A la cruïlla. El relat del viatger espacial (I)

A la cruïlla

El relat del viatger espacial

Relats de la Cantina de Mos Eisley

 

Jerry Oltion
Relat 13

BoShek, un pilot que acaba de superar a Han Solo a la carrera de Kèssel, i

vol aprendre sobre la Força...

L'Infinit estava calent en més d'un sentit. BoShek va somriure disposat a abandonar l'hiperespai sobre Tatooine. Acabava de batre el temps d’en Solo a la cursa Kèssel.

Per descomptat que volava sense càrrega i amb els codis del traspondedor de la seva nau alterats, però tot i així seria divertit dir-li-ho al fanfarró corellià i al seu pelut amic que havia trencat el seu rècord.

La cabina s'ajustava com un guant al seu voltant. Podia arribar a tots els seus controls des de la cadira única de pilot i tot el que arribava als seus sentits era correcte.

Les finestres li embolicaven per donar-li un cercle gairebé complet de visites i un projector hologràfic omplia el buit de la part posterior. En els seus tres anys de pilotar naus contrabandistes per al monestir i operació de frau, BoShek mai havia volat en una nau tan ben dissenyada.

El navegador va iniciar el compte enrere i després va canviar automàticament als motors subllumínics. Allargades línies d'estrelles es van convertir en punts de llum i a munt a la seva esquerra va aparèixer el blanc-groc brillant disc de Tatooine. Pel Sagrat alè de Bantha, estava a prop! Un segon més d'hipervelocitat i hauria aparegut dins del planeta.

Va donar una volta perquè el navegador pogués localitzar la situació de les balises en òrbita, però estava disposat a apostar que ja sabia on es trobaven. Efectivament, en qüestió de segons una imatge es va dibuixar a la pantalla de navegació, plena de línies de latitud i longitud que a continuació van crear una imatge del terreny esquitxat d'oasis i assentaments en el desert planeta.

Mos Eisley estava al voltant d'un terç d'òrbita de distància. BoShek estava a punt d'accelerar cap a ella quan al navegador va brunzir un senyal d'alarma i dues falques de color blanc brillant van aparèixer a la vista a prop de la curvatura del planeta.

Destructors Imperials! BoShek va mirar per les finestres i es va estremir. Eren tan grans que es podien veure a simple vista. D'on havien sortit? Tatooine estava tan lluny de les rutes habituals que l'Imperi no havia enviat ni un recaptador d'impostos, molt menys un parell de naus de guerra. Algú havia d'haver causat algun problema important mentre era fora.

I ara també era el seu problema, perquè l'Infinit encara tenia els codis del traspondedor calents. Si els imperials es prenien la molèstia d'escanejar la signatura d'emissions única dels seus motors, i sens dubte ho farien, sabrien que era una nau contrabandista buscada a tota la galàxia per violació de tarifes, evasió d'impostos, tràfic d'armes i dotzenes d'altres delictes. El fet que en BoShek només pilotés la nau a Tatooine per a una altra persona no el salvaria en un judici. Si alguna vegada tenia un judici.

Per a la resta, ni el Monestir, ni el propietari de l'Infinit estarien contents amb ell si deixava que l'Imperi confisqués la seva nau.

El seu treball consistia a no ser detectat fins que els tècnics del monestir poguessin alterar els codis i donar-los un historial net, no perdre'ls davant la primera patrulla que es trobés.

Sense dubtar-ho, va inclinar la nau i va accelerar a fons. A l'espai no tindria cap oportunitat contra els caces TIE de curt abast, però a l'atmosfera, amb el planeta ajudant-lo a confondre els seus sensors, podria perdre’ls.

Tatooine va créixer en una esfera sense fi com un mur multicolor. L'Infinit va començar a bressolar-se suaument arribant al límit de l'atmosfera, a continuació, una espurna brillant va sorgir pel costat d'estribord, escorant la nau a babord. Els Destructors havien obert foc.

En BoShek va mantenir ferma la nau cap avall, capbussant-se profundament abans d’estabilitzar-se, sabent que com més aire posés entre ell i els destructors, més podria protegir-se dels seus turbolàsers. El seu pas va deixar una estela ionitzada brillant darrere d'ell, que va desaparèixer quan va reduir la velocitat a unes poques vegades la del so.

No obstant això, encara no estava lliure. Quatre caces TIE procedents dels vaixells de guerra van solcar l'atmosfera darrera d'ell en una formació tancada per a una màxima absorció de l'aire.

L'Infinit una vegada més es va estremir sota el foc imperial.

Afortunadament no tractaven de destruir-lo encara. Confiats en què no podria escapar, estaven intentant incapacitar la nau i forçar-la a baixar. Probablement estaven intentant contactar-hi via ràdio, però en BoShek tenia el receptor apagat, qualsevol transmissió que ell pogués fer només els donaria la seva petjada de veu, així doncs, si pogués perdre'ls podria romandre en l'anonimat.

Va estrènyer els acceleradors de nou, al mateix temps que realitzava un tirabuixó per sota dels caces fregant la sorra. Estaven sobre l'enorme Mar de Dunes, lluny a l’oest de la civilització. L’ondulat camp de dunes esclatava en núvols de turbulentes sorres i les seves ones de xoc passaven sobre ell. Directament darrere seu, col·locant-se per tornar a disparar, els caces d'ales planes van carregar directes a través del núvol, les partícules suspeses a l'aire confonien els seus instruments i controls de superfície i danyaven les seves finestres. Immediatament es van elevar sobre l'ondulant sorra, però en BoShek va triar aquest moment per fer marxa enrere als seus obturadors i va deixar que el superessin. Es va escorar a l'esquerra i va esperar que ells comencessin a girar cap al mateix costat per dirigir la seva nau tot a la dreta, accelerant de nou a fons cap a l’esquerra, sobrevolant els Erms de Jundland.

Els caces TIE se li estaven acostant de nou al temps que la irregular Terra de Canons lliscava cap a ell a l'horitzó. En BoShek va esquivar alguns dels raigs d’energia i es va submergir en el primer canó que va trobar obrint-se camí a tota velocitat.

L'Infinit es manejava com en un somni, fregant el sòl com si fos per rails, pels caces TIE no eren tan maniobrables. Només els danys que havien sofert en el núvol de sorra els impedien capturar-lo.

Llavors un d'ells va cometre un error. Tancant-se per efectuar un tret, va creuar per l'estela de l'Infinit, i la turbulència contra les seves ales el va llançar com un full contra un costat del canó. L'explosió va enviar un altre dels caces contra el terra, deixant tan sols dos perseguint-lo.

No obstant això, havent perdut la meitat del seu nombre, van canviar de plans. Ja no estaven disparant per retre la nau, ara buscaven sang. En BoShek va arrufar les celles mentre pensava un pla per acabar amb ells, però l'Infinit estava dissenyat per a la velocitat, no per a la lluita.

Fugaçment, va pensar en una crida a la Força, o va intentar usar aquest antic poder místic per abatre als seus perseguidors, però sabia que seria inútil. Ell havia estat meditant i concentrant-se en la Força sempre des que havia sentit a parlar a un dels pocs veritables monjos del monestir de Mos Eisley, però mai havia trobat cap indicació que existís, a part d'una presa de consciència feble de la presència d'altres persones de tant en tant. Un Jedi expert hagués pogut trobar la forma per dominar els seus enemics fa molt de temps, però la Força no els protegia de l'avanç de l'Imperi. No, ell necessitava quelcom més concret, quelcom material per poder escapar.

Llavors va recordar una història que Solo l’hi havia contat un cop sobre com havia enganyat a un caça-recompenses en un cinturó d'asteroides. Sí, el mateix podria funcionar aquí.

Va conduir als caces cada vegada més i més profundament al canó, mentre els seus alts murs els encaixaven per ambdós costats. L'Infinit s'estremia sota cada vegada més impactes, i un llum parpellejant en el panell d'instruments li va advertir d'un escut que estava a punt de fallar, però, en comptes d'augmentar la velocitat, en BoShek, intencionadament va alentir la nau. Va recolzar els seus dits al botó de llançament de la càpsula d'escapament i, just mentre prenien un revolt molt tancat, el va prémer. La càpsula d'escapament va sortir disparada i va xocar contra la paret del canó, on el seu combustible va explotar en una espectacular bola de foc. En BoShek va mantenir la seva vista a la pantalla retrovisora, però cap dels caces TIE va emergir d'entre les flames. O bé havien estat afectats per l'explosió, o havien sortit del canó i estaven donant voltes examinant el que sens dubte per a ells era la total destrucció de l'Infinit. Somrient, en BoShek va sortir del canó, dirigint-se directament a l'Est. Llavors va apagar els seus motors per complet. Tenia prou velocitat per volar com una bala tot el camí fins a Mos Eisley si ho necessitava, i amb els motors apagats, els caces TIE mai podrien rastrejar-lo.

-Solo -va dir en veu alta a la cabina de control-. Et dec un glop.

En BoShek sabia bé on trobar-lo. Sempre que el Falcó Mil·lenari era al planeta, tant Solo com Chewbacca, i, de vegades tots dos, acudien a la Cantina de Mos Eisley, tractant d'aconseguir algun negoci. Després d'haver camuflat l'Infinit en el Monestir, deixant instruccions als mecànics per modificar els codis del transponedor dels motors immediatament, en BoShek es va dirigir allà directament, no sense abans prendre’s el seu temps per canviar el seu vestit de pilot. El Monestir estava al sud del centre de la ciutat. Es va aturar un moment en les restes de l'antiga i primera nau colonial, la Reina Vídua, i va passar una carta segellada per l'Abat a un dels predicadors de carrer, llavors es va afanyar.

Els carrers estaven empestats de soldats d'assalt imperials, però cap semblava estar buscant a BoShek. Va veure a quatre d'ells posant pegues a un ermità amb un noi i dos droides en un sorollós i vell lliscant, però evidentment no estaven molt interessats en cap d'ells, perquè els van deixar anar després d'unes preguntes.

En BoShek es va ficar a la cantina abans que els soldats s'interessessin per ell. Els seus ulls van trigar un minut a acostumar-se a la foscor interior, però en Chewbacca era fàcil de trobar, alçant-se sobre els altres éssers que hi havia a la barra. Es va apropar a través de la multitud i es va recolzar a la barra al seu costat.

- He batut el vostre record! -, Va dir sense preàmbuls. Chewbacca anava a grunyir l’equivalent wookieès a ¡Fot el camp!, però llavors va reconèixer la veu d’en BoShek i va tornar el seu cap per preguntar-li de quin rècord parlava.

- La cursa Kèssel! -Va dir somrient-. He batut el vostre temps en una dècima, i m’he hagut de treure a puntades de peu a quatre caces TIE quan venia cap aquí!

Chewbacca va grunyir amb apreci i va udolar una llarga i ululant frase que en BoShek va traduir com:

-És millor que no deixis que els clients t'agafin extralimitant les seves naus, o començaran a fer els seus negocis en un altre lloc.

- Ei, som els millors en això! I tu ho saps, -li va dir en BoShek.

Va saludar al barman, que li va tornar una mirada esquerpa i es va donar la volta.

-Què tal aguanta el Falcó? Necessiteu un altre codi de treball encara?

El wookiee va sacsejar el seu pelut cap i va deixar anar una sonora riallada. Va udolar una altra frase que en BoShek va traduir provisionalment com:

- Després del que ens vas cobrar l'última vegada, hem estat mantenint els nostres nassos nets, és més barat!

- Pensa en això com una assegurança de vida! -Va dir en BoShek fent-se ressò del camp favorit de vendes de l'Abat.

Estava a punt de cridar al cambrer quan va sentir una inequívoca sensació d’algú darrere seu. Era la més forta presència que mai havia sentit. Es va tornar amb tanta naturalitat com va poder i va veure un ermità i un noi a l'entrada. Els ulls de l’ermità es van trobar amb els seus, i llavors un indici de somriure va treure el cap a la cara gris. Deixant al noi amb els droides, es va acostar directament cap en BoShek i va dir en una veu sorprenentment rica.

- Que la força t'acompanyi, amic meu!

La Força? Era això el que realment sentia ara?

-Ei, Gràcies, -va quequejar,- Com saps?

La teva lluita és tan clara com les paraules d'algú que està tractant de veure-les. Podria ensenyar-te molt, però em temo que em queda poc temps. Necessito passatge per sortir del planeta. No obstant això, ja que crec tens una nau, potser podríem dur a terme les nostres missions alhora.

En BoShek podia difícilment creure el que estava sentint. Aquest vell estrany pràcticament li estava llegint la seva ment. Mai havia parlat amb ningú sobre la seva fascinació amb la força. No obstant això aquí venia aquest complet desconegut que li havia triat directament a ell... No obstant això, una part de la història estava equivocada.

-Tant de bo tingués una nau -va dir-. Però només sóc un pilot.

-Ah, és una llàstima -va dir l'ermità-. Potser quan torni puguem discutir sobre la Força de totes maneres.

-Sí, potser puguem.

En Chewbacca va grunyir suaument, i en BoShek va captar la insinuació.

-Conec algú, amb una nau pròpia, que potser estaria disposat a portar passatgers. -Va dir assentint cap al wookiee.

-Ja veig, gràcies. –L’ermità va mirar cap a Chewbacca, però es va tornar cap en BoShek i va dir.

-Et donaré un petit consell. Compte amb el costat fosc. El teu paper aquí, al marge de la societat t'ha posat en una posició ambigua. És quelcom que has de resoldre abans de continuar el teu camí. Només el pur de cor té alguna esperança per exercir el poder de la Força amb algun èxit.

-Gràcies, ho consideraré -, va dir en BoShek.

-De res.

Era sens dubte un comiat, per la qual cosa en BoShek es va anar capcot inclinant el cap en una salutació a Chewbacca, deixant-los discutint sobre el negoci mentre donava la volta a l'altre costat del bar per atreure l'atenció del cambrer.

Al final va aconseguir una copa i, estava a punt de veure si podia trobar a Solo, quan l'ancià va activar un sabre làser contra un aqualish amb cara de morsa i un altre pitjor amb aspecte humà. En BoShek es va veure empès per l'enrenou que hi va haver a la sala. L’aqualish va perdre un braç en la baralla, i l'ancià va guanyar una àmplia zona de seguretat, però en BoShek no es preocupava per ells en aquest moment, ocupat com estava a netejar una pinta de cervesa del seu vestit de vol.

Les baralles sagnants no eren res de nou a la cantina, i, a part del sabre làser de l’ancià, aquesta no tenia res d'especial, però bastants clients havien vessat les seves begudes, pel que va haver d'esperar deu minuts a què li servissin de nou.

Per llavors havia localitzat a Solo, però el corellià ja estava embrancat en una conversa amb el vell i el noi, pel que va tornar a seure a la barra i va esperar el seu torn. Potser podria aprendre alguna cosa més d’en Solo sobre el vell després que haguessin acabat.

Mentre esperava, va intentar preguntar per allà per saber què estaven fent els soldats d'assalt a la ciutat, però ningú podia admetre que ho sabia. Les tropes Imperials s'havien limitat a desembarcar dels seus destructors estel·lars un parell de dies enrere i van establir retens per tota la ciutat, igual que en molts dels altres pobles que envoltaven els Erms de Jundland. Estaven buscant alguna cosa, però ningú sabia què.

Un parell d'ells va entrar a la cantina destacant visiblement amb les seves blanques armadures.

En BoShek va buscar amb la mirada per veure com reaccionaven l'ermità i el noi, però ja havien marxat. Es va aixecar per agafar el seu torn a la taula d’en Solo, però abans que el soldat d'assalt, un rodià verd i pelat, amb un llarg musell, se li va avançar. Solo era avui un personatge important. El rodià mantenia un blàster apuntant directament al pit d’en Solo. En BoShek va lliscar el seu blàster fora de la seva funda, preparat per ajudar per si Solo ho necessitava, però llavors va veure una cosa que li va fer enfundar l'arma i observar amb alegria. Molt a poc a poc, gairebé imperceptiblement, Solo estava extraient el seu propi blàster per sota la taula. Efectivament, quan el va veure fora de la seva funda, va arronsar les espatlles alhora que deia:

- A reveure, pringat! -I va disparar al rodià a través de la taula, el qual va caure cap endavant sobre les restes de t’bac.

Solo es va aixecar, va passar un parell de crèdits al cambrer i va marxar abans que en BoShek pogués atreure la seva atenció. Va esgotar la seva beguda i el va seguir a fora, però, amb prou feines hi havia sortit per la porta quan va sentir que algú agafava el seu braç i una veu autoritària va dir:

- Aturi’s, home de l'espai!

Es va tornar a poc a poc per veure a un policia local apuntant-lo amb el seu blàster.

- Quin és el problema? -Va preguntar, intentant que la seva veu sonés el menys confrontada possible... El policia va arrufar les celles.

-El problema és que es busca un vaixell de càrrega que va trencar un bloqueig Imperial, abatent quatre interceptors pel camí, i va aterrar aquí a la ciutat just fa una estona. Darth Vader es troba en un dels destructors i vol el cap del pilot, i per la manera de vestir dónes la talla. Encara duus el vestit posat. Tu i jo tindrem una petita xerrada a la comissaria.

Només els anys de pràctica tractant amb les duanes va permetre a BoShek mantenir una expressió neutral. Per dins era presa del pànic. Si li sotmetien a una sonda mental, descobririen amb seguretat el que havia fet, i hi havia una gran possibilitat que descobrissin la tapadora del «Monestir» també.

De qualsevol manera, era home mort...

Esforçant-se per mantenir la calma, va arronsar les espatlles i va dir:

-Has trobat al pilot equivocat, em temo, aquí hi ha un bar sencer ple de gent que pot provar-ho. He estat aquí tota la tarda. -El policia va vacil·lar, mirant cap a l'interior des de la fosca porta d'entrada, quan va observar a dins, en BoShek va arremetre amb un cop de peu, agafant-li el blàster de les mans. A continuació va clavar un cop de puny a la cara posant en això totes les seves forces i el policia es va esfondrar com un droide amb un curtcircuit.

L'arma va caure a terra a uns metres de distància. En BoShek es va abalançar sobre ella, però va perdre la cursa amb un parell de jawes, que es van escolar amb la seva presa i van desaparèixer ràpidament al carrer entre la gran multitud. En BoShek no els va prestar gaire atenció ja que si es tractava d'això, ell posseïa el seu propi blàster, i com el policia no, se sentia premiat. Es va tornar i va caminar tranquil·lament, però amb pressa, fora de la cantina cap a la plaça central de la ciutat, on es trobava una multitud d'éssers.

Només havia aconseguit creuar el carrer i fins a la meitat d'un bloc d'on estava el naufragi de la Reina Vídua quan va sentir un crit darrere d'ell. Pocs dels que estaven al carrer es van tornar a mirar ja que els crits a la cantina era una cosa habitual, però en BoShek va accelerar el pas cap al nucli rovellat del vell vaixell colonial.

Va poder veure bigues dobles arquejades al llarg de la piconada terra amb tendals cosits entre ells per proporcionar ombra a la multitud que es reunia per escoltar els predicadors del carrer sermonejar des dels nivells superiors. Pels trencats ulls de bou del casc va poder tenir una fosca visió de l'interior de la nau, la llum vermella dels ulls d'alguns jawes el miraven des de dins. En BoShek va fer cedir el pany del celler de càrrega, que feia pudor a jawa, però a ell no li importava. De fet com més fes, millor.

Va passar per sobre dels vagabunds i dels predicadors que descansaven a l'ombra avançant per davant d'ells fins que va quedar ocult al carrer. A la tènue llum que es filtrava pels forats del casc, es va treure el vestit de vol i el va llançar al lluny en la foscor, quedant-se només amb el seu cinturó de manteniment amb totes les seves pertinences personals. Un cor de grunyits i una aguda xerrameca va esclatar quan els habitants de les restes del naufragi es van barallar pel seu nou premi.

La seva camisa grisa encara que no era un far per a la policia, no li servia de molt per camuflar-se. En BoShek es va agenollar al costat d'un dels vagabunds i li va dir:

-Deu crèdits per la teva capa. -Això era molt més del que realment valia i els dos ho sabien. Sense dir res, el vagabund va tirar de la seva túnica marró en brut i se la va lliurar.

En BoShek li va pagar, es va embolicar en la peça amb olor nociva i després va sortir per la comporta.

Hi havia subestimat la tenacitat del policia. Era evident que l'havien vist esmunyir-se entre les restes i ara estava dret a la vora de la multitud amb un petit blàster de mà. La multitud havia decrescut considerablement sota la presència de l’agent. En BoShek es va adonar que no podria passar desapercebut entre les poques persones que quedaven, així que es va donar la volta i va tornar a entrar a la nau. Devia d’haver una altra manera de sortir d'allà. Va ensopegar amb diversos organismes, va circumval·lar el celler de càrrega, però l'únic que va trobar va ser la rampa que conduïa al següent nivell. Pensant que potser hi hagués una escala que li conduís cap avall fora al casc, va pujar per la rampa, però només el va portar fins a la plataforma d'observació en què mitja dotzena de predicadors parlaven a la multitud de sota. Des de la seva nova talaia en BoShek va veure venir reforços en auxili del policia. Estava atrapat. Òbviament no s'anava deixar agafar, no amb l'Imperi trepitjant-li els talons. Ells necessitaven un sospitós a sacrificar per lliurar a les tropes d'assalt, i no estaven disposats a deixar-lo escapar.

Això significava que inspeccionarien tot el nucli fins a donar amb ell. Va mirar al seu voltant desesperadament però no hi havia lloc on amagar-se. La plataforma d’observació estava encara més a la vista que el celler de càrrega. S'havia despullat el celler de tot allò mereixedor de ser arrencat, deixant només un pis buit amb finestres uniformes al llarg d'ell. Tots menys un dels marcs de les finestres estaven ocupats per un predicador dret davant seu, mirant cap a fora a la gent al carrer sota ells. Cap dels predicadors eren del monestir. En BoShek es va preguntar per què fins que va recordar de la nota que va trobar en el seu camí cap a la cantina. L'Abat ha d'haver congregat a algun tipus de conferència.

Sense lloc on amagar-se i sense amics que li poguessin ajudar només quedava una possibilitat. Es va ajupir i, tacant les seves mans al llarg del sòl prop de la paret, es va empastifar les galtes i el front, enfosquint-se la cara i fent-la encaixar amb la seva nova roba. Després es va acostar a la finestra i va dir amb veu tremolosa que va esperar que sonés vella i arrugada.

- Germans, germanes, amics, estrangers, compte amb el costat fosc de la força!

Algunes de les persones sota ell van mirar cap amunt enlluernant-se i en BoShek es va donar compte per què no hi havia ningú en aquesta finestra en particular. Els sols bessons de Tatooine estaven just darrere d'ell des de la perspectiva de les persones que estaven a baix i no era una bona ubicació per a un predicador interessat a cridar l'atenció dels seus feligresos. No obstant això era perfecta per en BoShek. Es va posar la caputxa al cap per què ningú pogués tenir una visió clara de la seva cara des dels costats, es va aclarir la gola i va començar el seu sermó.

Tot i viure en un monestir no sabia gairebé res sobre la religió que predicava. Passava el temps en una nau subterrània abstret en les seves coses, no en la catedral que els monjos havien creat com a cobertura. Sabia que la seva doctrina es basava en alguna divinitat dels Banthes i algun ídol del desert, que havia estat prestat per un grup de veritables creients que vivien a l'interior, però no tenia ni idea de com unir-los. Molt millor, va pensar, predicar una cosa de la que almenys en sabia una mica, encara que realment el seu plantejament no importava molt. Qui escoltava els predicadors del carrer, de totes maneres?

Recordant el que el vell de la cantina li havia dit a ell, va dir:

- ¡Només els purs de cor tindran l'esperança d'aconseguir un cert domini de la Força! -Unes quantes cares més van mirar cap amunt. Després d'un instant en BoShek va estendre els braços-. Vosaltres heu d’obrir-vos a la salvació. Vosaltres heu de netejar-vos a vosaltres mateixos, fer la pau amb el vostre interior i acceptar la Força com el vostre principi rector!

El predicador de la seva dreta havia deixat el seu propi sermó per escoltar-lo. En BoShek li va somriure nerviosament i després va continuar.

- Quan un es rendeix a la Força dóna la vida al major poder de l'univers. Amb ella es poden moure muntanyes, veure el futur i trobar la vida eterna! -Ja, va pensar, predicar aquestes coses no ha de ser tan difícil, només havia d’encadenar totes les paraules de moda juntes i ja ho tenia.

Un altre dels predicadors es va quedar en silenci. En BoShek no estava segur d'agradar-li la seva atenció, però la policia s'havia mogut per envoltar la nau i podia sentir la commoció en el celler de càrrega, on l'estaven buscant. I ara, atraient a l'escena problemes com insectes a la llum, una patrulla de tropes d'assalt es va unir a la partida a la nau.

En BoShek es va embolicar encara més en la seva túnica i es va inclinar més fora de la finestra dient.

- Penediu-vos! ¡Caveu profund en el vostre cor i la veritat us farà lliures!

- Calla! -Va dir el sacerdot de la seva dreta, entre dents. En BoShek va observar que tenia la túnica considerablement més neta que la seva i els dits i canells plens d’anells i polseres d'or. La predicació evidentment era un bon negoci.

- Calla tu mateix! -Li va dir en BoShek. Podia sentir a la policia ascendint per la rampa.

Pensant-ho bé, seguirem predicant o tots dos haurem de dir les nostres oracions a la presó. Es va tornar a la finestra i va dir a la multitud:

- Hi ha infidels entre nosaltres, persones que neguen el poder de la Força, que diuen que aquest poder es debilita amb el pas del temps i que ja no és útil en aquests temps moderns, però jo dic que tot ésser vivent que neix està subjecte al poder de la Força!

El predicador que li havia manat callar va abaixar la vista cap a la rampa amb recel, es va tornar cap a la finestra i va recollir el que havia deixat, dient en veu prou alta com per ofegar la d’en BoShek...

-Considerar els Banthes dels camps de dunes... ells són els més sagrats dels animals...!

Ep, noi, aquest tipus era el perfecte rival. En BoShek es va alegrar de no haver tractat la falsa religió del monestir, ja que el predicador no semblava molt content d'estar escoltant una doctrina de la competència. Bé, res podia fer, ara estava compromès. L'altre predicador va reprendre el seu rotllo, oferint curar a qualsevol persona que li llancés diners...

En BoShek va treure el cap fora encara més, parlotejant sobre la Força simplement per mantenir la seva cobertura. Podia sentir a la policia darrere d'ell, tres d'ells amb fusells blàster, rastrejant la coberta. Va tancar els ulls i va resar perquè s’obrés un miracle. Va desitjar que acabessin de donar la volta i baixessin de nou per la rampa per sortir fora.

El xiscle rabiós que va llançar un jawa a baix al carrer i l'espetec inconfusible d'un tret de blàster va fer que en BoShek gairebé saltés per la finestra, però es va adonar a temps que el tiroteig havia arribat des de l'exterior. Es va inclinar i va mirar al voltant de la curvatura del casc. Va poder veure un jawa a terra amb un núvol de fum. L'equip de patrulla de soldats d'assalt amb les seves armadures blindades blanques era al centre de la plaça, agitant els seus fusells blàster al voltant d'una possible amenaça, però ningú va disparar.

La policia darrere d’en BoShek es va afanyar a tornar al carrer per la rampa a investigar.

En BoShek es va recolzar en el marc de la finestra, amb les cames tremolant.

Qualsevol cosa que fos el que havia fet el jawa, la seva sorollosa mort havia distret el temps suficient a la policia per poder escapar. Es va tornar per marxar, però només es va trobar un puny amb anells d'or a la cara. Va trontollar i va caure cap enrere i amb força a terra.

- Vostè s'ha estat burlant de nosaltres! -Li va etzibar el predicador, propinant-li una puntada de peu a les costelles que en BoShek no va poder esquivar. Els altres predicadors es van unir al primer ràpidament per a expulsar-lo i li van colpejar...

- Això és perquè tornis a intentar que la gent es rigui de nosaltres!,-Va dir un ells que gairebé va estar a punt d'arrencar-li un braç.

- I això per atreure la milícia fins aquí! -Va dir un altre. En BoShek es va posar dret tractant d'explicar-se...

- No, jo, espera, és un error...! -Però ells no escoltaven les seves excuses. Sota continus cops es va cobrir el cap i va baixar per la rampa prement a córrer. Va pensar que els predicadors no li seguirien, però dos d'ells el van perseguir pel costat dret del casc i va sortir a la plaça, on els policies, reunits al voltant del cadàver del jawa, es van tornar a mirar la causa d'aquest nou enrenou.

- És ell! -Va cridar el policia al que havia fet caure i li va disparar gairebé encertant-lo en el cap i deixant anar una pluja d'espurnes on va encertar en lloc de donar-li. En BoShek va saltar entre les restes precipitant-se al voltant del casc i, quan hi va haver-hi entre ell i els seus perseguidors un bon tros, va córrer carrer avall on més gent podia veure’l, els compradors i venedors al davant del centre comercial dels jawes. Alguns predicadors encara el perseguien, el que va evitar que li disparessin els policies per l'esquena. Els policies no estaven disposats a matar un líder de fe religiosa ni tan sols per accident, probablement per por als problemes que causarien els seus seguidors. Prenent avantatge de la seva vacil·lació, en BoShek va córrer més enllà dels comerciants cap al carrer on circulaven diversos lliscants, pensant de passar a través d'ells esquivant-los i tractant de perdre els seus perseguidors, però a mesura que s'acostava va veure el triangular cap d'un distribuïdor arcona delectant-se amb un acord que acabava de tancar i es va adonar que la seva salvació estava a prop. Va córrer cap al lliscant XP 38A bastant maltractat amb dos motors en els costats i un tercer a l'aleta de darrere, va llançar un grapat de crèdits al sorprès alienígena, va saltar al seient del conductor i li va cridar per sobre l'espatlla:

- Vaig a fer una prova de conducció!

- No, espera, què creus que estàs fent...! -Va gemegar l’arcona, però en BoShek no es va quedar allà per discutir. Com els motors estaven encara encesos, va enfonsar a fons l’accelerador i va sortir a tot gas passant molt a prop d'un robot cilíndric abans de desviar el lliscant cap a un altre carrer. La policia va disparar des del lluny però només va aconseguir que la gent del carrer s’ajupís cobrint-se del tret. En BoShek va avançar per l'àmplia avinguda, va girar a la cantonada al final del quadrant i va seguir endavant a tota velocitat. Dos quadrants més enllà, va baixar la velocitat girant una altra cantonada i en la següent, va moderar la seva velocitat, tractant de barrejar-se entre el poc trànsit de vehicles que hi havia. El seu curs en ziga-zaga el portava en un llaç al voltant del Moll de càrrega 94. Bé, el desordre en els carrers i els disturbis mantindria la policia ocupada durant molt de temps, ni tan sols es va molestar a buscar més al moll. Estava pensant d’acabar l'assumpte i posar rumb de nou al monestir quan girant una altra cantonada es va trobar apropant-se a una altra patrulla de quatre soldats d'assalt que estaven bloquejant el carrer. Un dels soldats va aixecar una mà amb el palmell cap a fora, indicant a BoShek que havia d’aturar-se. Ells no han carregat els seus rifles, per la qual cosa interpreto que només estan parant a tothom per ser interrogat, va pensar... Així i tot en BoShek no podia passar el control i fugir sense que els soldats poguessin usar els seus blàsters i abatre’l. Es va obligar a desaccelerar i aturar-se una mica abans d'on es trobaven els soldats, pensant frenèticament com sortir d'aquesta nova situació.

- Quin és el seu assumpte aquí? -Li va preguntar el cap de patrulla. La seva veu va ser distorsionada pel casc de l'armadura de combat que usava, i en les lents en bombolla de la visera va poder veure el futur que li esperava.

-Estic,... eh... només em dirigeixo a la cantina!,-Li va dir en BoShek.

-Ja veig, és teu aquest lliscant?

- Només l’estic provant! -Va contestar en BoShek.

-Una història probable. Anem a veure el teu...! -Les paraules del soldat d'assalt van quedar ofegades pel rugit d'una nau que s'enlairava a tota velocitat. En BoShek es va estremir davant la gran turbulència amb què la nau havia netejat les teulades, llavors va fer un bot quan la va reconèixer. Era el Falcó Mil·lenari.

Sembla que el vell ha trobat el seu transport, va pensar, en certa manera podia haver tingut una mica de sort en aquests moments.

Però no va ser la sort, oi? El tipus sabia usar la Força, i per la forma de parlar i el maneig que feia de l'espasa làser, era un mestre en ella. Probablement havia usat el seu poder per manipular a la seva manera els esdeveniments més enllà de qualsevol obstacle. Un lloc de control com aquest ni tan sols l’hauria fet suar...

Bé, BoShek suava plenament. Les tropes d'assalt s'havien tornat per observar l'enlairament del vaixell de càrrega, però aviat li prestarien a ell tota la seva atenció.

Aneu a fer una ullada a la badia d'atracada, va pensar en BoShek cap a ells. Aneu a molestar a un altre, el que sigui, només deixeu-me marxar.

Què va dir el vell quan va parlar de la Força? «Compte amb el costat fosc, només els purs de cor podran aspirar a exercir el poder de la Força amb algun èxit!».

I també li va dir que havia de resoldre el seu paper aquí a la societat abans de continuar el seu viatge.

Genial. El robatori del lliscant probablement havia vetat qualsevol oportunitat que hagués tingut de poder usar la Força.

Però, ara que pensava, en realitat no l’havia robat, l'havia comprat per menys 50 crèdits que li havia llançat a l’arcona, encara que era cert que va ser només perquè l’arcona romangués uns instants dubtant si donar o no l'alarma, però encara podia portar-lo de tornada.

Molt bé, va pensar a dirigir els seus pensaments cap a la immensitat de l'espai on va imaginar la Força allà acumulada. Vaig a tornar el lliscant tan aviat com sigui possible, vaig a deixar de fumar, deixaré el contraban i vaig a netejar la resta dels meus actes, el que sigui per sortir d'aquest embolic.

No esperava que funcionés. La Força no era un Déu judicial per decidir el destí d'una persona, com havia dit el vell la Força només era. No importava el que prometés en BoShek.

El poder de manipular venia de molt endins i en BoShek no era tan ximple com per pensar que havia arribat a l'harmonia interior amb el seu passat en només uns segons. Però potser i només potser havia canviat prou com per trobar una diferència.

Va concentrar tot el seu esforç en els soldats d'assalt disposats a deixar-lo anar, i estava gairebé segur que sentia alguna cosa, una punxada de sensibilització dirigida cap a ells. Una sensació de resposta va tornar, com si ells també tinguessin alguns rudiments de la força, o hagin estat exposats a ella. Semblant sentir el seu tacte, els quatre soldats es va tornar a l'uníson cap al lliscant de nou.

En BoShek gairebé no podia respirar. Ennuvolin els seus cervells, va pensar cap a ells, oblideu que sóc aquí...

- Quant de temps ha tingut aquests androides? -Va preguntar el capità Stormtrooper.

- Huh? –En BoShek va tornar el cap cap al seient del passatger preguntant-se a quin droide es referia, però estava buit-. Jo...-va dir, però el soldat li va tallar...

- Deixi’m veure la seva identificació!

Ja hi som, va pensar en BoShek. Va ficar la mà lentament per la seva cintura calibrant si podia agafar la seva arma i abatre als quatre soldats, però les paraules del capità el van aturar en sec.

- No necessitem veure la seva identificació! -Va dir als altres-. ¡Aquests no són els androides que estem buscant!

Desconcertat, en BoShek només va poder dir:

- Això és... eh està bé...!

- Pot continuar el seu camí! -Va dir el soldat agitant els braços en el clàssic acomiadament-... Fora!

El camp de visió d’en BoShek s’ennuvolava per moments amb la sobtada onada d’alleujament. Va haver de respirar profundament per evitar desmaiar-se, però se les va arreglar per prosseguir l'avanç i portar el lliscant tombant la següent cantonada, fent una parada i desplomant-se al seient.

No tenia ni idea del que acabava de succeir, excepte per una cosa. La Força era real i havia manipulat en algun sentit als soldats d'assalt. Però tot té el seu preu.

Es va imaginar al vell, probablement a la meitat d'un any llum de distància per ara, sense deixar de mirar per sobre d'ell d'alguna manera, a l'espera de veure si anava a seguir endavant amb la seva promesa. Oi? No era una pregunta. En BoShek havia intuït quelcom profund, meravellós però aterridor alhora. «Compte amb el costat fosc», li havia explicat el vell, i en BoShek sabia que l'advertència era sincera. Podria utilitzar aquest recent descobert poder per al seu bé o per mal, però, un cop que prengués una decisió, no hi hauria marxa enrere.

Estava dret en una cruïlla i, qualsevol decisió que prengués l'afectaria per a la resta de la seva vida.

Somrient per primera vegada en el que van semblar hores, va posar en marxa el lliscant i va començar a conduir de nou a la recerca del seu legítim propietari.

FI