L’Esquadró Rebel (XXIV)

Anterior

24

Wedge havia acudit a la reunió a la Llar U amb un mal pressentiment, i aquest no havia trigat a empitjorar. Que no hagués disposat de temps per parlar en privat amb l'almirall Ackbar i el general Salm i arribar en alguna mena de compromís sobre el cas d’en Còrran li havia posat encara més nerviós. «Deixar-lo atrapat en aquesta situació durant qui sap quant de temps és encara pitjor que imposar-li un autèntic càstig disciplinari...» Però l'almirall semblava tenir concentrada tota la seva atenció en la reunió, de manera que Wedge va suposar que no disposaria de cap ocasió per tractar de defensar Còrran.

Wedge era tot un comandant, però també era l'oficial més jove present a la reunió. Va reconèixer a diverses persones a part de l'almirall Ackbar i el general Salm, però no coneixia a tothom. Va veure un grup format per quatre bothans -un general, dos coronels i un comandant -en la part davantera de la sala, però no va poder posar-li nom a cap de les cares. Tot i així, resultava evident que anaven a estar al capdavant de la reunió, i aquesta convicció inicial d’en Wedge de seguida va quedar clarament confirmada quan els oficials de menys rang van començar a anar i venir per la sala per transmetre la informació continguda en el seus quaderns de dades als dels altres oficials.

El general bothà va ocupar l'estrada situada al fons de la sala i les llums suspeses de l'audiència es van afeblir. El pelatge blanc del bothà es va tornar gairebé enlluernador, i els seus ulls daurats van adquirir l'aspecte d'estar fets de metall fos. Amb un uniforme de l'exèrcit de l'Aliança i un punter telescòpic platejat sostingut en les mans unides a l'esquena, el general va començar a parlar en un to de calma i suavitat no aconseguien amagar la seva apassionada concentració.

-Sóc el general Larín Kre'fey, i vaig a posar-los al corrent de la naturalesa de la missió que obrirà el camí de Coruscant a les nostres valeroses forces. Si tenen la bondat de connectar els seus quaderns de dades, veuran quines són les característiques bàsiques de la instal·lació que anem a atacar. De moment no necessiten saber on es troba, i n'hi haurà prou amb dir que la possessió d'aquesta base és vital per al Nucli Imperial.

Wedge va fer quant va poder per seguir el curs de la seva exposició. El món -conegut amb el nom en codi de Lluna Negra -era normal i habitable, i bastant semblant a Endor excepte pel fet que no tenia formes de vida natives similars als ewoks. Els equips d'exploració enviats per l'Antiga República l'havien qualificat de pobre en minerals o altres riqueses explotables. Es va crear una petita base perquè el sistema va demostrar ser útil com a punt de traçat i cartografia per establir rutes cap al Sector Corporatiu i més enllà, però el simple fet que fos una cruïlla espacial no n'hi havia prou per suscitar un gran nivell de comerç o creixement econòmic. A part d'alguns intents experimentals d'estimular el desenvolupament -tots els quals van fracassar quan l'aparició de l'Imperi va fer que les investigacions exòtiques deixessin de gaudir de les generoses inversions creditícies que havia permès l'anterior política impositiva -, el planeta va acabar sent pràcticament oblidat.

-L’Imperi va expandir la base i li va proporcionar projectors de camps de força, però únicament perquè la Rebel·lió no la considerés com un objectiu excessivament llaminer per establir un santuari tan a prop del nucli. -El general Kre'fey va estendre una mà -. La base també disposa de quatre canons iònics de gran calibre, i compta amb dos esquadrons de caces TIE.

Wedge va arrufar les celles. Aquest nivell de defenses li semblava una mica estrany: resultaven massa poderoses per a un món remot i sense importància, però al mateix temps eren massa febles per a un món susceptible de col·locar la Rebel·lió tan perillosament a prop de Coruscant. Vladet, una caserna general de sector, només disposava de quatre caces TIE, dos canons iònics i un conjunt d'escuts, però no comptava amb uns generadors d'energia prou poderosos per poder utilitzar els canons i els escuts de manera simultània. Wedge no tenia la sensació que Lluna Negra fos alguna mena de trampa imperial, però sí que li semblava un objectiu prou protegit com perquè els imperials destacats hi poguessin demanar ajuda a altres mons propers i resistir fins al moment en què aquesta hagués arribat.

El general bothà va seguir parlant, i va passar a descriure la modalitat d'atac que proposava emprar. Aquesta consistia a utilitzar l'Emancipador -un dels dos Destructors Estel·lars de la classe Imperial que van ser capturats a Endor i que havien estat reparats per l'Aliança per enderrocar els escuts. A continuació l'Ala Defensora del general Salm entraria en acció per bombardejar les instal·lacions i defenses imperials, amb l'Esquadró Rebel s'encarregarien de mantenir allunyats dels bombarders els caces TIE. Quan la resistència de superfície hagués estat afeblida, els transports de tropes desembarcarien els contingents de l'Aliança i completarien la conquesta del planeta.

-Espero haver arribat a la fase operacional d'aquí a dues setmanes -va concloure el general Kre'fey -, i la conquesta hauria d'haver-se completat en quinze dies estàndard a partir d'aquest moment.

Els ulls del general Salm van anar més enllà d’en Wedge per posar-se en l'almirall Ackbar.

- Aquest pla ja ha estat aprovat?

Ackbar, que estava assegut al costat d'un almirall platejat mon calamarià -Ragab, de l’Emancipador -, no va acollir gaire bé la pregunta.

-Sí, general Salm, aquest pla...

Kre'fey el va interrompre.

-Disculpi'm, almirall Ackbar, però crec que puc respondre aquesta pregunta. -El bothà es va allisar el blanc pelatge facial amb la mà esquerra, fent que formés una punxeguda prolongació de la seva barbeta -. Sí, general, el Consell Provisional ha aprovat aquest pla. Té alguna objecció a la decisió que la seva saviesa li ha impulsat a prendre pel que fa en aquest assumpte?

-Per descomptat que no, general Kre'fey, però dues setmanes no és molt temps per preparar un assalt.

-Si els seus pilots no són capaços de fer el que s'espera d'ells, general, hi ha d’altres esquadrons d'ala-Y a la flota.

-La meva gent estarà preparada.

«Em sembla que no s'aprecien massa l'un a l'altre...», va pensar Wedge mentre aixecava la mà.

-Si em permet parlar, tinc algunes preguntes que fer sobre l'operació.

El bothà va estendre les mans en un gest ple d'indulgència.

-Endavant, comandant.

-Estava pensant en els escuts deflectors i..., bé, el seu informe mostra que són vulnerables al bombardeig quan se'ls projecta prou lluny com perquè cobreixin instal·lacions satèl·lit no essencials en la superfície. I si el comandant de la base es limita a reduir el diàmetre de la cobertura?

-Donaria igual. La base no té una capacitat generadora prou elevada per aixecar uns escuts que poguessin suportar el nostre bombardeig.

- Fins i tot si no utilitza els canons iònics?

Aquesta pregunta va suscitar un moment de titubeig abans de ser contestada.

-Això no canviaria les coses.

A Wedge no li va agradar gens l'escassa confiança que hi havia a la veu d’en Kre'fey. L'èxit de l'operació dependria que aconseguissin enderrocar els escuts. Wedge no volia pensar que el general Kre'fey s'estigués comportant com un estúpid, però la seva dependència del bombardeig des de l'espai semblava notablement miop. A Hoth els imperials van decidir utilitzar un atac de superfície per enderrocar els escuts. El bombardeig havia donat resultat en altres llocs en el passat, però la solució de Hoth va semblar ser la més eficient. I la presència de canons iònics a la superfície significava que les naus encarregades de dur a terme el bombardeig podrien veure interferits els seus sistemes, la qual cosa causaria retards i faria sorgir l’espectre d'alguna classe d'ajuda procedent d'un altre sistema que potser arribaria a temps de rebutjar l'ofensiva.

Wedge va tornar a aixecar la mà.

- Sí, comandant Antilles?

-No veig cap llistat dels TIE estacionats en Lluna Negra. Són ulls oculars, guenyos, incauts o lluminosos?

Els ulls del bothà es van endurir.

-Disculpi, com ha dit?

El general Salm es va encarregar d'efectuar la traducció.

-El comandant Antilles vol saber si els caces són caces estel·lars TIE, interceptors, bombarders o models avançats.

-Ah... La majoria són caces estel·lars, i hi ha uns quants exemplars d'altres models. -La mirada d’en Kre'fey va recórrer la sala a la recerca d'altres preguntes, però ningú tenia cap pregunta que fer -. Per tal de mantenir la seguretat operacional, les coordenades del seu destí no les són proporcionades fins que parteixin. Els paquets de simulació que els anem a lliurar satisfaran totes les seves necessitats d'informació detallada. Ysanne Isard ha elevat el nivell de les seves operacions de contraintel, i aquesta missió es ressentiria considerablement de la manca de l'efecte sorpresa.

«I sense efecte sorpresa, la nostra gent ho passarà bastant malament...», va pensar Wedge mentre movia el cap.

-Això no m'agrada.

Els ulls del general bothà es van entretancar fins convenir-se en dues corbes daurades.

-El que li agradi i el que no li agradi no té importància, comandant. El Consell Provisional ha aprovat aquest pla, i això és més que suficient.

La sequedat de la rèplica va enfurismar el corellià.

-Potser els membres del Consell l'hagin aprovat, general, però ells no van a prendre part en aquesta missió.

-Però jo sí estaré allà, comandant, en el primer transport i obrint el camí durant el descens per conquerir Lluna Negra... -Les fosses nasals d’en Kre'fey es van dilatar tan sobtadament com si estigués percebent l'olor d'una presa -. Confio que no dubtarà del valor dels bothàns.

«Com podria fer-ho quan els bothàns aprofiten cada ocasió que se'ls presenta per recordar a tots que va ser el seu poble el que va obtenir la localització de la segona Estrella de la Mort i tota la informació referent a ella?»

-No, senyor. Confio que vostè tampoc dubtarà del valor de la meva gent. Portar a terme la missió que se'ls encomani, però em sembla que estic obligat a tractar d'assegurar-me que podran tornar a casa després.

El llavi inferior d’en Kre'fey es va corbar en una ganyota despectiva.

-Ja sé que es tracta d'una obligació amb la que sempre ha sabut complir en el passat, comandant Antilles.

Wedge va sentir que un puny invisible es tancava al voltant del seu cor. Els rostres de tots els amics i camarades que havia perdut al llarg de la guerra contra l'Imperi van desfilar veloçment per la seva ment, i de sobte va tenir l'horrible impressió que tots i cada un d'ells s'havien convertit en herois pòstums únicament i exclusivament perquè idiotes com Kre'fey tinguessin l'oportunitat de convertir a més rebels en herois pòstums. Les files dels morts semblaven interminables, i en una fracció de segon la ira abrasadora que Wedge estava disposat a tornar contra Kre'fey va ser engolida pel buit que havia reclamat a les figures dels seus records.

Ackbar es va posar dret.

-Em sembla que els motius de preocupació del comandant Antilles són perfectament vàlids, general Kre'fey. Em sorprèn que la seva precisió en les qüestions de recollida de dades d'intel·ligència, que normalment és envejable, s'hagi permès cometre semblant descuit. Admeto que ens ha dit a quina hora pujarà la marea, però alguns de nosaltres necessitem conèixer el minut i el segon. Vostè és perfectament capaç de proporcionar-nos aquesta informació..., i ens la proporcionarà.

El bothà va mirar fixament al mon calamarià.

- O?

-O consideraré necessari cancel·lar l'operació.

-Però el Consell l'ha aprovat.

El mentó d’Ackbar es va anar elevant lentament.

-El Consell és un organisme polític que pren decisions polítiques. A diferència del que succeeix en una batalla, on el desenllaç no pot ser reconsiderat, les decisions polítiques poden ser revisades una vegada i una altra. El Consell va decidir que calia emprendre una acció contra Coruscant, i el seu atac satisfeia els paràmetres que havien fixat. Això no significa que sigui l'únic pla susceptible de satisfer-los.

-Ja veurem si aquest atac segueix endavant o no, almirall. Distribuiré els paquets de simulació entre tots els comandaments perquè puguin iniciar l'ensinistrament.

El mon calamarià va recolzar els punys als malucs.

-Obtindrà aquestes dades, o jo mateix destruiré personalment tots els seus paquets de simulació.

El bothà es va rosegar el llavi inferior, i va acabar dirigint una inclinació de cap als seus oficials.

-Perfecte. Obtindrem la informació de què vol disposar..., si pot ser obtinguda -va dir, i després li va bordar una seca ordre en bothà als seus oficials i aquests van sortir de la sala darrere d'ell.

La sala es va buidar de manera més aviat ràpida, deixant en Wedge, Salm i Ackbar tot sols davant de l'estrada il·luminada. El mon calamarià va inclinar el cap i va clavar la mirada en el rostre d’en Wedge.

-Em sap greu el que ha passat -va dir després -. Va ser una cosa tan imperdonable com innecessària.

Wedge encara se sentia com si li haguessin disparat a l'estómac.

- Per què tothom està d'acord de concedir als bothans el mèrit d’haver localitzat la segona Estrella de la Mort i haver anunciat que l'Emperador es trobaria a bord d'ella? És que tots han oblidat que l'Emperador ens va atreure fins Endor per exterminar-nos? Els bothans van caure en el parany, però ara van per aquí exhibint d’haver-se deixat enganyar tan orgullosament com si fos una medalla.

El mon calamarià va assentir lentament.

-He sentit expressar aquesta mateixa opinió seva a altres..., principalment en aquells membres del Consell que s'han trobat atrapats entre un bothà i alguna disputa pel poder. Els bothans li dirien que l'Emperador només va concebre l'emboscada després que la informació fos robada i comencés a concebre sospites. Només disposem de la paraula de l'Emperador que va enganyar els bothans i encara que Luke mai ens mentiria a popsta, no puc atorgar la meva confiança a l'Emperador pel que fa a cap assumpte.

Wedge es va inclinar cap endavant i es va passar les mans per la cara.

-Estic segur que té raó, almirall. Suposo que el que em passa és que veig aquest dubte com l'ombra oculta darrere de la il·limitada confiança en si mateixos que exhibeixen els bothans. Potser tinguessin raó pel que fa a l'Estrella de la Mort i ara Kre'fey potser tingui raó pel que fa en aquesta Lluna Negra, però si s'equivoca... Bé, llavors molta gent morirà.

-Comparteixo la seva preocupació, comandant. Disposarà de la seva informació.

El corellià va assentir.

-Bé, pot dir-me com a mínim on es troba Lluna Negra?

Ackbar titubejar abans de respondre.

-Només si realment necessita saber-ho, comandant, i en aquest moment no necessita saber-ho. Però abans que es vagi, disposarà de totes les dades que necessita. El sistema Lluna Negra es troba en un sector molt dens, i el nombre de rutes d'entrada i sortida és limitat. Computar solucions d’astronavegació resultarà bastant senzill perquè el nombre de solucions possibles és molt reduït. Això fa que tendir emboscades també resulti més fàcil, de manera que la informació li serà proporcionada quan realment necessiti disposar d'ella..., i no merament quan vulgui conèixer-la.

Wedge va reflexionar durant uns moments i va acabar assentint.

-Comprenc la necessitat d'extremar les mesures de seguretat. No m'agraden massa les limitacions que imposa, però també les comprenc.

La boca del mon calamarià es va obrir per deixar escapar una suau rialleta.

-Veig que anem fent progressos. Aniran a un món anomenat Noquivzor, ​​i organitzarà l'operació des d'allà. Diverses unitats més es reuniran amb vostès en aquest món, l'Ala Defensora entre elles. -Ackbar va ajuntar les mans -. Bé, suposo que voldrà parlar amb el general Salm de les acusacions que es presentaran contra Còrran Horn...

Wedge es va recolzar en el seient.

-Si hem de viure junts, crec que serà el millor. Està d'acord amb mi, general?

Salm va assentir.

-Estic d'acord, però estalviem-nos la molèstia de discutir. Oblidi’s de les acusacions.

- Com ha dit, general?

L'ancià i ja mig calb pilot de bombarders va alçar les mans.

-Si insistís en què Horn fos sotmès a un consell de guerra pel que va fer, només aconseguiria posar-me en ridícul..., i a més així Horn es lliuraria d'haver de prendre part en l'atac contra Lluna Negra. -Una ganyota de disgust va contreure els ulls castanys d’en Salm -. Segueixo pensant que l'Esquadró Rebel necessita rebre unes quantes lliçons de disciplina, però també crec que les coses no aniran gens bé a Lluna Negra. Amb Horn i la resta dels seus pilots allà, potser l'atac no acabi convertint-se en el malson que em temo em torturarà durant les pròximes dues setmanes.

Següent