Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (VII)

Anterior

Capítol 7

Com que la senadora Amidala seguia en perill, el Consell Jedi va ordenar a l’Obi-Wan que seguís la pista de l'esmunyedís caça-recompenses mentre que l’Ànakin escortava a Padme de retorn a Naboo. Per evitar que ningú sabés la localització de Padme, ella i Ànakin es van disfressar de refugiats i van partir amb R2-D2 en un vaixell de càrrega estel·lar amb rumb al sistema Naboo. Ànakin seguia molt preocupat per la seguretat de Padme, però en secret estava encantat perquè la seva missió -la seva primera missió oficial sense el seu Mestre -li permetria passar més temps amb la jove a la qual adorava des de la seva infantesa.

És possible que ella també senti alguna cosa per mi? Ànakin no es podia deixar de preguntar.

A l'interior del vaixell de càrrega de disseny Naboo, es van mantenir entre els emigrants a la bodega de passatge. Ànakin es va aventurar a fer una petita becaina durant el llarg vol, però va ser visitat per un altre malson.

-No, no, mamà, no... -Murmurava en somnis, quan es va despertar amb un sobresalt. Padme estava al seu costat, mirant-lo. Una mica confós, li va tornar la mirada-. Què? -Va dir.

-Semblaves tenir un malson.

Ànakin no va fer cap comentari. Però després, mentre compartien un dinar de pa i farinetes, Padme va insistir.

-Abans somiaves amb la teva mare, oi?

-Sí -va admetre l’Ànakin -. Fa tant de temps que vaig deixar Tatooine. Els meus records d'ella s'esvaeixen. No vull perdre'ls. Darrerament, l'he estat veient en els meus somnis... són somnis molt viscuts... somnis terribles. Estic preocupat per ella.

Just llavors, R2-D2 va arribar al seu costat i va emetre un xiulet electrònic. El vaixell de càrrega estel·lar havia arribat al sistema de Naboo.

Ànakin va acompanyar la Padme a tot arreu a Naboo, i aviat va conèixer la seva família. Al principi, Padme va tractar el seu guardià Jedi com una ombra lleugerament molesta que la seguia en cada moviment. Semblava tan determinada a ocultar la seva informació personal com ell ho estava a descobrir-la, i va negar a la seva pròpia germana que la seva relació amb l’Ànakin fos una altra cosa llevat de professional.

Però a mesura que passaven els dies, es va anar relaxant més en presència del jove que anava constantment al seu costat, i les seves converses van canviar de la seva devoció a la política i les seves preocupacions sobre la seguretat a temes més íntims. Pel que fa a l’Ànakin, va descobrir els nostàlgics records de Padme sobre els nens que havia conegut quan treballava com a cooperant, i els seus llocs favorits de Naboo.

El fet que l’Ànakin havia crescut sota els asfixiants sols de Tatooine, gairebé sentia fred en la major part dels mons que havia visitat, però amb Padme a Naboo es va sentir -per primer cop a la vida -realment còmode. I feliç.

Estaven dempeus en una terrassa enjardinada, en un xalet des del qual es veia un llac, i Padme portava un vestit que mostrava la suau pell de la seva esquena i els seus braços quan l’Ànakin es va acostar cautelós al seu rostre i la va besar. Ella no es va resistir, però uns segons després que els seus llavis es trobessin, va retrocedir.

-No -va dir. Es va allunyar, fixant els seus ulls en el llac del davant -. No he hagut fer-ho -va dir.

Ànakin havia estat anhelant besar-la des de la seva trobada a Coruscant, però mai havia planejat fer-ho, tan sols havia imaginat que realment ho feia. L'acceptació de Padme al tornar-li el petó havia estat el seu moment de joia més gran, i ser rebutjat tan abruptament el va deixar devastat, avergonyit i confós. Va seguir la seva mirada cap a les tranquil·les aigües.

-Em sap greu -va dir.

Sento que no tinguis per mi els mateixos sentiments que jo per tu.

Ànakin va tractar de fingir que el petó mai havia tingut lloc. Però cada minut que passava després d'aquest moment al costat del llac, cada instant que passava al costat de Padme, se sentia més torturat, com si el seu cor s'hagués convertit en una ferida oberta. Incapaç de descartar els seus sentiments, es va enfrontar a Padme, que li va recordar que als Jedi no se'ls permetia casar-se i que ella era una senadora amb coses més importants a fer que enamorar-se. Quan l’Ànakin, va suggerir que podrien mantenir una relació secreta, ella li va dir que es negava a viure en una mentida.

Ànakin va començar a plantejar-se el seu lloc en l'ordre Jedi. Com més pensava en les regles que calia seguir i el temps que hi havia de dedicar a la meditació i l'entrenament, més dubtava de la lògica de tant sacrifici personal. Tan malament està que Padme m'importi tant? O que encara trobi a faltar la meva mare i em preocupi per ella? Per primera vegada des que era un Jedi, es va trobar considerant seriosament la possibilitat de renunciar el seu sabre de llum, abandonar l'ordre, i esdevenir un ciutadà de la galàxia.

Va tractar d'imaginar-se amb un altre treball. Estava segur que podria trobar feina com a pilot o mecànic. Però fer aquest tipus de treball em faria feliç? La resposta va venir-li immediatament: l'única cosa que el faria feliç era estar amb la Padme.

Però què passaria si deixo de ser un Jedi i ella segueix sense veure cap possibilitat de futur amb mi? Llavors què? Era massa aclaparador com per imaginar-s’ho.

Mentre que els moments en què Ànakin estava despert havien arribat a ser emocionalment dolorosos, dormir era fins i tot pitjor. Un matí, estava dret al balcó, meditant amb els ulls tancats, quan va sentir que Padme se li acostava per darrere.

 -Ahir a la nit vas tenir un altre malson -va dir.

-Un Jedi no té malsons -va replicar succintament.

-Et vaig sentir.

Ànakin no va posar en dubte que ho hagués fet. El malson havia estat el pitjor fins llavors.

-Vaig veure la meva mare -va dir, obrint els ulls. Girant-se cap a la Padme, va lluitar per evitar que la seva veu tremolés -. Està patint, Padme. La vaig veure amb tanta claredat com et veig a tu. -Va llançar un llarg sospir, aclarint amb prou feines la pressió que estava creixent al seu interior. Temia que el somni de l'última nit no hagués estat una premonició, sinó una visió de successos que ja havien tingut lloc -. Sent molt de dolor -va continuar -. Sé que desobeeixo el meu mandat de protegir-la, senadora, però me n'he d'anar. ¡He d’ajudar-la!

-Aniré amb tu -va dir Padme.

-Em sap greu -va dir l’Ànakin -. No tinc elecció.

No hi havia esperat la possibilitat que ella volgués anar amb ell a Tatooine. Puc seguir veient-la. Obi-Wan no ho aprovaria, però... no és la seva decisió.

Sense avisar l’Obi-Wan o al Consell Jedi dels seus plans, Ànakin, Padme i R2-D2 van abandonar Naboo en un esvelt iot Nubian classe H. Les fragants aromes de l’exuberant i fèrtil planeta natal de Padme seguien frescos a les fosses nasals d'Ànakin quan van veure el desolat i erm planeta de sorra.

Baixant a través de l'atmosfera, van volar cap a l’espaiport de Mos Espa. Després d'aterrar i assegurar la nau en un dels profunds pous oberts que servien com badies d'atracada, Ànakin va llogar un rickshaw amb tracció droide per portar-los fins a la botiga de ferralla de Watto. R2-D2 va anar rodant rere d'ells.

Ànakin no estava segur de com reaccionaria quan tornés a veure en Watto. Encara que el seu antic amo havia estat més amable que altres propietaris d'esclaus, Ànakin sempre havia estat ressentit pel fet que Watto es negués a alliberar la seva mare. Tota la culpa no és d’en Watto, rumiava Ànakin, preguntant-se quant s'havia esforçat Qui-Gon a intentar alliberar Shmi. L'esclavitud estava permesa allà, i Watto només era un home de negocis.

Aviat van arribar a la botiga d’en Watto, on van trobar el vell toidarià assegut a l'entrada. No va ser una especial sorpresa que Watto no reconegués el jove i alt Jedi que es trobava davant seu, però quan l’Ànakin va dir que estava buscant a Shmi Skywalker, Watto va fer la connexió.

- Ani? -Va balbotejar Watto amb incredulitat -. El petit Ani? ¡Nahhh! -Va obrir els ulls com plats, i llavors va aletejar -. Ets l’Ani! -Va cridar -. Ets tu! Quina estirada has fet.

Watto va informar llavors a l’Ànakin que havia venut la Shmi uns anys abans a un granger d'humitat anomenat Lars, i que havia sentit que Lars va alliberar-la i es va casar amb ella. Per sort, els arxius d’en Watto van proporcionar la ubicació de la granja d'humitat, que estava prop d'un petit assentament anomenat Anchorhead.

Després de tornar a la seva nau i enlairar-se de la badia d'atracada, Ànakin, Padme i R2-D2 es van dirigir cap al Mar de les Dunes del nord. Només va ser qüestió de minuts fins que van prendre terra a la vora d'una granja, que consistia en evaporadors recol·lectors d'humitat dispersos al voltant d'una petita estructura amb forma de cúpula. La cúpula era l'entrada a una llar subterrània i un pati annex que quedava en un pou obert. R2-D2 es va quedar amb la nau mentre l’Ànakin i Padme caminaven cap a la cúpula. Un cop allà, van ser rebuts per un droide de protocol completament cobert per plaques metàl·liques.

- Oh! -Va exclamar el droide quan es va adonar dels dos humans que s'acostaven. El droide estava fent un ajust menor a un droide binocular Treadwell, però llavors es va girar cap l’Ànakin i Padme -. Hmm, oh, hola. En què puc servir-los? Sóc C...

- Trespeó? -Va dir Ànakin, preguntant-se si la seva mare havia estat la responsable de posar la coberta de metall al cos del droide.

Confós, C-3PO va inclinar el seu cap lleugerament.

-Oh, ah ... -Llavors ho va entendre -. ¡El faedor! Oh, amo Ani! Sabia que tornaria. Ho sabia! I la Senyoreta Padme. Oh, vaja.

C-3PO els va conduir baixant un tram d'escales al pati, on un home i una dona joves van sortir sorpresos d'una porta amb forma d'arc. La parella portava túniques grises del desert, que eren comuns al planeta sorrenc. L'home tenia una complexió fornida, amb forts braços de granger.

-Amo Owen, li presento dos visitants summament importants -va dir C-3PO.

-Sóc Ànakin Skywalker -va dir l’Ànakin.

-Owen Lars -va dir Owen, amb aire lleugerament nerviós -. Oh, aquesta és la meva xicota, Beru -va dir, assenyalant a la dona al seu costat.

Beru va somriure tímidament, i va intercanviar salutacions amb Padme.

Mantenint els seus ulls en Ànakin, Owen va continuar.

-Crec que som germanastres. Sabia que algun dia apareixeries.

Ansiós i impacient, Ànakin va escombrar el pati amb la mirada.

- La meva mare és aquí? -Va dir.

-No, no hi és -va respondre una profunda veu darrere seu. -Ànakin i Padme es van girar per veure un home gran, els trets canosos indicaven que òbviament era el pare d'Owen. Estava assegut en una mecano-cadira flotant, i la seva túnica estava recollida per mostrar que la seva cama dreta era un monyó embenat -. Cliegg Lars -es va presentar mentre la cadira l’acostava lentament -. Shmi és la meva dona. És millor que entrem. Hi ha molt que parlar.

Uns minuts més tard, en les ombres del menjador, Ànakin i Padme estaven asseguts en una taula rectangular amb Cliegg i Owen.

-Va ser abans de trenc d'alba -va relatar Cliegg -. Van sorgir del no-res. Una partida de caça de bandits Tusken.

Ànakin va sentir una punxada a l'estómac.

-La teva mare -va continuar Cliegg, mentre Beru col·locava una safata de begudes a la taula – hi havia sortit d'hora, com sempre feia, a recollir els bolets que creixen en els vaporitzadors. Pel rastre, estava a mig camí quan la van agafar. Els Tusken van com homes, però són monstres, vils i salvatges. Trenta homes vam iniciar la recerca. Només vam tornar quatre. Jo hauria seguit buscant, però, després de perdre la cama... Em sento incapaç de cavalcar... f-fins que em curi.

Ànakin va baixar la seva mirada cap a les begudes de la taula, intactes. Els seus músculs facials es van tensar nerviosament mentre pensava. Si hagués sortit de Tatooine amb mi. Si no l'hagués deixat enrere... Ànakin no havia tingut molt temps per desenvolupar una opinió sobre Cliegg Lars. Inicialment, havia sentit certa gratitud a l'home que va ajudar a alliberar la seva mare d’en Watto. Però com que Cliegg havia portat la seva dona a viure en aquesta zona desolada per la qual deambulaven els Tusken, Ànakin no va poder evitar sentir una ràbia amarga. Si no l’haguessis portat aquí!

-No vull donar-la per perduda -va dir Cliegg -, però ja ha passat un mes. És molt difícil que continuï amb vida.

Esforçant-se amb tot el seu ser per controlar la seva ira, Ànakin es va aixecar i es va allunyar de la taula.

- A on vas? -Va preguntar l’Owen.

Ànakin va llançar una mirada acusadora a l’Owen.

-A buscar la meva mare -va replicar.

Següent