30
Còrran es va recolzar en el simulador i li va dirigir
un tènue somriure a Wedge Antilles.
-Aquesta vegada ho hem aconseguit, cap, però pels pèls.
-Aquest últim tram és molt difícil. L'única manera de
salvar-lo és mitjançant un descens de frenada, però després anivellar la nau
per a llançar el torpede resulta realment complicat.
El jove tinent corellià va assentir. L'única vegada que
havia intentat agafar l'últim revolt cap a l'objectiu utilitzant el timó i
lliscant al voltant d'ell, la seva ala-X va acabar estavellant-se contra un
dels murs del congost. Fer aquest viratge i escapar de la col·lisió requeria
una manipulació molt delicada dels nivells d'impulsió i de la palanca de
control. Còrran era capaç de fer-la, però quan va aconseguir sortir de la corba
i recuperar el control de la seva nau, ja havia deixat enrere l'objectiu.
-La idea de pujar a l'entrada d'aquest últim revolt i
baixar en una espècie de vol planejat m'agrada bastant, però això podria
atraure alguns dels TIE que el noi del bacta està il·luminant.
-Estic d'acord que pujar i sortir de la vall per evitar
haver que passar per aquesta última corba probablement sigui la forma més
senzilla d’enfrontar-se al problema, però si anem els primers és precisament
per proporcionar als altres les dades que necessitaran quan hagin de fer les
seves passades. Després el senyor Jace i el senyor Ven decidiran si volen pujar
per evitar aquesta última corba o si volen anar a través de la vall.
Bror Jace va sortir de darrere de la cantonada del
simulador de vol d’en Còrran en companyia del seu home d'ala.
-Crec que prefereixo la vall, a menys que les nostres
disponibilitats de combustible siguin més baixes del que s'esperava a causa
dels combats que hàgim hagut de lliurar.
Còrran li va fer l'ullet.
-No et preocupis. Els mantindrem allunyats de tu mentre
t’introdueixes al túnel.
-Faré el que he de fer.
El twi'lek va posar una mà sobre l'espatlla d’en Bror.
-Farem el que hem de fer.
Wedge va somriure.
-Únicament perquè els nostres impactes aproximats
s'encarregaran de debilitar l'estructura i us posaran les coses una mica més
fàcils.
-Per descomptat, comandant. -Bror va mirar Còrran -.
Fins i tot els trets que no aconsegueixin aproximar-se a l’objectiu hauran
ionitzat l'atmosfera i causar certs danys.
El tinent corellià es va apartar del simulador.
-L'última vegada que vaig mirar, vaig descobrir que li
havia encertat a més blancs que tu.
Gavin i Rhysati es van unir al grup.
-Si no fos perquè estic complint amb la meva part del
tracte, Còrran ja estaria guanyant la vostra petita competició, Bror.
El thyferrà va menysprear aquest comentari amb un gest
de la mà.
-Còrran compta amb una victòria més que jo. Si aquesta
simulació és mínimament precisa, eclipsaré la seva marca per tres victòries.
- I això vol dir que la competició es convertirà en un
mà a mà entre tu i jo?
Bror va abaixar la mirada cap en Còrran.
-Només tu i jo, l'un contra l'altre... Tal com ha estat
sempre, oi?
Wedge es va interposar entre ells.
-Tinguin una mica de calma, cavallers, i permetin-me
que els recordi dues coses.
En primer lloc, Gavin compta amb el millor nivell
d'encerts pel que fa a donar-li al túnel, la qual cosa significa que la segona
unitat no ho ha fet tan bé. I a més, el nostre objectiu és aquest túnel i no
tots els globus oculars i guenyos que voletegen al seu al voltant. -El
comandant va posar una mà sobre l'espatlla de cada pilot -. No he intentat
posar fi en aquesta competició perquè no hi ha forma humana d'impedir que intentin
obtenir les millors puntuacions possibles. Això els ha proporcionat un estímul
competitiu que resulta molt beneficiós, ja que cap dels dos ha permès que
l'altre es deixés portar per la complaença o l'avorriment. Un pilot avorrit
acaba caient en l'excés de confiança i la negligència, i no triga a acabar
mort. I, tot i que he planificat i promogut aquesta missió tan enormement
difícil, no vull veure morir a cap de nosaltres.
Wedge va retrocedir un pas i es va creuar de braços, i
durant una fracció de segon va semblar tenir molts més anys dels vint que tenia
en realitat. Còrran va veure aquest cansament com les empremtes dactilars
deixades per la mort. «La mort no ha aconseguit abatre a Wedge, però ha arribat
a estar prou a prop d'ell per deixar-li uns quants senyals... Estic segur que
hi ha un malson per a cada pilot que l'Esquadró Rebel ha perdut, i aposto a què
el nostre comandant passa per totes elles amb molta més regularitat del que li
agradaria.»
El comandant de l'esquadró va aconseguir obligar els seus
llavis a què formessin un somriure.
-Quan els vaig donar la benvinguda en aquest esquadró
per primera vegada, els vaig dir que la majoria de pilots mor durant una de les
seves primeres cinc missions. En les primeres tres vam tenir moltíssima sort,
però després tots els deutes pendents que havíem contret amb l'atzar van ser
reclamades de sobte a Lluna Negra. Si fem una ullada a les xifres, de seguida
veurem que no hi ha cap raó per suposar que les coses vagin a anar-nos millor
aquesta vegada.
Còrran va assentir i va intentar reprimir
l'esgarrifança gelada que estava recorrent la seva columna vertebral. A la
primera missió havien disposat d'onze caces per enfrontar-se als caces de Lluna
Negra. Però de sobte van haver d'enfrontar a dos esquadrons, i probablement
aquesta vegada haurien d’enfrontar-se a una oposició igual de poderosa.
Els millors pilots de l’Esquadró Rebel prendrien part
en la missió, per descomptat, però les consideracions de combustible limitarien
la seva capacitat d’actuar al màxim de la seva capacitat.
-Vull que sàpiguen que he volat amb els millors pilots
de què disposa l'Aliança. Luke, Biggs, Porkins, Janson, Tycho... Sí, he volat
amb tots ells. No sento la seva falta. No anem a enfrontar-nos amb una Estrella
de la Mort, i aquesta missió no es troba embolicada per aquesta aurèola
d'urgència. Això és perquè en aquell temps estàvem lluitant per la mateixa
supervivència de la Rebel·lió. Però en realitat aquesta missió és tan important
com ho van ser aquests dos atacs contra les Estrelles de la Mort. -Wedge va
clavar la mirada a les mans, i després va tornar a aixecar els ulls -. Aquesta
vegada estem lluitant pel futur de la Rebel·lió i el de totes les persones que
volen veure’s lliures de l'Imperi. Això constitueix un objectiu molt menys immediat
que aquell pel qual lluitàvem en els vells temps, però en molts aspectes és una
meta enormement més noble.
Còrran no va poder evitar somriure. La indefinible
sensació de dubte i catàstrofe imminent que havia estat rosegant la seva ment
no va desaparèixer, però va perdre una gran part de la seva intensitat. Les
paraules d’en Wedge havien aconseguit robar-li molta força. La por i la
inseguretat eren problemes centrats en si mateix, però la seva missió giraria
al voltant d'altres. Còrran faria que el futur fos una mica més lluminós per a
gent com Iella Wessiri i el seu marit, i Gus Bastra i la seva família. «I fins
i tot per tipus com Toveres Térrik...»
La sobtada comprensió que aquell cop assestat a
l’Imperi li facilitaria considerablement la vida a la classe de criminals als
que ell, el seu pare i el seu avi havien perseguit en el passat no podia
entelar l'evident atractiu de la missió. Còrran mai havia cregut en el mite del
«bandit virtuós» en què tant els agradava embolicar a la majoria dels
criminals: despullar de les seves riqueses als rics per repartir entre els
pobres era una pauta de conducta que solia ser pregonada en veu molt alta, però
el corellià mai havia vist ni una sola evidència que realment existís. Tot i
així, tampoc podia negar la contribució que homes com Han Solo o en Miran
Térrik havien fet a la Rebel·lió. I com es podia comparar el mal menor d'un
hutt amb el mal gegantí d'un govern capaç de concebre, construir i utilitzar
armes que podien destruir planetes?
«Si aconseguim taponar l'origen de la font del mal,
resultarà molt més fàcil assecar tots els bassals i les petites llacunes que ha
anat deixant rere seu...»
Wedge va mirar els pilots.
-Aquesta missió no serà gens senzilla, però sé que
podem dur-la a terme.
-Si fos senzilla, no seria una missió per a l’Esquadró
Rebel -va dir Còrran, dirigint una inclinació de cap.
-I si no l'haguessin encomanat a l'Esquadró Rebel –va
afegir en Bror -, no hi hauria ni una sola possibilitat que pogués ser duta a
terme.
-Si l'ego pogués proporcionar energia als escuts d'un
caça, el senyor Bror seria realment invencible. -Wedge va bellugar el cap -.
Disposen de dotze hores abans que hagin de pujar a les seves naus. Res de
beure, i els recomano que intentin dormir una estona. Per òbvies raons de
seguretat no podran utilitzar la xarxa hologràfica, però si volen gravar uns
quants missatges per als seus amics o la seva família i deixar-los a M3, ell
s'ocuparà que siguin enviats en el cas que arribés a ocórrer el pitjor. Ja
poden anar-se'n, i els veuré a les vuit.
-Estarem allà, comandant -va dir Còrran, dirigint-li un
ràpida salutació -. I més nerviosos que un monstre sithià en veure la
resplendor de l'espasa de llum d'un Jedi, però llestos per enfrontar-nos a tot
allò què l'Imperi pugui llançar contra nosaltres...
***
***
Wedge va contemplar allunyar-se els seus pilots i va
veure que tant Shiel com Erisi s'unien a ells. Després es va tornar cap en
Tycho i li va somriure.
-Això del simulador ha estat tota una exhibició. Però
si aquest dipòsit inferior no m'hagués frenat durant la pujada, mai hauries
aconseguit liquidar-me.
El pilot alderaanià va arronsar les espatlles.
-La cinquena vegada sempre acaba convertint-se en un
autèntic amulet de la sort.
Wedge va assenyalar amb un dit el grup de pilots que
s'anava allunyant d'ells.
- No et semblen uns nens que no haurien de caminar
ficats en aquest tipus de coses?
-Oh, Gavin si i Ooryl també, però en el seu cas és
degut a la classe de vida extremadament aïllada que han portat. Els altres
només ens lliuren un any o dos.
-Ja ho sé, però gairebé sembla com si la mort de
l'Emperador hagués suposat el final d'una era. Tots es van unir a nosaltres
després de l'establiment de la Nova República, oi? Abans que això passés, no
érem més que uns fora de la llei que s’enfrontaven al Govern legítim. Ara som
un moviment que li està tornant la llibertat a un nombre incomptable de
planetes. -Wedge va bellugar el cap -. De vegades penso que s'han unit a
nosaltres únicament pel atractiu romàntic que envolta al fet que la Rebel·lió
li va assestar un cop mortal a l'Imperi. Acabàrem amb Darth Vader, matàrem a
l'Emperador i vam destruir les Estrelles de la Mort.
Tycho es va apartar un floc de cabells castanys del
front.
-Espero que la teva ment no estigui avançant cap a la
idea que realment no saben en què es van a ficar, Wedge. Em sembla que recordo
haver escoltat aquesta mateixa especulació sobre els pilots que acabaven
d'incorporar-se a l’esquadró abans d'Endor, i va ser just llavors quan vas
tenir ocasió de presenciar la destrucció de la primera Estrella de la Mort com
el que va marcar el final de tota una època.
Un torrent de records va tornar al capdavant d’en
Wedge.
-Sí, suposo que aquest era just el tipus de coses que
pensava aleshores... Però la situació era diferent.
-No, no ho era. Escolta, Wedge, cap de nosaltres ha
passat per totes les experiències que tu has arribat a viure. Em vaig unir a
l'esquadró després de Yavin i això vol dir que porto molt temps aquí, però per
a mi Biggs, Porkins i els altres només són llegendes. En canvi per a tu són
records..., amics als quals vas perdre. -Tycho va lliscar un braç sobre les
espatlles d’en Wedge -. Aquests tipus també han perdut amics. Tots saben que
les probabilitats de sobreviure en aquesta missió són...
Wedge va alçar una mà.
-No em vinguis amb això de les probabilitats. Ja saps
que els Corèllians no suportem haver de sentir parlar de les probabilitats.
-I aquesta és la raó per la qual hi ha tants Corèllians
disposats a jugar al sàbacc.
-I per què tants de nosaltres formem part de la
Rebel·lió.
Els dos es van posar a riure i Wedge va sentir com una
gran part de la seva tensió començava a dissipar-se. Mentre s'eixugava les
llàgrimes que el riure havia fet afluir als seus ulls, va veure que una tinent
del servei de seguretat de l'Aliança venia cap a ells.
- Sí, tinent?
-Disculpi la intromissió, senyor, però volia
recordar-li al capità Celchu que només pot entrar en aquesta zona quan estigui
prenent part en un exercici.
-No passa res, tinent. El capità Celchu està amb mi.
-Sí, senyor. -La tinenta va llançar una mirada plena de
preocupació a l'entrada -. Esperaré aquí fora.
-De seguida em reuniré amb vostè, tinent.
Wedge va arrufar les celles.
-Assumeixo personalment qualsevol possible
responsabilitat en tot el referent al capità Celchu, tinent. Pot anar-se'n.
-Senyor, les meves ordres procedeixen del general Salm
i...
-Ja ho sé. Pot presentar una protesta oficial davant
seu.
-Sí, senyor.
Wedge va alçar la mirada i va veure que Tycho estava
arrufant les celles.
- Què passa? -Va tornar els ulls cap a la tinent, que
ja s'estava allunyant, i després va mirar novament al seu amic -. Has establert
alguna classe de relació amb ella? Acabo de trencar alguna cosa?
Tycho va moure el cap.
-Oh, no es tracta de res d'això. La tinenta és una noia
molt agradable i va passar diversos anys a Alderaan, així que podem parlar de
llocs que mai tornarem a veure. I a més treballa amb dos homes allistats, un
dels quals em vigila contínuament. Confesso que la trobo interessant, però no
estic disposat a iniciar una nova relació sense saber si l'antiga ha arribat al
final o encara segueix en peu.
-Puc entendre-ho, per descomptat.
Wedge encara es recordava de la dona de la qual Tycho
s'havia enamorat feia un parell d'anys. Aquella dona treballava en el
Departament de subministraments i aprovisionament de l'Aliança, i es passava la
major part del temps duent a terme missions secretes i dirigint operacions en
mons enemics per «alliberar» materials en poder de l'Imperi. La importància del
seu treball i la seva naturalesa altament delicada feien que esbrinar sobre
ella a través dels serveis d'intel·ligència fos totalment impossible, i la
peculiar situació d’en Tycho incrementava aquest nivell de dificultat en tot un
ordre de magnitud.
Tycho va incrustar un dit al pit d’en Wedge.
-Em sembla que estàs canviant de tema per evitar parlar
del veritable motiu que ha originat la teva pregunta anterior.
Wedge va arquejar una cella.
-Oh. I quin és l'autèntic motiu?
-Tems estar començant a tornar-te una mica massa vell
per al que sempre ens hem dit a nosaltres mateixos que és un joc reservat als
joves.
-Si això és el que creus, estàs tan fet un embolic com
un gamorreà col·locat entre dues gerres de lum plenes fins a la vora. -El
corellià va arrufar les celles -. En primer lloc, ets un any més vell que jo.
-Nou mesos.
-La qual cosa s'acosta bastant a un any, amic meu.
-Cert, però els anys no són l'única forma de mesurar el
pas del temps. -Tycho va estendre la mà, i les puntes dels seus dits van fregar
la insígnia de rang adherida al coll del vestit de vol d’en Wedge -. Ets
comandant, no? Abans que renunciés al seu rang, Luke havia arribat a general.
Han Solo i Lando Calrissian són generals. La majoria dels oficials que porten
tant de temps amb l'Aliança com tu ja són coronels..., i això com a mínim.
-I tu només ets capità, Tycho.
-I si Salm té alguna cosa a dir sobre això, mai aniré
més enllà.
-Bé, doncs jo vaig tenir dret a dir el que pensava
sobre el meu rang i ara em trobo molt a gust on estic. M'agrada dirigir un
esquadró.
-Ja ho sé. –L’alderaanià va arronsar les espatlles i va
creuar els braços davant del seu pit -. Però no pots evitar preguntar-te si
rebutjar tots aquests ascensos realment era la decisió correcta.
-Això és veritat. -Wedge va alçar la mirada cap al seu
amic -. Bé, sóc massa vell per això?
-Wedge, durant els últims
quatre mesos m'he enfrontat a tots i cadascun dels nois que prendran part en
aquesta missió..., i els he abatut. Tu has fet exactament el mateix, no? -Tycho
va permetre que una rialleta ofegada sorgís de les profunditats de la seva gola
-. Si ets massa vell per això, crec que la Nova República faria bé donant-se
per vençuda ara mateix. Deixant de banda el que un esquadró de Cavallers Jedi
cridés a les nostres portes per unir-se a nosaltres, ets el millor de què
disposem. Això potser no t’impressioni, però aquí fora hi ha molts pilots
imperials que es passen la nit en blanc perquè tenen por de somiar amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada