Anterior
3
Kírtan Loor estava intentant evitar que un somriure de
satisfacció fes malbé l'expressió sorruda i impassible que tant s'havia
esforçat per aconseguir. Volia tenir un aspecte implacable i, a més, necessitava
ser-ho.
Temia que fracassaria en els dos aspectes, però li
donava la culpa a la seva impaciència per enfrontar-se amb una vella nèmesi a
la qual per fi se li havia fet mossegar la pols. Allò que havia estat una taca
en el seu historial no trigaria a desaparèixer. I, el que era encara més
important, que els que van riure’s d'ell i el van ridiculitzar descobririen que
l’havien subestimat..., i que en fer-ho havien causat la seva pròpia perdició.
Kírtan va mantenir el cap dret mentre avançava pel passadís
de l'Incontenible. El creuer lleuger no havia estat construït pensant en gent
de la seva alçada, de manera que va sentir com els seus negres cabells fregaven
el sostre. Un home més cautelós hagués encorbat lleugerament les espatlles per
disminuir les probabilitats de colpejar-se el cap amb el suport d'una mampara o
d’un il·luminador. Kírtan, a qui en una ocasió li havien dit que semblava un
Gran Moff Tarkin més alt i més jove que l'original, sense que li faltés cap
dels detalls del seu model, des del front cada vegada més clarejat fins a la
primesa, passant per les faccions molt marcades en un rostre d'esveltesa
gairebé cadavèrica, sempre feia el que podia per subratllar la semblança.
Tarkin ja portava gairebé set anys mort, però la
semblança encara li proporcionava una certa mesura de respecte a Kírtan. En un
navili imperial, el respecte no era una cosa que un oficial d'intel·ligència
tingués moltes ocasions d'acumular, de manera que Kírtan intentava fer-se amb
les màximes reserves possibles. El braç militar de l'Imperi no havia digerit
massa bé que el govern estigués sent dirigit per l’antiga supervisora dels
serveis d'intel·ligència de l'Emperador, i la majoria dels seus integrants
descarregaven el seu disgust sobre els seus servents de menor rang.
Kírtan va inclinar el cap i va entrar en l'avantcambra
del bloc de cel·les de l’Incontenible.
-He vingut a entrevistar el presoner que es van dur del
Vent Estel·lar.
El tinent de guàrdia va fer un cop d'ull al seu quadern
de dades.
-Acaba de tornar dels serveis mèdics.
-Ja ho sé. He vist l'informe. -Kírtan va llançar una
ràpida mirada a la comporta que els separava de les cel·les-. Li han dit alguna
cosa al presoner sobre els resultats dels exàmens?
El rostre del tinent es va enfosquir.
-No m'ha dit absolutament res sobre els resultats. Si
el presoner pateix alguna mena de malaltia, vull que es vagi d'aquí abans que
infecti a...
L'oficial d'intel·ligència va alçar una mà.
-Calmi's, vol? Si continua així, aconseguirà que el seu
cilindre de rang surti volant de la seva butxaca en qualsevol moment.
El tinent va aixecar una mà per examinar les seves
tires i insígnies de rang, i es va posar vermell en descobrir que totes seguien
al seu lloc.
-Guardi els seus petits jocs per l'escòria rebel,
d'acord? Tinc coses molt importants a fer.
-Per descomptat, tinent. -Kírtan li va dirigir un
somriure més propi d'un depredador que d'un camarada, i després es va tornar
cap a les cel·les-. En quina està?
-A la número tres. Esperi aquí mentre li proporciono
una escorta.
-No vaig a necessitar-la.
-Això és el que vostè creu, però el presoner té un
índex de quatre en l'escala d'hostilitat. Aquest índex diu que qualsevol que
vulgui interrogar-lo ha d'anar acompanyat per dos oficials.
Kírtan va bellugar lentament el cap.
-Ja ho sé. Jo li vaig adjudicar aquest índex, i puc
manegar-lo.
-Recordeu-vos d'això quan estigui ficat dins d'un tanc
bacta intentant treure-li les seves empremtes dactilars de sobre.
-Ho recordaré, tinent.
Kírtan va entrellaçar les mans a l'esquena i va anar
caminant per la passarel·la hexagonal. Les seves negres botes van crear un
rítmic cantussol sobre l'estructura metàl·lica, i Kírtan va calcular
meticulosament els seus passos per aconseguir que el so resultés el més regular
i impressionant possible.
L'entrada de la cel·la número tres es va obrir amb un
xiuxiueig de gasos pressuritzats. Una claredat groguenca es va escampar pel
passadís i Kírtan va haver de doblegar-se per la cintura per poder passar per
l’obertura. Un cop dins de la cel·la, es va incorporar.
Va aclucar els ulls, però de seguida va canviar de
parer. «Sempre m'han dit que quan faig això sembla com si em fes mal alguna
cosa...»
El presoner, corpulent i més gran que ell, va treure
les cames de la llitera i es va incorporar fins a quedar assegut.
-Kírtan Loor... Ja m'imaginava que series tu.
- De debò? -Kírtan va injectar sarcasme en la veu per
ocultar la seva sorpresa -. Com has pogut imaginar?
El presoner va arronsar les espatlles.
-De fet, confiava que series tu.
«Què...?» L'oficial d'intel·ligència va deixar anar un
esbufec.
-El que vols dir és que només jo podia ser capaç
d'esbrinar el teu parador.
-No. El que vull dir és que sabia que fins i tot tu
series capaç de trobar una forma de donar amb mi.
Kírtan no va poder evitar retrocedir de manera gairebé
imperceptible davant el verí que hi havia a la veu del presoner, i el seu
clatell va xocar amb el llindar de l'entrada.
«Aquesta no és la manera com se suposava que havien
d'anar les coses." Va aclucar els ulls i va abaixar la mirada cap al
presoner.
-Vas a morir, Gil Bastra.
-És exactament el que vaig pensar quant els vostres
caces TIE van començar a disparar-me.
Kírtan es va creuar de braços.
-No entens fins a quin punt és desesperada la teva
situació. Vas pensar que havies estat més llest que jo i que l'Imperi, oi? Vas
ser molt cautelós, però no prou. En aquests mateixos instants estàs morint.
Un arrufament de celles va unir les abundants celles
grises d’en Bastra.
- De què estàs parlant?
-Quan vam capturar el Vent Estel·lar vaig ordenar que
se't sotmetés a una avaluació mèdica. Potser hagis oblidat que sempre recordo
el que he vist i sentit, i en fer-ho també has oblidat com et vas burlar de mi
per haver utilitzat el skirtopanol per interrogar un contrabandista que estava
col·laborant amb la Rebel·lió. Llavors em vas dir que el contrabandista va
morir durant l'interrogatori perquè Billey, el seu cap, feia que la seva gent
s'administrés una dosi de lotiramina. Aquesta substància metabolitza la droga
d'interrogatori i pot induir amnèsia química o, en alguns casos, la mort. Bé,
Bastra... –va afegir, corbant els llavis en un somriure gelat -. Els resultats
de l'examen mèdic mostren que hi ha nivells força elevats de lotiramina a la
teva sang.
-Doncs llavors suposo que hauràs de matar-me a la
manera antiga. -Bastra va somriure, i la blancor de les seves dents va
llambrejar en la seva cara colrada i coberta per una barba de diversos dies -.
Atès que Vader era l'últim Jedi, suposo que fins i tot hauràs d’embrutar-te les
mans per fer-ho.
-Ho dubto.
-Mai vas arribar a vessar ni una sola gota de suor fent
algun treball a Corèllia, oi, Loor? -Bastra es va tirar enrere fins recolzar
l'esquena en la mampara -. Crec que no hauries encaixat ni que t'haguessis
esforçat per aconseguir-ho. Sempre vas ser el teu pitjor enemic.
-No hi havia nascut per encaixar. Tu pertanyies a la
seguretat corellià, i jo era un agent de la intel·ligència imperial assignat al
teu departament. -Kírtan es va obligar a calmar-se i va relaxar els punys.
Després es va posar les mans als costats i va tirar dels extrems de la seva
guerrera negra -. I ara ets el teu pitjor enemic, perquè pateixes
blastonecrosis accelerada.
- Què? Ets mentint.
-No, no estic mentint. -Kírtan va permetre que una mica
de pietat s'infiltrés en la seva veu -. La lotiramina resulta altament efectiva
a l'hora d'ocultar els enzims indicadors de la malaltia. Aquí, en aquesta nau,
disposem d'unes instal·lacions mèdiques molt superiors a qualsevol de les que
puguis trobar entre els rebels. Això ens va permetre detectar la presència dels
enzims.
Les espatlles de Gil Bastra s'encorbaren i el seu cap
canós es va inclinar. Les seves mans es van entrellaçar sobre del seu voluminós
estómac.
-La fatiga, la pèrdua de la gana... Pensava que només
m'estava fent vell.
-Així és, i a més t'estàs morint. -L'oficial
d'intel·ligència es va acariciar distretament el punxegut mentó amb una mà de
llargs dits -. Respecte al primer problema no puc fer res, però sempre hi ha
formes de curar la blastonecrosis.
- I l'únic que he de fer per ser curat és lliurar-te
els meus amics?
Kírtan va abaixar la mirada cap a la silueta grisa de
l'home inclinat davant d'ell, i es va sentir momentàniament envaït pels
molestos records de com havia temut el judici que Gil Bastra pogués arribar a
emetre sobre ell i sobre el seu treball. Bastra no havia estat el seu
supervisor directe, però s'encarregava d'assignar els oficials perquè
treballessin amb el servei d'intel·ligència, i la manca de respecte d'en Bastra
s'havia reflectit clarament en el personal enviat a treballar amb Kírtan. Cada
vegada que Kírtan va creure controlar la situació i començava a sentir-se
superior, Bastra sempre havia aconseguit trobar alguna forma d’obligar-lo a
fracassar i deixar-lo en ridícul.
«És aquesta una altra d'aquelles vegades?» Kírtan va
exPúlsar aquests pensaments del seu cap i va assentir lentament.
-Encara disposes de més energies i recursos per lluitar
del que vols fer-me creure. Sé que vas crear les noves identitats per als teus
aliats, i que a més vas fer un treball magnífic. De fet, només vas cometre
errors pel que fa a la teva pròpia cobertura. Tot i així, sabia que et faries
amb un vaixell de càrrega i et dedicaries a recórrer la galàxia, perquè això
era el que realment volies fer. Ja eres massa vell per canviar la teva forma de
vida i convertir-la en alguna cosa totalment diferent i aliena que et permetés
no ser detectat. Vas decidir córrer el risc, i has perdut.
El cap d’en Bastra es va anar alçant a poc a poc.
Bastra va veure que el vell foc encara cremava en els seus ulls blaus.
-No et donaré res.
-Oh, naturalment. Ja sé que no ho faràs. -L'oficial
d'intel·ligència va deixar escapar una rialleta -. Però oblides que vaig
aprendre l'art d'interrogar de diversos grans experts, tu entre ells. Et trauré
alguna informació. Quan ho faci, i sé que tard o d'hora ho faré, Còrran Horn,
Iella Wessiri i el seu marit seran meus. És inevitable.
-Estàs sobreestimant les teves habilitats, i subestimes
les meves.
- De debò? No ho crec. Et conec prou bé per saber que
només cediràs sota una pressió extrema. Puc portar-te fins als límits de la
teva resistència i ho faré, i després puc submergir-te en un tanc de bacta fins
que estiguis preparat per seguir sent interrogat. -Kírtan va ajuntar les mans-.
Però no ets més que una baula de la cadena que em proporcionarà els altres.
Còrran Horn és massa impulsiu i canviant per deixar-se atrapar per qualsevol
paper que hagis creat per a ell, i a més sé que aquest paper ha hagut de
resultar-li terriblement restrictiu.
Un prolongat sospir va fer tremolar el pit d’en Bastra.
- I com saps això?
Kírtan es va colpejar suaument la templa amb la punta
d'un dit.
- És que penses que he oblidat la vostra terrible
discussió? Vas decidir protegir-lo perquè el seu pare havia estat el teu soci
quan vas començar, però ets un home venjatiu, Gil Bastra. Sigui quin sigui el
paper que hagis creat per Còrran, estic segur que li oprimirà a cada dia que
passi..., merament per recordar-li que li deu la vida a un home al qual odiava.
El greix va ondular sota la granota de vol gris del
presoner quan aquest es va posar a riure.
-Em coneixes molt bé.
-Per descomptat.
-Però no prou -va dir Bastra, obsequiant-lo amb un
somriure que era tot dents i desafiament -. Sóc venjatiu..., prou per tirar
dels fils de tal manera que un oficial d'intel·ligència caigut en desgràcia
hagués de passar-se la resta de la seva carrera corrent d'un costat a un altre
de la galàxia en un intent de capturar a tres persones amb les que havia
treballat en el passat. Estic parlant de tres persones que havien escapat del
seu bec corbat, i que van poder escapar perquè aquest oficial sempre tenia el
nas tan estirat cap al cel que era incapaç d'adonar-se fins i tot dels errors
més obvis que cometien aquestes persones.
Kírtan va utilitzar el desdeny per ocultar la seva
sorpresa.
-T'he atrapat, no?
-I has necessitat gairebé dos anys per fer-ho. Mai
t'has preguntat per què? Mai t'has preguntat per què sempre apareixia una nova
pista just quan estaves a punt de donar-te per vençut? -Bastra es va aixecar.
Encara que el presoner era gairebé trenta centímetres més baix que Kírtan,
l'oficial d'intel·ligència es va sentir estranyament empetitit per la seva
presència-. Volia que anessis darrere meu. Cada segon que dedicaves a seguir el
meu rastre i cada moment en què jo semblava més fàcil d'atrapar que els altres
em convenien, perquè sabia que et dedicaries a anar darrere meu. I mentre
m’estiguessis perseguint, no perseguiries els altres.
Kírtan va dirigir un dit tremolós cap al rostre del
presoner.
-Això no importa, perquè se't pot aixafar..., i fer-te
miques. Et trauré tot el que necessito per trobar els altres.
-T'equivoques, Kírtan. Sóc un forat negre que t’està
atraient la teva carrera cap al seu cor. -Bastra va tornar a seure’s a la
llitera -. Recordeu-vos d'això quan hagi mort, perquè em passaré tota
l'eternitat rient-me de tu.
«Això no pot continuar. No vaig a consentir que
segueixi humiliant-me durant més temps!»
-Me’n recordaré de les teves paraules, Gil Bastra, però
trigaràs molt de temps a poder riure. L'única eternitat que coneixeràs serà el
teu interrogatori..., i et garanteixo, i t'ho garanteixo personalment, que
aniràs a la teva tomba havent traït en aquells que confiaven cegament en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada