar-se i després armar-los i detonar mitjançant un sistema de control remot. Si s'haguessin limitat a posar-los cronòmetres, hauríem perdut molt equip i a molta gent abans de poder-los localitzar tots. L'operació de Talasea va ser duta a terme per tot un gran grup. Vam eliminar o capturar a tots els efectius, i també ens vam fer amb el transport Delta DX-9 en el qual van arribar.

-El preu pagat continua sent massa elevat, però tot i així això és una bona notícia.

Wedge va assentir.

-Els presoners (dos soldats i els cinc tripulants de la nau) es neguen a parlar. Els tinc tancats, i estan aïllats els uns dels altres. Un parell d'androides metges estan portant a terme les autòpsies dels soldats que vàrem matar. Amb una mica de sort, alguna cosa ens donarà una idea del seu lloc de procedència.

- I Talasea va ser evacuada?

-Sí, senyor. Vam suposar que els imperials vindrien a la recerca del que fos que hagués acabat amb la seva gent, així que vam col·locar unes quantes trampes explosives i altres sorpreses per a qui ens segueixin fins allà. -Wedge va deixar escapar un prolongat sospir -. Tinc una llista del que vam deixar enrere en el cas que alguna vegada disposem d'una raó per tornar a Talasea.

El mon calamarià va assentir lentament.

- Quin és l'estat d'ànim general de la seva unitat?

Wedge es va tornar i va recolzar l'esquena en el fred tauler de transpariacer. L'únic que desitjava en aquells moments era tancar els ulls i dormir, i temia que si arribava a tancar els ulls això seria precisament el que li passaria.

-Tots estem esgotats -va dir després -. Perdre la Lujayne va ser un cop terrible. Com a pilot no era gran cosa i procurava no córrer riscos, de manera que cap de nosaltres la considerava com una candidata a formar part de la primera llista de baixes. Imaginar-se Còrran, Bror o Shiel tenint una mort gloriosa resultava fàcil..., i Còrran va estar a punt de tenir aquesta classe de mort. Tot i així Lujayne era una guerrera, de manera que el que morís mentre dormia al seu llit va ser..., bé, això ho va fer encara pitjor. Va ser assassinada, no morta en combat, i suposo que havia aconseguit convèncer-me que tots teníem certa classe d'immunitat que ens protegia d'aquesta classe de mort ignominiosa. –Va bellugar el cap -. Això no té cap sentit, naturalment.

Ackbar li va donar un copet a l'espatlla.

-Sí que té sentit. Sabem que la guerra és pura barbàrie, però intentem no alliberar-la de la manera com ho farien uns bàrbars. Respectem una sèrie de normes que exigeixen que només ataquem objectes militars legítims, i que ens obliguen a mantenir-nos allunyats dels civils i de les fragates mèdiques. Ens agradaria veure aquest mateix honor que ens exigim a nosaltres sigui reflectit en les accions dels nostres enemics.

-Però si els nostres enemics fossin tan honorables com nosaltres, llavors no estaríem lliurant aquesta guerra.

-I en dir això acaba d'exposar el centre de tot el problema, comandant Antilles. -El mon calamarià es va allunyar del finestral -. Quan sortirà la seva gent dels tancs?

Wedge va abaixar la mirada cap al seu cronòmetre.

-Dotze hores més per Horn i Darklighter, i entre vint-i-quatre i quaranta-vuit per la pilot Andoorni Hui. M'han dit que és alguna cosa relacionada amb el seu metabolisme, però les seves ferides també eren més greus que les d'ells. Vull celebrar un servei commemoratiu en record de Lujayne el més aviat possible. -Es va fregar els ulls -. Gavin serà un dels més afectats, perquè Lujayne l’estava ajudant a millorar les seves capacitats d’astronavegació.

-Llavors semblaria que no es pot fer res fins que no hagi transcorregut un mínim de dotze hores, oi?

Wedge va moure el cap.

-No. Hem d'esperar.

-Si s'escau, l'únic que vostè ha de fer és dormir.

El corellià es va tornar cap a Ackbar.

-Ja podré descansar més tard.

-Però descansarà ara. Consideriu com una ordre, comandant, o li ordenaré a un androide 2-1B que li administri un sedant. -El mentó d’Ackbar es va elevar mentre parlava, i Wedge va saber que l'almirall estava disposat a dur a terme la seva amenaça -. Vull que vostè i el seu oficial executiu vinguin a veure’m a la Llar U dintre de dotze hores. Llavors, el general Salm ja hi haurà arribat.

-Si hagués sabut que hauria d’enfrontar-me a una reprimenda oficial del general Salm, hauria permès que els soldats de les tropes d'assalt acabessin amb mi.

-Sí, per descomptat... De vegades Salm pot produir aquest efecte, no? -La boca d’Ackbar es va obrir per acollir la seva broma amb una riallada silenciosa -. Però el propòsit d'aquesta reunió no té res a veure amb les reprimendes.

- No?

-No. -El to d’Ackbar es va tornar més calmat i suau, però encara més seriós -. Algú de l'Imperi ha atacat una de les meves bases d'avançada. Si no tornem el cop emprant la màxima força possible, els imperials podrien sentir-se animats a seguir amb aquestes activitats. No vull que això passi. L'ala de bombarders del general Salín hauria de ser suficient per infligir el càstig adequat.

-Si vol que l'Esquadró Rebel s'encarregui de proporcionar cobertura en aquest tipus de missió, compti amb nosaltres.

-Aquesta era la reacció que esperava de vostè, comandant. I ara, vagi-se'n a dormir una mica.

-Sí, senyor -va dir Wedge, i va saludar al seu superior.

«Dormiré, i somiaré amb el càstig que caurà sobre aquests imperials, i serà realment molt agradable...»

***

Còrran no sabia què era pitjor, si el regust entre ranci i amarg que el bacta li havia deixat a la gola o sentir-se com si encara estigués surant dins del tanc. Li semblava que el bacta tenia exactament el mateix gust que el lum després de portar massa temps guardat dins de la classe de barril de plàstic en què solia ser emmagatzemat, aquest que li aportava una qualitat oliosa que es tornava relliscosa en la seva llengua després de beure'l. El feix desintegrador havia travessat el seu pulmó dret i una mica de bacta havia estat introduït al pulmó perquè circulés per ell, la qual cosa feia que l'asfixiant perfum del fluid envaís el nas d’en Còrran cada vegada que exhalava.

A part d'això, se sentia força bé. Encara tenia una taca vermellosa al pit per indicar el lloc on li havien disparat. La seva marca tenia aproximadament la meitat de la mida de la d’en Gavin. Còrran ja havia comprès que l'armadura li va salvar la vida en absorbir una part de la potència del feix, però no tenia ni idea de com se les havia arreglat Gavin per sobreviure a un tret a l’abdomen sense comptar amb absolutament cap protecció.

Gavin, que ocupava el llit contigu al seu, es va girar fins a quedar estirat sobre el flanc.

-Mai havia fet això abans.

- Vols dir això de ficar-se pel mig en un tiroteig lumínic o passar algun temps dins d'un tanc bacta?

-A les dues coses. -El jove va arrufar les celles -. No vaig pensar que m'estigués ficant on no em cridaven, perquè...

-I no ho vas fer. -Còrran va bellugar el cap i va pegar els peus al cos per poder seure’s -. Hauria degut adonar-me’n que no sabies que havies d’esperar fins que t’indiqués que el passadís estava lliure. Ni tan sols vaig pensar en això, i per això vas acabar a terra. Jo tinc la culpa que et donessin un tret.

Gavin va cobrir l'àrea vermellosa del seu estómac amb la mà.

-Em feia moltíssim mal, i després suposo que em vaig desmaiar.

-Per sort per a tu, això va ser l'únic que vas fer. Aquest tret hauria de haver-te matat.

-Sé que vaig disparar contra el soldat de les tropes d'assalt. Li vaig donar?

-No ho sé, Gavin. Si no disposes d'un enregistrament hologràfic d'un tiroteig, tractar de reconstruir-lo després que hagi acabat és pràcticament impossible. -Còrran es va posar dret i va descobrir que les seves cames eren capaces de sostenir-lo amb només uns quants tremolors menors -. Ell i els seus companys van morir, i això és l'únic que importa.

- Van matar a algun dels nostres?

Còrran es va acordar de la inexplicable impressió de mort que havia experimentat al passadís, però va moure el cap.

-No ho sé, Gavin.

La comporta del centre mèdic es va obrir i Wedge Antilles va creuar el llindar. Al principi el seu somriure es va tornar una mica més gran, i després es va encongir lleugerament. El comandant es va quedar immòbil i va tornar les precipitades salutacions que Gavin i Còrran van aconseguir dirigir-li.

-M'alegra veure-us tan sans i amb tants ànims.

-Potser tinguem molts ànims, senyor, però haurem de dedicar un cert esforç en posar-nos realment sans. -Còrran fer que el seu braç dret descrivís un cercle en l'aire -. Una nit de descans hauria d’obrar autèntiques meravelles.

- I tu, Gavin? Què tal et sents?

-Fantàstic, senyor. Si em necessiten, podria volar ara mateix.

-De moment això no serà necessari. -El rostre d’en Wedge es va aombrar -. Hem abandonat Talasea, i hem aconseguit acabar l'evacuació sense problemes. Vam capturar els soldats de les tropes d'assalt i la seva nau de transport. L'anàlisi forense dels cossos ens ha proporcionat una bona indicació del seu punt d'origen. Vaig a reunir-me amb l'almirall Ackbar i el general Salm per planejar una missió de represàlia contra la seva base.

-Compti amb mi.

-I amb mi. -Gavin va saltar del llit. Els genolls se li van doblegar, però es va agafar a la vora del llit i va aconseguir romandre dret -. Vull cobrar la meva part d'aquest deute pendent que tenim amb ells.

Wedge va assentir, i Còrran de seguida va saber que es disposava a arribar a la pitjor part de l'informe.

-Al final acabem donant més del que rebem durant la incursió..., però vam tenir baixes. Sis dels nostres sentinelles van morir. Vosaltres dos i Andoorni van resultar greument ferits. -Wedge va abaixar la mirada cap a la coberta, i després va mirar Gavin -. Els soldats de les tropes d'assalt van matar Lujayne Forge.

Gavin va haver de recolzar-se en el llit.

- Lujayne ha mort?

Còrran es va asseure a terra. L'havia sentit morir -ho sabia, estava totalment segur -, i no obstant això li resultava tan impossible de creure-ho com en Gavin. Lujayne sempre havia estat el membre de l'esquadró que es preocupava pel benestar dels altres, i aquesta preocupació incloïa no només el benestar físic sinó també com es sentien. «Va formar el cor de la nostra unitat, i ens va ajudar a convertir-nos en un tot. Per què ha hagut de ser la primera de nosaltres a morir?»

Va baixar els ulls cap a les seves mans buides. «Ni tan sols va arribar a cobrar aquest favor que li devia per haver reparat l'ala-X, i ara ja no està entre nosaltres...»

Gavin va moure el cap.

-No pot estar morta. M’estava donant classes d’astronavegació. Lujayne... -El noi va estrènyer els punys i els va deixar caure sobre la vora de la taula -. Morta...

Wedge va sospirar.

-Perdre a un amic sempre és molt dur, Gavin.

Gavin va alçar un puny com si volgués tornar a utilitzar-lo per colpejar alguna cosa, però després va permetre que baixés lentament cap al seu costat.

-És la primera vegada que algú a qui conec mor.

Còrran va arquejar una cella.

- De debò?

-Gavin encara és molt jove, Còrran.

-Ja ho sé, senyor, però el seu cosí...

Gavin va moure el cap.

-He conegut a persones que després van morir. Encara me'n recordo del senyor Owen i la tia Beru... Així és com els deia el parell de vegades que Biggs va permetre que l'acompanyés quan va anar a visitar a Luke a la granja dels Lars. Quan van morir, el meu pare es va quedar amb la granja...

Wedge va arrufar les celles.

-Tenia entès que Luke se l'havia cedit a un alienígena.

-Sí, a Throgg... Es va ocupar d'ella durant un parell d'estacions, però el meu oncle volia afegir aquesta granja a les seves propietats, així que va fer que el Consell Municipal de Cap d'Àncora posés en vigor un impost per a les terres treballades per alienígenes tan elevat que Throgg mai podria arribar a pagar-lo. El meu pare no aprovava les tàctiques del seu germà, així que el pare li va comprar la granja a Throgg, pagant-li el que valia en comptes de permetre que l'oncle Huff la comprés en una subhasta per impagament d'impostos. -Gavin va arronsar les espatlles -. En haver crescut prop d'aquesta granja podia recordar haver vist als Lars, però en realitat mai vaig arribar a conèixer-los. En aquella època jo era realment molt, molt jove. Sempre van ser amables amb mi, però...

-Però no els coneixies. -Còrran va pujar els genolls fins a deixar-los enganxats al pit -. Ho entenc. Tot i així, Biggs, el teu cosí ...

-Biggs tenia vuit anys més que jo. De vegades li agradava tenir-me a prop, i de vegades no. Quan això passava, jo mai aconseguia entendre per què. -Gavin va tornar a arronsar les espatlles -. Des de llavors he crescut, així que es podria dir que ara ho entenc, però la veritat és que mai vaig arribar a conèixer-lo. I no veure’l ni a ell, ni als oncles d’en Luke, després... Bé, no és com si realment sabés que s'han anat per sempre. Ho sé, naturalment, però...

-Comprenc. -Wedge es va creuar de braços -. Jo hi era quan Biggs va morir. M'havien donat, i vaig sortir de la fissura seguint les ordres d’en Luke. El teu cosí i jo sabíem que en realitat estàvem allà per complir les funcions d'un conjunt d'escuts afegits que protegissin al Luke, però això mai ens va molestar. Sabíem que ell hagués fet exactament el mateix per nosaltres, i també sabíem que havíem de destruir l'Estrella de la Mort. Biggs es va quedar a la canalització, mantenint a ratlla als caces TIE, i va morir allà. I encara que va morir, li va proporcionar al Luke el temps que necessitava per poder arribar a destruir l'Estrella de la Mort.

El comandant rebel va clavar la mirada en la llunyania, i els seus ulls van estar a punt de tancar-se.

-Ja havia volat amb Biggs abans de Yavin, i era realment molt bo. Semblava com si pogués llegir la ment dels pilots dels caces TIE. Sabia quan calia virar i quan hi havia de disparar, i feia tot el que fos necessari per seguir el rastre de les seves emissions iòniques i fer-los trossos. Estava orgullós de les seves victòries i de la seva capacitat, però no era arrogant.

Gavin va somriure.

-Però tenia aquella mitja rialla... Ja sap, la que usava sempre que havia fet alguna cosa que tu eres incapaç de fer.

Wedge va deixar anar una suau riallada.

-Jo solia odiar aquella mitja rialla seva, però no me la dirigia amb massa freqüència. En la seva primera missió ens vam enfrontar a un comboi imperial just després que haguessin començat a assignar fragates de la classe Nebuló B, com l’Ajornament, als combois perquè s'encarreguessin de donar-los cobertura. La fragata va llançar a l'espai dues dotzenes de TIE contra el nostre esquadró. Biggs en va vaporitzar cinc, la qual cosa el convertia en un as, però un altre pilot va reclamar la seva tercera presa. Aquesta victòria convenia a l'altre pilot en un as... Crec que aquesta era la seva missió número quinze, per cert. Biggs li va administrar la rialleta i va deixar que aquell tipus es sortís amb la seva. I després, quan Biggs obtenia cinc victòries del tipus que fossin, li regalava la tercera en aquell tipus. Mai es burlava obertament i mai presumia, però no va permetre que aquest pilot pogués arribar a oblidar el que havia fet.

Gavin va assentir.

-Biggs era així... Et tornava boig amb les seves petites manies fins que feies alguna cosa, o fins que deixaven de molestar-te.

-Era la seva forma d'aconseguir que tothom donés el millor de si mateix i intentés arribar el primer a la meta. Per això solia dir-li al Luke que havia d'ingressar a l'Acadèmia. No volia que ningú desaprofités les seves capacitats quan podia treure més profit d'elles. -Wedge es va gratar el clatell -. Si Biggs hagués sobreviscut a Yavin, ara hauríem de presentar-li els nostres informes.

Còrran va aixecar un dit.

-Sí, però el tipus de la tercera presa... Va aconseguir arribar a expiar el seu pecat?

La corba del somriure de Wedge es va desplomar.

-Aquest tipus... es deia Karsk, Amil Karsk. Bé, doncs Karsk es va encarregar de la tercera de la sèrie de cinc patrulles programades per Biggs. Era un treball bastant senzill, ja que només havia d'acompanyar a una burladora de bloquejos en una missió de correu. Fins i tot prometia un parell de dies de descans i diversió. Es tractava d'una autèntica ocasió d'or, però Biggs va deixar que Karsk li tragués la missió sense fer res per intentar evitar-ho. Aquesta missió i aquest correu van portar a Karsk a Alderaan. Era a la superfície del planeta quan va aparèixer l'Estrella de la Mort.

-Uf. -Còrran va alçar els braços i es va aixecar -. Biggs va tenir molta sort que li robessin aquella missió.

-Sí, però la sort sempre s'acaba tard o d'hora. -Els ulls castanys d’en Wedge es van endurir de sobte -. La nostra encara no s'ha acabat..., o no del tot. M'alegro que torneu a estar amb nosaltres. Preferiria no haver d’afegir-vos a la llista d'amics que m'ha robat l'Imperi, perquè aquesta llista ja és massa llarga.

Gavin va empassar saliva i després li va oferir la mà en Wedge.

-Gràcies, senyor. Ara tinc la sensació que conec una mica millor que abans en Biggs.

Wedge va estrènyer la mà del jove.

-Gràcies a tu per haver-me donat ocasió de recordar totes aquestes coses bones relacionades amb Biggs. La guerra ens obliga a dedicar massa temps a recordar les pèrdues i aquell moment en què la gent deixa de contribuir en aquesta vida. Biggs, Porkins, Dacko, Lujayne... Tots han de ser recordats com una cosa més que baixes. No és una cosa que faci amb la freqüència suficient.

El seu comandant va fer una mirada al cronòmetre de la mampara.

-D'aquí poc he de reunir-me amb l'almirall Ackbar. Disposeu d'unes quatre hores abans que celebrem un servei commemoratiu per Lujayne i les altres persones que vam perdre a Talasea. I després d'això, com Ackbar ho desitja i Salm està tossudament decidit a això, cancel·larem les reserves de sort d'uns quants imperials i farem que els nostres morts puguin descansar molt més tranquils.

Següent