L’Esquadró Rebel (XXIII)

Anterior

23

Còrran es va endreçar, recolzant l'esquena en la mampara de la seva llitera al mateix temps que aixecava els genolls.

- Què us ha portat fins aquí, nois?

Rhysati es va asseure al costat dels seus peus i va arrufar les celles.

-Acabem d'assabentar-nos de què estàs arrestat, i que a més potser hagis d’enfrontar-te a un consell de guerra. Com ho estàs portant?

El corellià va arronsar les espatlles.

-Oh, molt bé.

Erisi Dlàrit va apartar uns quants flocs de negra cabellera de la seva cara mentre s'asseia al llit d’Ooryl.

- I no estàs furiós? Que et tractin d'aquesta manera després del que vas fer...

Còrran va trigar uns moments en respondre-li. Wedge havia parlat amb ell després que haguessin tornat a l’Ajornament i li va dir que el general Salm tenia intenció d'acusar-lo d’insubordinació, desobediència a ordres directes i pirateria d'un esquadró de bombarders. Wedge li va dir que creia que, en vista de com havien anat les coses a Vladet, podria aconseguir que les acusacions no prosperessin, però fins llavors volia que Còrran es considerés arrestat i no sortís del seu allotjament. En haver decidit que aquesta sessió disciplinària fos privada, Wedge estava permetent que Còrran mantingués l'assumpte en privat fins que s'hagués pres una decisió oficial.

-No, crec que no ho estic. -A Còrran va sorprendre sentir-se dir allò, però en realitat no sentia la ràbia asfixiant que havia caracteritzat les seves emocions després que l'assassí del seu pare fos posat en llibertat sense ni tan sols una multa -. El general Salm no té més remei que presentar aquests càrrecs per la senzilla raó que en realitat no li queda altra opció que presentar-los. El que vaig fer va ser francament estúpid i molt arriscat..., i a més vaig posar en perill a un dels seus esquadrons.

El twi'lek va permetre que una de les seves cues cefàliques es corbés sobre l'espatlla de Rhysati i li acariciés suaument la gola.

-Si el general no informés de les accions de Còrran, la disciplina militar es desintegraria. Qualsevol pilot al qual se li hagués ocorregut cometre una bogeria (i amb això no estic donant a entendre que tu cometessis una bogeria, per descomptat), podria desobeir les ordres i, molt probablement, aconseguir que el matessin.

Erisi va recolzar els colzes als genolls i es va inclinar cap endavant, i Còrran va veure que la cremallera del seu vestit de vol estava prou oberta com per formar un escot francament atractiu.

-Però Còrran no va aconseguir que el matessin.

Còrran va somriure.

-Per poc. Un dels porquerols va disparar els seus torpedes amb cert retard. Van perdre el meu senyal, i després van tornar a captar-lo quan ja estava començant a allunyar-me de la Devastadora. Així que em vaig adonar que venien a per mi, vaig comprendre que Xiulador no havia desactivat el programa oscil·latori que havia estat utilitzant per aleatoritzar la meva trajectòria de vol mentre em dirigia cap a la llum de la Llàncer. Jo volia canviar el curs, però el meu androide astromecànic estava decidit a mantenir-me tancat dins d'un con de vint graus, així que l'únic que podia fer era seguir un vector recte.

- I llavors com vas aconseguir...?

Ni tan sols un arrufament de celles tan visiblement ple de perplexitat era capaç de disminuir de manera realment perceptible la bellesa d’Erisi.

-Li vaig dir a Xiulador que anul·lés el sistema, i estava pensant en el maleït codi de les oscil·lacions. Xiulador, que tendeix a ser una mica més directe quan ha de tractar de resoldre un problema, es va limitar a desconnectar la balisa de localització que estaven usant els torpedes per seguir el rastre. Els torpedes van perdre el seu objectiu, no van aconseguir readquirir-lo i van esclatar. El segon que van necessitar per fer tot això va ser suficient per treure’ns del radi de les seves detonacions.

Rhysati va somriure i li va donar un parell de suaus copets a una de les cues cefàliques d’en Nawara.

-Bé, doncs ens alegrem que la teva unitat R2 te cura de tu tan bé. I per la meva part, vull agrair-te que fessis el que vas fer allà fora. Si haguéssim intentat acabar amb ella de la manera normal, molts de nosaltres hauríem mort davant les torretes d'aquesta Llàncer.

El twi'lek va assentir.

-A l'estil tradicional de l'Esquadró Rebel, eh? Deixar un munt de fragments d'ala-X escampats per tot arreu...

La thyferrana d'ulls blaus va mirar Nawara i va arrufar les celles.

-Ara tenim una nova tradició, i l'acció d’en Còrran constitueix una part realment gloriosa d'ella. Hem dut a terme tres missions i encara no hem perdut cap dels nostres pilots..., i això tot i que el comandant Antilles ens va dir que alguna de les nostres primeres cinc missions acabaria acabant amb un munt de nosaltres.

-Hem perdut un pilot, Erisi. -Còrran es va gratar el punt del pit en el que li havien disparat -. I a Talasea vam estar a punt de perdre tres més, oi? No comencis a pensar que som invulnerables. Les missions que hem dut a terme fins al moment han estat relativament senzilles.

-Ja ho sé, Còrran. No penso que cap de nosaltres estigui portant una vida excessivament envejable. –Les seves parpelles es van tensar lleugerament, però Còrran no va percebre ni la més petita ombra d'ira en aquell sobtat canvi d'expressió -. Si coneixes una mica la història de la unitat, sabràs que les missions senzilles sempre han anat prou bé. Tot i així, els nostres índexs de victòries i de reparacions mai havien estat tan bons. No dubto que haurem de dur a terme missions que ens obligaran a donar el millor de nosaltres mateixos, però si les estadístiques contenen encara que només sigui un àtom de veritat..., bé, en aquest cas està molt clar que no hem estat consumint tota la nostra sort en aquestes missions.

-Parla per tu -va dir Còrran, i li va fer l'ullet -. Jo ja he aconseguit el meu límit de crèdit al Banc de la Sort.

Nawara va assenyalar la porta amb un polze.

-Bé, doncs tens a tota una ala de pilots de bombarder disposats a fer ingressos al teu compte. Ara mateix s'estan disposant-se a convidar als pilots dels ala-X a un parell de rondes en el centre de descans.

-Ara estan brindant per Bror perquè va destruir a dos globus oculars sobre la Gran Illa -Rhysati va posar els ulls en blanc -. En realitat preferirien estar brindant per tu, naturalment.

-Bror és l'heroi de la missió. Dues victòries són més de les que vaig obtenir jo.

Erisi el va mirar fixament i va arrufar les celles.

-Però tu vas acabar amb la fragata.

Còrran va moure el cap.

-No, no vaig acabar amb ella.

- Què estàs dient?

El twi'lek es va encarregar d'explicar.

-Si Còrran hagués disparat encara que només fos un feix làser contra la fragata hauria obtingut una part de la victòria, però les fraccions que es troben per sota d'una meitat no són reconegudes com mereixedores de ser registrades. L’Esquadró Vigilant va destruir la fragata i Còrran està en condicions de verificar aquesta eliminació, però en canvi no obté res a canvi d'això.

-Això no em sembla molt just. -La mirada d’Erisi va anar d’en Nawara a Còrran i va tornar a Nawara -. Haurien de reconèixer-li el mèrit de la victòria.

-Erisi, si estàs disparant contra un guenyo i el guenyo canvia el curs de sobte i els teus trets acaben il·luminant a un globus ocular, t'agradaria que el guenyo es portés el mèrit de la teva victòria? -Va preguntar Rhysati.

-Entenc on vols anar a parar, però segueixo pensant que no és just.

-Sobreviuré a això. -Còrran va arronsar les espatlles -. El que no és just és que els tres estigueu perdent el temps aquí amb mi quan hauríeu d’estar a baix divertint-vos i passant-li les factures a l'Ala Defensora. Anem, aneu a passar-ho bé...

Rhysati es va aixecar i va lliscar un braç al voltant de la cintura d’en Nawara.

-Bé, en aquest cas ens n’anirem. Informarem als altres que estàs bé.

-Gràcies.

Rhysati mirar Erisi.

- Véns?

-D'aquí un moment.

-D'acord.

Els dos es van anar i la comporta es va tancar darrere d'ells, i després Erisi va travessar la petita habitació i va ocupar el lloc de Rhysati a l'extrem del llit. De sobte a Còrran li va semblar que la cabina, que per començar mai havia estat massa gran, s'havia tornat molt més petita i, fins i tot, una mica asfixiant. El corellià hagués estat disposat a utilitzar la paraula «intimitat» per descriure aquella sensació, però la manera com Erisi va posar la mà sobre el seu genoll li va produir la impressió que ella també tenia aquella paraula en la ment i, per alguna raó inexplicable, això va fer que se sentís una mica incòmode.

-Còrran, només volia que sabessis que penso que..., que he contret un enorme deute amb tu. Quan ens van informar que hi havia una Llàncer al nostre vector de sortida, vaig saber que... -Erisi va titubejar i es va portar la mà lliure al coll -. Vaig saber que no aconseguiria sortir amb vida d'allà. No sóc el millor pilot d'aquesta unitat, per descomptat, i estava segura que moriria enfrontant-me a la fragata. I llavors tu vas fer el que vas fer, i vaig sentir com si un pes enorme que m'havia estat aixafant acabés de desaparèixer. –Va bellugar el cap, fent que els seus foscos cabells descendissin sobre el seu front fins a mig tapar els seus ulls blaus -. Ja sé que això suposarà una sorpresa per a tu, però..., bé, el cas és que ara em sento molt a prop teu. -Es va inclinar cap endavant, va recolzar les mans sobre els genolls d’en Còrran i va posar el mentó sobre d'elles -. Saps a què em refereixo?

-Sí, i probablement bastant millor del que creus.

Erisi va parpellejar i després va somriure.

- Tu també ho sents?

-Ho he sentit. -Còrran va sospirar -. Una gran part del que estàs sentint té l'origen en el brusc descens de l'enorme tensió emocional que vas arribar a experimentar durant la missió. Sé molt bé el que se sent en aquest tipus de situacions, creu-me... Quan era a la Força de Seguretat de Corèllia treballava amb una dona anomenada Iella Wessiri. I era bonica: no tant com tu, però tampoc era cap gamorreana. Vam entrar al magatzem d'un traficant de brillestim, i les coses van començar a posar-se francament lletges i al final hi va haver un tiroteig força intens. Un tipus em tenia centrat en la seva mira quan Iella va acabar amb ell. Jo m'havia donat per mort, i ella em va salvar. Després d'això vaig pensar que estava enamorat d'ella..., o si més no, que la desitjava. Fins llavors només havíem estat amics, igual que ho som tu i jo. Potser hi havia les primeres espurnes d'alguna cosa, però no es tractava de res que haguéssim percebut o que ens hagués impulsat a actuar. I de sobte aquesta nit... Bé, el cas és que els dos ho sentim.

- I què va passar?

Còrran va arrufar les celles.

-L'oficial d'enllaç imperial ens va posar sota custòdia als dos per interrogar-nos. L'endemà passat vam tornar a veure'ns. L'apassionament dels primers instants ja havia passat i ens rèiem d'això, però mai vam arribar a fer res. I aquesta por, i l'haver estat tan a prop de la mort, va fer que volguéssim poder comptar amb alguna cosa positiva per contrarestar aquella experiència.

- I tan dolent és això?

-No, Erisi, no és dolent. -Còrran va lliscar sobre el llit fins a quedar assegut al seu costat i li va prendre les mans -. Però tampoc és real. I he d'admetre que no estic molt segur que sigui excessivament prudent iniciar una relació amb algú que forma part de la unitat.

-Rhysati i Nawara no semblen estar tenint cap problema amb això.

-Ja ho sé, i crec que aquesta relació està resultant beneficiosa per a tots dos.

Erisi es va dur la mà dreta del corellià a la boca i va dipositar un petó sobre la seva palma.

-Crec que potser tens raó, Còrran, però he de preguntar-te una cosa. Has dit que entre tu i la teva companya havia espurnes a un cert nivell bàsic, i que això va acabar fent que et sentissis atret per ella. Nosaltres també produïm aquestes espurnes?

-Potser. No ho sé. -Còrran, que estava començant a sentir-se incòmodament acalorat, va estirar el coll del seu vestit de vol -. Durant els últims anys, i tant abans com després que deixés la Força de Seguretat de Corèllia, la meva vida emocional ha estat una mica inestable.

- Hi ha algú més? Encara segueixes pensant en la teva antiga companya?

-No, no hi ha ningú més. Ni Iella, ni ningú...

Erisi va arrufar els llavis durant un moment i després va acabar assentint.

-Accepto el que m'estàs dient. -Es va posar dempeus i es va estirar lànguidament -. Encara que no saps el que t'estàs perdent, naturalment.

Còrran va deixar escapar un prolongat sospir, i després es va aixecar del llit.

-Tant de bo no ho sabés, creu-me... Però ara em trobo tan cansat que no seria capaç de fer absolutament res per cap dels dos.

Erisi va riure i li va besar a la boca.

-T'agraeixo moltíssim el que et preocupis tant pels meus sentiments, Còrran. -Després va fer un pas cap enrere, anant cap a la comporta oberta -. Que sommiïs amb els angelets.

Quan va arribar al llindar de la cabina, Erisi va girar sobre els seus talons i es va trobar amb Mírax Térrik. La filla del contrabandista va somriure afablement.

-Oh, perdona. No pretenia molestar.

-De cap manera, senyoreta Térrik. -Tota la calor anterior desaparèixer de la veu d’Erisi -. Em disposava a anar-me'n perquè el tinent Horn pogués descansar una mica. No pot sortir d'aquí, i a més no crec que la naturalesa de l'ordre de confinament li permeti rebre visites de civils.

Mírax ha assenyalat el quadern de dades guardat en la petita funda adherida al seu avantbraç esquerre.

-El seu oficial superior m'ha donat permís per visitar-lo. Si ho desitja, M3 pot confirmar-ho.

Erisi va tornar el cap cap en Còrran, i el corellià va pensar que tornar-se a trobar davant dels canons de la Devastadora hagués estat preferible d’haver de suportar aquesta mirada.

-No et preocupis, Erisi -va dir després -. Estic segur que la senyoreta Térrik no es quedarà molta estona i..., bé, gràcies per la conversa.

-De res, tinent. -Erisi es va tornar cap a la Mírax i li va dirigir una seca inclinació de cap -. Senyoreta Térrik...

-Fins ara. -Mírax va seguir amb la mirada l’Erisi mentre se n'anava, i després va afegir un «Fins d'aquí a molta estona» gairebé inaudible. Després va girar sobre els seus talons i va veure que Còrran també tenia els ulls clavats en la comporta -. Ah, els pilots... Només pensen en el sexe.

- Què?

Mírax li va allargar l'estoig de plàstic, enfonsant-lo en el seu estómac sense excessiva suavitat, i després va passar pel seu costat.

-El compartiment de contraban més diminut de la Rajada és més gran que aquest lloc.

-L’Ajornament no va ser construït pensant en el contraban o en els creuers de plaer. Cremo en desitjos d'arribar a la nova base, t'ho asseguro... -Còrran es va apartar de la comporta i va permetre que es tanqués darrere d'ell -. Què és això? -Va preguntar, sospesant el recipient.

Mírax es va deixar caure sobre el llit d’Ooryl.

-Wedge va dir que potser no et trobessis molt bé..., però no havia pensat en què la reina del bacta seria aquí. Vaig pensar que potser t'agradaria poder gaudir d'algunes coses de casa, així que vaig preparar aquest paquetet. -Va arronsar les espatlles -. Suposo que en realitat la meva autèntica intenció era presentar-t’ho com una mena d'ofrena de pau.

Còrran es va asseure a la vora del llit i va desbloquejar les dues tanques del recipient. Després el va obrir i va somriure. El recipient contenia mitja dotzena de targetes de dades en les quals hi havia registrades revistes Corèllianes, així com dues llaunes de Nerf fumat i amanit amb espècies i una ampolla de whisky Reserva de Whyren.

-Uf. Vaja, vaja... Portava més de dos anys sense veure juntes tantes coses de Corèllia.

Mírax es va estirar al llit sobre el costat dret i va recolzar el cap en la mà dreta.

-Sota el whisky ha un ryshcate -va dir -. He hagut de substituir alguns dels ingredients, però crec que m'ha sortit prou bo.

Còrran va treure l'ampolla de whisky del recipient i la va deixar al seu costat. A sota d'ella, i embolicat en un plàstic transparent, hi havia el pa de pessic de color marró fosc tradicionalment reservat per als aniversaris i altres celebracions de tot allò que mereixia ser commemorat.

-L'última vegada que vaig prendre ryshcate va ser quan va morir el meu pare, després del funeral. On has trobat les nous vweliu?

-Per aquí.

- Per aquí?

-Sí, per aquí. Allà fora hi ha tot un florent mercat negre d'articles procedents de Corèllia. Hi ha molts Corèllians fora del planeta, i gràcies al Diktat els imperials segueixen controlant el nostre espai. Això vol dir que tenim una gran demanda i una oferta bastant restringida, de manera que fer circular les mercaderies d'un costat a un altre sempre proporciona molts beneficis. -Va tornar la mirada cap a la comporta i va torçar el gest -. Aquest condemnat androide de protocol vostre té..., eh..., tenia dues caixes de whisky corellià, i m'ho ha estat subministrant d'ampolla en ampolla. Hauria pogut aconseguir una vella nau del servei de duanes per substituir la que es va quedar al llac del sistema de Hensara a canvi de tota la remesa, però el vostre androide m'està fent suar. Treure-li dues ampolles em va costar un hiperimpulsor horitzontal i una caixa de mescles de l'lashsh que va arribar d’Alderaan abans que l'Imperi el destruís.

Còrran va arquejar una cella.

- M3 tenia el whisky?

-Vaig obtenir dues ampolles d'ell. Una és al teu costat, i l'altra ha servit per al ryshcate. -Mírax es va asseure, i els seus genolls i les d’en Còrran gairebé es van tocar -. Penses arrestar l’androide per dedicar-se al contraban?

-No, no... Suposo que per aquesta vegada em limitaré a fer-li una petita advertència. -El pilot de caça va somriure -. Et ve de gust una mica de ryshcate? Després de tot tu ho has fet, així que crec que hauries de prendre una mica.

Mírax va semblar dubtar, i després va acabar assentint.

-Un trosset, però només si se'ns ocorre alguna raó per gaudir d'una petita celebració.

- Què et semblaria la de seguir amb vida?

-Em sembla prou bona.

Còrran va foradar l'embolcall de plàstic amb el polze i va arrencar una cantonada del pa de pessic. Després la va partir en dos trossos i li va oferir el més gran a Mírax.

-Compartim aquest ryshcate de la mateixa manera en què compartim la nostra commemoració de la vida -va dir, tal com prescrivia la tradició.

-Per la commemoració de la vida.

Li van donar una mossegada al pa de pessic i Còrran va recollir matusserament unes quantes engrunes amb la mà esquerra. El pa de pessic estava deliciós. La dolçor suavitzava el potent regust a fusta del whisky, i les nous vweliu se li fonien a la boca. Còrran es va empassar el mos i va somriure.

- Està realment magnífic!

- Encara que hagi hagut de ser confeccionat amb ingredients de contraban?

-Més raó per menjar-se totes les proves i no deixar cap rastre d'elles. -Còrran va bellugar el cap -. Com ofrena de pau, no se m'acut res millor.

-Fantàstic. -Mírax es va aixecar i es va allisar els cabells amb una mà -. Quan aquesta Aliança decideixi d'una maleïda vegada que ja ha arribat el moment de conquerir Coruscant, prepararé un altre ryshcate i podràs emportar-se'l a qualsevol que cregui estar al comandament. Això ajudarà a escurçar la guerra.

-Aquest ryshcate hagués pogut tornar a convertir Darth Vader en un Jedi, però no sé si tindria efecte amb Cor de Gel. -Còrran va deixar el recipient sobre el llit -. Estàs segura que no vols més?

-Gràcies, però he de tornar a la Rajada. -Mírax va abaixar la mirada cap al quadern de dades -. Disposo d'unes sis hores abans d'haver d’enlairar-nos amb rumb cap al Nucli.

- Anem a proporcionar-te cobertura?

-Oh, no. Aconseguiré tirar endavant utilitzant el meu enginy i les meves agalles.

Còrran va arrufar les celles.

-No és que pretengui ofendre't, però... No creus que és una mica perillós?

Mírax va moure el cap.

-M'han parat una emboscada, i a vosaltres us han tendit dos. Tal com estan les coses ara, sospito que viatjar sense vosaltres podria resultar una mica menys perillós que viatjar amb vosaltres, però de tota manera no espero tenir complicacions. -Li va besar a la galta mentre la comporta s'obria -. Gràcies pel teu interès. Et veuré quan torni.

La comporta va ocultar la seva figura en tancar-se. Còrran es va adonar que la marxa d’Erisi havia suposat un alleujament per a ell, però en canvi hagués preferit que Mírax es quedés més estona. Sabia que no la desitjava, encara que la seva bellesa no tenia res a envejar a la d'Erisi. La diferència amb Mírax, i això era degut al fet que compartien el mateix món d'origen, estava en què Còrran se sentia unit a ella per una connexió que ell i Erisi mai arribarien a establir. D'alguna manera inexplicable, fins i tot el fet que els seus pares haguessin estat enemics reforçava el vincle existent entre tots dos.

-Ja n'hi ha prou, Horn -va dir, sacsejant el cap -. Estàs començant a establir la mateixa fixació sobre ella que Erisi ha establert sobre tu. La filla d’en Toveres Térrik i el fill d’en Hal Horn potser podrien arribar a ser enemics que es respecten l'un a l'altre, i potser fins i tot podrien arribar a ser amics..., però res més. Recorda que en primer, el darrer i etern lloc, ella és una contrabandista. Arribarà un moment en què et convertiràs en una càrrega financera, i llavors Mírax Térrik decidirà reduir les seves pèrdues.

Còrran va sentir les seves paraules, i de sobte va saber que hi havia una gran part de veritat en elles. També va sentir molt del seu pare en elles, i això el va sorprendre una mica. Es va ficar l'altra meitat del seu tros de ryshcate a la boca. «La meva boca té coses molt millors que fer que articular especulacions que deshonren el regal que m'ha fet Mírax. Podem ser amics, i serem amics... Aquí fora, amb l'Imperi impedint-me tornar a casa meva, el que tenim en comú és més important que qualsevol classe de diferència que pugui tractar d'enfrontar-nos.»

Següent