dilluns, 15 de juliol del 2013

L’Esquadró Rebel (XVI)

Anterior



16

En només dues setmanes, i mentre la petició oficial d'un nou estabilitzador lateral fil-invertit llanguia als llimbs de la burocràcia, M3 va trobar un parell d'estabilitzadors laterals fi-invertits que la Rajada del Púlsar es va encarregar de portar en el seu segon viatge a Talasea. El tècnic verpinià de la unitat va utilitzar les noves peces per substituir les danyades. Quan va arribar el moment de sincronitzar-les, Zraii també va aconseguir introduir certes millores, amb el resultat final que Còrran va notar un increment del cinc per cent en la impulsió amb els sistemes posats a màxima potència, juntament amb una reducció del tres per cent en el consum de combustible.
Còrran va reduir lleugerament el nivell de propulsió, igualant la seva velocitat a la d’Ooryl.
-Ala Tres a guia... Tots estem en formació, senyor.
-Rebut, Nou. Mantingui’s a l'escolta.
-Entès. Guia.
Còrran no va poder evitar somriure. Quan era a la Força de Seguretat de Corèllia sempre havia odiat les missions d'escorta, però després de dues setmanes sense volar s'hagués ofert voluntari per atacar Estrelles de la Mort fins i tot si aquestes s'haguessin trobat suspeses al voltant d'un sistema com perles en un collaret. Fins i tot durant la seva fugida de Corèllia se les hi havia arreglat per volar un mínim d'una vegada a la setmana, tot i que això quedava totalment fora del perfil d'identitat que Gil Bastra havia creat per a ell. Va tombar el cap per mirar Xiulador.
- Com s'ha estat portant M3? Heu trobat alguna informació basada en la seva anàlisi de la identificació que Gil va preparar per a mi?
Xiulador va respondre amb una queixa concisa, i la paraula «No» va aparèixer a la pantalla.
-Sí, a mi tampoc m'agrada gens la idea de no tornar a veure mai més en Gil... -Còrran va donar un cop d'ull al monitor de sensors -. Incrementa una mica la teva velocitat, Dotze, perquè veig que estàs començant a quedar-te endarrerit. Tens problemes?
-Cap dificultat. Obeint.
-Perfecte. Estigues a prop. Aquesta missió hauria de ser prou senzilla perquè fins a un pastor de nerfs pogués dur-la a terme, però l'altre costat retornarà el foc, així que hem d'anar amb compte.
Tot i la jovialitat del seu to, Còrran sabia que les coses podien arribar a posar-se lletges. Diversos operatius de l'Aliança havien estat duent a terme exàmens de mons del nucli per avaluar el clima polític i determinar el poder de les forces imperials que els protegien. En un dels trajectes de tornada a la seva base d'operacions, coneguda pels pilots únicament com «Base dels Bribons Negres» amb la localització no especificada per raons de seguretat, es van ensopegar amb el creuer d'atac Devastació. Els rebels van baixar en un petit planeta selvàtic del sistema de Hens. Havien enfonsat la seva nau, una fragata modificada del servei de duanes imperial, en un profund llac i no disposaven de l'equip necessari per dur a terme les reparacions que els haguessin permès tornar a posar-la en moviment.
El Devastació va enviar a la superfície un caminant imperial i dos exploradors, juntament amb dos escamots de soldats de les tropes d'assalt. Encara que segons els informes els seus progressos en la recerca dels rebels havien estat lents, van començar relativament a prop del llac, de manera que el descobriment de la nau només era qüestió de temps.
L'Aliança ja s'havia resignat a la pèrdua de la fragata i pretenia dur a terme un discret rescat dels operatius, però llavors el Devastació havia abandonat el sistema, proporcionant així una oportunitat de dur a terme les reparacions i recuperar la fragata Batalla de Yavin.
Wedge va transmetre a l’esquadró les coordenades per al desplaçament fins al sistema de Hens. Per tal d'ocultar la situació de la seva base, el viatge es portaria a terme en tres etapes. El primer salt, que no seria molt llarg, els portaria fins al seu primer punt de trànsit, un sistema estel·lar deshabitat que no es trobava molt lluny del sistema de Morobe. Des d'allà tornarien a saltar en direcció al Vora per posar rumb cap al segon sistema de trànsit, i després arribarien al sistema de Hens.
Els múltiples salts i canvis de direcció afegirien hores al temps de vol, però ocultar el seu punt d'origen era vital. L'Aliança ja havia descobert que el primer resultat de dispersar les seves forces era fer que a l'Imperi li resultés pràcticament impossible assestar un cop mortal a la Rebel·lió. Però si no hagués estat pels esforços d'un grapat de valents a Hoth, les casernes generals de la Rebel·lió ja haurien estat destruïdes..., i la Rebel·lió hauria estat destruïda juntament amb ells. Si no adoptaven precaucions, revelarien la situació de la seva base i s'exposarien a patir una severa represàlia.
Va executar el primer salt quan Wedge va donar l'ordre, i van emergir en la perifèria del sistema de trànsit sense haver patit cap contratemps. Els ala-X van maniobrar ràpidament per entrar en el vector de sortida, i després van haver d'esperar una estona mentre la Rajada i la corbeta Corèlliana Eridain es reunien amb ells. Còrran va reduir una mica la velocitat, augmentant la distància que el separava del gandià.
Les naus de grans dimensions van comunicar que ja estaven llestes, de manera que tot el comboi va entrar en l'hiperespai i va aparèixer intacte en el segon sistema de trànsit. L'ajust de curs dut a terme allà no va ser tan radical com l'efectuat en el primer sistema, i això els va permetre reprendre la marxa ràpidament i aparèixer al sistema de Hensara just en el límit de l'estirada gravitacional del tercer planeta.
Còrran va sentir com la veu d’en Tycho sorgia del comunicador.
-Cap Rebel, el capità Afyon comunica que el sistema està net. Poden entrar sense problemes.
-Rebut, Control. El Grup Tres s'encarregarà de la PCA. El Dos i l'U aniran amb mi.
Còrran va permetre que els seus llavis s'articulessin un suau grunyit, Encarregar-se de la Patrulla de Combat Aeroespacial significava que el seu grup romandria estacionat fora de l'atmosfera de Hensara III per muntar guàrdia contra una possible incursió de qualsevol força imperial. Els altres vuit caces de l'esquadró escortaria la Rajada durant el descens i s'encarregarien d'acabar amb els insectes del fang i els gossos de duracer que havien estat perseguint Dirk Harkness i els seus compatriotes al planeta. Les missions d'atac contra tropes de superfície, fins i tot si es tractava de soldats de les tropes d'assalt, no estaven considerades com a accions molt meritòries, però tot i així sempre eren preferibles a recórrer els estrats superiors d'una atmosfera perdent el temps i disparant contra res.
El corellià va arronsar les espatlles.
-Bé, potser destruir un AT-AT li alegre una mica el dia en Jace...
Xiulador va emetre un trinat entretallat que va resultar el més semblant a un riure que era capaç de produir un androide.
Còrran el va acompanyar amb una riallada de la seva collita.
-Jace està convençut que és un autèntic as -va dir després -. No entén per què els pilots dels TIE es neguen a posar-se en fila perquè ell els vagi convertint en vapor.
La següent comunicació d’en Tycho va interrompre el comentari de resposta de Xiulador.
-Control a totes les unitats. Un creuer d'atac acaba d'entrar al sistema. El perfil encaixa amb el Devastació, però s'han afegit dos hangars de caces. El creuer està llançant caces TIE a l'espai.
-Grup Tres, col·loquin els estabilitzadors-S en posició d'atac. -Còrran va donar un cop d'ull al seu diagrama de sensors -. Orientació general del grup, 272 graus.
-Aquí Control. Tinc trenta-sis, repeteixo, trenta-sis caces TIE llançats a l'espai: sis interceptors, sis bombarders i vint-i-quatre, repeteixo, vint-i-quatre caces estel·lars. L’Eridain inicia maniobres evasives. Un moment... Confirmació: els bombarders es dirigeixen cap a la superfície del planeta.
-Rebut, Control -va dir la veu d’en Wedge, clara i ferma tot i que estava sent rosegada per l'estàtica -. Tres i Quatre, els bombarders són els vostres. La resta són els nostres. Impediu que s'acostin a l’Eridain.
-Entès, Cap Rebel. -Còrran va posar la impulsió al màxim -. Endavant, Grup Tres. Aneu cap al centre, i dispareu contra tot el que no sigui una ala-X. Truqueu si necessiteu ajuda.
Còrran sabia que en circumstàncies normals avançar cap a la gola d'una formació enemiga hagués estat suïcida, però de tota manera una relació de forces de 30-4 tampoc resultava molt beneficiosa pel que fa a la supervivència a llarg termini. Atès que fugir no era una opció, fer el que l'enemic no esperava que fes li proporcionaria un o dos segons de sorpresa, i això l'ajudaria a prolongar la seva vida encara que només fos per aquest reduït espai de temps.
Sostenint suaument la palanca de control i desviant-la cap a un costat de manera gairebé imperceptible, Còrran va fer que l'ala-X iniciés una maniobra de tirabuixó lateral. Els moviments espasmòdics del morro de la nau significaven que li hagués resultat més fàcil passar calor a Hoth que encertar en alguna cosa, però al mateix temps això també feia que resultés molt més difícil donar-li. Còrran va dirigir més energia cap als seus escuts, i després es va obrir pas a través d'un núvol de feixos làser abans de penetrar en la formació imperial.
Va tirar de la palanca de control, detenint les ondulacions per llançar-se en línia recta cap a una bandada de caces TIE. Va centrar un caça estel·lar en les seves mires i va deixar que rebés una andanada quàdruple. Després va virar cap a estribord mentre el globus ocular esclatava i va acabar el viratge amb un vector recte que continuava el seu curs original, amb una desviació de mig quilòmetre cap a la dreta afegida. Mentre la formació de caces TIE s'enfonsava darrere de la seva popa, Còrran va aparèixer a l'altre costat d'ella.
Invertint la seva ala-X, va fer que el caça descrivís un ris que li va permetre seguir l'estela dels TIE encara que el va situar lleugerament per sota de la seva formació.
Mantenint el morro cap amunt, Còrran va tornar-los a avançar. Va escollir un interceptor TIE que s'havia desviat cap a la dreta mentre el seu company de vol derivava cap a l'esquerra. Ooryl perseguir al segon enemic. L'altre interceptor va convertir el seu viratge en un ris en forma de llàgrima calculat per col·locar-se sobre la popa del gandià.
Els quatre làsers d’en Còrran van reduir a fragments l'ala d'estribord de l’interceptor i van fer esclatar un dels dos motors iònics bessons. L'altre, operant a plena potència, va allunyar el guenyo en un vertiginós i incontrolable girar. Còrran no va poder evitar sentir una punxada de simpatia pel pilot, i després es va llançar sobre el centre de la formació de caces TIE.
Els ala-X que van començar a obrir-se pas a través de l'eixam de caces TIE comptaven amb un avantatge no esperat, ja que disposaven d'una relació camarades-objectius molt elevada a l'hora de disparar. A més, i com els ala-X disposaven d'escuts, fins i tot una andanada disparada contra un camarada a causa de la pressa tenia moltes probabilitats de no resultar fatal. Però no podia dir el mateix dels caces TIE, perquè una ràfega dels seus canons làser podia matar un camarada o deixar-lo paralitzat en l'espai.
Còrran va llançar una andanada contra un caça estel·lar i va veure com es desintegrava. Un refilet d'advertència de Xiulador, i el corellià va deixar caure el peu dret sobre el pedal del timó etèric. La popa de l'ala-X es va desviar bruscament cap a l'esquerra, traient al caça de la línia de foc d'un interceptor al mateix temps que dirigia el seu morro cap a la nau quan aquesta passava al seu costat. Còrran va fer que l'ala-X virés noranta graus, va tirar de la palanca de control amb totes les seves forces i després va completar la inversió i es va llançar sobre la cua de l'enemic. El corellià va descarregar un devastador diluvi de quilojoules d'energia sobre la cabina en forma de cua i va contemplar com la nau esclatava en mil trossos.
-Nou, desvia't cap a l'esquerra.
Sense necessitat de pensar, Còrran va dirigir la palanca de control cap a babord i va veure com els centelleigs verdosos dels feixos làser passaven pel punt en el qual hi havia estat feia tan sols uns moments. Més flames làser d'un viu to vermellós es van desplaçar al llarg d'aquestes mateixes línies, i una mica va esclatar a l'espai.
-Gràcies, comandant.
-Ha estat un plaer, Nou.
Còrran va empènyer la palanca de control cap endavant i va baixar per mantenir-se allunyat de la massa de caces estel·lars. Amb l'arribada de la resta de l'esquadró, el corellià sabia que no podria seguir les trajectòries de totes les naus i distingir l'amic de l'enemic. Mentre tornava a ascendir, Còrran va començar a percebre una reducció prou significativa del nombre de feixos làser que travessaven el núvol de caces en comparació amb els que l'havien estat travessant quan les forces es trobaven molt menys igualades.
-Hi hi ha tants viratges i maniobres que ningú pot localitzar un blanc i mantenir enganxat a ell durant el temps suficient per reduir-lo a pols.
Ascendint per seguir amb la seva corba al voltant de la perifèria de la batalla, Còrran va veure com una ala-X intentava allunyar-se d'ella amb un caça estel·lar que es mantenia molt a prop de la seva cua. Els seus sensors li van dir que la nau de l'Aliança estava sent pilotada per Gavin. Còrran va mesurar la trajectòria d’en Gavin, i després va canviar el curs i va començar a baixar en un vector de tangent.
-Rebel Cinc, Desvia't a la dreta.
El caça d’en Gavin es va elevar bruscament sobre el seu estabilitzador d'estribord i es va allunyar en un angle tan pronunciat que llançava prous dubtes sobre l'existència de la inèrcia. El caça estel·lar que l’havia estat seguint va intentar imitar la seva maniobra, però ni el pilot ni la nau eren prou bons per aconseguir-ho. Còrran va arribar i va obrir foc mentre el TIE virava. Els seus quatre làsers van rebentar el mòdul esfèric amb tanta facilitat com si fos una bombolla, fent que les ales hexagonals es desprenguessin per solcar l'espai.
Abans que el jove corellià tingués temps de somriure, la seva ala-X va ser sacsejada per una potent vibració. Els instruments d’en Còrran van indicar que el seu escut de popa havia patit seriosos danys.
-Dóna'm una fixació sobre aquest TIE, Xiulador.
Còrran va invertir el curs i va baixar, i després va tirar de la palanca de control per descriure un nou ris en forma de llàgrima i aparèixer sobre la cua del TIE. Però en comptes de ser-hi on Còrran esperava que es trobés, el TIE, un interceptor, va aparèixer al costat del seu estabilitzador de babord seguint una trajectòria en angle recte amb el seu curs. Còrran va accionar el seu timó esquerre i després va executar un ràpid ris que li va proporcionar una visió del planeta suspès sobre del seu cap amb l'interceptor que s'allunyava ràpidament de la seva ala-X.
Just quan Còrran començava a témer que el seu objectiu s'aconseguiria allunyar prou perquè Tycho o la Eridain el fessin trossos, l'interceptor va executar el seu propi ris en direcció al planeta i va començar a venir cap a ell. «Un combat cara a cara... Sap el que es fa.» Tal com havien observat incomptables vegades Wedge i Tycho durant els entrenaments, la majoria de victòries tenien lloc en els enfrontaments cara a cara. «Però jo també sé el que em faig...»
-Vigila la nostra cua, Xiulador.
Còrran va donar màxima potència als seus escuts davanters i es va llançar contra l'interceptor. Els números de l'indicador de distàncies del monitor de centrat i punteria es succeïen a tal velocitat que amb prou feines podien distingir-se. La mira es va posar verda i Còrran va disparar, però no va poder veure quins danys havia causat a causa de l’espectacle lumínic produït pels feixos làser de l'interceptor en xocar amb els seus escuts en un tossut intent de travessar-los.
Còrran va deixar caure el peu dret sobre el pedal de direcció, obligant la nau a descriure un gir de 180 graus. Posant la impulsió al màxim, va dissipar la seva inèrcia i després va deixar els motors en el nivell zero de propulsió. Va desplaçar el control d'armes a la posició dels torpedes protons amb el polze i va obtenir una potent nota musical quan va aconseguir deixar atrapat l'interceptor al centre del quadre de punteria. El seu dit es va tensar sobre el gallet, i un torpede es va allunyar d'ell cavalcant sobre un raig de flames blavoses.
El torpede no va trigar a arribar a l’interceptor, però el pilot del TIE, confirmant la seva possessió de les capacitats que Còrran havia estat disposat a atorgar-li abans, va aconseguir que la seva nau s'apartés de la trajectòria del torpede en l'últim segon. Per desgràcia per a ell, les seves maniobres i l'atac que acabava de fer-lo objecte en Còrran l'havien portat fins a la perifèria de l'atmosfera de Hensara. Encara que aquesta no era particularment densa, el xoc amb ella a la velocitat a la qual s'estava movent l'interceptor va resultar devastador. L'ala d'estribord va quedar feta trossos, i l'interceptor va sortir acomiadat en sentit contrari.
-Control, aquí Rajada. Anem cap allà... Tenim companyia que vol tornar a casa.
-Bon treball, Rajada. Cap Rebel, missió complerta.
-Ja ho he sentit, Control. Que tots els pilots es reagrupin per a la sortida.
La veu d’en Gavin va sorgir del comunicador, i Còrran va somriure.
-Líder, dos d'ells estan fugint.
-Deixi que se'n vagin, Cinc. Caps de vol, passin revista als seus grups.
-Dóna'm les dades de la meva gent, Xiulador. -Un diagrama de seguiment va substituir les dades de punteria a la pantalla d’en Còrran. «Nou, Deu, Onze i Dotze...»-. El grup tres està sencer.
-Control a Cap Rebel: tinc una dotzena d'ala-X dins del sistema, dos interceptors en vectors de recuperació i dues llançadores desplegades en missions de recuperació de pilot.
Còrran es va trobar aplaudint.
- No hem perdut a ningú?
- S'està queixant, Nou?
-No, senyor. No, comandant, en absolut. És només que...
- Sí, Nou?
-Això és l’Esquadró Rebel. Tenia entès que la majoria dels pilots no sobrevivien a les missions que els encomanaven.
-Això era quan encara hi havia un Emperador, Nou. -El to ombrívol que havia estat impregnada la veu d’en Wedge fins aquell moment va desaparèixer per ser substituïda per una nova jovialitat -. Suposo que aquí hi ha la gran diferència, no? Tornem a casa, nois. Hem obtingut una victòria que podrem celebrar sense haver de brindar pels camarades morts i, diguin el que diguin els altres, a mi m'encanta aquest canvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada