dijous, 4 de juliol del 2013

La batalla a Cadinth



La batalla a Cadinth

d’en Bill Smith



Dos anys després de la victòria rebel sobre la lluna boscosa d'Endor, la batalla contra l'Imperi continua. L'Aliança Rebel, ara coneguda com la Nova República, lluita per portar la llibertat als milers i milers de mons de la galàxia coneguda.
Una força de treball de la Nova República, tornant de diverses batalles victorioses a la frontera galàctica, s'ha detingut al port estel·lar del planeta Cadinth per proveir-se de subministraments. Mentre la República nolieja llançadores de càrrega cap als immensos creuers de batalla en òrbita, un solitari lloc d'avançada de la República defensa el flanc oest del lloc d'aterratge contra pirates incursors fortament armats. No obstant això, els soldats de la República estan a punt de trobar alguna cosa molt més perillosa que una variada banda de malfactors...


El vent rugia sobre l’arruïnat paisatge de Cadinth. El tinent de la República Brin Stiels es va ajustar el coll de la seva túnica, més per suprimir l'esgarrifança que recorria la seva espina dorsal que per protegir-se del fred.
Aquest lloc li recordava a un camp de batalla... o a una tomba. Deu hores d'aquest vent que gelava els ossos eren suficients per posar a prova la paciència de qualsevol, fins i tot de l’habitualment calmat Stiels. Encara faltava menys d'una hora per acabar el seu torn de guàrdia, Brin no podia esperar a aixoplugar al VEURE- 1 rebel que hi havia arribat feia uns minuts. Podria no ser còmode, però sí càlid. Després d'un menjar calent, tots els records de les terres desolades de Cadinth desapareixerien de la seva ment.
Per sota d’en Brin, s'arremolinava el següent torn de soldats rebels. Semblaven tan descontents amb el torn de vigilància com ho estava ell. Per descomptat, algú havia d'estar de guàrdia contra els pirates.
- ¿Però per què jo? -Va grunyir per a si mateix.
Mentre els pensaments d’en Brin vagaven cap al pot de sàbacc que planejava guanyar aquesta nit, va poder albirar alguna cosa apropant-se per un turó proper.
Què estrany, va pensar. Els sensors haurien d'haver detectat alguna cosa en aquesta distància. Una ullada ràpida amb els seus macrobinoculars no va revelar res... però llavors va centellejar una lluentor metàl·lica. Llavors es va adonar que hi havia tres objectes que s'acostaven ràpidament.
Brin va extreure el seu comunicador.
-Base Nucli de la República, aquí el lloc d'observació W-16. Tinc un albirament no identificat. Sol·licitant escaneig de verificació. Probablement siguin pirates tractant de penetrar el perímetre...
La comunicació d’en Brin es va tallar quan un tret de blàster es va estavellar contra la torreta artillera sota seu. Aquest primer tret va ser suficient per penetrar el blindatge de la torreta; explosions secundàries des de l'interior de la torreta van sacsejar la posició d’en Brin. Per un instant va pensar que la torre anava a esfondrar-se. El que fora que estigués disparant, tenia una potència considerable.
Ajupint-se a la recerca de cobertura, Brin va poder veure clarament per primera vegada els droides que s'aproximaven a la seva posició. Semblaven molt més moderns que els droides pirates que s'havia trobat feia tres dies. Si no s'enganyava, fins i tot diria que podrien tractar-se de prototips. Però ningú tenia els crèdits per en aquest tipus de maquinària en aquells dies... excepte l'Imperi. Mentre es posava en peu amb dificultats, Brin es va adonar que aquesta no seria una escaramussa ordinària.
Els droides de guerra imperials van superar el turó i van obrir foc sobre el VEURE-1 rebel que esperava a les rodalies. Mentre els soldats d'infanteria de la República corrien buscant protecció, els pilots van córrer cap als seus caces classe Defensor estacionats just a l'altre costat de la torreta artillera. No obstant això, abans que poguessin fer tan sols la meitat del camí, un agut xiscle va omplir l'aire. Brin va poder albirar diversos lliscants aeris en formació tancada i apropant-se, encara que no va poder reconèixer el model. Més tard, Intel·ligència de la República descobriria que eren els recentment desenvolupats lliscants aeris imperials classe Franctirador.
Els crits d'advertència d’en Brin van ser ofegats pel rugit dels motors iònics dels Franctiradors. Míssils de commoció es van fixar en els caces Defensor de la República, però van fallar els seus objectius pels pèls quan els pilots de la República van activar seus impulsors i van maniobrar els reactors just a temps.
Pujant al cel amb una trajectòria corba, els Defensors van tractar de fixar el blanc en els nous lliscants aeris imperials i van obrir foc. Els Franctiradors van mostrar la seva agilitat, esquivant fàcilment els maldestres trets i disparant una segona salva de míssils. Aquesta andanada va aconseguir el seu objectiu i un dels Defensors va esclatar, ruixant les tropes de terra amb ardents trossos de metall.
Mentre els droides de guerra imperials avançaven cap a les tropes de la Nova República, Brin va obrir amb prou feines l'escotilla en la part posterior de la torreta. Van començar a sortir onades fum, i va haver de cobrir-se el nas i la boca per esmorteir l'olor de circuits cremant-se. Saltant per sobre de la runa, Brin va activar el panell de comunicacions.
-Base Nucli de la República, aquí el lloc d'observació W-16. Droides i lliscadors aeris imperials estan atacant la nostra posició. La força de l'enemic és desconeguda. Sol·licito suport immediat! Canvi i curt!
Brin va caure desmaiat a terra, tossint per l’espès i acre fum. En la distància, els AT-AT imperials van començar a apuntar a la solitària i fumejant torreta artillera de la Nova República...



FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada