33
Wedge va activar el seu comunicador quan l’esquadró va
emergir de l’hiperespai i es va preparar per iniciar el segon i últim tram de
la seva travessia cap al sistema de Pyria.
El corellià va ajustar la difusió d'energia del sistema
de tal manera que el seu senyal es tornés feble i distorsionat quan sortís de
l'esfera d'un quilòmetre dins de la qual s'estaven movent les naus. El
comunicador alteraria la transmissió i faria que l'Imperi li resultés pràcticament
impossible desxifrar-la, però tot i així Wedge volia adoptar aquesta precaució
complementària per assegurar-se que el senyal no pugui ser captat de cap
manera.
-Aquí Cap Rebel per comunicar-los que hi ha una última
faceta dels nostres plans que haurien de conèixer. No hi ha cap sistema amb el
nom de codi de Phenaru. Anem a tornar a Lluna Negra. -Wedge va guardar silenci
durant uns moments a l'espera de comentaris i protestes, però els seus
auriculars només van emetre silenci. El comandant s'ho va prendre com un vot de
confiança en la seva persona per part de la seva gent, i això va portar un
somriure als seus llavis -. La missió tal com ha estat simulada era totalment
exacta amb una sola excepció: el trajecte simulat a través del cinturó
d'asteroides estava basat en una travessia pels congostos de l'única lluna de
Borleias. Entrarem en el sistema ocultant-nos darrere d'ella, descriurem un
viratge sobre la seva superfície i després seguirem un vector d'aproximació
directe cap al costat nocturn del planeta. La lluna és el que farà que la
sortida del sistema sigui força difícil, però quan hi arribem a Borleias també
ens servirà com a escut contra qualsevol recepció poc amistosa per part del
planeta. Els fragments cometaris estan causant pluges de meteors, de manera que
les estacions de detecció amb base al planeta no haurien de poder captar la
nostra presència. Alguna pregunta?
- Ens està dient que tindrem una altra ocasió de
disparar contra els guenyos que se'ns van escapar l'última vegada? -Va grunyir
la veu d’en Bror a través dels auriculars.
«I jo que tenia la impressió que l'última vegada vam
ser nosaltres els qui escapàvem...»
-Diguem que es tracta d'això, sí. I també hi haurà
forces amigues a la zona, però no estaran a bord d'uns caces i es mantindran en
silenci. La nostra missió consisteix a donar-li molt dur en aquest conducte i
anar-nos-en després. Les limitacions de combustible són exactament les mateixes
que regien durant les simulacions. -Wedge va pressionar un botó de la seva
consola-. Acabo de transmetre-us la velocitat i les coordenades per al salt a
l’hiperespai. Trigarem tres hores a arribar a Borleias, així que utilitzin
aquest temps per repassar les trajectòries.
L’esquadró va passar a la velocitat lumínica i Wedge va
comprovar el seu nivell de combustible. Tenint en compte els paràmetres de la
missió, la distància entre la lluna i l'objectiu i el ritme de consum calculat,
de moment ho estava fent realment bé. Durant el trajecte de la lluna a Borleias
començaria a prendre combustible directament del dipòsit auxiliar,
utilitzant-lo per substituir les petites quantitats de combustible que
l'enlairament de Noquivzor i els salts hiperespacials havien sostret del seu
dipòsit principal. Això li permetria buidar el dipòsit auxiliar més de pressa i
desprendre’s d'ell poc després d'haver acabat l'últim tram del recorregut cap a
l'objectiu. Els altres seguirien el mateix procediment, encara que el segon i
el tercer grup es lliurarien dels seus dipòsits auxiliars abans d'iniciar les
seves trajectòries per la vall.
Wedge confiava que la seva gent aconseguiria destruir
el túnel. Això permetria que els comandaments, que arribarien al sistema
seguint una direcció diferent i en un moment diferent, poguessin entrar a
l'àrea i fer la seva feina abans de l'arribada de l'Ala Defensora. No se li
havia informat del moment exacte en què les ordres portarien a terme la seva
part de l'operació, però Ackbar li havia dit que agrairien que la seva gent
pogués ajudar-los. Wedge va interpretar que això significava que els comandaments
i la seva arribada coincidirien amb l'operació de l'Esquadró Rebel però, sent
realistes, l'única ajuda que es podia esperar dels seus pilots consistia que
dispersessin els caces locals, i Wedge sabia que de totes maneres tampoc hagués
pogut evitar que la seva gent ho fes.
-Som bons, estem ben entrenats i sabem que hem
d’aconseguir-ho. -Wedge va somriure i va omplir la pantalla amb una simulació
visual del recorregut per la vall -. Amb una mica de sort i muntanyes d'esforç,
res no podrà impedir que fem el que hem vingut a fer.
***
***
- Però és que ha de dir-me on són, capità Celchu! -Va
exclamar Mírax mentre agitava un quadern de dades davant del rostre del pilot
-. Crec que l'èxit de la missió corre un seriós perill.
Tycho va moure el cap.
-Això és impossible.
Mírax va alçar la mà per assenyalar la porta dels seus
allotjaments amb el polze.
-Naturalment, i els oficials del servei de seguretat
que el vigilen em dirien que no podia parlar amb vostè. Però sóc aquí, no?
-Suposo que hi ha diversos graus d'impossibilitat.
–Tycho va lliscar els dits de la seva mà per entre els seus cabells castanys -.
El problema és que no puc dir-li on han anat..., perquè no ho sé.
- I com és això? -Mírax el va observar amb gran atenció
-. Vostè és l'oficial executiu de la unitat, així que ha de saber on han anat.
-Em sap greu.
- Qui sap on han anat?
- Aquí? M3.
-Doncs porti’l.
-Escolti, Térrik, ja sé que és amiga del comandant
Antilles i també sé que ell té molta confiança en vostè i que l'aprecia
moltíssim, però...
Mírax va alçar una mà.
-He vingut a veure’l per l'única raó que crec que
l'èxit de la missió està en perill, i perquè penso que potser estiguin a punt
de ficar-se en un parany. Si li estic demanant que faci venir l’androide és
perquè penso que forma part de tot l'assumpte. L'hi explicaré quan hi hagi
arribat, i si no li agrada l'explicació llavors podrà tirar-me a puntades de
peu i dir-li a l’androide que es vagi per on ha vingut. L'hi prego... No vull
que els seus amics i els meus morin.
-Molt bé. Segui, si us plau. -Tycho va treure un
comunicador de la seva butxaca -. Capità Celchu a M3: presenta't en els meus
allotjaments. És urgent.
-Vaig cap allà, capità.
Mírax es va asseure en una cadira de campanya de lona, va
treure un munt de targetes de dades del contenidor per torpedes protons que
Tycho feia servir com a tauleta de treball i va deixar el seu quadern de dades
sobre d'ell.
- Disposa d'una placa hologràfica per projectar dades?
Tycho va bellugar el cap i va recollir un altre munt de
targetes de dades de la taula que hi havia als peus del seu llit, i després es
va asseure al costat d'elles.
-Però compto amb una bona imaginació. Què és el que em
vol ensenyar?
Mírax va donar un cop d'ull al quadern de dades i va
intentar organitzar una mica els seus pensaments.
-Poc després que l'Esquadró Rebel sortís del sistema
vaig fer que el meu pilot obtingués una llista de peticions comercials d’M3. La
llista conté un munt de material militar i alguns articles del mercat negre. Hi
havia noves addicions a la llista normal, i en tots els casos es tractava de
productes que només podien obtenir-se a Alderaan. Aquests productes s'han anat
tornant francament rars durant els últims cinc anys, però tots els seus preus
de venda eren ridículament baixos.
Tycho va aclucar els ulls.
-La qual cosa només tindria sentit si encara els
estiguessin produint, oi?
-Exacte. -Mírax es va inclinar cap endavant per donar
més èmfasi a les seves paraules -. I ara escolteu bé: cap d'ells tenia un preu
de venda. Al llarg dels anys he vist posar preu a les seves mercaderies a un
munt de gent, i aquesta pauta m'indica que M3 ha aconseguit trobar una font
d'aprovisionament d'aquests materials d'una naturalesa tan peculiar que en
realitat els està obtenint per molt pocs diners o totalment gratis. Atès que
ningú de l’Esquadró Rebel ha esmentat que hagués descobert algun magatzem
perdut de mercaderies alderaanianes, i es tracta d'una llista actualitzada i en
vigor, he pensat que l'androide estava projectant la disponibilitat de certs
productes amb posterioritat en aquesta missió.
Tycho es va tirar enrere i va arrufar les celles.
-Puc comprendre com ha arribat en aquesta conclusió,
però...
-Doncs ajunti-la amb això: últimament havia estat
circulant un rumor sobre l'existència d'una nova font d'articles alderaanians,
però els preus han estat prohibitivament elevats. Vaig donar per fet que
l'Imperi estava donant sortida a certs excedents acumulats per fer-se amb els
crèdits que segueixen en mans dels expatriats alderaanians, negant-li així una
font de diners molt necessària a la Rebel·lió. Però si realment hi ha una font,
ja sigui un magatzem imperial o alguna altra cosa..., bé, llavors crec que
l'Esquadró Rebel ha posat rumb cap a ell. I tenint en compte el nombre
d’alderaanians condemnats a portar una existència de nòmades als quals els
encantaria recuperar un trosset del seu món, no cal ser cap geni per
adonar-se’n que semblant lloc constituiria un objectiu de primera categoria per
a l’Aliança.
-Compti'm entre ells. Aquest magatzem seria un objectiu
altament convidat per a una incursió, i un emplaçament lògic per a una trampa
imperial. -Tycho es va passar les mans per la cara i va deixar escapar un
prolongat sospir-. Això no té molt bon aspecte, oi?
-He fet els tràmits necessaris per adquirir tots els
lots d'aquests articles que M3 pot arribar a proporcionar-me, de manera que han
desaparegut de la llista. Ningú més pot tenir-hi accés. Que jo sàpiga ningú més
coneix la seva existència, així que ara la filtració hauria d’haver quedat
eliminada.
-Tot i així, segueix havent-hi una probabilitat que
aquesta informació ja s'hagi filtrat d'alguna manera.
-Exactament -va dir Mírax, i es va aixecar d'un salt
quan la porta es va obrir i M3 va entrar a l'habitació.
-Bon dia, capità Celchu i senyoreta Térrik. En què puc
servir-los?
Mírax va tancar la mà sobre el braç esquerre de
l'androide.
-Has de dir-me cap a on s'està dirigint l'Esquadró
Rebel.
-Em temo que aquesta informació està considerada com a
alt secret, senyoreta Térrik. Ni vostè ni el capità Celchu estan autoritzats a
conèixer-la. Proporcionar-los suposaria posar en perill el...
-La llista que em vas donar aquest matí ja posa en
perill l'èxit de la missió, M3.
-Em temo que el que em demana és totalment impossible.
Tycho es va aixecar.
- D'on estàs traient tots aquests objectes alderaanians
que poses a la venda?
L’androide es va estremir, i el to de la seva veu va
patir una lleugera variació.
-Si revelo les meves fonts, llavors es quedaran amb tot
el meu mercat. Ni ho somiïn.
Mírax li va llançar una mirada plena d'incredulitat a
l’androide i després va tornar el cap cap a Tycho.
- Pot creure-s'ho?
-No, de fet no puc.
-Només estic protegint el meu marge de beneficis.
-Es tracta d'una qüestió de vida o mort, M3.
-Oh, per descomptat que sí. Es tracta de la vida o la mort
del meu negoci, senyoreta Térrik.
Tycho es va posar dret.
-Tanca el bec, M3.
L’androide, inclinant el cap cap a un costat, el va
mirar d'una forma molt estranya.
-No estava dient res, senyor.
-La seva veu ha canviat.
-Ja m'he adonat. -Tycho va aclucar els ulls-. Tanca el
bec.
- Com diu, senyor?
-Tanca el bec.
Els braços de l’androide van baixar cap als seus
costats amb tal rapidesa que Mírax va perdre la seva presa sobre ell. El cap en
forma de petxina es va desplomar cap endavant, fent que l’androide doblés el
coll fins que el seu mentó entrés en contacte amb el pit.
A la part superior del seu coll, que anteriorment
quedava oculta pel cap. Mírax va veure un botó vermell que lluïa.
- Què està passant, capità?
Tycho va arronsar les espatlles.
-Realment no estic segur, però l'androide sembla
trobar-se en un estat d'espera. Vaig descobrir aquest petit truc quan l'estava
portant al sistema de Talasea i no hi havia manera que deixés de parlar. Vaig
acabar cridant-li que tanqués el bec i després de la tercera vegada, això és el
que va passar. M3 roman en aquest estat fins que algú el treu d'ell.
El realment important en aquests moments és que fins
que polsem el botó vermell i el reinicialitzem, queda reduït a poca cosa més
que una mena de comandament a distància que té accés a tot el contingut de la
memòria d’M3.
-La qual cosa em sembla força perillós per a un
androide que està duent a terme treballs militars.
-Per raons òbvies, no es tracta d'una modificació
estàndard. Hi ha unes quantes coses rares en aquest androide, i aquest canvi
que es produeix en la seva veu quan comences a interrogar-lo sobre les
peticions i les sol·licituds no és precisament la menor d'elles. Però això
sempre puc investigar-ho més tard. Ara aquesta anul·lació forçada hauria de
permetre’ns obtenir el que vostè vol saber. M3, vull que em donis el nom del
sistema en què estarà operant l'Esquadró Rebel.
-Sistema de Pyria, Borleias, quart planeta, una lluna
que conté una fortalesa imperial i diversos complexos agrícoles i industrials
que no van obtenir l'èxit necessari i van ser abandonats. -La veu va canviar
lleugerament -. També alberga una instal·lació de manufactura agrícola per
productes agrícoles alderaanians dotats d'un alt valor d'intercanvi comercial
reservat.
Mírax va sentir que se li gelava la sang.
-M3, la llista de productes que es poden obtenir
d'aquestes instal·lacions... Quantes persones han tingut accés a ella?
-El seu accés ha estat l'únic, senyoreta Térrik.
- I què em dius d'un expert en sistemes de
desxiframent? Hauria pogut obtenir una còpia sense que tu ho sabessis?
L’androide va trigar un parell de segons a replicar.
-És impossible determinar una resposta d’aquesta
pregunta.
Mírax va tornar la mirada cap a Tycho.
-L’Imperi podria haver estat advertit. Hem de fer
alguna cosa.
- El què? Si els enviem un missatge, hi ha tantes
probabilitats que advertim a l'Imperi que estan anant cap allà com que hi
avisem a la nostra gent que es dirigeixen cap a una emboscada.
-Doncs llavors anirem allà. Disposo d'un mitjà de
transposa bastant ràpid, i potser fins i tot puguem arribar abans que ells.
- Perquè la nostra presència adverteixi a l'Imperi de
la imminència de la incursió? -Tycho va bellugar el cap-. Qualsevol missatge
podria ser interceptat fins i tot si ens trobéssim dins del sistema i
tractéssim d'enviar-lo mitjançant un feix protegit. No, això no serviria de
res...
Mírax va estrènyer els punys i els va deixar caure
sobre les seves cuixes.
-Hem de fer alguna cosa. No podem quedar-nos creuats de
braços i no fer res.
-Naturalment, però el que fem ha de ser el correcte.
-Els llavis d’en Tycho es van corbar en un lent somriure, i la seva mà va
avançar cap al botó dissimulat a la part del darrere del coll d’M3 -. I crec
que ja sé què és el correcte...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada