38
Confinat en el silenci de l’hiperespai, Wedge va tornar
el cap per mirar per sobre de la seva espatlla i va arrufar les celles.
- Estàs totalment segur pel que fa al marc temporal
d'aquest patró de recerca?
Mynock va tombar el cap en la seva direcció i va deixar
escapar un bel clarament imploratori.
-D'acord, d'acord.
Els números de l'androide indicaven que un patró de
recerca imperial estàndard d'un quilòmetre quadrat necessitaria dues hores i
mitja estàndard per examinar el costat fosc de la lluna. «Si Còrran aconseguís
mantenir-se per davant d'ells i passar al costat il·luminat, llavors també
haurien de registrar-lo. Això vol dir que encara podria estar amagat. Si no...
-Wedge va donar un cop d'ull al cronomètric del caça -. Si no, han d’haver-lo
trobat fa hora i mitja com a mínim.»
La frustració va convertir les mans d’en Wedge en dos
punys intensament atapeïts. Sabia que havien fet tot podien fer dins dels
paràmetres de la missió per ajudar a Còrran. Els primers deu interceptors van
aconseguir apropar-se perquè van reduir el nivell d'impulsió i van esperar-los.
Els cinc ala-X havien destruït als seus enemics sense cap dificultat, però el
combat els va deixar reduïts a uns nivells de combustible realment crítics. Els
ala-X van passar a la velocitat lumínica, deixant rere seu a una dotzena de
guenyos perquè busquessin a Còrran.
Quan va arribar el moment d'efectuar el primer salt de
trànsit, Wedge va ordenar a tot el món que dediqués el temps que trigarien a
arribar a Noquivzor a traçar plans per tornar i rescatar Còrran. Durant les
últimes tres hores, Wedge havia organitzat una operació de rescat i havia
pensat en totes les classes de contingències possibles segons quines fossin les
dades que poguessin obtenir sobre Borleias. L’Ala Defensora encara no hauria
arribat a Borleias quan els ala-X descendissin sobre les pistes de Noquivzor, però
hi havia una possibilitat de què la gent d’en Page pogués tenir alguna notícia
i hagués accedit a la xarxa hologràfica imperial per transmetre-la.
Això dependria molt de la sort, però obtenir informació
de la xarxa hologràfica ja era una altra qüestió. Borleias hauria informat que
estava sent atacat, i aquest informe podia contenir detalls que indiquessin
quina era la situació actual d’en Còrran. En quan tornés a l'espai real, Wedge
faria que M3 examinés les últimes informacions procedents de Borleias. «Necessito
saber amb què he d’esperar trobar-me quan tornem...»
El nucli del seu pla era arriscat, i Wedge sabia que
Ackbar mai ho aprovaria. Els riscos de la missió ja havien estat exposats
prèviament, i Còrran s'havia ofert voluntari per anar-hi. Se’l trobaria a
faltar, però posar en perill les vides d'altres persones per efectuar un rescat
que probablement no sortiria bé seria una autèntica bogeria.
Per molt que sabés que Ackbar tindria la raó de la seva
part quan li fes veure totes aquestes coses. Wedge també sabia que no podia
abandonar un dels seus. «L'Imperi m'ha pres tants amics que ara he de fer tot
el possible per salvar els que es troben en perill.» Wedge sabia que la seva
insistència en què Tycho formés part de l’Esquadró Rebel constituïa una espècie
de rescat, i no va poder reprimir un somriure sardònic. «I salvar-lo d’en Salm
resultarà bastant més difícil del que mai podrà arribar a ser-ho treure en
Còrran de Borleias...»
A Noquivzor els ala-X podrien repostar i tornar a
enlairar-se en cosa de mitja hora. Wedge suposava que en realitat el viatge de
tornada començaria passada una hora, perquè recordava que aquest era el temps
mínim que els tècnics necessitarien per tornar a instal·lar els canons làser en
la Prohibit. Amb Tycho pilotant la llançadora i els ala-X com a escorta, es
convertirien en un enemic més que temible per a la dotzena d'interceptors que
hi havia al sistema de Borleias.
«Una dotzena? Aposto a què Còrran s'encarregarà de
reduir a la meitat aquest número per facilitar-nos la feina...»
Wedge va recolzar l'esquena al seient i es va adonar
que estava pensant en Còrran com Còrran, i no com el tinent Horn. La distància
que havia interposat entre la seva persona i Còrran s'havia ensorrat sobre si
mateixa. Wedge havia decidit distanciar-se de tots els nous reclutes per
mantenir la seva autoritat sobre ells. L’Esquadró Rebel era una unitat peculiar
i no excessivament disciplinada, però si volia que els pilots el seguissin,
Wedge havia de mantenir aquesta distància.
Però tot i així, de sobte es va adonar que en realitat
també s'havia aïllat d'ells per protegir-se a si mateix. Després d’haver perdut
a tants amics i haver experimentat el dolor de les seves morts, Wedge amb prou
feines s'atrevia a permetre que ningú arribés a estar massa a prop d'ell. No
convertir-se en un amic dels seus pilots significa que el dolor de veure'ls
morir no seria tan agut. Wedge lamentava molt que Lujayne Forge, Andoorni Hui i
Peshk Vri'syk haguessin mort, però les seves morts no l'havien ferit tan
profundament com les d’en Biggs, Porkins o Dacko.
«La distància emocional és com un blindatge per al
cor.» Aquest blindatge era necessari perquè sense ell l'aclaparadora naturalesa
de la lluita contra l'Imperi acabaria aixafant-lo. Després d'haver vist morir a
tants, hagués resultat molt fàcil suposar que tot havia estat en va. «Però si
haguéssim començat a pensar això, ara les Estrelles de la Mort estarien
destruint planetes i l'Emperador seguiria governant la galàxia...»
Còrran s'havia guanyat l'amistat que Wedge sentia cap a
ell, i no merament gràcies a la seva capacitat com a pilot d'una ala-X. El jove
corellià s'havia pres molt seriosament tot el que Wedge li havia dit sobre
arribar a formar part de la unitat. Era evident que Còrran sabia que seguir als
interceptors que es disposaven a atacar una llançadora d'assalt significaria
quedar abandonat, i havia fet aquesta elecció perquè en realitat no es tractava
d'una elecció. «La resta de la unitat hauria fet exactament el mateix... I ara
voldran tornar-hi per rescatar Còrran, naturalment.»
Saltar de Noquivzor a Borleias seguint un vector
directe sense dur a terme un salt lateral previ els permetria arribar al
planeta en poc menys de tres hores. Això exposaria a Noquivzor a un probable
risc de ser descobert per les forces imperials, però Wedge esperava que la gent
d’en Page estigués donant-los altres coses en què pensar.
Tanmateix, un salt a la perifèria del sistema de
Borleias i després un altre salt d'aproximació farien que sortissin de
l’hiperespai seguint una direcció que ocultaria el seu punt d'origen. «O això
espero...»
Un botó verd va començar a parpellejar a la consola de
comandament. Wedge el va pressionar, i l'hiperespai va desaparèixer per ser
substituït pel sistema de Noquivzor. El comandant corellià va activar immediatament
seu comunicador.
-Cap Rebel a M3.
-Aquí M3, senyor. Tinc un missatge urgent per Bror
Jace.
-No és tan urgent com les meves ordres, M3. Que Zraii
es prepari per omplir els nostres dipòsits, i que faci que uns tècnics comencin
a instal·lar canons làser en la Prohibit. Tornarem a enlairar-nos dins d'una
hora com a màxim.
-Sí, senyor.
-I contacta amb els d'intel·ligència. Vull poder
disposar de qualsevol dada de la xarxa hologràfica procedent de Borleias.
-Sí, senyor. –L’androide semblava una mica nerviós -.
Senyor, disposem d'alguna informació sobre Borleias.
- De debò? -El cor d’en Wedge va començar a bategar
frenèticament dins del seu pit-. De què es tracta? Té res a veure amb Còrran?
-Sí, senyor.
-Envia-m’ho.
-És un holograma.
Wedge va arrufar les celles.
-Fes que l'ordinador el comprimeixi a dues dimensions i
transmetre-me’l.
-Potser vulgui esperar una mica, senyor.
- M3!
-Iniciant immediatament la transmissió tal com ha
sol·licitat, senyor.
El monitor va passar a mostrar una imatge d’en Còrran
Horn, i Wedge va moure el cap. «Què dimonis...?»
-Si esteu veient això,
comandant Antilles -va dir Còrran solemnement -, això voldrà dir que no he
aconseguit tornar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada