IV
Dia 5: Una
salutació
L’Eyvind i jo ens vam asseure relaxadament
davant dels nostres lliscants, a la duna al sud-oest de l'evaporador i de la
meva ofrena diària d'aigua als habitants de les sorres.
- Així que vénen fins aquí a la recerca
d'aquesta aigua? -Va preguntar l’Eyvind.
-Cada dia.
- I no forcen la resta dels teus
evaporadors?
-No.
-Segueix sense agradar-me. La teva granja
és la més llunyana, i estàs separat de la resta de nosaltres, de manera que
potser hagis de veure-te-les amb els habitants de les sorres. Però la meva
granja és la segona més allunyada, i no vull fer res que animi als habitants de
les sorres a acostar-s'hi. Jo no vaig a donar-los aigua... Però quant trigaran
a aparèixer per la meva granja demanant-la?
-Mira... puc veure a
un d'ells. Mira les dunes del nord-oest. Arriben més freqüentment des d'allà.
Han acampat en algun lloc al nord-oest.
-I tu els estàs
atraient cap aquí.
No vaig respondre a
això. Havíem
discutit sobre això una vegada i una altra en els últims dies. No anava a
discutir amb l’Eyvind quan els habitants de les sorres estaven tan a prop
nostre. En honor de l'Eyvind, cal dir que ell també va deixar de discutir. El
canó va quedar llavors completament en silenci. Ni una ràfega de vent. No podia
escoltar els habitants de les sorres movent-se. Era la primera vegada que
portava a algú més perquè veiés com els habitants de les sorres prenien la meva
ofrena d'aigua.
Em vaig posar dret i
vaig posar la mà sobre l'espatlla de l'Eyvind. No pensava que els habitants de les
sorres anessin a fer-me mal. Esperava que si em veien físicament tan a prop de
l'Eyvind decidissin no ferir-lo, o ni tan sols volguessin fer-ho. Hi havia pres
certes decisions, i estava disposat a mantenir-me en elles... però m'adonava
que les meves decisions havien canviat els límits de l'intercanvi entre races
per a tothom, i desitjava que hagués estat per a bé, això és el que desitjava.
De sobte un dels habitants de les sorres es
va alçar a l'ombra de l'evaporador, a prop del bot d'aigua. No l'havia vist
arribar. Simplement, va aparèixer de sobte allà. Vaig alçar el braç i vaig
prémer el puny com a salutació, però ell no va alçar el puny com a resposta.
- Potser això no hagi estat una bona idea?
-Va xiuxiuejar l’Eyvind-. Hauria d’anar-me’n?
-Encara no -vaig dir. Vaig mantenir el meu
braç alçat i el meu puny tancat-. Koroghh
gahgt takt -vaig exclamar.
El resident de les sorres va fer un pas
enrere, sortint de l'ombra a la llum del sol, gairebé com si fos a fugir.
- Koroghh gahgt takt! -Vaig exclamar de nou. Esperava estar
pronunciant bé les paraules... o que en Wimateeka hagués après bé la salutació
abans d’ensenyar-me-la a mi, i que no estigués reptant als habitants a un duel,
o mentant-los-hi les mares.
Lentament, l’habitant de les sorres va
començar a alçar el braç i tancar el seu puny.
- Koroghh
gahgt takt! -Va cridar com a resposta.
O sigui que ho he fet bé, vaig pensar. Això
funcionava.
Vaig escoltar que em cridaven la salutació
des d'algun lloc més enllà de les dunes de l'est... i després des de totes
bandes i des de les parets del canó, una vegada i una altra la mateixa
salutació: Koroghh gahgt takt.
L’Eyvind es va posar
dret.
- Ens estan envoltant!
-Va dir.
Però només podíem
veure a un d'ells. Aquell va recollir l'odre d'aigua i va desaparèixer a les
dunes.
L’Eyvind i jo vam
muntar en els nostres lliscants i ens vam anar d'allà i no vam veure cap
habitant de les sorres més aquell dia. Vam anar a casa meva i vam parlar fins ben
entrada la nit.
Li vaig transmetre l'advertiment d’en
Wimateeka sobre el ritu d'iniciació dels habitants de les sorres, perquè la
transmetés a tots els altres grangers de la regió, i tothom va estar d'acord
que no podíem sortir fugint a Mos Eisley. Si ho fèiem, no podríem esperar en
absolut romandre aquí. Però per a romandre, necessitàvem tenir pau, i la
majoria dels grangers sentien que això només es podia garantir amb blàsters i
potser amb protecció imperial. Uns pocs van escoltar les meves idees sobre
mapes i bon veïnatge. L’Eyvind no.
Ni una sola vegada l’Eyvind em va parlar
dels seus plans de casament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada