10
El pilot de la llançadora va tornar el cap per mirar
per sobre l'espatlla esquerra.
-Probablement, voldrà posar-se l'arnès de seguretat,
agent Loor. Anem a sortir de l’hiperespai.
Kírtan va començar a lluitar amb les tires de l'arnés i
després es va afanyar a alçar el cap, tement que la seva falta de coordinació
traís el nerviosisme que sentia.
-Gràcies, tinent, però ja he viatjat per aquesta ruta
amb anterioritat.
-Sí, senyor -va replicar untuosament el pilot -, però
aposto a què aquesta és la seva primera visita al Centre Imperial.
Kírtan hagués desitjat emetre alguna rèplica tan
sarcàstica que reduís al silenci al pilot, però de sobte es va sentir envaït
per una aclaparadora sensació de desastre. Havia deixat transcórrer dues
setmanes senceres abans de comunicar la mort d’en Gil Bastra als seus superiors.
Durant aquest temps, Kírtan va analitzar frenèticament totes les pistes que
Bastra havia ofert durant el seu interrogatori i va intentar expandir-les al
màxim. Totes semblaven ser carrerons sense sortida que no portaven enlloc, però
Kírtan sabia que si aconseguia disposar del temps suficient per esbrinar el seu
significat ocult, acabarien conduint-lo fins en Còrran Horn.
En el seu informe havia intentat posar el major èmfasi
positiu possible, però poques hores després d'haver-lo enviat va rebre l'ordre
de presentar-se al Centre Imperial, anteriorment conegut com Coruscant. Se li
va ordenar que anés a la capital imperial el més ràpidament possible. Com si la
sort estigués de la seva part –d’una mena en què Kírtan no veia absolutament
res de benigne -, el passatge en una sèrie de naus va ser organitzat amb les
mínimes dificultats possibles. Aquesta última nau, una llançadora prestada per
l’Agressor, el portava sense cap esforç cap a la seva perdició.
El mur de llum visible a través del finestral es va dissoldre
en un bilió de punts de llum quan la nau va sortir de l’hiperespai. El Centre
Imperial, un món grisenc cobert de núvols i envoltat per un anell de
plataformes defensives Golan, semblava encara més imponent i aterridor del que
s'havia imaginat Kírtan. L'agent d'intel·ligència havia esperat trobar-se que
el món que va arribar a convertir-se en una gegantina ciutat es trobava tan
mort i gelat com l'Emperador que havia governat des d'ell. En comptes d'això,
la presència del formiguer de núvols il·luminats per la blancor dels llampecs
feia que la veritable naturalesa del planeta quedés tan embolicada i amagada
com el futur d’en Kírtan.
-Centre Imperial, aquí la llançadora Objurium
sol·licitant permís per entrar al Vector del Palau.
-Transmeti codi d'autorització, llançadora Objurium.
-Transmetent. -El pilot es va tornar novament cap en
Kírtan -. Esperem que el codi sigui vàlid. Ens trobem dins del radi d'abast de
les dues estacions Golan més properes.
-És absolutament vàlid -va dir Kírtan, empal·lidint una
mica -. Vull dir que..., bé, és el codi que em van entregar juntament amb les
meves ordres.
Es va disposar a donar més explicacions, però va veure
que el pilot i el copilot intercanviaven un ràpid gest de complicitat i va
comprendre que li estaven prenent el pèl.
-No es preocupi, agent Loor, els dies en què l'Imperi
feia trossos una de les seves pròpies llançadores per matar un agent del servei
d'intel·ligència pertanyen al passat. Anem escassos de naus i ja no ens podem
permetre aquest luxe, i això és el que fa que em senti una mica més segur.
- I com sap que no he vingut fins aquí únicament per
observar el seu comportament i informar sobre ell, tinent? -Va replicar Kírtan,
adoptant un to de veu el més sec i tallant possible.
-No és el primer home a qui he portat cap a la seva
mort, agent Loor.
-Permís concedit, llançadora Objurium -va grallar el
comunicador -. Posi rumb cap a la balisa 784.432.
-Entès. Control.
El pilot va introduir el número de la balisa a
l'ordinador de navegació i després va llançar una mirada bastant ombrívola al
seu copilot.
- Què passa?
Kírtan va intentar no balbucejar la pregunta i va
començar a preparar-se per rebre alguna rèplica burleta del pilot, però aquesta
no va arribar.
-Anem cap a la Torre 78, nivell 443, hangar 32.
- I?
Kírtan va veure que la nou del coll del pilot pujava i
baixava convulsivament.
-L'única ocasió en què em van assignar aquest vector va
ser quan vaig tenir el plaer de transportar lord Vader fins a la presència de
l'Emperador, senyor. Va ser després del desastre ocorregut a Yavin.
Kírtan va sentir que un fred inexplicable s'infiltrava
en el seu cos i anava ascendint lentament al llarg de la seva columna, gelant
una vèrtebra darrere l'altra. «Em pregunto si lord Vader temia que les seves
accions fossin castigades tal com ho estic tement jo...
L'Emperador potser havia pensat matar-lo, però Vader va
redimir la seva vida portant notícies de l'existència d'un altre Jedi al seu
amo i senyor. -El puny d’en Kírtan va caure sobre la cuixa dreta -. Si hagués
disposat d'una mica més de temps, hauria pogut lliurar-los la seva presa...»
Kírtan va veure sorgir una sèrie de raigs dels núvols
que s'estenien davant de la llançadora. Els llamps van pujar cap a l'espai i es
van estendre, il·luminant tènuement una zona hexagonal suspesa damunt dels
núvols.
- Què és això?
-L'escut defensiu. -El pilot va prémer un parell de
botons de la seva consola de control. Un model en miniatura del món es va
materialitzar entre el pilot i el passatger, i després dues esferes formades
per elements hexagonals van embolicar el món. Les esferes van començar a
moure’s en direccions oposades al voltant del món, girant constantment i amb
els hexàgons de la capa superior cobrint més àrea que els de la inferior -. Per
raons òbvies, el Centre Imperial compta amb el sistema d'escuts defensius més
sofisticat de l'Imperi. Una petita porció s'esvairà per deixar-nos passar, i
després aquesta secció serà reforçada darrere de nosaltres al mateix temps que
una altra s'obrirà més a baix.
-Res no pot entrar sense permís.
El pilot va assentir.
-Ni sortir. Han sorprès a més d'un agent rebel
intentant sortir mentre estaven entrant naus. És una aposta desesperada, però
gairebé mai dóna resultat.
El copilot va estendre un braç cap a la consola i
prémer un botó il·luminat.
-Hem passat el primer escut.
-La nostra pròxima obertura sorgirà a dos graus al nord
i quatre a l'est.
-Curs fixat, senyor.
-Ja no falta molt perquè hi arribem, agent Loor.
L'única cosa que podria anar malament ara és que un núvol comencés a descarregar
i intentés aconseguir l'escut superior a través de la nostra obertura.
- Això passa?
-De vegades.
- Amb freqüència?
El pilot va arronsar les espatlles.
-L'energia de l'escut superior arriba a través
d'obertures en l'escut inferior. Això tendeix a ionitzar un munt d'àtoms, fent
que els llamps viatgin molt més de pressa per aquestes rutes. Però pel que
sembla, el nostre forat no ha servit com a conducte d'energia recentment, per
la qual cosa no suposarà cap problema.
Les turbulències van envoltar la llançadora mentre
aquesta travessava la capa de núvols. Kírtan va tensar algunes de les tires que
el subjectaven, i després es va agafar al suport de la butaca del copilot amb
la força suficient perquè els seus artells empal·lidissin. Hauria volgut culpar
de la seva creixent sensació de nàusees a la forma en què es tentinejava la
llançadora durant el seu descens a través de l'atmosfera, però sabia que
aquella no era l'única causa. «El món que hi ha sota d'aquests núvols serà
l'últim que veuré abans de morir...»
La llançadora va acabar de travessar la closca de
vapors estès al voltant del planeta, i el pilot li va somriure.
-Benvingut al Centre Imperial, agent Loor.
Malgrat la seva por, Kírtan Loor es va dedicar a
contemplar el fosc món que s'estenia sota ells i es va sentir aclaparat pel
panorama. Instantàniament reconeixible, el Palau Imperial s'alçava com un volcà
que s'hagués elevat a si mateix a través del cor de la metròpoli que dominava
tot un continent de Coruscant. Les torres el fistonaven, com punxes en una
corona, i milers de llums brillaven com joies incrustades en un mosaic
incandescent sobre la seva pell de pedra. Sota ell, empetitida fins a la
insignificança, es trobava el Pujol del Senat. Els seus diminuts edificis,
erigits com monuments a la justícia i la glòria de l'Antiga República,
semblaven trobar-se paralitzats per la por que el Palau fos a créixer i a
consumir-los.
Estenent-se cap a fora a partir d'aquell punt central,
brillants llums de neó de tots els colors imaginables palpitaven com si fossin
nervis que transportaven informació al palau i en treien d'ell. Kírtan va
seguir amb la mirada un riu de llum mentre aquest passava del vermell i el verd
a l'or i el blau, estenent-se des del cor del planeta fins l'horitzó. Quan la
nau va baixar una mica més, Kírtan va veure profunditats escampades dins dels
corrents de claredat en les que s'havien anat acumulant els edificis,
convertint els carrers en serpentejants congostos plens d'obstacles. Sabia que
la llum no podia arribar fins al fons d'aquells canons, i la seva imaginació no
va tenir cap dificultat per a poblar aquelles negres esquerdes amb criatures de
malson i perills letals.
«Però el perill letal a què m'enfronto té el seu
domicili per sobre de tot això...» Kírtan es va recolzar en el seu seient
mentre la llançadora descrivia un viratge i el seu morro s'elevava una mica. El
pilot va estabilitzar l’Objurium mentre accionava un interruptor situat sobre
el seu cap. Un quadrat vermell va aparèixer en el finestral de la llançadora i
va envoltar el cim d'una de les torres del Palau. Fileres de llums
parpellejaven al voltant d'una obertura massa petita per admetre la llançadora
fins i tot suposant que aquesta tingués les ales replegades.
-No podem estar anant cap aquí. On descendiria?
-Sembla petit perquè encara ens trobem a tres
quilòmetres de distància, agent Loor.
Kírtan es va quedar bocabadat mentre el seu cervell
intentava imposar una perspectiva a tot el que estava veient. Els carrers de
baix, que havia pres per estrets carrerons, havien de ser de la mida de grans
avingudes. I les torres no eren esvelts minarets semblants a agulles, sinó
gegantins edificis dissenyats per allotjar centenars o milers de persones en
cadascun dels seus nivells. Pel que fa a les estructures de la superfície,
recobrien el planeta amb un autèntic blindatge format per capa rere capa de
ferrocret.
Kírtan es va estremir en comprendre fins a quina
profunditat devien arribar els caus i caus d'aquell planeta, encara que dubtava
que ningú hi hagués posat els peus en el subsòl de la Ciutat Imperial des de
feia segles.
Que un món pogués albergar tanta quantitat de persones
li havia semblat impossible, però allò era Coruscant. Era el cor d'un imperi
que podia presumir de milions de mons coneguts. Si cada un requeria només un
miler de persones perquè s'ocupessin d'ell i dels seus problemes, llavors
Coruscant hauria de servir de llar a milers de milions de persones.
I per atendre les seves necessitats, milers de milions
de persones més haurien d'estar en ell, treballant, construint i netejant.
De sobte Kírtan va passar de preguntar-se com era
possible que Coruscant allotgés a tantes persones a preguntar-se si fins i tot
amb milers de milions d'individus n'hi hauria prou per dirigir i regular el
funcionament de l'Imperi. «O del que queda d'ell...»
L’Objurium va seguir aproximant-se a la torre.
L'obertura semblava un forat negre que esperava l'arribada d’en Kírtan per
absorbir i atomitzar. Encara que hi havia molts arguments aclaparadorament
lògics en contra de la teoria de què l'Imperi hagués gastat l'elevada suma de
diners necessària per tal de portar-lo fins a Coruscant merament per matar-lo,
Kírtan sabia que la mort es trobava molt a prop i que l’estaria buscant. Hi
havia fracassat, i l'Imperi obligava a pagar un preu terriblement elevat pels
fracassos.
Kírtan va lliscar un dit al llarg del coll de la
jaqueta per afluixar. Argumentar contra la seva mort, deixant de banda el
malbaratament dels diners gastats en el seu viatge, li semblava absolutament i
extraordinàriament ridícul. L'única forma de seguir amb vida seria posseir una
cosa que la persona que li havia ordenat navegar pogués trobar de valor, però
Kírtan no era més que un home. L'únic que s'imaginava posseir i que no estava
duplicat per altres deu, cent o mil persones en Coruscant era la seva vida. «No
tinc res més que sigui realment únic...»
L'obertura ja es trobava prou a prop perquè Kírtan
pogués veure figures movent-se d'un costat a l'altre per entre les seves
ombres. El pilot va prémer un botó de la consola de control. Les ales de la
llançadora van pujar i es van unir mentre el tren d'aterratge començava a
baixar. La llançadora va seguir avançant, va entrar a l'hangar i després va
baixar lentament fins posar-se sobre la coberta. L'aterratge només va estar
acompanyat per una lleu sacsejada, però els nervis d’en Kírtan la van
amplificar fins que li va semblar tan terrible com l'impacte letal d'un full
vibratori descarregat sobre el seu coll.
Preparant-se per al pitjor, Kírtan va deixar caure el
palmell de la mà sobre la sivella que reposava damunt del seu estèrnum i es va
alliberar de les tires de l'arnès de seguretat.
-Li agraeixo tot el que ha fet per mi, tinent.
El pilot el va contemplar en silenci durant uns
moments, i després va assentir.
-Bona sort, senyor.
Kírtan es va posar uns guants de cuir negre i va
flexionar la mà dreta.
-Que tinguin un bon viatge de tornada a l’Agressor.
L'agent d'intel·ligència es va incorporar lentament,
permetent que les seves cames s'anessin acostumant a la gravetat del planeta, i
després va donar l'esquena a la cabina i va anar cap a la rampa de sortida. A
la base de la rampa quatre guàrdies imperials, resplendents amb els seus
uniformes de color escarlata, esperaven en posició de ferms. Quan Kírtan va
passar per entre ells, els quatre guàrdies van girar sobre els seus talons com
una sola persona i el van acompanyar fins a l'entrada situada a l'altre extrem
de l'hangar.
Les poques persones a les que Kírtan va veure a
l'hangar no el van mirar directament. Fins i tot quan Kírtan va tombar el cap,
intentant observar alguna d'elles de cua d'ull, no li van prestar cap atenció.
«És que han vist arribar per aquí a tantes persones sense que tornessin que
això ja no els resulta notable? O pensen potser que prestar una atenció
indeguda faria que ells també acabessin sent arrossegats per allò acabarà amb
mi?»
L'alçada d’en Kírtan gairebé li permetia poder veure
per sobre de la cúpula vermella dels cascos dels guàrdies. Pel que podia veure,
els quatre eren idèntics en alçada i altres dimensions físiques, però les seves
capes ocultaven els seus cossos prou bé perquè els detalls que potser els
haguessin diferenciat no poguessin ser distingits. Això feia que semblessin ser
idèntics a tots els hologrames de guàrdies imperials que havia vist Kírtan...,
amb una petita excepció.
Les seves capes estaven rivetejades per una cinta
negra. L'escassa llum feia que resultés difícil de distingir, i la seva
presència gairebé creava la impressió que els guàrdies caminaven a uns
centímetres de distància del sòl. L'any de dol oficial obligatori havia acabat
feia més d'un any..., excepte, naturalment, en aquells mons als quals la
notificació de la mort de l'Emperador havia arribat amb retard o on, el que era
encara pitjor, havia inspirat una rebel·lió oberta. A Coruscant aquest possible
problema no existia, i en conseqüència Kírtan va interpretar la cinta com un
signe de la continuada devoció que els guàrdies seguien professant al seu amo i
senyor assassinat.
Van sortir de l'hangar i van entrar en un petit
passadís que semblava prolongar-se interminablement. Kírtan va creure percebre
un lleuger arquejament del sòl i un tremolor en l'estructura que li van
suggerir que havien entrat en un dels ponts que s'estenien entre la torre i el
Palau pròpiament dit. L’estret passatge no tenia finestres, i qualsevol classe
d'ornament que pogués haver en les parets estava tapat per metre rere metre de
setí negre.
Després de recórrer aquell passadís i avançar l'altra,
els guàrdies el van portar cap a una porta al costat de la qual romanien
immòbils dos membres del seu cos. Els seus escortes es van aturar quan els
altres dos guàrdies es van tornar i van obrir les dues fulles de la porta.
Kírtan va creuar el llindar per entrar en una gran sala, la paret del fons
estava totalment feta de vidre. La silueta d'una dona alta i prima es retallava
davant seu, encara que la llum procedent de la superfície del planeta la
rivetejava de vermell.
-Vostè és Kírtan Loor.
No era una pregunta, sinó una afirmació plena
d'importants conseqüències.
-Presentant-se tal com se m’hi havia ordenat. -Kírtan
va intentar que la seva veu sonés tan ferma i plena d'energia i vitalitat com
la de la dona, però no ho va aconseguir i un grall de pur nerviosisme va
puntuar la seva frase.-Puc explicar el meu informe i...
-Si hagués volgut una explicació del seu informe, agent
Loor, hagués fet que els seus superiors extraguessin aquesta explicació de
vostè fos com fos. -La dona es va girar lentament cap a ell -. Té alguna idea
de qui sóc?
A Kírtan se li havia assecat la boca de sobte.
-No, senyora.
-Em dic Ysanne Isard, i sóc la Intel·ligència Imperial.
-Va estendre els braços -. Ara governo aquí, i estic decidida a destruir
aquesta rebel·lió. Crec que vostè pot ajudar-me en aquesta tasca.
Kírtan va empassar saliva.
- Jo?
-Sí, vostè. -Les mans de la dona van tornar als seus
costats -. Espero que la meva creença no sigui infundada. Si resulta ser-ho,
m'hauré pres moltes molèsties i hauré gastat molts diners per portar-lo fins
aquí... per a res. Les partides comptables hauran de ser ajustades, i no crec
que hi hagi cap manera de què vostè pugui pagar el que deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada