22
La llançadora d’en Kírtan Loor va emergir de
l'hiperespai un segon abans que l'onada de torpedes protònics arribés a la
Devastadora. Suspès a uns deu quilòmetres per sobre de la llunyana fragata de
la classe Llàncer, l'agent d'intel·ligència només va poder veure com un con
verd de potent llum làser viatjava per l'espai i, després, una intensa claredat
sorgida del no-res que va aparèixer a la base del con i va il·luminar
l'estructura de la fragata on cremava. Esclats subsidiaris van envoltar la nau
amb flamarades de foc, i després la fragata va començar a allunyar-se lentament
mentre els mòduls d'escapament sortien disparats en totes direccions per
escapar de la seva deriva.
- En el nom dels Sith! Què ha passat aquí?
El pilot de la llançadora va moure el cap.
-No ho sé, però les meves lectures indiquen que allà
fora hi ha una burladora de bloquejos de l'Aliança i un nombre considerable de
caces. Vaig a posar rumb immediatament cap a l’Incontenible!
La por que hi havia a la veu del pilot gairebé va
aconseguir imposar-se al sentit de la missió d’en Kírtan.
-Mentre ho fa capti la màxima quantitat de xerrades de
comunicacions possible, tinent. Vull poder disposar de tot el que es digui.
Compta amb alguna sonda d'exploració? Llanci una.
-Els sensors ens estan dient tot el que necessitem
saber sobre la fragata que els rebels acaben de destruir, senyor.
-No estic, interessat en ella, estúpid. Llanci la sonda
cap a la burladora de bloquejos i els caces -va dir Kírtan, i si es va abstenir
d’estrangular el pilot va ser únicament perquè no sabia portar la llançadora -.
Si tingués un làser per cervell, ni tan sols podria fondre un tros de gel amb
ell.
-Sonda llançada. -El pilot el va mirar -. Alguna cosa
més, o puc posar rumb cap a la coberta de l’Incontenible perquè sortim d'aquí?
- Aquests caces suposen una amenaça realment seriosa
per a nosaltres?
-Probablement no. Es troben massa lluny, però no vull
córrer el risc que ens trobin.
-Molt bé. Llavors dugui a terme la seva maniobra
d'atracada, però no interrompi el flux de dades d'aquesta sonda.
-Com ordeneu, milord.
Kírtan va ignorar l'òbvia burla que contenia la seva
veu i es va recolzar en el seu seient per pensar. La minúscula sonda-coet
proporcionaria escasses dades útils. Havia estat dissenyada perquè s'enfonsés
en l’atmosfera d'un planeta i transmetés dades atmosfèriques i informació sobre
els vents a una llançadora amb vista a determinar com aquestes condicions
afectarien al vol i al descens. La sonda també disposava de les capacitats
bàsiques imprescindibles per a la detecció de comunicacions, i d'uns quants
sensors visuals que potser poguessin proporcionar algunes dades sobre la
burladora de bloquejos i els caces.
I tot això només serviria per confirmar el que Kírtan
ja sabia: els caces, o almenys una part d'ells, pertanyien a l'Esquadró Rebel.
La seva necessitat de tornar el cop després de la incursió soferta per la seva
base resultava tan evident com el que la Rebel·lió necessitava castigar
l'almirall Devlia per haver gosat atacar-los.
Kírtan va unir les mans, ajuntant les puntes dels dits.
- Estem rebent alguna mena de senyal de la Gran Illa,
tinent?
-Només les de les balises d'advertència automàtiques i
algunes localitzacions molt tènues procedents de restes de caces TIE.
«Excel·lent... Això vol dir que Devlia acaba
d'aconseguir just el que es mereixia.»
Kírtan ja estava segur que l'Esquadró Rebel i la
Rebel·lió es venjarien de la incursió fins i tot abans d'haver deduït la seva
localització, i aquesta era la raó per la qual havia volgut que l'enviament
d'una sonda mecànica precedís a un atac a gran escala. Destruir l'Esquadró
Rebel hagués creat un seriós obstacle per a les operacions rebels en el sector
de Rachuk, i no hi havia dubte que també hagués evitat la pèrdua de la
Devastadora, així com de la Gran Illa «Si les coses s'haguessin fet a la meva
manera, ara l'almirall Devlia seria un heroi en comptes d'un cadàver...»
Kírtan va tancar els ulls i va fer anar a la seva
memòria tota la informació de què disposava sobre els efectius i les ubicacions
dins de l'esfera d'espai que envoltava a Coruscant. Tant Corèllia com Kuat es
trobaven en la porció més densament habitada de la galàxia i, a causa de les
seves drassanes, tots dos mons es trobaven molt bé defensats.
Els seus respectius sectors albergaven una activitat
rebel bastant limitada, en gran part a causa de la presència imperial. Encara
que eren prou arrogants per creure que podien destruir l'Imperi, els rebels no
eren estúpids. Atacar l'Imperi allà on aquest disposava de més forces no era
una bona forma de guanyar la guerra.
Sectors com Rachuk constituïen baules febles al
perímetre, però no eren les claus per obtenir la victòria en la guerra civil
galàctica. La guerra industrialitzada exigia la destrucció de la capacitat per
lliurar la guerra d'una de les dues forces enfrontades, i el fet de conquerir
mons primitius que produïen molt poc de tot contribuïa a l'esforç de la guerra
no era una bona forma d'assolir aquest objectiu. La facilitat amb què es podia
traslladar als efectius necessaris des d'altres guarnicions imperials perquè
ataquessin Rachuk significava que, com a posició ocupada, resultaria molt
difícil de defensar, i en conseqüència Kírtan havia donat per fet que els
rebels no intentarien conservar les seves conquestes.
«I deixar-ho a les nostres mans vol dir que hem de
dedicar certs efectius a defensar-lo, la qual cosa dilueix encara més la nostra
fortalesa...»
L'elecció ideal per a un atac rebel seria un sector de
l'espai en el qual la mobilitat estigués severament limitada a causa de la
presència de forats negres, núvols de gasos ionitzats i altres anomalies
gravitatòries que tornessin impredictibles i perillosos els viatges
hiperespacials. Aquest sector també hauria de trobar-se fora de les àrees més densament
habitades de la galàxia perquè això minimitzaria la quantitat de suport que
l'Imperi podia arribar a dedicar-li, però no es trobaria tan lluny d'aquestes
mateixes àrees com perquè l'Aliança, que també obtenia una gran part del seu
suport dels mons més populosos de l'Imperi, no pogués proveir-se i defensar-lo.
Kírtan va rebuscar en la seva memòria enciclopèdica i
va extreure d'ella els noms d'una dotzena de sectors-candidats, i a més estava
segur que hi havia d'haver com quatre vegades aquest nombre de sectors sobre
els quals no sabia absolutament res. L'agent d'intel·ligència es va abstenir
deliberadament de seleccionar un objectiu. «Si enganyar-me a mi mateix sobre la
veracitat d'una hipòtesi de treball és realment la classe d'error que va causar
la mort de Gil Bastra, naturalment que no em puc permetre tornar a cometre
semblant error...»
El pilot va accionar un interruptor a la consola de
control de la llançadora i les ales es van retreure. L'aparell de transport de
la classe Lambda es va posar sobre la zona dorsal del casc del creuer, i les
pinces de retracció es van tancar amb un espetec. Un tremolor va fer vibrar la
llançadora quan el túnel d'atracada va colpejar suaument la nau des de baix i
va formar un segell hermètic al voltant de la rampa de sortida de la
llançadora.
Kírtan es va treure l'arnès de seguretat.
-Gravi totes les dades i transmissions de la sonda en
targetes separades i després esborri la memòria d'aquesta nau, tinent.
-Sí, senyor.
Kírtan va sortir de la cabina i va baixar per la rampa
fins a la coberta de l'Incontenible. El capità Rojahn el va rebre amb una
brillantor de curiositat als ulls.
-Benvingut de nou, agent Loor. Ha sabut calcular el
moment amb una gran precisió, perquè no hem hagut d'esperar molt.
-Em temo que la tripulació de la Devastadora veurà les
coses des d'una perspectiva molt menys optimista.
Rojahn va bellugar el cap, i després es va posar bé la
gorra grisa.
-Potser no. Si se'ns permet recuperar els mòduls
d'escapament, llavors potser podrem preguntar.
- Si se'ns «permet» recuperar-los?
-La majoria va cap a Vladet, però alguns s'estan
dirigint cap a l’espai. Probablement suposen que els rebels prendran el
planeta. -Rojahn va arronsar les espatlles -. Jo els recuperaria, però he rebut
ordres molt estrictes de posar rumb cap al sistema de Pyria quant vostè hagués
tornat a bord.
El sistema de Pyria era un dels sistemes candidats que
Kírtan havia inclòs en la seva llista. El món habitat d'aquell sistema es deia
Borleias, i l'Imperi mantenia en ell una petita base supervisada pel general
Evir Derricote. Per Kírtan el sistema no tenia absolutament res de particular,
a part del fet que figurava en la seva llista de sistemes que els rebels podien
arribar a triar com objectius.
L'agent d'intel·ligència va arquejar una cella.
- I les ordres procedien del Centre Imperial, de la
directora Isard?
Rojahn va assentir.
-Hi hi ha ordres segellades que l'esperen en la seva
cabina.
Kírtan va reflexionar durant uns segons i va acabar
assentint.
-Tregui’ns d'aquest sistema. Si recollim alguns mòduls
d'escapament abans de saltar, per mi d'acord. Haurà de traçar un rumb evasiu
cap al nostre destí. Si els mòduls poden concentrar-se en el nostre vector de
sortida, són tots seus.
El capità de l'armada va somriure.
-Gràcies, senyor.
-No cal que m'ho agraeixi, capità. Tots estem junts en
això, oi?
Kírtan es va abstenir de somriure tot i la sensació de
poder que estava començant a créixer dins el seu pit. «El que faig ara és
renunciar a una mica de temps per obtenir més lleialtat..., i això és una cosa
que no sabia fer quan estava a Corèllia. Amb cada nova lliçó que aprenc em vaig
tornant una mica més mortífer per a la Rebel·lió. -I, finalment, va acabar
somrient -. I com més mortífer sóc per a la Rebel·lió, més útil em torno dins
de l'Imperi. Aquesta utilitat es tradueix en poder, i en l'Imperi el poder és
l'essència de la vida...»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada