Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (VIII)

Anterior

Capítol 8

Els sols començaven a posar-se quan l’Ànakin es va aturar a l'exterior de la cúpula d'entrada de la llar de la família Lars. Owen li havia ofert a l’Ànakin la seva moto barredora, i la moto estava ara estacionada flotant a poca distància de la cúpula. No hauria d'estar enfadat amb l’Owen i en Cliegg per rendir-se, va pensar l’Ànakin. Es preocupaven per la meva mare, però només són humans. Només poden fer això.
Padme va sortir de la cúpula d'entrada i es va acostar a l’Ànakin. Sabia que ella volia ajudar-lo, però també sabia que per res del món anava a arriscar la seva vida més del que ja ho havia fet.

-Hauràs de quedar-te aquí -va dir -. Són bona gent, Padme. Estaràs fora de perill.

-Ànakin...

Es van abraçar. Ànakin gairebé va desitjar haver pogut congelar aquest moment, només per mantenir la Padme per sempre al seu costat. Però la foscor estava apropant-se ràpidament, i la seva mare seguia en algun lloc allà fora. Està viva, ho sentia. Sé que ho està!

Separant-se dels braços de Padme, Ànakin va caminar cap a la moto barredora.

-No trigaré -va dir. Va saltar sobre la moto, va encendre el motor, i va sortir disparat creuant la superfície del desert.

Amb el càlid vent onejant la seva túnica, Ànakin va creuar els Erms de Jundlàndia, on se sabia que els incursors Tusken s'ocultaven i caçaven entre les immenses formacions rocoses. No es va preguntar per què els Tuskenens s'havien portat la seva mare, o per què no l'havien matat com havien fet amb els altres grangers. Pel que sabia, els Tusken estaven actuant seguint algun tipus de ritual profà. Els seus motius no l’importaven. Només volia recuperar la seva mare.

Però a més volia recuperar-la intacta. Va pensar en el que els Tuskens havien fet a Cliegg Lars, i va accelerar la moto sobre els Erms.

Estava a uns 150 quilòmetres de la llar dels Lars quan va albirar les altes siluetes dels reptadors de sorra contra el cel crepuscular. Era un campament Jawa. Encara que els Jawes temien els incursors Tusken tant com qualsevol a Tatooine, Ànakin sabia que els petits drapaires d'ulls brillants estarien més que disposats a proporcionar-li informació si els donava alguna cosa a canvi. Una multieina i un escàner portàtil que va trobar en les alforges de la seva moto prestada van servir perquè, a canvi, els Jawes li diguessin que havia de dirigir-se a l'est per trobar un campament Tusken.

Els sols de Tatooine ja s'havien ocultat feia una bona estona, i les llunes penjaven a poca alçada sobre l'horitzó quan l’Ànakin va veure el raïm d’oscil·lants fogueres en les profunditats d'una profunda vall. Deixant la moto barredora a la vora d'un alt penya-segat, es va mantenir en les ombres mentre s'aventurava cap a la part baixa de la vall i avançava silenciosament cap al campament.

El campament consistia en prop de dues dotzenes de tendes fetes amb pells i trossos de fusta recuperats dels desapareguts boscos de Tatooine. Dos Tuskens romanien a poca distància d'una tenda, vigilant-la. L’Ànakin va llançar els seus sentits de la Força i va percebre que la seva mare estava dins. Sense fer-se notar, va envoltar la tenda fins a la part del darrere, va usar el seu sabre de llum per obrir un forat a través de la gruixuda coberta de pell, i va passar a l'interior.

Ànakin va trobar la seva mare al centre de la tenda, amarrada a un poltre fabricat amb fines estaques de fusta. Un petit foc cremava en un pot proper i retallava càlides i recargolades ombres per les parets de la tenda. Shmi no es movia.

- Mare? -Va dir l’Ànakin, espantat com un nen petit. No hi va haver resposta. Va poder veure per la sang seca a la cara i als seus braços que havia estat terriblement colpejada -. Mare? -Seguia sense haver resposta. Tot just era viva. Va gemegar mentre ell l’alliberava els canells de les tires de cuir que l'havien subjectat al marc. Suaument la va baixar a terra, bressolant el seu cos en els seus braços -. Mare?

Les masegades parpelles de Shmi es van obrir amb dificultat, i va haver d'esforçar-s’hi per enfocar la cara d'Ànakin.

- Ani? -Va balbucejar -. Ets tu?

-Estic amb tu, mare -va dir -. Estàs fora de perill.

- Ani? Ani? -Semblava confosa, com si tractés de discernir si realment ell hi era. Llavors, de manera increïble, va aconseguir somriure -. Què guapo estàs, fill -. Ella va fregar-li la cara amb el seu propi pèl, i ell va besar-li el palmell de la seva mà oberta -. Fill meu. El meu fill que ja s'ha fet gran. Estic molt orgullosa de tu, Ani.

Ànakin va empassar saliva amb dificultat i va sentir el fibló de les llàgrimes als ulls.

-T'he trobat a faltar.

-Ara estic completa -va dir Shmi -. T’esti...

Ànakin es va tensar quan la seva veu es va tallar.

-Aguanta una mica, la mare. Tot s’arr...

Volia dir que tot hi anava a acabar bé. I volia dir-li molt més. Però abans que pogués dir res, Shmi va tornar a parlar.

-T’estim...

Llavors els seus ulls es van tancar o el seu cap va caure cap a enrere. Ella va morir als seus braços.

Ànakin es va asseure en el tens silenci, simplement sostenint la seva mare. Si hagués arribat allà abans, hauria pogut salvar-la. Va passar els seus dits per l’embullat cabell d'Shmi. No la deixaré aquí. Me l’emportaré de tornada a la moto lliscadora. Però aquests guàrdies Tusken...

Va recordar el Tusken que es va trobar quan era un nen.

Li vaig salvar la vida!

Abans, l’Ànakin no s'havia qüestionat els motius dels Tusken. Ara, es preguntava si s'haurien portat la seva mare d'haver sabut que el seu fill un cop va salvar a un dels seus. O és que és així com els Tusken diuen gràcies? Es va preguntar de sobte si el Tusken que va rescatar seguiria viu, possiblement en aquest mateix campament. ¡L’hauria haver deixat morir! ¡Hauria haver-ho fet!

Va pensar en com els Tusken s'havien portat a la seva mare, va imaginar pel que havia passat en l'últim mes...

Per què farien això? Com pot ningú fer això?

La resposta li va arribar dels foscos racons del seu propi cor. Han fet això perquè volien fer-ho. Ho han fet perquè podien fer-ho. Mentre el seu pesar es convertia en odi, va saber exactament el que anava a fer-los als guàrdies Tusken.

Abandonant temporalment el cadàver de la seva mare, Ànakin Skywalker va sortir fora de la tenda i va reactivar el seu sabre de llum.

No es va aturar amb els guàrdies.

Quan l’Ànakin va tornar a la llar dels Lars amb el cos de la seva mare embolicat en una manta, Cliegg Lars, Owen, Beru, Padme i C-3PO van sorgir de la cúpula d'entrada. El van observar en silenci mentre alçava la seva mare morta de la moto i la portava cap a l'entrada de la cúpula. Ànakin no estava d'humor per parlar, i havia reconsiderat la seva afirmació que la família Lars estigués composta per "bona gent".

Quin avantatge té ser bo si ets feble?

La seva expressió ombrívola i sorruda es va fixar en Cliegg Lars, que va abaixar la mirada.

Potser estàs desitjant no haver-la donat per perduda tan aviat?

Sense perdre el ritme de gambada, l’Ànakin va redirigir la seva mirada a L’Owen i La Beru.

Potser la meva mare mai et va parlar sobre com preparar-se per tenir cura de les coses?

Ànakin ni tan sols va mirar la Padme ni al droide de protocol mentre baixava amb la seva mare cap a la residència subterrània.

Més tard, l’Ànakin estava al costat d'un banc de treball en el garatge del domicili, reparant una peça de la moto barredora, quan Padme va entrar portant una safata de menjar.

-T'he portat alguna cosa. Tens fam?

Ànakin va seguir examinant la peça de la moto, movent-se lentament, com si estigués lleugerament atordit.

-Se li ha trencat el canvi -va dir -. La vida sembla més senzilla quan arregles objectes. Sóc bo arreglant coses. Sempre ho he estat. Però no he pogut... -Va deixar de treballar i va mirar la Padme -. Perquè hi ha hagut de morir? Per què no he pogut salvar-la? Sé que hauria estat capaç. -Es va girar, mirant un racó fosc del desordenat garatge. La seva ràbia havia deixat pas momentàniament al dolor.

-De vegades hi ha coses que ningú pot arreglar -va dir Padme -. No ets totpoderós, Ani.

- Doncs hauria de ser-ho! -Li va respondre en un crit, causant que Padme s'estremís -. Algun dia ho seré -va continuar -. Em convertiré en el Jedi més poderós que hagi existit! Això t'ho prometo. I aprendré a evitar que les persones morin.

Padme es va quedar clavada en el lloc, confusa i alarmada davant les seves paraules.

-Ànakin...

-Tota la culpa és d’Obi-Wan. Té gelosia! No em deixa avançar! -Va llançar una clau creuant el garatge. Va xocar contra un mur i va caure amb estrèpit a terra.

- Què et passa, Ani?

Evitant encara la seva mirada, Ànakin va tractar de calmar la seva veu.

-Els... els vaig matar. Sí, a tots. Estan morts. Tots estan morts. -Es va girar lentament per mirar la Padme, revelant les llàgrimes que corrien per la seva cara -. I no només els homes, també les dones, igual que els nens. Són com animals, ¡i els he aniquilat com animals! -Després va rugir:-Els ODIO!

Ànakin va començar a sanglotar i es va ensorrar a terra. Padme es va agenollar al seu costat i el va envoltar amb els seus braços.

-Enfuriar-se és humà -va dir.

-Sóc un Jedi -va balbucejar Ànakin entre sanglots -. Sé que estic per sobre d'això.
I a més també sabia una altra cosa, una cosa molt pitjor que el fet d'haver permès donar-li curs a la seva ràbia.

Matar els Tuskens li havia donat satisfacció.

Següent