Capítol 3
- Com avança la teva beina de carreres, Ani? -Va preguntar el seu amic
Kítster mentre s'enfilava a la destrossada turbina d'un lliscador de superfície
a la ferrovelleria d’en Watto.
Ànakin va llançar una mirada sobresaltada al noi de pèl fosc.
- Baixa la veu! -Va dir Ànakin en veu baixa -. Vols que en Watto ho
descobreixi?
Kítster va baixar la seva pròpia veu.
-Em sap greu -va dir -, ho vaig oblidar. Quant de temps portes treballant-hi?
-Gairebé dos anys -va admetre Ànakin mentre recollia una junta gastada.
- Realment creus que volarà?
-Quant aconsegueixi algunes peces més, segur que ho farà -va dir Ànakin,
tirant la junta a un costat -. El problema és que, si volo amb ella, Watto
sabrà que la tinc, i llavors voldrà treure-me-la. Així que no puc fer altra
cosa que mantenir-la en secret, i seguir volant amb les seves beines
atrotinades.
-M 'agradaria pilotar una beina de carreres algun dia -va dir Kítster
melangiosament.
-Potser ho faràs. -Ànakin no volia ferir els sentiments d’en Kítster, però
sabia que el seu amic no duraria ni cinc segons en una carrera de beines.
Conduir una beina de carreres requeria reflexos increïblement ràpids, la
competició era ferotge, i Ànakin -segons creia tot el món -era l'únic humà que
va aconseguir volar i seguir viu. Malgrat aquest èxit, Ànakin sabia que havia
de fer-ho millor per complaure en Watto. En les més de mitja dotzena de
carreres en què havia competit, s'havia estavellat dues vegades i havia estat
incapaç d'acabar tan sols una vegada. El major problema que tenia era ocupar-se
d’en Sebulba, el seu antagonista dug, un pocavergonya amb maneres de
perdonavides, que guanyava sovint i feia trampa gairebé constantment. Sebulba
mai dubtava a empènyer els altres competidors fora de la pista, i havia causat
que més d’una dotzena de pilots s'estavellessin només en l'últim any. Si no fos per aquest trampós, pensava
Ànakin, jo ja hauria guanyat!
- Creus que guanyaràs la pròxima carrera? -Va preguntar en Kítster.
Ànakin va arronsar les espatlles.
-Seria feliç només amb aconseguir arribar a la meta.
Ànakin es va girar cap a un altre munt de metall, i es va trobar mirant un
parell de lents ranurades que estaven envoltades per cables multicolors
continguts a l'interior d'una carcassa de metall amb forma de calavera.
Estranyament, les lents semblaven estar tornant-li la mirada, i es va adonar
que eren fotoreceptors cremats.
- ¡Ei, Kítster! -Va dir mentre recollia l'objecte -. Mira el que he trobat!
- Què és?
- Un cap de droide! -Va dir Ànakin, netejant la sorra del vocalitzador que
es trobava sota els fotoreceptors que servien com ulls del droide -. I no un
droide mecànic, precisament! -Havien retirat la cobertura metàl·lica del cap, i
els fotoreceptors exposats tenien una expressió de sorpresa, com si estiguessin
molt oberts. Li va passar el cap en Kítster.
-Està bastant fet pols -va observar Kítster -. Potser és algun tipus de
droide de combat?
-No ho crec -va dir Ànakin mentre mirava al seu voltant, desitjant trobar
alguna peça de droide més -. El metall és força prim... Oh, VES PER ON! -La
seva mirada havia caigut sobre el que semblava el cos esquelètic del cap
decapitat, que jeia retorçat juntament amb una pila de cèl·lules de combustible
descarregades. Com el cap, el cos estava sense cobertura, però Ànakin estava
entusiasmat igualment -. Té la mateixa feina estructural! Saps què significa
això, oi?
Kítster va pensar, esforçant-se.
-Umm, no.
-Vol dir que puc construir el meu propi...
- Noi! -Va interrompre’l la veu d’en Watto, trucant des de l'altre costat
del portal amb forma d'arc que separava la ferrovelleria de la botiga amb forma
de campana -. ¡Noi! ¡En quin lloc d'aquest abocador estàs!
- Oh, no! -Va dir Ànakin, mirant en Kítster i després de nou a l'arc -.
Espera aquí! -Tractant de mantenir una expressió relaxada, es va afanyar a
sortir de la ferrovelleria.
- Ah! Aquí estàs! -Va dir Watto quan va veure a l’Ànakin. Surant a
l'exterior de l'entrada de la seva botiga, parlava en huttès-. Per un moment, vaig
sospitar que havies fugit d’en Watto.
-Oh, i donar-te el plaer de veure com explotava el meu transmissor?
- Plaer? -Va dir en Watto, aixecant lleugerament son nas en forma de
trompa, com si retrocedís davant les paraules de l’Ànakin -. Creus que m'agrada
netejar les restes dels esclaus que exploten? ¡Bua ha ha! -Quan va acabar de
riure, va assenyalar amb una mà de tres dits alguns contenidors més, plens de
deixalles, que acabaven de lliurar-li -. Ara torna a la feina! -Va dir -. Vull
aquesta ferralla classificada al migdia!
Després que l’Ànakin va haver conduït els contenidors al pati de la
deixalleria, va tornar a on havia deixat en Kítster amb les peces del droide.
- No li penses dir això del droide en Watto? -Va preguntar Kítster.
-Jo l’he trobat. És meu -va dir l’Ànakin mentre començava a arrossegar el
cos del droide cap a una zona oculta per una gran peça de metall de rebuig, on
no era probable que Watto el descobrís -. A més, Watto no seria capaç de
reparar-lo. El portaré de contraban a casa, peça a peça.
-Però fins i tot si aconsegueixes fer que funcioni -va dir Kítster,
passant-li a l’Ànakin el cap del droide -, per què el vas a utilitzar?
-Per moltes coses. Fer encàrrecs. Aixecar coses... Ei, què és això? -Hi
havia trobat una línia de petites lletres gravades a la base del crani del
droide, i va sostenir el cap perquè Kítster també pogués veure-ho. Diu que és
un Droide de Protocol de Galàctica Cybot.
- Protocol? Per a què serveix això?
-No ho sé -va admetre l’Ànakin -. Hauré de preguntar-li a la meva mare.
¡Ei, potser fins i tot pugui ajudar-nos a mi i a la meva mare a sortir de
Tatooine! -Sostenint el cap del droide amb les dues mans, Ànakin va estudiar
els seus mecanismes més de prop -. El giroscopi d'equilibri és antic. Suposo
que de fa setanta o vuitanta anys. Aposto que ha vist molta acció. Fa que et
preguntis... com haurà acabat d'aquesta manera?
Ànakin va mirar als ulls cremats del droide com si pogués trobar-hi més
pistes de la seva història. Però només veia l'expressió de sorpresa congelada
del droide. No et preocupis, amic, va
pensar Ànakin. M'ocuparé bé de tu.
Ànakin va necessitar cinc dies de sigil·loses maniobres per moure les
restes del droide de la ferrovelleria al seu casot. Excepte Kítster, no li
havia dit a ningú res sobre el droide. Però hauria d’haver-li-ho explicat com a
mínim a una altra persona: la seva mare, que no estava molt contenta d'entrar a
la barraca i trobar l'últim projecte del seu fill jaient en centenars de brutes
peces sobre la taula del menjador.
Shmi havia comprat un petit paquet de vegetals secs en el mercat, i els va
deixar sobre el taulell de la cuina. Sense voler mirar l'estrany esquelet de
metall i cables que jeia en posició supina sobre la taula amb els seus ulls
morts fixos al sostre, va apartar la seva mirada de l'Ànakin i el droide.
-Deixa que endevini -va dir.
-Sí, quina sort, eh? I... bé, no conec a ningú més a Mos Espa que sigui
capaç d'arreglar-lo correctament. Si no l'hagués rescatat de la pila de
ferralla, ¡podria haver-ho fos! -Com Shmi no va respondre, Ànakin es va animar
a afegir -: És un droide de protocol, mare. Saps què és això?
Shmi va respirar profundament i es va girar per mirar a l’Ànakin.
-Els droides de protocol parlen milions d'idiomes. S'usen com a traductors.
Pels diplomàtics.
-Oh -va dir Ànakin. Podia deduir pel to de veu de la seva mare que ella
pensava que els droides de protocol no eren de cap utilitat. Esperant
convèncer-la del contrari, va continuar -. Oh! Això... això és genial! Serà
realment útil en el mercat si volem comerciar amb un mercader que no parli
bàsic. I... a més imagina't que impressionades que quedaran les visites quan
els saludi a la porta! Estic segur que serà capaç d'ajudar-nos d'un munt de
formes més.
Shmi tornar la seva atenció als vegetals.
-Necessita fotoreceptors nous -va dir l’Ànakin -. Crec que puc trobar
alguns a la botiga de Watto.
-Serà millor que vagis amb compte -va dir Shmi amb aire preocupat -. Watto
s’enfurismarà si descobreix que t'has portat un droide sencer.
- Però ho havia de fer, mamà! Quant vaig veure totes les peces que hi havia
allà, vaig saber que havia d’ajuntar-les. -Ànakin va agafar suaument
l'avantbraç dret del droide i el va aixecar de la taula, provant la
flexibilitat de l'articulació del colze -. En veure'l així, tan trencat i destrossat...
em vaig sentir molt trist. Si els droides de protocol són bons amb els idiomes
i traduint, aposto que era realment. -Ànakin va mirar de nou el rostre del
droide-. Segur que tampoc tenia cap amic en tota la galàxia. Per què si no
hauria acabat en un abocador de Tatooine?
-Potser parlava massa -va dir Shmi.
-Ei!, mare. Pots ferir els seus sentiments.
-El droide és una màquina, Ani. No té sentiments.
- Com ho saps? -Va dir l’Ànakin, incapaç d'ocultar el dolor en la seva veu
-. Potser els seus amos eren dolents amb ell i no els importava el que li
passés. Potser va intentar escapar. Potser... era com nosaltres.
Shmi va sentir la pena de l'Ànakin, i va pensar en l'esclau que havia mort
tractant d'escapar-se cinc dies abans. Es va girar cap al seu fill i va posar
les mans sobre les seves espatlles.
-Promet-m’ho, Ani -va dir -. Quan... trobis un nou parell de fotoreceptors
per al nostre nou amic... no deixaràs que t’enxampin.
- Vols dir que puc quedar-me’l?
Shmi va assentir mentre examinava el droide.
-Ara ho tinc clar. Estàs destinat a ajudar en aquest droide. Ets la seva
segona oportunitat.
- Gràcies, mare! -Va dir Ànakin, abraçant a la seva mare -. ¡Quan
aconsegueixi que parli, li diré que ell també et doni les gràcies!
-No, Ani. Després de tot, tu seràs el seu creador. Tan sols recorda que el
droide és la teva responsabilitat. I si no és que estiguis preparat per a
preocupar-te’n d'alguna cosa, no mereixes tenir-lo.
-No ho oblidaré -va dir l’Ànakin.
-I una cosa més -va afegir Shmi amb to sever.
- Sí, mama?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada