L’Esquadró Rebel (XXVIII)

Anterior

28

Kírtan Loor va alçar una mà per protegir-se els ulls de la petita tempesta de pols causada per les toveres de descens de la llançadora. La Sifario va baixar en un aterratge impecable, amb les seves llums de descens creant pampallugues estroboscòpiques al vespre de Borleia. El brunzit dels motors va omplir l'aire, ocultant els sons de la passarel·la que estava sorgint de la quilla de la nau.

L'agent d'intel·ligència va tornar el cap cap al general Derricote, que acabava de pujar el tram de graons de la plataforma de descens, i li va somriure.

- Ha vingut per acomiadar-me? Em sento molt honrat.

Derricote li va tornar el somriure.

-La seva presència aquí no m'ha resultat tan insuportable com potser s'estigui imaginant, agent Loor. -El general li va allargar una ampolla. Un record de la seva visita.

Kírtan la va acceptar.

-Whisky corellià..., i Reserva de Whyren, ni més ni menys. –Va examinar el tap i l'holograma impositiu -. Sembla autèntic. Ho és, o pretén emmetzinar-me i eliminar així a algú que podria acabar creant-li problemes?

Derricote va estendre les mans.

-Si vol obrir-lo i beure un glop, l’acompanyaré. És autèntic, i altament costós, però compto amb certes connexions que han fet que em resultés possible obtenir-lo. Ah, i no està enverinat perquè l'hi lliuro en senyal d'agraïment. Si no hagués vingut aquí, els rebels potser m'haurien enxampat desprevingut. Crec que el resultat final hagués estat bastant semblant al que hem presenciat, però... Bé, mai se sap. Que hagi utilitzat les influències de què disposa per transferir un esquadró de caces estel·lars TIE de l’Eviscerador fins que els meus caces puguin ser substituïts també es mereix un cert agraïment.

La franquesa del general el va deixar una mica sorprès.

- No creu que el fet que m'hagin ordenat tornar al Centre Imperial suposa una amenaça per a la seva petita operació secreta?

Derricote va arronsar les espatlles.

-Sóc massa realista per imaginar que podria mantenir-la en secret eternament. Confio que utilitzarà el que sap sobre ella en benefici propi, la qual cosa hauria de significar que no seré sacrificat merament perquè sí. Aquesta operació té la seva utilitat, evidentment. De fet, m'inclino a pensar que Ysanne Isard potser la consideri més valuosa que qualsevol lliçó que pugui proporcionar a d’altres persones destruint-la a ella i a mi. -Els ulls d’en Derricote es van endurir -. I a més, si realment el considerés una amenaça..., bé, en aquest cas hauria mort durant l'atac rebel.

«No ho dubto», va pensar Kírtan mentre assentia lentament.

-Accepto el seu regal amb el mateix esperit amb el qual ha estat ofert.

«Però faré que l’analitzin abans de prendre el primer glop...»

-També espero que sàpiga enfocar aquesta invitació des del punt de vista de l'esperit amb la qual és oferta. -Derricote va estendre els braços com si volgués abastar el planeta sencer -. L'Imperi ha mort. No sé què sorgirà per substituir-lo, però el Nucli s'anirà calentant a poc a poc i el Centre Imperial acabarà rostint-se viu. Els rebels, els senyors de la guerra. Qualsevol d'ells podria encarregar-se del treball. El vell Borleias ja ha passat per la seva prova de foc, i jo seguiré aquí quan el Centre Imperial ja no existeixi. Si necessita un refugi quan tot comenci a ensorrar-se, recordi que sóc aquí.

Kírtan va redreçar el cap.

-Gràcies, general. No l’oblidaré, cregui’m... Espero que no hagi d'utilitzar la seva invitació, però en cas que hagi d’acabar recorrent a ella, ara ja sé on trobar-lo.

-Que tingui un bon viatge al Centre Imperial, agent Loor.

Kírtan va alçar l'ampolla en un gest de salutació.

-Fins que ens tornem a veure.

***

Wedge estava sentint un aleteig de nerviosa impaciència a l'estómac que no havia tornat a experimentar des dels dies d'Endor. Va tornar la mirada cap al general Salm, que estava assegut a l'altre costat de la taula de reunions i tenia els ulls tancats i assentia per a si mateix mentre assajava el que li havia de dir a l'almirall Ackbar. El pla que havien traçat al llarg de la setmana podia donar resultat, però era arriscat i altament dependent del temps.

La porta de la sala de reunions es va obrir i Ackbar va creuar el llindar. Va dirigir una inclinació de cap als dos homes i després va ocupar el seient situat a la capçalera de la taula ovalada.

- Què és el que han tramat, senyors?

Salm va somriure i va prémer unes quantes tecles al seu quadern de dades. El petit aparell va enviar informació al disc de projecció hologràfica instal·lat al centre de la taula, i un panorama estel·lar va començar a lluir i a girar lentament per sobre.

-Hem trobat una forma d’apoderar-nos de Lluna Negra.

El mon calamarià es va recolzar en el seu seient.

-No recordo que se'ls hagi dit a quin món correspon aquest nom en codi.

Wedge va moure el cap.

-No se'ns ha dit. Tal com estipulaven les ordres, les coordenades van ser introduïdes en tots els nostres androides astromecànics i ordinadors de navegació abans de l'operació i van ser esborrades després. Desafortunadament per a la seguretat operacional, un dels androides astromecànics de la meva unitat disposa d'un paquet especial de circuits forenses i d'investigació criminal. Aquest sistema va recopilant proves i evidències i, en aquest cas, el material acumulat incloïa una carta estel·lar de l'àrea.

Un lleu tremolor va recórrer les espines facials d’Ackbar.

-Caldrà fer alguna cosa per corregir aquesta situació.

-Estic totalment d'acord amb vostè, almirall -va dir Salm -, però aquest androide de l'esquadró del comandant Antilles ens ha proporcionat una informació preciosa que deixa molt clar per què vam ser derrotats i com podem apoderar-nos de Borleias.

-I hi ha més, senyor. -Wedge va assenyalar el panorama estel·lar-. Ordenador, aïlla la tríada.

El panorama estel·lar va créixer i les estrelles van anar desapareixent de les vores de la imatge. Tres estrelles van començar a brillar amb més intensitat al centre, i delicades línies verdes van sorgir del no-res per unir-les. Una petita fletxa que apuntava cap avall al punt inferior del triangle indicava la direcció que calia seguir per arribar al Nucli i a Coruscant.

-Aquests tres sistemes són, per ordre descendent, Mirit, Venjagga i Pyria. El del centre, Venjagga, està sent utilitzat com a base d'operacions per l'Eviscerador. El navili empra Jagga-Dos com a base, i es troba allà per protegir les instal·lacions de producció de coets d'alta potència explosiva. El nivell de producció està considerat com petit per als patrons imperials, però el fet que aquest món estigui produint aquests coets el fa digne de ser protegit.

Salm va assenyalar el sistema situat més amunt, el que es trobava al final d'una línia pràcticament recta iniciada a Borleias.

-Ord Mirit es troba en el sistema de Mirit. L'Imperi va abandonar aquesta base poc després de la batalla d'Endor, i va traslladar la guarnició a Corèllia perquè contribuís a defensar les seves drassanes. En realitat, Ord Mirit es troba massa lluny de qualsevol cosa veritablement substancial des del nostre punt de vista perquè pugui ser utilitzat en qualitat de base, tal com hem fet amb Ord Pardron. Tot i així, forma part del sector que se li ha encomanat defensar a l’Eviscerador. I finalment tenim Borleias. -Salm va pressionar un botó del seu quadern de dades, i el panorama estel·lar es va dissoldre per ser substituït per la imatge del planeta -. Quan vam estar allà, va descobrir que les estimacions del nivell de generació d'energia efectuades per al planeta s'havien quedat curtes per un mínim de la meitat i dos esquadrons de caces, formats ni més ni menys que per interceptors, van aparèixer sense cap advertència prèvia. Totes les dades sobre el planeta de què disposàvem havien estat robats dels arxius imperials pels desxifradors bothans. Malauradament per a nosaltres, aquesta informació era incompleta.

Wedge va assentir.

-El que vam fer va ser retrocedir en el temps i consultar vells fitxers sobre Borleias, i aquestes dades ens van proporcionar les respostes a preguntes que mai vam arribar a formular abans de la primera operació. Abans que l'Imperi existís, Biòtica d'Alderaan va establir un centre d'investigacions a l'altra banda del planeta. Aquest complex incloïa una central generadora geotèrmica i un espaiport local. Tot es trobava situat a la part nord del planeta, de manera que les instal·lacions van ser construïdes al subsòl per tal d'evitar les complicacions que hagués ocasionat la duresa dels hiverns. Localitzar totes aquestes estructures des de l'espai hagués requerit dur a terme una sèrie d'exàmens sensors del planeta.

-El que diu el comandant Antilles és totalment cert, senyor..., i l'esforç necessari per localitzar aquestes bases des de l'espai hagués revelat el nostre interès pel planeta a l'Imperi.

El mon calamarià va rebre el comentari d’en Salm amb una inclinació de cap.

- I per què no hi havia cap informació sobre aquest lloc en els arxius imperials, general?

-La instal·lació va ser clausurada fa anys. Sospitem que l’actual comandant de la base, Evir Derricote, va tornar a obrir-la i que l'ha estat utilitzant per produir articles, principalment alimentaris, que després són venuts a la població refugiada d’Alderaan a través del mercat negre. Com a mínim els seus superiors imperials considerarien que això suposaria proporcionar ajuda i consol a l'enemic, de manera que ocultar l'existència de les instal·lacions sembla la solució més lògica.

- Sospiten que aquestes instal·lacions i el seu generador van ser la font de l'energia utilitzada per reforçar els escuts de la base?

-Sí, senyor. -Wedge va assenyalar una línia vermella que unia la base militar amb el complex biòtic -. Un túnel d'un quilòmetre i quart de longitud uneix els dos grups d'instal·lacions, connectant-se per sota de la superfície del planeta. Existeix una vall en el qual un conducte de ferrocret uneix el túnel d'un costat a un altre. Aquest és el punt feble: el generador està enterrat a tanta profunditat que els torpedes de protons no podrien afectar-lo, i si tenim la intenció d’apoderar-nos del planeta llavors resulta evident que destruir-lo no tindria cap sentit.

Ackbar va assentir, i després es va acariciar el llavi inferior amb la punta d'una mà-aleta.

-Si tallen la connexió amb la base militar, ens retornen a les estimacions originals de les defenses obtingudes pels bothans. Si tornem a enviar les nostres naus a l'objectiu, hauríem de ser capaços d'enderrocar els escuts tal com vam fer abans. Podríem apoderar-nos de la base, però després l’Eviscerador apareixeria i la destruiria.

Salm va moure el cap.

-No si l'Eviscerador arriba massa tard. El nostre pla consisteix a dur a terme una finta en Jagga-Dos. L’Emancipador i l’Alliberador entren en el sistema, utilitzant un vector que els portarà al perímetre exterior del pou gravitatori creat pel setè planeta, un gegant gasós. Despleguen la meva Ala Defensora i una altra ala de caces, igualant així la dotació de caces de què disposa l’Eviscerador. L'Eviscerador desplegarà els seus caces i, protegit per la seva pantalla, avançarà per entaular combat amb els nostres navilis. Fins i tot a velocitat màxima, caldran dues hores perquè les nostres naus puguin entaular combat. Els nostres caces no estaran viatjant a la velocitat màxima, i els nostres Destructors Estel·lars estaran retrocedint. L'Eviscerador creurà que estem fugint davant la seva aproximació o, com a mínim, que tractem d'evitar haver de combatre. Quan l'Eviscerador arribi a la posició intrasistèmic que li permetria entaular combat, els nostres vaixells passaran a la velocitat lumínica. Els Destructors Estel·lars posaran rumb cap Ord Mirit, mentre que els caces es dirigiran cap a Borleias. La seva posició dins el sistema i la presència de planetes que actuaran com Creuers lnterdictors naturals faran que l'Eviscerador no pugui seguir immediatament els nostres Destructors.

Ackbar va aclucar els ulls.

-I llavors l’Eviscerador posarà rumb cap a Borleias.

- Sense els seus caces? -Salm va bellugar el cap -. Els TIE no poden entrar a l'hiperespai per si sols de la manera en què sí que poden fer-ho els nostres caces. Hauran de ser recuperats, i això exigirà cert temps. Borleias pot defensar-se, i a més queda clar que la finta duta a terme en el sistema de Venjagga pretén mantenir-los allunyat d’Ord Mirit a l’Eviscerador.

L'almirall li va llançar una mirada impenetrable.

- I quina raó podria tenir el capità de l’Eviscerador per arribar a creure que hi havia alguna cosa de valor a Ord Mirit?

Wedge va somriure.

-Hem pensat que alguns dels desxifradors bothans estaran disposats a fer el que sigui per tal d'esborrar el seu error. Volem que entrin en les xarxes imperials i que introdueixin informació capaç de suggerir que una instal·lació, anteriorment secreta i que acaba de ser descoberta a Ord Mirit, potser contingui la clau que podria permetre localitzar la flota Katana.

Amb prou feines va veure l'efecte que les seves paraules havien tingut sobre Ackbar, Wedge va sentir com un calfred gelat baixava per la seva columna vertebral. Hi va haver un temps en què la flota Katana havia estat totalment real, però ja s'havia convertit en una llegenda abans que comencessin les Guerres Clòniques. Formada per més de cent navilis connectats per circuits esclaus, la flota va entrar a l’hiperespai i mai va tornar a ser vista. Amb l'Imperi enfonsant-se, la possessió d'aquesta flota convertiria al seu posseïdor en l'autèntic gran poder de la galàxia. Si l'Aliança aconseguia trobar-la, la Nova República es tornaria invencible. Si era trobada per un oficial imperial, veurien néixer un nou Emperador.

-Cap oficial que estigui amb seny creurà que la flota Katana pugui ser trobada. -La boca d’Ackbar es va obrir per formar un somriure -. Però cap oficial que estigui en el seu sa judici pot permetre’s rebutjar la possibilitat que pugui ser trobada. L'Eviscerador hauria d'anar a Ord Mirit i Ord Mirit es troba a..., a dotze hores de Borleias anant a velocitat de flanqueig, potser?

-Afegiu-hi les quatre hores necessàries per anar des de Venjagga fins a Ord Mirit, i disposem d'un mínim de setze hores per envair Borleias. -Wedge va assentir solemnement -. L'inici de la incursió contra Borleias serà molt senzill. L’Esquadró Rebel arriba i destrueix el conducte. Esperar que la nostra aparició i la nostra retirada atreguin una considerable quantitat d'atenció, perquè mentre estiguem combatent el tinent Page i els seus comandos, així com diverses unitats similars més, utilitzaran el conducte per entrar en la base de Borleias i deixar-la incapacitada. També atacaran l’espaiport de l'estació de biòtica. Si ho fan tot bé, els pilots dels TIE enviats per aturar-nos no s'assabentaran que la propietat ha canviat de mans fins que tornin a casa. Quan els nostres comandos hagin aconseguit accedir als seus objectius, la meva gent se n'anirà.

-L'arribada de la meva Ala Defensora i dels altres caces de Venjagga proporcionarà una distracció prou gran a la base de Borleias perquè la gent d’en Page pugui prendre el control ràpidament, sense necessitat de danyar res del que utilitzarem posteriorment per defensar la base .

Les espines facials d’Ackbar van tremolar de manera gairebé imperceptible.

-Aquest retorn a Lluna Negra exigirà adoptar unes mesures de seguretat realment excepcionals.

-Sí, senyor, però comptem amb certs avantatges en aquest terreny. La lluna es troba en tal posició que obstrueix la nostra ruta d'escapament, de manera que Derricote no s'imaginarà que anem a tornar. Estem preparant un paquet simulador que amaga la identitat del nostre objectiu. El vol sobre la superfície lunar serà disfressat com la travessia d'un camp d'asteroides, la qual cosa farà que la nostra gent cregui que anem a atacar un planeta envoltat d'anells. -Wedge va somriure -. Aquesta vegada els nostres pilots no sabran on aniran, però almenys si sabran amb què es trobaran quan arribin allà. El mon calamarià va assentir.

-Haurà d'amagar la seva situació al seu oficial executiu.

-Ja ho sé, i ell també ho sap. No forma part de l'operació, raó per la qual ha acceptat aquesta ignorància forçosa.

El mon calamarià es va aixecar.

-Crec que és un bon pla, i encara pot ser millorat. Però hi ha una cosa que em preocupa, comandant Antilles. És una cosa que té a veure amb el seu Esquadró Rebel i amb les ordres.

- Sí, senyor?

-Si les operacions són iniciades de manera simultània, i he de suposar que així serà per impedir que una possible alarma donada per l’Eviscerador no col·loqui a Borleias en un estat d'alerta màxima a temps de fer malbé tots els seus esforços, transcorreran com mínim quatre hores abans de poder fer arribar més contingents a Borleias. Els sistemes de suport vital d'un vestit de vol tenen d'energia per a tres hores, i això significa que qui quedi a la deriva en l'espai morirà.

-Ja ho sé, senyor.

- I la seva gent ho sap?

Wedge va moure el cap.

-Però ho sabran abans d'enlairar-se. Compto amb sis naus en condicions d'operar, així que la missió serà de naturalesa voluntària.

-I terriblement arriscada. –L’almirall Ackbar va assentir amb lenta solemnitat -. Tornem a repassar el pla per estar totalment segurs que els beneficis justifiquen el seu probable cost. Em sembla que ara ja podria convèncer el Consell Provisional de què ho aprovés, però unes quantes modificacions poden assegurar aquesta aprovació. I si les coses van bé, el camí capa Coruscant per fi quedarà obert per a nosaltres...

Següent