36
-No es dormi, Nou. Si no pot córrer llavors defensi’s,
però surti d'aquí. -Wedge va inclinar el seu caça per llançar una última mirada
a l'ala-X d’en Còrran -. S'ha portat molt bé.
-Esperaré a què els altres hagin iniciat la sortida -va
respondre l'altre pilot, acompanyant les seves paraules amb un aixecament del
polze.
-El veuré llavors.
Wedge va inclinar l'ala-X fins sobrepassar la línia de
la vertical i va veure com el planeta descendia per omplir la seva carlinga.
Els quatre torpedes de protons que ell i Còrran havien llançat contra el
conducte no l'havien destruït, però la mescladora de ferrocret embolicada en
flames marcava la situació de l'objectiu d'una manera molt clara.
Sabent que la sorpresa havia estat irrevocablement
perduda, Wedge va fer que el seu caça descendís en una espiral que el va
allunyar cinc quilòmetres de l'objectiu i el va deixar just per sota de la cota
dels quatre quilòmetres.
«Com em va dir Han en una ocasió, el sigil i la
subtilesa donen molt bons resultats, però si vols deixar una impressió duradora
només necessites un desintegrador... -Wedge va seguir un curs més o menys
paral·lel a la vall, va baixar el morro de l'ala-X perquè quedés dirigit-se cap
a l’incendi que cremava a la llunyania i va iniciar el descens -. I en aquest
cas, tinc molt clar que vull deixar una impressió tan duradora possible.»
Els verdosos feixos làser del vehicle d'assalt van
carafeixar la nit per pujar cap a ell.
Mynock va deixar escapar un gemec, però Wedge es va
limitar a baixar per situar el caça per sota de la línia de foc o a pujar per
quedar per sobre d'ella, obligant als artillers a desplaçar contínuament les
seves mires cap amunt i cap avall o d’un costat a un altre.
«Disparar contra un caça significa que has de prendre
en consideració una quantitat de moviment molt més gran. Hi ha molt pocs
vehicles de superfície que siguin capaços de ballotejar d'aquesta manera..., i
cap d'ells pot arribar a fer el que penso fer.»
L'indicador de la distància que el separava de
l'objectiu incorporat a la seva consola va anar restant els metres per
centenars a mesura que Wedge es llançava sobre el conducte. Una estranya
sensació de pau es va apoderar del comandant corellià malgrat el diluvi de foc
imperial que estava sent dirigit contra ell. Sabia que no estava entrant en cap
classe de trànsit Jedi perquè, tot i el molt que Wedge admirava al Luke, també
era conscient que mai aconseguiria arribar a dominar les arts místiques del seu
amic. La sensació de serenitat semblava sorgir de la profunda convicció que
devia sortir triomfant en el seu últim intent de destruir el conducte i, el que
era encara més important, del fet que tota una vida d'experiència li havia
assegurat que les forces de superfície no podrien detenir-lo.
Wedge va reduir la velocitat i va invertir la impulsió
quan es va trobar a un quilòmetre de l'objectiu, i l'ala-X va caure com una
pedra en el mateix instant en què les bateries làser del vehicle d'assalt feien
convergir els seus feixos per convertir-lo en cendres al cel.
Descendent en el que pràcticament era una caiguda
lliure, el caça es va precipitar cap a terra del congost. Els artillers del
Juggernaut, potser creient que havien aconseguit donar-li, o potser
horroritzats per aquell descens tan clarament incontrolat, van deixar de
disparar.
Encara que haguessin seguit disparant no hauria canviat
en res el curs dels esdeveniments, naturalment. Wedge va connectar els feixos
repulsors quan es trobava a uns cent metres del sòl, i el seu estrident gemec
va ofegar el crit de terror llançat per Mynock. La caiguda del caça va acabar
en un brusc rebot, deixant-lo suspès a tot just cinc metres del sòl sorrenc del
congost. Un núvol de pols es va arremolinar al voltant de l'ala-X i els canons
làser de la torreta davantera del Juggernaut van començar a baixar.
Darrere del vehicle, visibles gràcies a la llum
vermellosa i daurada que irradiava la mescladora en flames, les siluetes dels
soldats de les tropes d'assalt i les quadrilles de treballadors de la construcció
van començar a dispersar-se.
Posant els motors a nivell zero, Wedge va utilitzar el
timó per alinear el morro de l'ala-X amb el Juggernaut i després va pressionar
el gallet de la seva maneta de control. Un torpede protònic va sortir de la
seva tovera per llançar-se sobre el vehicle d'assalt. El projectil d’encegadora
energia blavosa va travessar el parabrisa del Juggernaut, va immolar a la
tripulació de la cabina i mitjançant una veloç fusió, es va obrir pas cap a
l'estructura principal del vehicle. Un cop allà va detonar dins d'ella,
expandint el Juggernaut amb un incontenible esclat d'energia i arrodonint tots
els seus angles abans de fer-ho trossos. La metralla en què havia quedat
convertit el blindatge es va escampar per tota la zona. El diluvi de restes
metàl·liques va fer que els escuts de l'ala-X espurnegessin durant uns
instants, però a través d'ells Wedge va poder veure com l'extrem posterior del
vehicle sortia disparat cap amunt per passar per sobre del conducte i acabar
caient a l'altre costat.
L'enorme massa embolicada en flames del Juggernaut
perfilava el conducte.
El polze d’en Wedge va desplaçar el control d'armament
a la posició dels canons làser, i després va pressionar el gallet. Utilitzant
els pedals del timó, el comandant corellià va fer que el caça oscil·lés
violentament cap a un costat i cap a un altre i va ruixar els vehicles de
construcció i les formes de plastiacer amb un diluvi de feixos d'energia
carmesí. Les bastides es van esfondrar, i dolls de ferrocret en estat semifluid
traspuaven de les estructures incendiades. Els soldats de les tropes d'assalt
corrien en totes direccions, buscant qualsevol refugi que poguessin trobar.
Wedge no va fer cap intent de triar objectius específics, ja que utilitzar
l'armament d'un caça estel·lar per matar un individu equivalia a fer servir una
espasa de llum per eliminar els extrems dels fils que traguessin el cap d'una
peça de roba. Les seves armes podien fer aquest treball, però hi havia formes
bastant més senzilles que també resultarien molt més econòmiques.
Va tornar a passar el control de sistemes d'armament
als torpedes protònics i va armar-ne dos. Centrant el seu quadre de punteria en
les canonades de ferrocret, va prémer el gallet i després va desviar l'energia
als feixos repulsors per llançar el seu caça cap a les altures.
Els dos torpedes aparellats van xocar amb el conducte i
el van travessar entre una pluja d'espurnes. Després va esclatar deu metres més
enllà de la canonada, creant una estrella artificial embogida al bell mig del
congost. L'ona expansiva va sacsejar el caça. També va desintegrar la canonada,
arrencant-la de les subjeccions pels dos extrems, i després va seguir avançant
en una onada tan insostenible que va extingir els incendis que havien començat
a consumir els vehicles. Les parets del congost van tremolar, creant petits
esllavissades de roques i pols. La intensa resplendor de l'explosió va permetre
que Wedge donés un últim cop d’ull a la completa destrucció de la zona de
l'objectiu, i després la implosió de la bola de foc va deixar sumit el congost
en una foscor tan absoluta com impenetrable.
Wedge es va permetre l'ombra d'un somriure.
-El conducte ha desaparegut. Ara podem començar a
ocupar-nos del meu objectiu. -Va posar la impulsió al màxim i va llançar el
dipòsit de combustible buit -. Aquí Cap Rebel: missió complerta.
-Aquí Quatre, Cap Rebel. Tots els globus oculars han
perdut la visió, i tots els nostres pilots estan bé. Guenyos i ala-X es
dirigeixen cap a la seva posició. -La veu d’en Bror es va interrompre durant un
instant -. Arribarem allà abans que ells.
-És hora de tornar a casa, nois. Anem a deixar-los
enrere. -Wedge va fer que la seva ala-X iniciés un curs que el reuniria amb els
altres quatre caces de l'esquadró -. Nou encapçalarà el vector de sortida i informarà
si hi ha problemes.
-Negatiu, Cap Rebel. -La preocupació que impregnava la
veu d’en Nawara va fer que un calfred gelat travessés la columna vertebral d’en
Wedge-. Acabo de comprovar-ho: Nou no apareix a la meva pantalla davantera.
***
***
Furiós amb si mateix, Còrran va pensar a desobeir
l'ordre del comandant Antilles i seguir-lo de tota manera. Aquest pensament va
sobreviure aproximadament el mateix temps que havia aconseguit sobreviure Peshk
durant el seu primer combat a Lluna Negra. «Antilles té raó. Les teves reserves
de combustible estan molt baixes. T'ha encomanat una missió, i el que has de
fer és completar-la. Surt d'aquí, i assegura't que el camí està net...»
-Dóna-li tota la potència que puguis als meus sensors,
Xiulador. Vull la imatge més completa possible del teatre d'operacions, i
acompanya-la amb una avaluació completa de totes les amenaces presents.
L’androide astromecànic va respondre amb un alegre
trinat. La seva primera llista de caces mostrava únicament tres ulls oculars
supervivents del combat amb l'Esquadró Rebel. Tot un esquadró de guenyos
s'estava aproximant, però les avaluacions d'amenaça corresponents en aquests
caces estaven expressades en decimals.
No suposaven cap amenaça per Còrran, i molt poca per
als seus companys d'esquadró. El corellià no podia permetre’s el luxe
d'ignorar-los, però no hi havia cap raó per la qual haurien d’interferir amb la
seva sortida del sistema.
I de sobte els números corresponents a dos dels guenyos
van iniciar un lleu ascens.
- Què passa amb aquests dos?
Xiulador va respondre a la seva pregunta fent aparèixer
un diagrama tàctic a la pantalla d’en Còrran. Dos dels guenyos s'havien apartat
de la formació per efectuar una passada i, possiblement, interceptar un cos que
s'estava desplaçant a través de l'atmosfera. Els números que Xiulador va
utilitzar per descriure aquest objecte descendent indicaven que la seva caiguda
es trobava sota control, i Còrran de seguida va comprendre que aquell petit
detall no podia haver-los passat desapercebut als pilots dels caces TIE.
- Penses que es disposen a atacar una de les nostres
llançadores d'assalt, Xiulador?
Una estrident nota musical li va respondre quan
Xiulador va identificar la llançadora com la Devoniana.
-Oh, naturalment. Ja m'ho semblava... -Còrran va tirar
de la palanca de control fins a deixar-la enganxada al seu estèrnum i va fer
que el caça descrivís un gran bucle -. Aquesta vegada sí que contrauràs un
enorme deute amb mi, Page.
L’androide va deixar escapar una cascada de suaus
brunzits.
-Sí, sé el que estic fent. Si permetés que la inèrcia
m’impulsés en comptes de cremar combustible, tot aniria sobre rodes. -Còrran va
reduir la velocitat -. I no, no vull que calculis el nivell de probabilitats
d'aquesta maniobra. Mai t'he demanat que m’informis de com estaven les
probabilitats, i no vull saber com estan ara. Les probabilitats només tenen
importància quan estàs ficat en algun joc d'atzar, i si volem que la gent d’en
Page tingui alguna oportunitat de fer la seva feina, no podem permetre que això
es converteixi en un joc d'atzar.
El vector emprès per Còrran l’estava portant veloçment
cap amunt en un angle que acabaria col·locant el seu caça en l'arc del darrere
dels interceptors. El corellià va centrar la seva atenció en el segon guenyo.
No podia passar el control d'armament a la posició dels torpedes protònics
perquè una fixació de blanc advertiria als guenyos de l'amenaça a la qual
s'enfrontaven. Si volia que el seu pla donés resultat, necessitava que tot
passés molt de pressa..., i això significava que el primer interceptor havia de
morir amb la primera passada d’en Còrran.
Quan es trobava a un quilòmetre de distància, Còrran va
augmentar la impulsió i va anivellar la seva ala-X per llançar-se directament
sobre els interceptors. «Una mica més d'angle i potser aconseguiré acabar amb
els dos al mateix temps...» Va ajustar el control d'armament en la posició dels
canons làser i els va connectar perquè disparessin en tàndem. Còrran va centrar
les seves mires de punteria en l'última nau quan aquestes van passar al verd,
va pressionar el gallet i va mantenir el dit prement-lo.
Quatre parells de dards d'energia vermellosa van
perforar l’interceptor. Els primers impactes en l'ala dreta van fer que la nau
comencés a girar sobre el seu eix, i un instant després el va elevar
directament cap a la línia de foc d’en Còrran. Quatre feixos làser van sorgir,
travessant la cabina i omplint de foc l'interior de la nau. Una tremenda
explosió va fer miques el guerxo i va obligar a Còrran a virar i baixar per
esquivar la part més compacta del núvol de restes. Tornant a la seva orientació
anterior, el corellià va alçar els ulls cap al lloc on hi hauria d'haver estat
l'altre interceptor. No el va veure, però ni tan sols havia tingut temps de
començar a preguntar-se si també havia estat aniquilat quan una andanada làser
va xocar amb el seu escut posterior.
«Oh, fantàstic... Ara l'únic que necessito és que
aquest guenyo estigui pilotat per algun temerari convençut que és un geni del
vol!» Còrran va reforçar l'escut posterior, va inclinar la nau, va pressionar
el pedal esquerre del timó i després va virar bruscament per tractar d'obtenir
un angle sobre l'interceptor. No podia veure’l en la seva imatge davantera o
posterior, pel que va tornar a tirar de la palanca de control i va iniciar un ràpid
ascens.
L’interceptor va aparèixer just al centre de la imatge
posterior d’en Còrran i, un cop més, va tornar a recobrir el seu escut darrere
amb un diluvi de foc verd.
«Qui és aquest pallasso?» Còrran va elevar la nau sobre
l'estabilitzador-S de babord, i després va reduir la impulsió i va permetre que
l'ala-X baixés cap al planeta.
-Ajusta la comunicació a un radi d'un quilòmetre,
Xiulador. Digues-li al transport que baixi cap a la superfície el més aviat
possible, perquè aquest tipus és realment bo. Vull disposar de molt espai per
operar.
Un estrident xiulet va fer vibrar les orelles d’en
Còrran, i una pregunta va aparèixer en el seu monitor.
-Sí, naturalment que sóc molt millor pilot que aquest
tipus. Només estic jugant amb ell, entens? I ara, reforça aquests escuts i
agafa't bé...
L’interceptor va començar a aproximar-se a la cua d’en
Còrran. El corellià va tirar de la palanca de control fins anivellar la seva
nau, i l'interceptor va seguir enganxat a ell. Còrran va esperar fins que
l'interceptor va estar a cinc-cents metres de distància i després va desviar la
seva nau cap a estribord. Deixant caure el peu esquerre sobre el pedal
corresponent del timó i posant la impulsió al màxim, Còrran va fer que el morro
de la seva ala-X es tornés cap al guenyo.
Encara que era més maniobrable que els seus
predecessors d'ales verticals, la considerable amplada de les ales de
l'interceptor seguia creant certs problemes de control. El viratge del guerxo
va trigar a arribar, i li va oferir un blanc realment meravellós a Còrran. El
seu primer tret va donar de ple en l'ala d'estribord i va obrir dos lletjos
forats en ella. El guerxo va començar a oscil·lar i Còrran va tornar a
disparar, però els feixos carmesins es van perdre en l'espai després d'haver
flanquejat la cabina en forma de bola.
El pilot imperial va acabar la seva maniobra. Còrran va
elevar l'ala-X sobre el seu estabilitzador-S de babord i es va apressar a
seguir-lo. El pilot que tenia davant va permetre que la seva nau oscil·lés i es
balancegés d'una banda a l'altra, però la resistència aerodinàmica creada pels
panells solars de l'ala danyada de seguida va fer que tots els desplaçaments
cap a la dreta fossin més ràpids i que resultés més difícil recuperar-se
d'ells.
Còrran va col·locar el seu quadre de punteria a
estribord del caça encertat. L’interceptor va començar a derivar cap a la
dreta, i Còrran va disparar. Els feixos làser van arrencar l'ala dreta del
fusellatge. El guerxo va iniciar una vertiginosa sèrie de girs cap a babord,
quedant atrapat en una seqüència de tombs tan incontrolable com impossible
d'aturar. Còrran va ascendir abans de veure estavellar-se l’interceptor, i una
part del seu ésser va esperar que el pilot fos prou intel·ligent per escapar a
la mort ejectant-se.
El corellià va fer un cop d'ull al seu monitor i va
alterar el curs de la seva nau per seguir un vector que interceptaria la
trajectòria de sortida de la resta de l'esquadró.
-Nou a Cap Rebel: encara sóc aquí.
-Se suposa que ha d'anar davant en comptes de
seguir-nos, Nou –va replicar Wedge, i Còrran va percebre amb tota claredat la
considerable ira que vibrava en les seves paraules.
-Rebut, comandant. Em disposava a fer-ho, però dos
guenyos anaven a efectuar una passada.
-Així que vostè també va decidir fer una passada, no?
-Per venjar el general Kre'fey, sí. -Còrran va pensar
que Wedge captaria la referència i comprendria que els interceptors s'estaven
disposant a caure sobre un transport quan va detectar la seva presència. Va fer
una ràpida mirada al seu indicador de combustible -. Tinc un problema,
comandant.
-Ja ho sé, Nou. La seva unitat astromecànica acaba de
respondre a una petició de dades que li vaig demanar.
La veu del twi'lek va entrar en la freqüència.
-Guia, una altra dotzena de guenyos acaba d'enlairar-se
i està seguint l'onada darrere de nosaltres.
-Aquí Quatre, Guia. Quedem-nos per la zona una estoneta
més. Només són vint.
-Aquí Cinc, Guia. Estic d'acord.
Còrran va somriure.
-Gràcies, nois.
-Silenci. Això no és una democràcia, i el que vulguem
no té cap importància. Hem rebut ordres, i el destí d'altres depèn que aquestes
ordres siguin obeïdes. –L’estàtica va envair la freqüència durant uns moments,
i després Wedge va tornar a parlar -. Però disposem de cert marge de llibertat
a l'hora d'obeir. Canvi de plans. Anirem cap al sol i farem que els imperials
ens segueixin. Nou, es dirigirà cap al costat fosc i s'aproximarà a la
superfície. L'atmosfera és tènue, però el seu equip de suport vital pot
concentrar-la prou. Si aconsegueix esquivar-los, tornarem a buscar-lo.
-Faré el que pugui, comandant. -Còrran va fer que la
seva ala-X ocupés la posició que li corresponia amb la resta de l'esquadró -.
Quants has vaporitzat, Quatre?
-Sis. I tu?
-Tres, si comptem el del congost.
-Aquest també compta, Nou. No va ser una victòria
convencional, però compte.
-Gràcies, comandant.
Rhysati va intervenir en la conversa.
- Què va ser el que vas fer, Nou?
-És una mica complicat. Ja ho explicaré més tard. -En
el mateix instant en què pronunciava les paraules «més tard», Còrran va sentir
com es convertien en pols dins de la seva boca -. Només porto disset. Em portes
dos d'avantatge, Quatre. Vaig a comptabilitzar les que vaig obtenir en el
costat fosc.
-Per descomptat, Nou.
-Nou, ara Gavin és un as -va dir Nawara Ven.
-No ho havia dubtat ni per un minut. Ben fet, noi. -La
lluna de Borleias ja començava a ser visible davant d'ells-. Benvingut al club.
-Deu segons per al punt final, pilots. Nou, no cregui
que està obligat a tractar de ser un heroi.
- Tractar de ser un heroi? Sóc un pilot de l'Esquadró
Rebel. Creia que això de ser un heroi anava inclòs amb l'admissió.
-I tant que sí, Nou. Inici de la separació.
Còrran es va desviar cap a l'esquerra mentre la resta
de l’esquadró continuava avançant cap a la dreta i omplia el seu sensor de
popa.
-Fins ara, amics meus.
Si hi va haver alguna rèplica, no va aconseguir salvar
l'horitzó per arribar-hi.
Còrran va reduir la impulsió i va fer que l'ala-X
baixés fins a quedar molt a prop de la superfície lunar. Després va
desconnectar la seva unitat de comunicacions i va passar els sensors a la
modalitat de captació passiva.
-Bé, Xiulador, ens hem quedat sols... Anem a veure si
trobem un forat dins del qual ficar-nos, eh? No, no un forat que permeti
amagar-se, sinó un des del qual es pugui tendir una bona emboscada. El
comandant sabia tan bé com jo que aquesta separació no enganyarà a tots els
pilots imperials. Tard o d'hora vindran a per nosaltres.
Mai he volgut morir sol, i
portar-me a uns quants d'ells amb mi serà una forma magnífica de dir-li adéu al
món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada